Arxius de: juliol, 2012

Paraules d’intimitat

jul. 17, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Paraules d’intimitat     

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre el llit
i amb les cames creuades
el pensament no mai descansa.

A fora plou
una polifonia en la pomera
que ofrena flors.

Sóc una abella
a recer del temps
i, quieta, espere el brunzir
de les ales al sol.

Aquesta és la sort del poeta,
esdevenir tot per la paraula:
insecte, llamp, pedra ferida,
llum.
         I, un cop, consumit
restar present.

Quina altra cosa si no,
és el ball de la veu si tremola
-en el vers-
                    la intimitat?
                                                            Santillana del Mar, 9 de juliol de 2012.

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre la cama
y con la piernas cruzadas
el pensamiento nunca descansa.

Afuera llueve
una polifonía en el manzano
que ofrece sus flores.

Soy una abeja
a resguardo del tiempo
y, quieta, espero el zumbar
de las alas al sol.

Esta es la suerte del poeta,
llegar a ser todo por la palabra:
insecto, relámpago, piedra herida,
luz.
         Y , una vez, desaparecido
permanecer presente, actual.

Què otra cosa si no,
es el baile de la voz, si tiembla
-en el verso-
                    la intimidad?

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XIV

jul. 13, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XIV     

És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit.

És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós.

Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

El festival d’odis sobre la terra es va mudant en gestos amorosos.

Els vells estan contents i els joves sospiten.

Les estrelles ja no brillen perquè no s’han extingit.

Les ciutats es destrueixen i els cotxes tornen al garatge.

Eixim tots de casa per a regressar del treball.

Pague amb aliments les monedes que em donen.

Cada cèl·lula del meu organisme evita les malalties.

L’economia decreix i el petroli es reabsorbit a la seua bossa.

El flequer em saluda amb un adéu i jo li dic hola quan me’n vaig.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

PDF   ·   Versió imprimible

Matí de platja

jul. 8, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Matí de platja     

Als meus somnis
el viatge no mai s’acaba.
Com el pal tremolós
de la bandera de Suances,
no hi ha cap treva.
Les ones d’una mar amb ressaca
no produeixen tant d’ oix
com aquests nous dissenys de pobresa
dels homes grisos.
Dormen els meus amors
sobre una gespa aliena
a la tempesta que s’acosta.
Des d’aquesta talaia
veig córrer gossos i pensaments;
xiula el socorrista
amb un senyal que estimba els cors.
Com els surfistes i gavines
el poeta grava
una lenta resistència:
no pot embarrancar el vaixell
de la paraula.

PDF   ·   Versió imprimible

Bastint la felicitat

jul. 1, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Bastint la felicitat     

Aixecar-se d’hora,
veure el sol mandrós
respirar aquest ací.
Anar a l’hort
aranyes, cucs i pixavins…
Matar les presses,
comprendre el somriure del  demà,
eliminar les possibles males herbes,
les idees si fereixen, l’enveja,
la mediocritat.
Combatre la pobresa de justícia,
gaudir de la consciència que progressa,
aquell núvol gris miracle
-aliment dels mots-
revolució contra la fam.
Després endreçar
el silenci de la casa,
adorar-lo amb la mirada:
olives negres i pa a la taula;
formatge, oli i sal
l’aigua de la vida,
l’esmorzar.
Pacientment mastegar.
Mastegar totes les lluites,
les dels homes,
les dels homes amb les dones,
les dels homes i les dones amb les coses,
les dels homes i dones i les coses amb els anys…
Açò és l’esperança treballada,
paraules que cisellen granítiques roques
i assenten parets.
Vosaltres les finestres:
mística, la nova llar.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner