Arxius de: Desembre, 2017

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

Des 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló

Des 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Compromís lingüístic, Intervencions  //  Comentaris tancats a Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló     

Castelló per la Llengua ha presentat al Menador els actes commemoratius dels 85 anys de les «Normes de Castelló» que, com cada any des de 2011, organitza aquesta plataforma cívica que aplega més de vint partits, sindicats i associacions de Castelló de la Plana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Un any més, hi serà també El Pont Cooperativa de Lletres.

85normescartellEnguany, els actes giraran entorn de la reivindicació d’un espai comunicatiu propi, amb l’obertura immediata de les emissions de la ràdio i la televisió À Punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio, sota el lema «Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!».
 
Els actes centrals de la commemoració tindran lloc dissabte 16 de desembre de 2017 a la plaça de les Aules. La diada començarà a les 11h amb la ja consolidada «fira d’entitats», que combina les paradetes informatives de més de 30 col·lectius amb activitats adreçades (sobretot) als infants: tallers de cultura popular amb la Muixeranga de la Plana i el ball de dimonis Botafocs, animació infantil amb l’Esplai Pentecosta i l’escoleta La Lluna, i contacontes a càrrec de Contaclown. Més endavant, a les 14h tindrà lloc un dinar popular seguit de l’actuació de la Rondalla Primer de Maig a les 16h.
 
Finalment, a les 18h arribarà el tram reivindicatiu de la jornada, amb una concentració a la mateixa plaça de les Aules, amb l’actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Cullera. Posteriorment es farà camí cap a la Casa Matutano, seu de la signatura de les «Normes» un 21 de desembre de 1932, per a llegir el manifest de la convocatòria.
 
Prèviament, el dimecres 13 de desembre, a les 19:30h a la sala d’actes de la Casa dels Caragols, tindrà lloc una conferència d’Andreu Casero, professor de periodisme de la Universitat Jaume I, sobre «La llengua i l’espai de comunicació en l’era de Facebook i Twitter». L’acte el coorganitza Castelló per la Llengua i la delegació de Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans i el presentarà i moderarà Violeta Tena, periodista d’El Temps i vicepresidenta de la Un
ió de Periodistes Valencians.
 
A més, algunes entitats integrants de Castelló per la Llengua han preparat actes commemoratius propis. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.
 
Sense senyal però no sense veu: el 16 de desembre, tothom a la Plaça de les Aules!
 
PDF   ·   Versió imprimible

Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»

Des 5, 2017   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»     
Per Vicent Pitarch
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC

Som en plena commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló i hem d’acceptar que una part dissortadament extensa de la societat valenciana continua ignorant aquell document de transcendència històrica que va ser ratificat a Castelló de la Plana l’any 1932.

Vicent Pitarch

De veres que hem de considerar-lo un document i prou? D’entrada i, pel cap baix, convé que reconeguem que, a més d’un text venerable, les Normes de Castelló han esdevingut una proposta col·lectiva i una vindicació politicocultural transcendents; sens dubte, una proposta de modernitat i una vindicació de catalanitat. Ho expressava amb nitidesa i contundència Joan Fuster, l’any 1982, dins el majestuós acte commemoratiu tingut a la plaça de Bous, de la ciutat de la Plana: «Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes».

Naturalment, Fuster no ignorava que les Normes de Castelló constituïen, d’entrada, una de les fites senyeres que va assolir el valencianisme de la República, per al qual la recuperació d’una llengua nacional sòlida era una condició pioritària i indefugible per vertebrar el país, per reintegrar-lo a la modernitat, respecte de la qual el mantenien allunyat l’analfabetisme ambiental i els dèficits gravíssims que el poble valencià patia en els processos interns de comunicació social.

L’objectiu, sens dubte, dels promotors de les Normes era certament ingressar dins la modernitat de l’espai comunicatiu, a l’escola (peça angular de la política republicana) i a la premsa, a l’àmbit aleshores emergent del cinema, a la indústria audiovisual que s’albirava i a la literatura. I, si no perdem de vista la condició republicana dels grans valedors de les Normes, fàcilment hi podem percebre –en l’ambient que envoltava l’aparició de la codificació lingüística valenciana– d’altres ingredients adherits a la modernitat republicana, tals com la regeneració moral i social, la presa de consciència nacional i la voluntat internacionalista, la solidaritat, la racionalitat i el caràcter públic de l’assistència social. A l’entorn de les Normes bullia una política ambiciosa i ben suggeridora.

Certament, les Normes de Castelló –articulades mitjançant els tres blocs formats per la declaració, les bases ortogràfiques i el vocabulari– constitueixen un formidable monument nacional, el que «temps a venir ha d’ésser l’obra més important del nostre renaixement», tal com s’afanyà a proclamar el mateix 1932 Enric Soler i Godes. Mereixen de ser recordats com a capdavanters d’aquella magna empresa nacional Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Carles Salvador, al costat de Salvador Guinot, Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo i Ignasi Villalonga; també convindria no perdre de vista algun altre nom insigne, com ara Emili Gómez Nadal o Soler i Godes, dins la nòmina venerable dels seixanta-un valencians, més catorze entitats, que signaren les Normes de Castelló.

La seua obra insigne continua vigent, i amb l’objectiu de constituir-ne un testimoniatge viu i compromès, la seua ciutat va instituir la plataforma Castelló per la Llengua –integrada per una vintena llarga d’entitats civils, entre partits polítics, sindicats i associacions, més l’Ajuntament de Castelló– que cada any duu a terme un programa d’actes de reflexió i vindicació de les Normes de Castelló, enguany sota el lema “Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3”, programa que culminarà el 16 de desembre, en commemoració de la data simbòlica de les Normes, el dia 21.

Definitivament, de la mateixa manera que el valencianisme de la República va comprendre que sense codificació lingüística no hi havia opció d’alçar a la modernitat el País Valencià, vuitanta-cinc anys més tard continuem convençuts que aquest mateix país no serà viable mentre no dispose de la pròpia xarxa, densa i compacta, dels mitjans de comunicació social –simbolitzats ací per À Punt i TV3– funcionant en la seua pròpia llengua, a ple rendiment.

Publicat a La Veu del País Valencià, 27-V-2017
PDF   ·   Versió imprimible

Condol per la mort de Carles Santos

Des 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Condol per la mort de Carles Santos     

El reconegut compositor vinarossenc Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha mort aquest dilluns a la seua localitat natal als 77 anys després d’una llarga malaltia. Institucions com la Generalitat Valenciana així com entitats, associacions i col·lectius de tot el país, lamenten la mort de l’artista, que el 2006 va veure com el consistori vinarossenc posava el seu nom a un carrer del municipi. Des d’EL PONT Cooperativa de Lletres ens unim a aquest condol col·lectiu que fem arribar a tots els familiars i amics de Carles Santos, i expressem el nostre reconeixement a la trajectòria i la sensibilitat d’un músic únic i irrepetible. 

santos-carles

Carles Santos al piano

Amb una declaració institucional, l’Ajuntament de Vinaròs ha mostrat el seu més profund dolor per la mort de Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940), músic, compositor, fotògraf, cineasta, escriptor, escultor, artista total i genial, vinarossenc universal. No podem ací repassar una trajectòria única i plena de fites, reconeguda a tot el món. Però podem citar alguns dels guardons que va merèixer durant la seua dilatada trajectòria aquest Fill Predilecte de la Ciutat de Vinaròs: el Premi Nacional de Música (en la modalitat de composició) del Ministeri de Cultura, els Premis Nacionals de Composició i Teatre de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional, la Creu de Sant Jordi, Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València, premi Carles Salvador a la trajectòria individual de Maestrat Viu, i fins a 12 Premis Max a les arts escèniques. 

«Tinc una fama de transgressor exagerada. Diuen allò d’el Santos ha tirat un piano al mar. I no sempre és així», explicava Santos a principis del 2014, quan preparava la Cantúria cantada al Palau de la Música que aplegava peces de diferents obres seves com Autoretrat (1981), Tramuntana tremens (1989), La pantera imperial (1997) i La meua filla sóc jo (2005). Era una nova versió de la Cantúria que havia estrenat al Mercat de les Flors durant el festival Grec del 2012, i a la qual afegia dues al·lusions a dos responsoris de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria.

Entre d’altres grans ciutats, va actuar a Berlín, París o Nova York, i va ser el compositor de la música d’esdeveniments de gran magnitud, com la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. «L’inici de tot va ser el piano», afirmava en una entrevista de l’any 2014, subratllant la seua incursió al món musical a través d’un instrument que va acabar transcendint gràcies a una creativitat fora mida.

carles-santos

Carles Santos amb Mariola Nos i Josep Porcar, a la llibreria Espai Mariola Nos (9 de maig de 2015)

«Humor, transcendència, intensitat, emoció… Sempre un pas més enllà. Grandiós», deia el pianista Carles Viarnès, que en poques paraules sintetitzava la figura de Carles Santos, un esperit lliure que ha influït en músics molt més joves que ell i que busquen el que ell va trobar: el compromís artístic amb el món que els ha tocat viure. «Entre un plat de llenties i una sonata de Beethoven ara estàs forçat a triar les llenties perquè s’ha de menjar, quan l’ideal seria que poguéssim menjar i també escoltar la sonata», reflexionava quan la crisi econòmica estava fent estralls en la cultura.

L’any 1967 va composar i interpretar el Concert irregular (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró. Tant Brossa com Miró van ser autors clau per entendre la seua formació i una manera de fer procedent de l’avantguarda, amb grans troballes escèniques i una profunda investigació musical, que ha arribat amb vivesa fins als darrers dies.

A proposta de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que el recorda al seu compte de Twitter, aquest preciós espectacle de Carles Santos a Morella amb els joves de «Sona l’ESO»: 

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner