Aquell país imaginat de Tombatossals
Aquell país imaginat de Tombatossals Llegeix més »
Biblioteca
No em malinterpretes
A la dona dels núvols… Digues, què existeix al teu cap? M’agradaria dibuixar -pura imitació- la nuesa d’aquestes roselles, el somniar dels llavis teus ara imaginat… No em malinterpretes. Què passa pel teu cap quan sóc l’amo d’un cos adormit i no em calen permisos per apropar-me? Puc deure’t l’amor futur? I el present, finirà?
No em malinterpretes Llegeix més »
La radio sense tu
(Als afectats per l’ERO de Ràdio 9) De quan la vida no et besa a la boca i vénen les usures a morar-te la casa i a bregar-te el cos de quan no treus la ràbia a bocanades de desig sinó de por i ja no crides amb el llavis oberts el nostre evangeli. De
La radio sense tu Llegeix més »
Cavall trencat, XXIV
Ara et diré d’on véns, maleïda cançó desposseïda. Véns d’una cursa estranya i ets anatema, véns de la ferocitat obscura que fecunda les nits, de la sang que amera les pedres, del riu sense lluna que udola. Véns de la catástrofe i del cim, de la voracitat que mossega els mots en silenci, de la
Cavall trencat, XXIV Llegeix més »
Cavall trencat, XXIII
Ara us diré d’on vinc. Vinc de les cendres d’Auschwitz de l’herba que va segar Atil·la del ventrell esbudellat del corder el dia del sacrifici al temple d’Apol·lo de l’enveja del Sàpiens envers el Neandertal. Sóc innombrable perquè incloc l’infinit dins cada límit. Ara us diré d’on vinc. Vinc de les turbulències celestes a mil
Cavall trencat, XXIII Llegeix més »
Petit capvespre d’amor
Els noticiaris creuen mostrar-nos la veritat, la xarxa manifesta l’orgull i l’absolut. Com un cadàver la política! Jo volia dir-te el tou fulgor del dia quan no ets, els capvespres de vellut, intangibles… aquesta solitud sense les flors, el tacte dels ulls buits que no et senten, que no vull perdre’m als darrers batecs. I
Petit capvespre d’amor Llegeix més »
Cavall trencat, XXII
Als meus amics i amigues de El Pont i El Penjoll Volgueren matar-me, diluir-me en una ombra, imatge d’indecència, volàtil gas. Em digueren cadàver: – Serà fàcil derruir el temple. No gens de llum, ni pa, ni vent. M’injectaren tot tipus de metàl•liques mancances, odis refregats i queixalades de ferro, paraules com presons. Però estel
Cavall trencat, XXII Llegeix més »
Petit homenatge a José Luís Parra
Ja ho diu el meu amic Antonio Cabrera en aquest article de El País. En el sofá Me dormí por la tarde, deprimido por el paso tan rápido del tiempo. Me pusiste una manta por encima y te marchaste. No me he movido, no he cambiado de postura por temor a deshacerme. Y has regresado.
Petit homenatge a José Luís Parra Llegeix més »
Cavall trencat, XXI
Quan el llamp incessant de la paraula s’aclama als núvols de rent i aigua, la vida esdevé paradigma de la terra, boca esquinçada en batalles de gesmils. Ací roman la farina i el blat dels somnis, en aquesta despensa de bronquis nus reclamant el somriure dels nenúfars que desconeixen la suor del teu ventre. Crineres
Cavall trencat, XXI Llegeix més »