Egosurfing

L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud).

Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir  l’aparent consol del jo:  traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura conjunta, 149 articles en revistes especialitzades, membre de jurats, traductor d’altres llengües i obscenitats silenciades, venedor de rellotges hiperpoètics de 26 hores.

Arribat ací, el nostre escriptor es veu tan bell,  que les grafies de Narcís, fins i tot, desapareixen. Però rere el murmuri de la deu,  no hi sona cap música d’arpa.

– M’hauràs de perdonar, li digué senzilla mentre  l’altre no parava d’explicar-li  les seues idees, la vàlua  aconseguida dins del  panorama literari del segle XXI… M’hauràs de perdonar que em torne tan escatológica; però, al capdavall, ens acontentem amb la possibilitat de posseir autonomia per tan sols rentar-nos el cul. Aquest és el reducte de tota literatura.

Davant d’aquesta colossal afirmació la quitinosa panderola restà humilment esclafada.

Fragment de “Literatura valenciana del  XXI i hecatombe”.