La llibreria Babel de Castelló acollí ahir la presentació del poemari «Herències», obra guanyadora del IV premi de poesia Manel Garcia Grau, organitzat per la Universitat Jaume I, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Cultural La Nau, la Federació Escola Valenciana i l’editorial Perifèric Edicions. Va obrir l’acte Wenceslao Rambla, vicerector de Cultura i Extensió Universitària de l’UJI, que destacà la rellevància que ha obtingut el premi després de quatre edicions. Les autores, Àngels Gregori i Teresa Pascual, van ser presentades per Ramon Guillem, director de la col·lecció de poesia de Perifèric, vicepresident al País Valencià de l’AELC i membre del jurat del premi. També Olga Carbó, dona de Manel Garcia Grau, va assistir a la presentació de l’obra.
Les autores van explicar que «Herències» és un llibre on estableixen un diàleg poètic a través del qual segueixen un procés de creació construït amb l’impuls que els propis poemes van generant. Dividit en tres parts, les herències patides i les gaudides, viscudes per les autores, passat i present, s’entreveuen en els poemes. El III Premi de Poesia Manel Garcia Grau té una dotació econòmica de 3.500 euros.
A l’altra banda del poema (I)
Camines cada racó de la casa
i ja no et reconeixes.
Aquella tu, a l’altra banda del poema,
no es correspon amb el mirall dels dies.
El calç dels anys
ha clivellat cadascun dels teus esforços
i els records se t’han quedat ancorats a les genives.
Has vingut de lluny, i camines lluny encara
amb el pes del que costa posar el temps en ordre
mentre palpes l’escalfor d’aquelles mans.
Camines cada racó de la casa,
la memòria perduda, les hores desfetes,
i en tu i per tu perdura cada objecte.A l’altra banda del poema (II)
Una amiga ha vingut a veure’m
a la sala d’espera de l’hospital de Gandia.
M’ha portat una carpeta plena de poemes
i hem baixat una estona, al banc del passeig,
per mirar-los.
A la portada hi diu la paraula ‘Herències’.
És el títol del llibre que estem escrivint juntes
i mentre ella ordena els poemes
alce la mirada cap a l’edifici de l’hospital.
Intente endevinar quina serà la finestra
de la teua habitació,
i a mesura que ella va llegint
en veu alta uns versos,
pense en tot el que he heretat de tu.
Fins i tot aquesta forma tan fràgil
d’impacientar-me per pujar
o d’alçar la mirada
sense que em tremolen els ulls
per buscar-te.