Arxius de: setembre, 2016

Petites postals per a Grupeco, 35

set. 28, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 35     

Mona de Pascuapetites-postals

La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen.

Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé.

Gràcies a la ment he rescabalat aquell xiquet que encara sóc i dintre meu batega i els capvespres amb els pares i germans a la sequieta del Roig.

I la mona em diràs?

La meua sort ja fa temps que la vaig dipositar en el cor de la dona dels núvols: farà com tres setmanes que diàriament em cruspisc amb sagrada veneració la massa d’amor cuita que les seues mans varen fènyer per a mi: fermenta en mi la seua vida.

PDF   ·   Versió imprimible

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

set. 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Josep Escrivà i Josep Porcar presenten els seus nous llibres de poemes a Benicàssim (Llib. Noviembre, 30-IX-2016)

set. 21, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Maria Josep Escrivà i Josep Porcar presenten els seus nous llibres de poemes a Benicàssim (Llib. Noviembre, 30-IX-2016)     

Els poetes Maria Josep Escrivà i Josep Porcar faran tàndem a Benicàssim per presentar els seus nous llibres de poesia, Serena barca i Nectari, respectivament. L’acte se celebrarà a la llibreria Noviembre el divendres 30 de setembre i serà presentat per Pau Sif, també poeta i editor del Buc.

buc-benicassim

PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)

set. 21, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)     

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Fan Set (abans 3i4) de València aquest dimarts 27 de setembre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Marc Granell, que en farà el preàmbul. En el mateix acte serà presentat l’altre volum de poesia del Buc, Els temps interromputs, de Ramon Ramon, acompanyat per la poeta Begonya Mezquita.

nectari-fanset-valencia

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 34

set. 21, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 34     

Cremant llenyapetites-postals

Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida.

Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc.

Altres vegades les poderoses flames, no podrien esborrar del cos totes les tempestes viscudes de la nostra supervivència.

Avui, novament, arreplegue entre els fraus les branques i fulles de la poda quotidiana.  Agimponar-se, redreçar-se, fer tentines, gatejar tots els verbs, conjugar-los, infinits, com tu.

cremant llenyaElls restauraran cada cèl·lula d’amor per renovar-nos lliures, independents.

I així forçar-nos -contra els meteors diversos de l’existència- com l’au fènix que en nosaltres sempre existí, existeix i per humils i trencadisses lletres, ens sobreviurà.

Has de creure’m, jo sempre ho he sabut: no hi haurà mai res que engrillone la llibertat viscuda dels nostre amor.

PDF   ·   Versió imprimible

Què era el Pont i en què s’ha convertit?

set. 15, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts esparsos, Diversos  //  Comentaris tancats a Què era el Pont i en què s’ha convertit?     
img_20160913_182840798-01

Jana als afores de la Vilavella

Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger.

Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà.

No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines per tal d’orientar-se en aquest camí vital.

Abaixe els ulls cap a les 38 mirades de companys del Pont i busque en els seus ulls tan sols un lleu vestigi que són vius, que aquest Pont aviat no serà derruït.

Què diuen els companys? Provoquen o publiquen en aquest úter rodó i oxigenat?
Paladegen els mots i amb ells titil·len?
Ha esdevingutimg_20160913_192201-01-01 el Pont tan sols un trist reservori que aglutina caduques informacions?

Comparteixen poemes, música, lectures, llibres, horitzons novells, el bategar de les paraules?

Són els escriptors una fauna hiperbòlica, egotista i dissecada? Suren en fornícules sens color?

A la meua vora, hieràtica, Jana observa el moviment d’uns llavis que dicten pedres com paraules.
Allunyat de qualsevol passió, desenganxat dels mots, els veig partir sense importar-me llur destinació.

El Pont és i serà allò que els seus membres vulguen ser, escric sota un horitzó descafeïnat.

Plovisqueja en aquest capvespre de setembre: les oronetes sobrevolen el lent passeig dels núvols que m’escolten. No em mulla la melangia, ni em dessagne de tristesa, no existeix cap por.

 

 

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 33

set. 14, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 33     

petites-postals

L’hora

Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del  resultat del canvi i el que això suposava.

Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments.

Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules?

No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència.

Amb deler observava les teues mans, el to de veu i l’aire que, subtil, formava part del teu cos.

I et rebatia acovardit perquè aquest moment -tempus fugit- s’acabaria.

Tu te n’havies anat de viatge al sud dels meus desitjos i jo vaig arribar a un atzucac amb una trista llum.

Assegut en un banc d’arenita i un cop més, a les arnes dels fanals d’Aín els demanava el mode de recuperar l’hora d’amor que aqueixa convenció no mai més ens tornaria.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 32

set. 7, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 32     

Miracle

petites-postals

No m’ho explique, de veres.
No hi ha cap explicació.

Simplement mire cap enrere en el temps i veig com el mots s’arremolinen en aquestes postals.

Intentes recordar-les, la 4, la 12, la 23 i em pose les mans al cap.
És com un cicle, com l’aroma de les flors del taronger que torna cada any, cada estació.

Arribes a creure’t que posseeixes el control, que en l’escriptura tu dirigeixes les regnes de la subtil creació… Però no, no res d’això recompon aquest trencaclosques.

Hi ha la fe, sí. Una fe bidireccional que et demana i a qui respons enlluernat.

Hi ha també la mística de l’encontre; les paraules segueixen la llum regalada. Ets brúixola de l’encís i elles et trien, no hi ha motius concrets, perquè sí. Tremoles d’absoluta felicitat.

Escriure.

Escriure-vos amics i amigues, escriure-vos amb un amor total: el miracle de l’apertura del cor batent, la feina oculta, sincera, honesta, tranquil·la; la servitud de l’alquimista que balla fent voltes i més voltes amb les paraules, però no mai es vanta.

Ploure de vida, l’actitud perenne de tot escriptor: copsar el món i brindar el compromís.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner