El Magnànim publica la «Poesia Completa 1976-2016» de Marc Granell

nov. 11, 2017   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Sense comentaris     

«Els seus versos continuen sent colpidors, vitals, necessaris», explica en el pròleg el crític Francesc Calafat

grnaell-poesia-completaLa Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar l’obra completa del poeta Marc Granell. La seua singularitat, segons Calafat, «va lligada a una manera ben personal de dir les coses: és una poesia de rotunditats, de denúncies expressada amb imatges colpidores i plàstiques, que avança a colps d’un ritme sincopat, de repeticions d’opressiva eficàcia». La poesia de Marc Granell es pot considerar «una poesia de la consciència i de la mirada escèptica davant la realitat. Hi ha en l’obra de Marc Granell la urgència d’elaborar una fórmula de supervivència, però feta des de la creença que l’art no és més que un pas de ball, un simulacre, moralment irrenunciable, però, al capdavall, un pas de ball necessari per participar en la gran dansa de la vida».

Marc Granell (València, 1953) –que va rebre el passat 3 de novembre el Premi a la Trajectòria Literària  Plaça del Llibre 2017–, va començar a publicar els seus primer poemaris durant els anys 70 i 80. L’any 1977 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés  amb Llarg camí llarg, premi que el va situar entre els poetes més importants del moment. Després van seguir poemaris com Notícia de la tribuRefugi Absent i Materials per a una mort meditada, que va merèixer el premi Ausiàs March de Gandia. La seua trajectòria literària va continuar amb Fira desoladaVersos per a AnnaCorrent de fonsMatèria d’ombra. L’any 2000 va publicar la seva poesia completa fins a aquell moment, Poesia reunida. 1976-1999, i després va seguir publicant amb regularitat amb títols com  El camins i la miradaPoemes del caminantL’Horta nostra  i Tard o d’hora, entre d’altres. El 2015 es va publicar una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica. Amb la intenció d’apropar la seua poesia al públic infantil i juvenil va publicar L’illa amb llunesLa lluna que riuOda als peusLa vida que creix, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. 

Granell en una il·lustració de J. Porcar

Granell és un dels poetes més transcendentals i que més han influït en la poesia catalana del País Valencià durant l’últim terç del segle XX i principis del XXI. Professionalment dedicat a la traducció i altres treballs editorials, com la direcció i la publicació de diverses col·leccions literàries, la seua producció és bàsicament poètica. Metodològicament situat dins de l’anomenada generació poètica dels setanta, el poeta ha discutit sovint aquesta catalogació, ja que considera que no és un dels autors més representatius de la poesia dels setanta des d’un punt de vista formal, per bé que reconeix una clara vinculació pel que fa a la seua participació en les activitats generacionals.

En paraules de Ramon Córdoba Caro, que ha publicat recentment una investigació sobre l’obra del poeta a la col·lecció Estudis filològics la Universitat Jaume I, «quan s’analitza tota la producció del poeta des d’una perspectiva diacrònica, es pot establir una correlació entre el subjecte líric i la figura de la col·lectivitat, amb l’establiment d’una nova oposició esperança/desencant, entesa com l’expressió d’un sentiment comunitari compartit davant les expectatives de millora que oferia la transició sociopolítica de la societat espanyola durant l’últim terç del segle xx. A mesura que el poeta va madurant, la seua visió força crítica dels primers poemes socials es va transformant progressivament en més tolerant davant les mancances humanes, sense oblidar mai les seues inquietuds obsessives, que el menen a la intensificació de la seua visió escèptica sobre el gènere humà».

Ja podeu adquirir l’obra completa a la web del Magnànim.

 

No hi ha llum com la llum amb què il·lumines
el món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
 
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes
de puresa la pell en l’abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’oblit del desert i de les ombres.
 
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presència
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.

 

De Versos per a Anna  (1999)

 

PDF   ·   Versió imprimible

Deixar un comentari

 

*

Darreres recensions

arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions