Secció: Notícies

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

des. 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Condol per la mort de Carles Santos

des. 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Condol per la mort de Carles Santos     

El reconegut compositor vinarossenc Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha mort aquest dilluns a la seua localitat natal als 77 anys després d’una llarga malaltia. Institucions com la Generalitat Valenciana així com entitats, associacions i col·lectius de tot el país, lamenten la mort de l’artista, que el 2006 va veure com el consistori vinarossenc posava el seu nom a un carrer del municipi. Des d’EL PONT Cooperativa de Lletres ens unim a aquest condol col·lectiu que fem arribar a tots els familiars i amics de Carles Santos, i expressem el nostre reconeixement a la trajectòria i la sensibilitat d’un músic únic i irrepetible. 

santos-carles

Carles Santos al piano

Amb una declaració institucional, l’Ajuntament de Vinaròs ha mostrat el seu més profund dolor per la mort de Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940), músic, compositor, fotògraf, cineasta, escriptor, escultor, artista total i genial, vinarossenc universal. No podem ací repassar una trajectòria única i plena de fites, reconeguda a tot el món. Però podem citar alguns dels guardons que va merèixer durant la seua dilatada trajectòria aquest Fill Predilecte de la Ciutat de Vinaròs: el Premi Nacional de Música (en la modalitat de composició) del Ministeri de Cultura, els Premis Nacionals de Composició i Teatre de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional, la Creu de Sant Jordi, Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València, premi Carles Salvador a la trajectòria individual de Maestrat Viu, i fins a 12 Premis Max a les arts escèniques. 

«Tinc una fama de transgressor exagerada. Diuen allò d’el Santos ha tirat un piano al mar. I no sempre és així», explicava Santos a principis del 2014, quan preparava la Cantúria cantada al Palau de la Música que aplegava peces de diferents obres seves com Autoretrat (1981), Tramuntana tremens (1989), La pantera imperial (1997) i La meua filla sóc jo (2005). Era una nova versió de la Cantúria que havia estrenat al Mercat de les Flors durant el festival Grec del 2012, i a la qual afegia dues al·lusions a dos responsoris de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria.

Entre d’altres grans ciutats, va actuar a Berlín, París o Nova York, i va ser el compositor de la música d’esdeveniments de gran magnitud, com la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. «L’inici de tot va ser el piano», afirmava en una entrevista de l’any 2014, subratllant la seua incursió al món musical a través d’un instrument que va acabar transcendint gràcies a una creativitat fora mida.

carles-santos

Carles Santos amb Mariola Nos i Josep Porcar, a la llibreria Espai Mariola Nos (9 de maig de 2015)

«Humor, transcendència, intensitat, emoció… Sempre un pas més enllà. Grandiós», deia el pianista Carles Viarnès, que en poques paraules sintetitzava la figura de Carles Santos, un esperit lliure que ha influït en músics molt més joves que ell i que busquen el que ell va trobar: el compromís artístic amb el món que els ha tocat viure. «Entre un plat de llenties i una sonata de Beethoven ara estàs forçat a triar les llenties perquè s’ha de menjar, quan l’ideal seria que poguéssim menjar i també escoltar la sonata», reflexionava quan la crisi econòmica estava fent estralls en la cultura.

L’any 1967 va composar i interpretar el Concert irregular (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró. Tant Brossa com Miró van ser autors clau per entendre la seua formació i una manera de fer procedent de l’avantguarda, amb grans troballes escèniques i una profunda investigació musical, que ha arribat amb vivesa fins als darrers dies.

A proposta de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que el recorda al seu compte de Twitter, aquest preciós espectacle de Carles Santos a Morella amb els joves de «Sona l’ESO»: 

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra

nov. 27, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra     
Font: La Plana al Dia

Vicent Usó celebra els 25 anys de dedicació a la literatura amb la reedició de la seua primera gran novel·la. La mirada de Michelangelo, que acaba de publicar Bromera, va suposar la seua consagració com a novel·lista i un èxit de crítica i de públic. L’obra se centra en els darrers anys de vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti i s’ambienta en una ciutat de Roma on les intrigues i les lluites pel poder estan ben presents.

mirada-usoAmb aquesta obra, Vicent Usó va quedar finalista de l’edició de 1994 dels premis Octubre. L’any següent, va guanyar el premi Ciutat d’Elx de narrativa. L’edició va realitzar-la Tres i Quatre amb el títol de La mirada de Nicodemus i l’obra va situar-se en els primers llocs de la llista de vendes durant algunes setmanes. Per a l’actual edició, no sols ha variat lleugerament el títol, sinó que Usó ha reescrit alguns passatges sense alterar-ne el contingut.

La narració arranca amb l’assassinat de l’home de confiança de Michelangelo. I pivota entorn d’uns documents secrets que poden posar en perill els treballs que, a Trento, es fan per tancar definitivament el concili. Però, enmig d’aquestes maniobres, la novel·la deixa entreveure una reflexió sobre el poder i els seus mecanismes, així com la dependència que en té l’art, però també posa de manifest l’admiració per l’obra del mestre florentí que sent l’autor, Vicent Usó i suposa un homenatge a una època, el Renaixement, que se situa entre els moments culminants de l’art europeu.

vicent-uso-arxiuVicent Usó havia començat a publicar en 1992, després de guanyar, amb La cançó de la terra estimada, el premi Ciutat de Vila-real. Però l’edició municipal a penes es va distribuir. En canvi, amb la novel·la que ara es reedita, la seua prosa va començar a circular per tot el territori lingüístic i a ser molt valorada tant pels lectors com pels especialistes.

Des d’aleshores, l’escriptor de Vila-real no ha deixat de treballar. En aquests 25 anys, ha publicat 16 novel·les i ha guanyat molts premis, entre els quals destaquen l’Octubre, l’Alfons el Magnànim o l’Ulisses. A més, ha quedat dues vegades finalista del prestigiós premi Sant Jordi. A banda de novel·les, ha publicat una obra d’assaig, L’arquitectura de la ficció, que pretén donar les indicacions bàsiques per tal d’ensenyar a escriure els aprenents de narrador. També ha exercit de periodista cultural, de crític, de guionista d’audiovisuals i de traductor. Actualment, imparteix un taller d’escriptura narrativa a través de la Universitat a Distància.

PDF   ·   Versió imprimible

La Setmana Literària de Gandia incorpora el premi Roís de Corella

nov. 15, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a La Setmana Literària de Gandia incorpora el premi Roís de Corella     

setmana-gandiaLa Setmana Literària de Gandia es una de las cites culturals més importants de l’any a Gandia, que enguany ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana. Del 17 al 24 de novembre, es desenvoluparà un ampli i variat programa d’activitats al voltant d’aquest esdeveniment en diferents espais de la ciutat. La present edició comptarà amb algunes novetats com, per exemple, l’estrena d’un nou guardó dedicat a un altre clàssic, Joan Roís de Corella, que suposarà el reconeixement a una trajectòria literària, premi que s’afegeix a l’Ausiàs March de poesia i al Joanot Martorell de narrativa.

Divendres 17  
17.00 h – Passeig de les Germanies
Literatura al carrer. Inauguració d’aquesta fira del llibre, on podrem adquirir exemplars d’actualitat o d’altres que ens parlen de la història de la ciutat, així com els Premis literaris de Gandia editats des de fa més de cinc dècades.
La fira romandrà oberta del 17 al 25 de novembre.
Organitza: Departament de Polítiques Econòmiques i Innovació de l’Ajuntament de Gandia

19.30 h – Museu Faller
Homenatge al Tirant lo Blanc. Lectura infantil col·lectiva de diferents fragments del Tirant, a càrrec de les falleres majors, reines i presidents infantils, Cort d’honor i convidats especials.
Organitza: Federació de Falles de Gandia

20.00 h – Centre Museístic Antic Hospital Sant Marc
Alfons Roig: l’exili i la Generació del 27. Inauguració de l’exposició, amb concert de Llorenç Barber, compositor i percussionista, i Montserrat Palacios, veu.
Aquesta exposició romandrà oberta fins el 23 de desembre.

Dissabte 18
18.30 h – Palau Ducal
VI Nit de contes al Palau. Selecció de relats de Raquel Casas Agustí i de Santiago Díaz i Cano, llegits per l’autora i l’autor. Amb la participació d’alumnes de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, que llegiran microrelats premiats en la darrera edició del concurs Tirantianes, amb la coordinació de la professora Mercé Morell. I representació de l’espectacle Il·luminant l’ombra, a càrrec de Marina Mulet. Presenta i coordina l’acte: Rafa Gomar
Organitza: Saforíssims SL i Rafa Gomar

Diumenge 19 
19.30 h – Teatre Serrano
XXI Homenatge a la ParaulaDiguem no! Diguem prou! (Amb la Paraula: per la democràcia, la tolerància, la diversitat i la pau)
Entrada: 5€ (s’hi inclou l’obsequi del llibre editat per a l’ocasió). Venda d’entrades: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, o el mateix dia a la taquilla del teatre.
Organitza: CEIC Alfons el Vell

Dimarts 21
19.30 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
A propòsit de Piera. Homenatge a l’escriptor saforenc Josep Piera. Amb la participació de Manuel Forcano, poeta i professor, i Ferran Garcia Oliver, escriptor i historiador. Introdueix l’acte Ignasi Mora, escriptor.

Dimecres 22 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Maria-Mercè Marçal. Una vida. Presentació del llibre biogràfic a càrrec de l’autora, Lluïsa Julià. Introdueix l’acte Teresa Pascual, poeta.
Organitza: Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia

Dijous 23 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Dictats, d’Ausiàs March. Presentació de la nova edició bilingüe, a càrrec de Robert Archer, estudiós i traductor de l’obra de March, i Vicent Martines, director de l’ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant.
Presentació de l’Aula de Traducció del CEC de la Universitat de California a Sta. Bàrbara.
A partir de les 20.30 h – Centre Històric-Raval i Prado

Destapa’t amb la literatura. En la Ruta del Destapa’t, podrem degustar tapes inspirades en els nostres clàssics.
Locals que hi participen: Blanc i Negre, Casa Sanchis (La Tulipa), El Colmadito, El Raconet de Pere, Esquina Sur, Gran Torino, La Llimera, La Moreria del Raval, La Pureta, Mercado Provenzal, Mercat Bar, Plaza, Primera Estació i Visconti.

Divendres 24 
20.00 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.
Acte de lliurament dels PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2017
LV Premi Ausiàs March de PoesiaXXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa i I Premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària. Amb la representació de La Pell Possible, espectacle de lectura dramatitzada, a càrrec del Colectivo Mortero.

PDF   ·   Versió imprimible

Castelló acull les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937)

nov. 15, 2017   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Castelló acull les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937)     

Quatre jornades de debat sobre aquell congrés del 4 de juliol de 1937 celebrat a València, aleshores capital de la República espanyola, que va comptar amb 200 delegats provinents de 30 països i amb la presència d’intel·lectuals com Bertolt Brecht, Nicolás Guillén, André Malraux, Ilya Ehrenburg, Pablo Neruda, Octavio Paz o Tristan Tzara, entre altres. 

En el 80è aniversari d’aquell congrés, Castelló serà ara la seu de les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937), Cultura i memoria històrica, vinculades als actes impulsats per la Generalitat Valenciana a València, Alacant i Castelló de la Plana, com a proposta d’història de la cultura, la literatura i les arts i com a espai de reflexió sobre els valors de la pau i el progrés de la societat contemporània. Estan organitzades per la Universitat Jaume I en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló, i se celebraran al Teatre del Raval, el Menador Espai Cultural i la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I. 

La defensa de la cultura significava intel·lectualment la defensa de l’humanisme que lluitava contra el feixisme per la reconquesta de la dignitat humana i de la llibertat dels pobles, que implicava també aleshores la defensa de cultura de les nacions sense estat. Un assumpte que, avui dia, no deixa de ser de primer ordre a tots els nivells.

Podeu descarregar ací el trítpic que informa de les matèries d’exposició i debat.

PDF   ·   Versió imprimible

Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub

nov. 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub     

Pasqual Mas acaba de publicar l’obra d’investigació El universo poético de Max Aub. Claves de la poética aubiana. El llibre recull diverses investigacions al voltant del món poètic de l’escriptor Max Aub (París, 1903-Mèxic, 1972). Els articles, ponències i comunicacions dels quals s’ha partit per a la redacció de El universo poético de Max Aub formen part d’algunes intervencions en diversos congressos i revistes literàries especialitzades que en el seu moment van servir de complement a la realització del Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub i de l’edició crítica de les obres de Max Aub Antologéa Traducida, Lamentos del Sinaí i Obra Poética Completa I

Max Aub fou poeta, novel·lista i dramaturg. Va nàixer a París el 1903 i es nacionalitzà espanyol als vint anys. Fill de pare alemany i mare francesa, va residir a Espanya des dels onze anys, quan els seus pares, que fugien de la guerra, es van instal·lar a València. Des de molt jove va mostrar gran interès en la vida cultural i política d’Espanya, i es relacionà amb importants personatges de l’avantguarda. Afiliat al partit socialista des de 1929, va participar activament en campanyes polítiques, va publicar alguns escrits en diversos mitjans periodístics i va servir com a agregat cultural d’Espanya a París el 1937.

La seua obra poètica es va iniciar el 1923 amb la publicació de Momentos, seguida de Los poemas cotidianos. El 1939, arran de la guerra civil, es va exiliar a França i va passar per diverses presons i camps de concentració. Va ser deportat a Djelfa el 1942. A final d’any va aconseguir fugir a Mèxic, país en el qual va viure tota la vida. El Diario de Djelfa, publicat anys més tard, és el producte de la seua estada a Algèria. En la dècada del 50 va viatjar pels Estats Units i alguns països d’Europa, i només en 1969 se li va permetre tornar a Espanya, on va aconseguir recuperar part de la seua biblioteca personal que es trobava a la Universitat de València. Al seu retorn a Mèxic va continuar amb l’activitat literària, i és quan va produir la part més valuosa de la seua obra.

La Antologia traducida 1963-1972 reuneix una important part de la seua poesia, continuada amb Versions i subversions el 1971 i finalitzada amb el seu llibre pòstum Imposible Sinaí el 1982, en què reuneix, al voltant del conflicte àrab-israelià de 1967, un conjunt de poemes que denuncia les causes i els horrors d’aquesta guerra. Després d’un curt viatge a Espanya, va morir a Mèxic el 2 de juliol de a 1972.

PDF   ·   Versió imprimible

El Magnànim publica la «Poesia Completa 1976-2016» de Marc Granell

nov. 11, 2017   //   publicat per l’editor   //   El Pont recomana, Notícies  //  Comentaris tancats a El Magnànim publica la «Poesia Completa 1976-2016» de Marc Granell     

«Els seus versos continuen sent colpidors, vitals, necessaris», explica en el pròleg el crític Francesc Calafat

grnaell-poesia-completaLa Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar l’obra completa del poeta Marc Granell. La seua singularitat, segons Calafat, «va lligada a una manera ben personal de dir les coses: és una poesia de rotunditats, de denúncies expressada amb imatges colpidores i plàstiques, que avança a colps d’un ritme sincopat, de repeticions d’opressiva eficàcia». La poesia de Marc Granell es pot considerar «una poesia de la consciència i de la mirada escèptica davant la realitat. Hi ha en l’obra de Marc Granell la urgència d’elaborar una fórmula de supervivència, però feta des de la creença que l’art no és més que un pas de ball, un simulacre, moralment irrenunciable, però, al capdavall, un pas de ball necessari per participar en la gran dansa de la vida».

Marc Granell (València, 1953) –que va rebre el passat 3 de novembre el Premi a la Trajectòria Literària  Plaça del Llibre 2017–, va començar a publicar els seus primer poemaris durant els anys 70 i 80. L’any 1977 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés  amb Llarg camí llarg, premi que el va situar entre els poetes més importants del moment. Després van seguir poemaris com Notícia de la tribuRefugi Absent i Materials per a una mort meditada, que va merèixer el premi Ausiàs March de Gandia. La seua trajectòria literària va continuar amb Fira desoladaVersos per a AnnaCorrent de fonsMatèria d’ombra. L’any 2000 va publicar la seva poesia completa fins a aquell moment, Poesia reunida. 1976-1999, i després va seguir publicant amb regularitat amb títols com  El camins i la miradaPoemes del caminantL’Horta nostra  i Tard o d’hora, entre d’altres. El 2015 es va publicar una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica. Amb la intenció d’apropar la seua poesia al públic infantil i juvenil va publicar L’illa amb llunesLa lluna que riuOda als peusLa vida que creix, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. 

Granell en una il·lustració de J. Porcar

Granell és un dels poetes més transcendentals i que més han influït en la poesia catalana del País Valencià durant l’últim terç del segle XX i principis del XXI. Professionalment dedicat a la traducció i altres treballs editorials, com la direcció i la publicació de diverses col·leccions literàries, la seua producció és bàsicament poètica. Metodològicament situat dins de l’anomenada generació poètica dels setanta, el poeta ha discutit sovint aquesta catalogació, ja que considera que no és un dels autors més representatius de la poesia dels setanta des d’un punt de vista formal, per bé que reconeix una clara vinculació pel que fa a la seua participació en les activitats generacionals.

En paraules de Ramon Córdoba Caro, que ha publicat recentment una investigació sobre l’obra del poeta a la col·lecció Estudis filològics la Universitat Jaume I, «quan s’analitza tota la producció del poeta des d’una perspectiva diacrònica, es pot establir una correlació entre el subjecte líric i la figura de la col·lectivitat, amb l’establiment d’una nova oposició esperança/desencant, entesa com l’expressió d’un sentiment comunitari compartit davant les expectatives de millora que oferia la transició sociopolítica de la societat espanyola durant l’últim terç del segle xx. A mesura que el poeta va madurant, la seua visió força crítica dels primers poemes socials es va transformant progressivament en més tolerant davant les mancances humanes, sense oblidar mai les seues inquietuds obsessives, que el menen a la intensificació de la seua visió escèptica sobre el gènere humà».

Ja podeu adquirir l’obra completa a la web del Magnànim.

 

No hi ha llum com la llum amb què il·lumines
el món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
 
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes
de puresa la pell en l’abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’oblit del desert i de les ombres.
 
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presència
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.

 

De Versos per a Anna  (1999)

 

PDF   ·   Versió imprimible

L’Ajuntament del Puig convoca els premis literaris i la beca d’investigació 2017/18

nov. 10, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a L’Ajuntament del Puig convoca els premis literaris i la beca d’investigació 2017/18     
Els lletraferits i els investigadors universitaris disposen d’una nova oportunitat per emportar-se un dels prestigiosos premis a la creació literària i la investigació que el consistori del Puig otorga cada any
 
premis-puigL’ajuntament del Puig de Santa Maria ha publicat les bases que regulen els seus premis de literatura i la beca d’investigació per a 2017/18.

La data límit per optar a la beca i enviar originals per a qualsevol dels premis convocats és el proper 14 de desembre. Els guanyadors se sabran en el transcurs de la vetlada literària de Sant Pere que el consistori organitza a finals de gener coincidint amb les festes en honor al patró del Puig.

El guardó més veterà és el Premi de Narrativa Curta “Conte”, que arriba a la seua 26 edició mantenint els dos arguments principals que cada any el converteixen en l’objecte de desig d’un nombre creixent d’escriptors: 600 euros per al guanyador de cada modalitat lingüística i 300 euros de premi d’accèssit per al finalistes.

Els més joves poden optar a la 13 edició del Premi “Dragó del Puig”. Dirigit als xiquets i xiquetes de 8 i 16 anys que visquen o siguen fills de persones que treballen al municipi, ofereix un premi de 175 euros al millor conte de Primària i un altre de 275 euros al millor conte de Secundària.

Per la seua banda, la beca d’estudis arriba a la seua 24 edició. Poden optar a ella tots els projectes d’investigació sobre la vila del Puig en qualsevol de les modalitats d’economia, sociologia, història, art, educació, sanitat i medi ambient. El projecte guanyador s’emportarà 2.750 euros que seran abonats en dos terminis.

La beca suposa un incentiu per motivar als estudiants universitaris a centrar els seus treballs de final de carrera o les seues investigacions de doctorat i postgrau en el municipi del Puig. Al llarg de la seua trajectòria ha contribuït a la realització i publicació de nombrosos treballs i investigacions que ajuden a conéixer millor la història i la realitat sòcio-econòmica, cultural i ambiental del poble.

Els premis literaris compten amb el patrocini del SARC de Diputació de València. Les persones interessades a presentar les seues propostes poden consultar les bases en la documentació adjunta.

 BASES DELS PREMIS DE NARRATIVA CURTA ‘CONTE’ 2017/18
 BASES DELS PREMIS DRAGÓ DEL PUIG 2017/18
 BASES DE LA BECA D’ESTUDIS 2017/18

 

PDF   ·   Versió imprimible

descriu.org, EMT i Bullent convoquen el primer concurs de relats breus ‘Busseja la ciutat’

nov. 10, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a descriu.org, EMT i Bullent convoquen el primer concurs de relats breus ‘Busseja la ciutat’     

El concurs Busseja la ciutat organitzat per EMT València, Edicions del Bullent i la revista Descriu, és una oportunitat d’explorar aquesta experiència urbana i plasmar-la per escrit.

busseja_descriu-emtEls participants han d’escriure un relat d’entre 500 i 1.500 paraules relacionat amb el fet d’anar en autobús i penjar-lo en la revista Descriu. El termini de presentació es entre el 9 de novembre de 2017 i el 14 de desembre de 2017. Cal registrar-se en la web www.descriu.org, omplir el formulari amb les dades personals i aportar un telèfon de contacte. Cal publicar el relat a l’espai reservat per al concurs seleccionant com a categoria “Concurs Blc”.

Hi ha un premi del jurat de 500 €, un abonament nominatiu anual per viatjar en EMT València i 7 llibres guanyadors del Premi Soler i Estruch editats per Bullent. També un premi del públic per al relat que més M’agrada (corets) haja aconseguit en la web de Descriu: 300 €, un abonament nominatiu anual per viatjar en EMT València i 5 llibres guanyadors del Premi Soler i Estruch editats per Bullent. I finalment dos accèssits: els 8 relats que passen a la valoració del jurat i no siguen premiats rebran un paquet amb els llibres La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal i Juan i Vestida de lluna, d’Elvira Cambrils Miralles, d’Edicions del Bullent.

Consulteu-ne les bases a descriu.org.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Pitarch guanya el premi de poesia «Ibn Hazm» Ciutat de Xàtiva

nov. 3, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Manel Pitarch guanya el premi de poesia «Ibn Hazm» Ciutat de Xàtiva     

El poeta d’El Pont Manel Pitarch ha obtingut l’Ibn Hazm de poesia amb l’obra «Poemari per a ociosos» dins dels XXXIV Premis Literaris Ciutat de Xàtiva

pitarch-poesia-xativaPitarch s’ha emportat el guardó de poesia d’aquests Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, que són una de les fites més rellevants dins del món de les lletres valencianes. El certamen se celebra des de principis dels anys 80 i és sinònim de prestigi, no sols al País Valencià, sinó arreu dels territoris de parla catalana. Prova d’açò, segons l’organització, és que en aquesta edició, la 34a, hi ha hagut un augment del 44% de la participació respecte a l’anterior, en l’any 2015. L’acte de lliurament dels premis s’ha fet a l’Espai Cultural Sant Domènech i ha estat amenitzat per l’espectacle multidisciplinari ‘Mulïer’, de la companyia Maduixa Teatre.

«Poemari dels ociosos» del vila-realenc ha estat la creació escollida com a guanyadora del Premi de Poesia Ibn Hazm, al qual li corresponen 4.000 euros. Filòleg i professor, Pitarch ha bastit una obra que «desplega reflexions sobre experiències humanes», segons va explicar, amb un títol que ret homenatge al mestre de Sueca en l’Any Fuster. L’obra està estructurada en quatre parts: la creació poètica, el record, les tensions de l’amor i les etapes de la vida, tractades des d’una perspectiva intensa, amb vocació simbolista i riquesa de llenguatge.

En paraules del jurat, la concepció de la creació artística es basa en l’explicació el món per mitjà d’un llenguatge autèntic, inequívoc i compromès amb l’estètica i la societat. Recordem que Pitach va guanyar, entre altres, el 2002 el premi Jacint Verdaguer d’Òmnium Cultural per l’obra «Trajectes del desencís» i també el XIX Premi Marc Granell Vila d’Almussafes, amb «Primavera entre les runes» el 2015.

Per un altre costat, el premi Blai Bellver de narrativa l’ha obtingut l’obra «El jurament», de Sílvia Romero. La barcelonina és sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i ha guanyat diversos premis literaris, com ara el XVè Premi El Lector de l’Odissea, per la novel·la Lladres d’històries.

Finalment, el premi Carlos Sarthou d’assaig i investigació s’ha lliurat a Vicent Bataller, per l’obra «El parlar del tinguem». Enguany, a les modalitats de poesia, narrativa i assaig del certamen, s’hi han presentat cent trenta obres.

El jurat ha estat presidit pel regidor de Cultura Jordi Estellés. En concret, el de la modalitat de narrativa ha estat format per Enric Salom, Josep Franco i Jesús Huguet. El de poesia, per Feliu Ventura, Pep Bataller i Alfred Aranda. Finalment, el d’assaig i investigació, per Mariano González Baldoví, Xavier Aliaga i Josep Lluís Cebrián. Cal destacar, tal com s’esmentava abans, la crescuda de participació d’enguany. S’han presentat 71 propostes al premi Ibn Hazm, 29 més que el 2015; 14, a la categoria d’assaig i investigació, mentre que en la passada edició en van ser 6; i al premi Blai Bellver han hagut 45 aspirants, tres més que en l’edició anterior.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:1234567891011»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner