La llibreria Documenta de Barcelona acollirà la presentació del llibre «La memòria del sabor», de Joan Garí, que estarà acompanyat pel fotògraf Ramon Usó, el periodista David Miró i l’escriptor Valenti Puig. L’acte se celebrarà el divendres 1 d’abril a les 19h. «Aquest llibre és un autoretrat. Un autoretrat amb aliments, o a través dels aliments, que és una manera civilitzada de definir-se», explica Garí. «La memòria del sabor» és un homenatge a la cuina valenciano-catalana i a sa mare, un viatge a la infantesa amb els plats que més el plauen:
Anem a les mandonguilles, però. Aquest és el plat estrella de la cuina quaresmal. La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua. En el calendari litúrgic cristià, és un temps de penitència que comença el Dimecres de Cendra, al mes de març, i conclou el Diumenge de Resurrecció, entre finals de març i abril, segons la data en què caiga Pasqua. L’objectiu d’aquest lapse temporal és rememorar els dies en què Jesucrist va dejunar al desert i també els seus patiments durant la Passió. Algun lector, perfectament informat sobre aquestes qüestions, em retraurà que siga tan explícit i detallat. En realitat, no està de més en absolut: com tantes coses relatives a la cultura cristiana, ha passat a hores d’ara a constituir un remot arcà per a les noves generacions, com si fóra obligatori creure en Déu per a respectar i honrar els mil detalls en procés d’esmicolament i oblit (la història de l’art, el calendari litúrgic, el santoral, la lectura de la Bíblia…) que haurien de formar part del bagatge de qualsevol ciutadà occidental, independentment del seu nivell de credulitat pel que fa a la visió transcendent de la vida.
Ma mare és una persona de ferma observança cristiana. Dissortadament, no ha pogut transmetre’m aquesta devoció amb el fervor que hauria desitjat. Sóc un ferm partidari de la laïcitat de la vida pública i de la reclusió de les creences religioses –amb tots els meus respectes– en l’esfera privada.
A casa, això sí, s’han seguit amb diligència les observacions pròpies de la religió majoritària entre nosaltres, i el nostre paladar se n’ha beneficiat a partir d’això que s’anomena cuina quaresmal.
Encara recorda ma mare el temps en què cada divendres de l’any s’evitava menjar carn. Després, aquest costum es va circumscriure només als set divendres de quaresma. I així seguim. Un d’aquests dies de Venus sabies que et trobaries a taula un superb potatge de cigrons i, de segon, mandonguilles d’abadejo.