Arxius de: febrer, 2012

TeleSafor entrevista Joan Garí

febr. 28, 2012   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a TeleSafor entrevista Joan Garí     
PDF   ·   Versió imprimible

Volem TV3 definitivament, senyor Fabra!

febr. 17, 2012   //   publicat per Joan Pla   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Volem TV3 definitivament, senyor Fabra!     

El dia 18 de febrer es complirà el primer any sense emissions de la TV3 des dels repetidors d’ACPV. Perquè a través d’ONO, d’Imagenio, o del satèl·lit Astra, amb parabòlica, es poden veure un o dos canals de la televisió catalana, la Internacional i Canal 33, com alguns fem. Cosa que ens costa els nostres diners. És un impost que estem pagant gràcies a la fòbia visionària i esquizofrènica de Mein Kampfs (sense senyor ni honorable, que no s’ho mereix), que a millor desgràcia passe.

La política valenciana, des que mana el PPCV, amb Zaplana i, sobretot, amb Mein Kampfs, ha estat d’allò més miserable, culturalment parlant, nacionalment parlant, i més encara si ens referim a la cultura de promoció de la nostra llengua i cultura. D’això, nanai! He defensat que si la nostra Autonomia no serveix per a reivindicar-nos com a valencians, amb tota la nostra història, llengua i cultura, no ens cal per a res i tant el govern com el parlament valencià podrien anar-se’n a ca una puta. Perquè si la política educativa, la sanitària, talment com l’agricultura, la indústria joguetera, la tèxtil i la ceràmica, entre d’altres, com la turística, fan figa amb un govern propi, com ho estan fent, per manca d’ajuda, per a què collons ens serveix una despesa tan gran? Per a alimentar certs politicastres que es folren a costa nostra i damunt ens duen a la ruïna? Doncs des de Madrid també saben arruïnar-nos, que ja en tenen tradició, i els podrem tirar les culpes, si més no… “Perdoneu, però algú ho havia de dir!”, com diu Tardà.

Parlant sense fer mala sang, la supressió de les emissions de TV3 va ser una obsessió malaltissa de Mein Kampfs que, després d’haver vist i sentit tot el que ha passat durant el judici dels vestits, no és d’estranyar la baixa ralea d’aquest personatge que ens volia fer creure una cosa i les escoltes han desvetlat com de baix ha caigut i que miserable ha pogut arribar a ser tot i que un jurat dividit l’haja declarat no culpable… Envoltat dels gàngsters amb qui s’ha envoltat, tot és possible.
Li molestava la TV3 com una brossa a l’ull perquè era i és més independent que C9. Li feia la cara roja. I havia de donar carnassa a la dreta més blavera. I havia de servir l’espanyolisme més tronat… Açò no s’entèn en les democràcies europees més consolidades. En primer lloc perquè hi ha llibertat d’expressió real, llibertat d’ones i no es posen barreres com s’han posat a l’estat espanyol… Encara ens queda molt, amb la dreta que veiem garlar o escriure en certs mitjans de comunciació que no sabem si estem somniant o és real tanta mala llet, tant d’odi, tant de reaccionarisme, tanta beateria hipòcrita, tant de carpetovetonisme… Tenim una gran manca de psiquiatres. En fi, podríem importar-ne d’Argentina…

I perdoneu que mostre tanta ràbia, cosa que no és habitual en mi, però quan tope amb la irracionalitat de politicastres que no veuen més allà del nas, els budells se’m reboliquen… I és que la conducta lingüicida de Mein Kampfs i part de la gent amb què s’ha envoltat, no tota, per sort, tot i que no se n’han desmarcat, entra dins dels paradigmes de la pitjor dreta i de l’antivalencianisme més real i hipòcrita…

Esperem que la Llei sense fronteres arribe a bon port o que la Justícia pose cada cosa en cada lloc, ens retornen definitivament i legalment la TV3 i totes les que calga, i retornen a ACPV unes multes estratosfèriques pròpies d’uns malvats que han tractat o tracten d’aniquilar les veus més preclares.

Al cap i a la fi, amb tots els pros i contres, ACPV ha estat l’entitat que ha avergonyit i avergonyeix els nostres governs autonòmics, ja que haurien de ser ells els que havien de fer el treball que fa aquesta identitat…

Esperem que el nou president, que ha de nadar i guardar la roba, ho sabem, faça una passa endavant i, talment com va dir, exigisca l’arribada de la TV3. Si el poble té veu, cal escoltar-lo.

Anys per a TV3 i per a ACPV!

Damunt el Suprem ha condemnat B. Garzón per les escoltes. I els delinqüents per jutjar i solts! És que hi ha dies que és per a llançar-ho tot a rodar. Estic ben emprenyat! Tot i que no oblide que Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, quan va jutjar els independentistes catalans i no va admetre a tràmit les denúncies per tortura i que, en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP. Però el TS se n’ha passat deu pobles!

PDF   ·   Versió imprimible

«La cultura exiliada», per Lluís Meseguer

febr. 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog  //  Comentaris tancats a «La cultura exiliada», per Lluís Meseguer     

Lluís Meseguer explica el seu llibre “La cultura exiliada”, Editat per la Universitat Jaume I

PDF   ·   Versió imprimible

Convocat el premi Marc Granell – Vila d’Almussafes 2012

febr. 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Convocat el premi Marc Granell – Vila d’Almussafes 2012     

S’acaben de fer públiques les bases del premi Marc Granell-Vila d’Almussafes. Encara que la convocatòria té dues modalitats lingüístiques (castellà i català), enguany s’hi pot destacar com a novetat que els poemaris guanyadors es publicaran per separat, en format plaqueta, i s’incorporarà el títol guanyador en català a la col·lecció “Razef” d’Edicions 96. Per si no les coneixeu encara, i voleu veure’n el format, o d’altres títols públicats, podeu visitar els últims números de la col·lecció. El termini de presentació es clourà el 26 de març. La dotació és de 1.200 euros. I l’extensió, fins a 200 versos.

PDF   ·   Versió imprimible

Joan Andrés Sorribes i la seua literatura

febr. 14, 2012   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Joan Andrés Sorribes i la seua literatura     
PDF   ·   Versió imprimible

ximpleries (xs)

febr. 14, 2012   //   publicat per Jordi Colonques   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a ximpleries (xs)     

Balconing

Durant l’estiu una dotzena de turistes ha perdut la vida en estimbar-se de ple sobre el sòl circumdant de la piscina del seu hotel. La gràcia consistia en llençar-s’hi des del balcó de l’habitació. Però de bon segur que el proper any aquest joc estarà completament superat pel salt al buit pel forat de l’ascensor, les carreres a rodolons escales avall des del darrer pis o els relleus 4×100 portant un masclet encès a la mà.

PDF   ·   Versió imprimible

La Reforma Residual

febr. 13, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a La Reforma Residual     

Fill de plàstic, mira que n’ets un gran fill de policarbonat: esqueller inert, corcó furgador de la bellesa.

Fas ois tan sols de pensar-te, mal enginy!

És posar-se al teu costat i veure que no transpires; per a més inri, i que el déu dels filòsofs em perdone, allò que et resta d’humà és llast d’àcid sulfhídric.

Un gran foc se t’hauria d’haver  acostat i socarrar-te les neurones de nou ric estructural, pudent i lleig.

Roshana és moldava i cobra 3 eurets l’hora de 5 a.m. a 18:00, tots els dies al bar on treballa.
A les 18:30 va a classe i s’adorm; el professor de Formació i Orientació Laboral la desperta. Li pregunta si sap en quines condicions treballa, si té contracte de treball i el seu cap cotitza per ella a la Seguretat Social. Diu que no, que té 13 negocis de bar i paga en negre.

Mateu té un camió i transporta mercaderies. El divendres passat li han dit que ha de revisar les quotes que fa pagar pels seus serveis: – Has d’abaratir més els teus costos, li han dit.
Pensa que a 15 companys els han fet fora; ell és un més; al capdavall, una xifra que, avui dilluns, pot fer una ball sense tornada tot prescindint dels seus serveis.

Pau ha hagut de tancar l’antic lloc on feia classes de dansa; ara les fa en un altre magatzem més petit, i veu lentament com desapareixen els/les alumnes. L’Ajuntament del seu poble li deu 2000 eurets de fa dos anys: li ajornen els pagaments; amb una gran tristesa es veu aturat.

Tot açò i més podríem narrar. Reforma Laboral?

Aparques els humans oh vinílica Reforma Residual, a les voreres perdudes de l’esperança. Així els tractes.

No tens coratge cabró de poliuretà, resina opaca.

Aquesta reforma podries haver-te-la injectat per les teues venes de polihidroxibutirat. Però encara sóc massa generós per considerar-te un biopolímer. No puc consentir-ho.

He conclòs que no ets reciclable, patètic de mala classe: deixem-ho que simplement ets tòxic acrilonitrilo- butadienestirè.

Quina creu és aquesta pesta de l’ERO Exprès?

PDF   ·   Versió imprimible

Passions entre la fe i el cor

febr. 1, 2012   //   publicat per Pasqual Mas   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Passions entre la fe i el cor     

Raons de sang i foc, de Pep CastellanoPliegos volantes, núm. 59, hivern 2011

Pep Castellano
«Raons de sang i foc»
Premi Blai Bellver de Narrativa
Bromera, Col. L’Eclèctica, 204, Alzira, 2011

Pep Castellano (Sant Pau d’Albocàsser, 1960) és un dels escriptors més prolífics i premiats de la literatura catalana del País Valencià. Bona part de la seua producció està dirigida a lectors infantils i juvenils, però en «Bombons amargs» (2008) i en «Raons de sang i foc» (2011) cerca un públic adult al qual sedueix amb la novetat de les històries i el domini de l’art narratiu.

«Raons de sang i foc» és una novel·la d’amor que situa els seus personatges al Castelló de la Germania. Saïda i Manel, com els seus noms delaten, pertanyen a confessions religioses diferents, la qual cosa, com a la novel·la morisca de frontera, determina una sèrie d’entrebancs religiosos que hauran de ser vençuts per tal que l’amor puga triomfar. Però no són aquests els únics obstacles, ja que l’acció s’esdevé mentre els atacs ferotges dels agermanats calen foc a la moreria castellonenca i a comunitats senceres com la musulmana de Xivert, i, gairebé al mateix temps, es produeix la resposta de les tropes del duc de Sogorb que intenta acabar a canonades amb aquest fanatisme; cosa que així va ocórrer a la batalla d’Orpesa i la d’Almenara, enfrontaments que situen la novel·la en la primera meitat de 1521. Se solapen, per tant, tres estadis amb una autonomia d’actuació enfrontada, de tal manera que si els agermanats castiguen als de la moreria i els del duc de Sogorb als agermanats, els afavorits podrien ser els primers si no els hagueren fet fugir, matat o batejats a la força, com als jueus vora trenta anys enrere. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner