Josep González Clofent va nàixer l’any 1962 a Mascarell (la Plana), el mateix any, segons li agrada remarcar, que els Beatles van editar “Love me do” i Joan Fuster va escriure a quatre mans “Nosaltres els valencians” i “El País Valenciano”. Aquestes són les fites emblemàtiques de la seua memòria emocional.
Tot i que és substancialment un desconegut en el panorama de la literatura catalana, és autor de tres poemaris publicats: “Per amor a l’art” (aparegut l’any 1989, mentre els manifestants enderrocaven un mur oprobiós a Berlín, en la desapareguda editorial gironina Llibres del Tendur), “Indicis d’una cosmogonia” (publicat el 1994 dins el segell illenc Calabruix) i “Regla de tres” (editat per Edicions del Brosquil l’any 2005 després de guanyar el premi Bru i Vidal de la vila de Sagunt).
Tots aquests títols es troben actualment descatalogats, com correspon a un autor fantasmagòric que no es prodiga en públic més enllà de l’estrictament necessari. Sí que ha sovintejat, però, l’àmbit de la reflexió assagística amb articles disseminats ací i allà i publicats sense firma o amb pseudònim. Alguns dels títols d’aquests articles són els següents:
– “Literatura valenciana del XXI i hecatombe”.
– “Literatura, metàfora i oblit del món”.
– “Crítica literària i fum editorial: literatura en venda?”
– “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”.
– “Sobre la falsa evanescència de la literatura digital”.
– “Endogàmia poètica i canibalisme”.
– “Entomologia de la desafecció: apunts per a l’esbós d’una literatura íntima”.
Actualment viu a Perpinyà, parla un francés acceptable i treballa en l’administració d’una residència d’ancians. Els qui el coneixen asseguren que, a les nits, no deixa d’escriure poemes en una vella màquina Olivetti, sense guardar-ne més que una única còpia.
Col·laboradors de la revista Urg, de Lleida, que segons m’han dit estan elaborant un reportatge en profunditat sobre poetes desconeguts, pregunten per les dades de contacte de Josep Gonzàlez. Tenen localitzats els seus llibres de poesia a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i ara voldrien contactar-hi per entrvistar-lo.