Segona edició de «Literatura en veu alta», a la Fira del Llibre de Castelló

maig 5, 2012   //   publicat per l’editor   //   Àlbums, Blog, Lectures i recitals, Multimèdia  //  1 comentari     

 

El passat dimecres, 2 de maig, a la plaça de Santa Clara, en la carpa gran –un pèl desangelada al començament– de la XXVIII Fira del Llibre de Castelló, El Pont Cooperativa de Lletres invocà els esperits de Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris, en la veu dels escriptors Vicent Pitarch, V. J. Almela, Vicent Pallarés / Isabel Marin, Josep Porcar i Joan Andrés Sorribes, respectivament. L’acte va ser conduït pel també escriptor Albert Garcia Pascual, que reivindicà la literatura com «una cosa viva, que ens convoca, ens provoca i ens humanitza» i destacà que «és imprescindible que, en els temps difícils que corren, la paraula isca més a sovint de la seua càpsula de somnis i d’insomnis, d’aquesta llàntia meravellosa que anomenem llibre». En relació al tarannà integrador i obert a la societat de la cooperativa explicà que «la literatura, com a dimensió essencial de la comunicació humana, com a percepció emotiva, ètica i estètica del món, s’assembla molt més a un pont que no a una fira» i, que per això,  El Pont va decidir reeditar enguany «Literatura en Veu Alta», com a «pont de trobada entre escriptors i lectors, els dos esperits que fan possible la literatura, l’art que utilitza com a instrument la paraula».

Abans d’iniciar els homenatges, Albert Garcia oferí una reflexió sobre la memòria com a dimensió i valor de la literatura:

Escrivim i llegim sobre uns temps, per a uns temps i des d’un temps determinats, paràmetres temporals indefugibles que són constitutius, en si mateixos, de memòria. Cert que el sentit literari de la memòria ha anat evolucionant: antigament potser s’escrivia més per al futur, per a trascendir el present i perdurar; avui dia potser s’escriu més per al present, tot i que no per això la memòria deixa de passar-hi comptes –qui sap si més apressa. Avui, els escriptors d’El Pont volem fer un exercici de memòria –de memòria literària– i recordar escriptors que ens precediren en aquest art de la paraula. Escriptors que, corporalment, ens deixaren ja fa temps, però no literàriament. Ells, d’una manera o altra, han influït i continuen influint decisivament en els escriptors d’avui dia. Enguany celebrem l’aniversari de Joan Fuster, Josep Vicenç Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Tots ells diferents en generació i en gèneres, en estils i en propòsits literaris, però units en l’ús de la nostra llengua com a eina indispensable i immillorable per a la creació d’un discurs literari personal, altament estètic, funcional, emotiu i perdurable. Tant, que les seues obres continuen avui tan vigents com el primer dia.

Després d’una breu ressenya d’Albert Garcia a l’obra «Nosaltres, els valencians» (1962), Vicent Pitarch despertà els transeünts de la carpa amb una veu potent i una dicció diàfana en la lectura d’alguns fragments d’aquesta obra cabdal de Joan Fuster. Enguany, la seua primera edició fa 50 anys i està rebent homenatges per tot el país. Pitarch, que va fundar i dirigir l’any 1969 el programa radiofònic, a Ràdio Popular, «Nosaltres els valencians», va escollir, entre altres, passatges de l’obra que, aleshores com ara, alerten de tornar a caure en un valencianisme «provincial» i «sucursalista». No està de més recordar ací algun vianant de la fira que, incaut, es va asseure a gaudir de l’acte literari i s’aixecà d’un bot en escoltar els més que coneguts criteris fusterians.

El poeta Vicent Jaume Almela, a continuació, va dir un poema de Josep Vicenç Foix (Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1987). Cal recordar que la fundació que duu el seu nom està celebrant enguany tot un seguit d’actes per commemorar el 25è aniversari del seu traspàs. El Pont va voler afegir-se modestament a aquesta commemoració amb la recitació d’«És quan dormo que hi veig clar», el cèlebre poema del llibre «On he deixat les claus…» (1953) que després musicà i cantà Joan Manuel Serrat. En la presentació, Albert Garcia comentà la faceta d’investigador de poesia –com ell es definia– de l’escriptor de Sarrià i la seua mirada sensual, tant en vers com en prosa, del paisatge i el caràcter català.

 

Després, els escriptors Vicent Pallarés i Isabel Marin van triar dos textos del gran Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) per commemorar el seu centenari. Pallarés va dir un fragment d’«Unitats de xoc», un llibre de joventut de Calders, «reflex de l’experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf, un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra». Albert Garcia recordà les paraules de Carles Riba sobre aquesta obra: «El testimoni d’un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l’única condició —però ho és tot!— de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur». Isabel Marin va triar el famós conte de Calders «El problema de l’Índia», del recull «Cròniques de la veritat oculta», on reflecteix la seua particular relació amb les vaques de l’India i la seua visió de les coses sagrades.

Josep Porcar va voler recordar els 20 anys sense Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992), el poeta olotí amic de Carles Riba i admirat per Salvador Espriu. El poeta de Castelló va escollir els poemes «Com si morís», del llibre «El Príncep», i «Testament», de «Fluvià». Albert Garcia ressenyà les diferències entre «El Príncep», un poemari madur i reflexiu –inspirat inspirat en la pèrdua d’un fill–, i «Fluvià», un llibre on, en paraules de Jordi Llavina, «el poeta mira de bastir l’escenari immutable del que pertany ja exclusivament al passat, i per això confereix a la poesia la necessària funció de fixar aquests moments memorables, abandonats, ells també, a la fluència del temps [···]. La veu més madura de Teixidor s’ allunya del dolor per acostar-se a la fruïció de la vida, baldament sigui des de la memòria».

Per a tancar l’acte, El Pont Cooperativa de Lletres reedità breument, en la Fira del Llibre, l’homenatge que el passat 20 d’abril la cooperativa va retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917-1987) en el 25è aniversari del seu traspàs, sota el títol «L’horitzó lluu un badall». En aquesta ocasió, va ser Joan Andrés Sorribes, president d’El Pont, qui va posar veu als poemes «Jo he vist la fam», del recull «Vull assolir», i el cèlebre poema XXVI, «Marineret d’ulls blaus, de «Tenebres». Albert Garcia recordà les paraules de Susanna Lliberós en l’homentage celebrat a la Casa de la Cultura: «Miquel amb el seu quiet somniar va anar bastint un gruix poètic d’una trascendència que va molt més enllà de la contemplació i el caràcter pairalista, i va crear a més, un gran ventall de referents locals, amb la recuperació i reinvenció de mites, la creació de nous personatges sorgits de la terra i la conjugació mestra i gens desafinada de tots ells. Mentre feia tot això en la nostra llengua, mantenia viva la literatura castellonenca durant unes dècades, que des de la desaparició de Bernat Artola, un dels seus referents, semblava haver quedat tocada de mort. Va fer de Pont entre dos moments i dos contextos literaris diferents».

Per cloure aquesta segona edició de «Literatura en veu alta», Albert Garcia recomanà al públic assistent l’espectacle «A recer de la mar», que ahir, al vespre, va tenir lloc al Teatre Principal de Castelló.

Signatures de llibres
En acabar, els autors membres de la cooperativa de lletres van signar exemplars dels seus llibres: «Set narracions curtes per a una setmana llarga», de Joan Andrés Sorribes; «El regal en la mirada», de Joan B. Campos; «Figor, el gos valent», d’Albert Garcia; «El magma silenciós», de Vicent Pallarés;  «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme», de Vicent Pitarch; i «Contracontes», de Pasqual Mas.

fira_cs2012_literatura_en_veu_alta_zgrup

PDF   ·   Versió imprimible

1 comentari

  • Simplement donar-vos l’enhorabona a tots els membres de El Pont pel nivell que, lentament però sense pausa, aneu conferint a la societat civil mitjançant les activitats d’aquesta entitat, siga amb els recitals poètics, la Fira del Llibre i la informació literària quotidiana.

    Endavant, amigues i amics tots.

Darreres recensions

arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions