mas-aub-poetica

Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub

Pasqual Mas acaba de publicar l’obra d’investigació El universo poético de Max Aub. Claves de la poética aubiana. El llibre recull diverses investigacions al voltant del món poètic de l’escriptor Max Aub (París, 1903-Mèxic, 1972). Els articles, ponències i comunicacions dels quals s’ha partit per a la redacció de El universo poético de Max Aub formen part d’algunes intervencions en diversos congressos i revistes literàries especialitzades que en el seu moment van servir de complement a la realització del Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub i de l’edició crítica de les obres de Max Aub Antologéa Traducida, Lamentos del Sinaí i Obra Poética Completa I

Max Aub fou poeta, novel·lista i dramaturg. Va nàixer a París el 1903 i es nacionalitzà espanyol als vint anys. Fill de pare alemany i mare francesa, va residir a Espanya des dels onze anys, quan els seus pares, que fugien de la guerra, es van instal·lar a València. Des de molt jove va mostrar gran interès en la vida cultural i política d’Espanya, i es relacionà amb importants personatges de l’avantguarda. Afiliat al partit socialista des de 1929, va participar activament en campanyes polítiques, va publicar alguns escrits en diversos mitjans periodístics i va servir com a agregat cultural d’Espanya a París el 1937.

La seua obra poètica es va iniciar el 1923 amb la publicació de Momentos, seguida de Los poemas cotidianos. El 1939, arran de la guerra civil, es va exiliar a França i va passar per diverses presons i camps de concentració. Va ser deportat a Djelfa el 1942. A final d’any va aconseguir fugir a Mèxic, país en el qual va viure tota la vida. El Diario de Djelfa, publicat anys més tard, és el producte de la seua estada a Algèria. En la dècada del 50 va viatjar pels Estats Units i alguns països d’Europa, i només en 1969 se li va permetre tornar a Espanya, on va aconseguir recuperar part de la seua biblioteca personal que es trobava a la Universitat de València. Al seu retorn a Mèxic va continuar amb l’activitat literària, i és quan va produir la part més valuosa de la seua obra.

La Antologia traducida 1963-1972 reuneix una important part de la seua poesia, continuada amb Versions i subversions el 1971 i finalitzada amb el seu llibre pòstum Imposible Sinaí el 1982, en què reuneix, al voltant del conflicte àrab-israelià de 1967, un conjunt de poemes que denuncia les causes i els horrors d’aquesta guerra. Després d’un curt viatge a Espanya, va morir a Mèxic el 2 de juliol de a 1972.