Condol per la pèrdua de l’escriptora Isabel-Clara Simó. DEP.

COMUNICAT D’EL PONT

Avui, 13 de gener del 2020, el Pont Cooperativa de Lletres estem de dol i ens sumem al que compartim totes i tots els lletraferits i lletraferides en llengua catalana, totes aquelles persones compromeses en la nostra (i en la seua pròpia) llengua, en la nostra cultura, en la nostra terra, en el nostre poble i acompanyem la seua família i la ciutat d’Alcoi de la manera més sentida per aquesta pèrdua que ens afecta a totes.

Companys de viatge, els i les membres d’El Pont hem compartit paraules, moments, vivències, experiències, escrits… Llibres col·laboratius, presentacions i entregues de premis, correspondència, trucades telefòniques, converses, mirades còmplices, suport, riures, sororitat, força, consciència, valentia, lluita, etc. Isabel, sempre incansable en la seua lluita, el seu compromís i la seua literatura, reflectia una força i una consciència dignes d’admirar capaç de contagiar-nos a tots i totes.

És per això, que ha estat merescudament reconeguda amb nombrosos reconeixements, premis i guardons, com la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre Català, el Pompeu Fabra o el Memorial Jaume Fuster a la trajectòria i conjunt de la seua obra, la Medalla d’Or de la ciutat d’Alcoi, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o el càrrec de Degana de la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora, la seua obra ha estat traduïda a l’alemany, el basc, el castellà, l’anglés, el francés, el gallec, l’italià, el neerlandés i el suec. Reconeixements, premis i guardons que són testimoni i certifiquen l’impacte, el ressò i la implicació que Clara-Simó té, ha tingut i tindrà en els nostres temps, perquè és innegable que la seua força, la seua veu, les seues lletres, han contribuït construir el nostre avui i també el nostre demà.

Amb tot el suport, allà on estigues, Isabel, estàs amb nosaltres. Els teus companys i companyes d’El Pont et recorden perquè tu també formes part de nosaltres.
Amb tot, amiga, companya, germana major, descansa en pau, que t’ho mereixes.