El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

set. 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

coberta
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions