EVASIÓ
Brollador de xerrameques
agrors d’aire enrarit.
A les negres finestres de les pissarres
les fileres dels nombres: 3, 5, 6, 8…
Definicions abstruses
als recons de les orelles;
entre dents, paraules sàvies
nèciament gramofòniques.
Però als ulls, un llenç de blau;
però al nas, brins de romer;
però als dits, delerosos de dibuixos,
les llances dels llapis vermells.El mestre rumia ¡¡coses!!
—Si enderroquèssim l’escola…
¡quin bell centre d’interès!
CLAU
i res hi ha que no devore
amb sa boca plana estesa.Dins son ventre inexistent
tota coses esdevé romba.Res no hi ha pregon. Tot pla
i irreal i deforme.És l’espill un ull burgés
car només té un punt de mira.L’espill té la casa morta.
CANÇÓ DE LA LLUERNA
i un deler sols me governa;
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
per el qual tots m’han de di
lluerna.Sóc petit com un bocí
despenjat d’estrella eterna;
transporte damunt de mi
la claror de ma llanterna
i —oh quin goig— me sento di
lluerna.Mai no sé si el meu destí
menarà’l pluja i galerna,
si seré com pelegrí
que no trobe cap taverna…
Mes que hi fa? Que em puguen di
lluerna!Si m’enlairo amunt d’un bri
per fruir la vida externa
mai no manca un ser mesquí
que’m fa burla sempiterna.
No en faig cas, si em poden di
lluerna.Perxò faig el meu camí
i un deler sols me governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
perquè tots me puguen di
lluerna!
Onomatopeiques tic-tac, tic-tac,
queixalades del temps
quan mastega.
