Segona edició de «Literatura en veu alta», a la Fira del Llibre de Castelló

[Mostrar com a diapositives]

12►

El passat dimecres, 2 de maig, a la plaça de Santa Clara, en la carpa gran –un pèl desangelada al començament– de la XXVIII Fira del Llibre de Castelló, El Pont Cooperativa de Lletres invocà els esperits de Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris, en la veu dels escriptors Vicent Pitarch, V. J. Almela, Vicent Pallarés / Isabel Marin, Josep Porcar i Joan Andrés Sorribes, respectivament. L’acte va ser conduït pel també escriptor Albert Garcia Pascual, que reivindicà la literatura com «una cosa viva, que ens convoca, ens provoca i ens humanitza» i destacà que «és imprescindible que, en els temps difícils que corren, la paraula isca més a sovint de la seua càpsula de somnis i d’insomnis, d’aquesta llàntia meravellosa que anomenem llibre». En relació al tarannà integrador i obert a la societat de la cooperativa explicà que «la literatura, com a dimensió essencial de la comunicació humana, com a percepció emotiva, ètica i estètica del món, s’assembla molt més a un pont que no a una fira» i, que per això,  El Pont va decidir reeditar enguany «Literatura en Veu Alta», com a «pont de trobada entre escriptors i lectors, els dos esperits que fan possible la literatura, l’art que utilitza com a instrument la paraula».

Abans d’iniciar els homenatges, Albert Garcia oferí una reflexió sobre la memòria com a dimensió i valor de la literatura:

Escrivim i llegim sobre uns temps, per a uns temps i des d’un temps determinats, paràmetres temporals indefugibles que són constitutius, en si mateixos, de memòria. Cert que el sentit literari de la memòria ha anat evolucionant: antigament potser s’escrivia més per al futur, per a trascendir el present i perdurar; avui dia potser s’escriu més per al present, tot i que no per això la memòria deixa de passar-hi comptes –qui sap si més apressa. Avui, els escriptors d’El Pont volem fer un exercici de memòria –de memòria literària– i recordar escriptors que ens precediren en aquest art de la paraula. Escriptors que, corporalment, ens deixaren ja fa temps, però no literàriament. Ells, d’una manera o altra, han influït i continuen influint decisivament en els escriptors d’avui dia. Enguany celebrem l’aniversari de Joan Fuster, Josep Vicenç Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Tots ells diferents en generació i en gèneres, en estils i en propòsits literaris, però units en l’ús de la nostra llengua com a eina indispensable i immillorable per a la creació d’un discurs literari personal, altament estètic, funcional, emotiu i perdurable. Tant, que les seues obres continuen avui tan vigents com el primer dia.

Després d’una breu ressenya d’Albert Garcia a l’obra «Nosaltres, els valencians» (1962), Vicent Pitarch despertà els transeünts de la carpa amb una veu potent i una dicció diàfana en la lectura d’alguns fragments d’aquesta obra cabdal de Joan Fuster. Enguany, la seua primera edició fa 50 anys i està rebent homenatges per tot el país. Pitarch, que va fundar i dirigir l’any 1969 el programa radiofònic, a Ràdio Popular, «Nosaltres els valencians», va escollir, entre altres, passatges de l’obra que, aleshores com ara, alerten de tornar a caure en un valencianisme «provincial» i «sucursalista». No està de més recordar ací algun vianant de la fira que, incaut, es va asseure a gaudir de l’acte literari i s’aixecà d’un bot en escoltar els més que coneguts criteris fusterians.

El poeta Vicent Jaume Almela, a continuació, va dir un poema de Josep Vicenç Foix (Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1987). Cal recordar que la fundació que duu el seu nom està celebrant enguany tot un seguit d’actes per commemorar el 25è aniversari del seu traspàs. El Pont va voler afegir-se modestament a aquesta commemoració amb la recitació d’«És quan dormo que hi veig clar», el cèlebre poema del llibre «On he deixat les claus…» (1953) que després musicà i cantà Joan Manuel Serrat. En la presentació, Albert Garcia comentà la faceta d’investigador de poesia –com ell es definia– de l’escriptor de Sarrià i la seua mirada sensual, tant en vers com en prosa, del paisatge i el caràcter català.

Després, els escriptors Vicent Pallarés i Isabel Marin van triar dos textos del gran Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) per commemorar el seu centenari. Pallarés va dir un fragment d’«Unitats de xoc», un llibre de joventut de Calders, «reflex de l’experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf, un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra». Albert Garcia recordà les paraules de Carles Riba sobre aquesta obra: «El testimoni d’un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l’única condició —però ho és tot!— de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur». Isabel Marin va triar el famós conte de Calders «El problema de l’Índia», del recull «Cròniques de la veritat oculta», on reflecteix la seua particular relació amb les vaques de l’India i la seua visió de les coses sagrades.

Josep Porcar va voler recordar els 20 anys sense Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992), el poeta olotí amic de Carles Riba i admirat per Salvador Espriu. El poeta de Castelló va escollir els poemes «Com si morís», del llibre «El Príncep», i «Testament», de «Fluvià». Albert Garcia ressenyà les diferències entre «El Príncep», un poemari madur i reflexiu –inspirat inspirat en la pèrdua d’un fill–, i «Fluvià», un llibre on, en paraules de Jordi Llavina, «el poeta mira de bastir l’escenari immutable del que pertany ja exclusivament al passat, i per això confereix a la poesia la necessària funció de fixar aquests moments memorables, abandonats, ells també, a la fluència del temps [···]. La veu més madura de Teixidor s’ allunya del dolor per acostar-se a la fruïció de la vida, baldament sigui des de la memòria».

Per a tancar l’acte, El Pont Cooperativa de Lletres reedità breument, en la Fira del Llibre, l’homenatge que el passat 20 d’abril la cooperativa va retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917-1987) en el 25è aniversari del seu traspàs, sota el títol «L’horitzó lluu un badall». En aquesta ocasió, va ser Joan Andrés Sorribes, president d’El Pont, qui va posar veu als poemes «Jo he vist la fam», del recull «Vull assolir», i el cèlebre poema XXVI, «Marineret d’ulls blaus, de «Tenebres». Albert Garcia recordà les paraules de Susanna Lliberós en l’homentage celebrat a la Casa de la Cultura: «Miquel amb el seu quiet somniar va anar bastint un gruix poètic d’una trascendència que va molt més enllà de la contemplació i el caràcter pairalista, i va crear a més, un gran ventall de referents locals, amb la recuperació i reinvenció de mites, la creació de nous personatges sorgits de la terra i la conjugació mestra i gens desafinada de tots ells. Mentre feia tot això en la nostra llengua, mantenia viva la literatura castellonenca durant unes dècades, que des de la desaparició de Bernat Artola, un dels seus referents, semblava haver quedat tocada de mort. Va fer de Pont entre dos moments i dos contextos literaris diferents».

Per cloure aquesta segona edició de «Literatura en veu alta», Albert Garcia recomanà al públic assistent l’espectacle «A recer de la mar», que ahir, al vespre, va tenir lloc al Teatre Principal de Castelló.

Signatures de llibres
En acabar, els autors membres de la cooperativa de lletres van signar exemplars dels seus llibres: «Set narracions curtes per a una setmana llarga», de Joan Andrés Sorribes; «El regal en la mirada», de Joan B. Campos; «Figor, el gos valent», d’Albert Garcia; «El magma silenciós», de Vicent Pallarés;  «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme», de Vicent Pitarch; i «Contracontes», de Pasqual Mas.

Presentacions i lectures d’El Pont a la Fira del Llibre de Castelló

El passat dilluns, la carpa menuda de la Fira del Llibre de Castelló va acollir, en la seua XXVIIIa edició, la presentació de les obres «Llibre d’Aín», de Josep Lluís Abad, «La Font de la Salut», de Vicent Sanz, i «Un pont sobre el meridià», de dotze autors i una autora d’El Pont Cooperativa de Lletres. Durant els actes, els autors van llegir versos i fragments de les seues novel·les i relats.

[Mostrar com a diapositives]

El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló

DILLUNS, 30 D’ABRIL

• 18:oo h. Presentació de «Llibre d’Aín», de Josep Lluís Abad i de «La Font de la Salut», de Vicent Sanz
• 18:30 h. Presentació de la publicació col·lectiva «Un pont sobre el meridià», a càrrec dels tretze autors d’El Pont
• A continuació, lectura de fragments de l’obra col·lectiva

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

• Josep Lluís Abad: «Llibre d’Aín»
• Vicent Sanz: «La Font de la Salut»
• Els tretze autors d’«Un pont sobre el meridià»

DIMECRES, 2 DE MAIG

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

• Joan Andrés: «Set narracions curtes per a una setmana llarga»
• Joan B. Campos: «El regal en la mirada»
• Albert Garcia: «Figor, el gos valent»
• Vicent Pallarés: «El magma silenciós»
• Vicent Pitarch: «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
• Pasqual Mas: «Contracontes»

Literatura en veu alta
(Lectura de proses i versos)
18:00 h.  Carpa menuda exterior. El Pont ret homenatge en l’aniversari dels escriptors Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Hi intervindran:

• Vicent Pitarch. «Nosaltres, els valencians» (fragment), de Joan Fuster, en el 50è aniversari de l’obra.
• Vicent Jaume Almela. «És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix, en el 25è aniversari de la mort del poeta
• Vicent Pallarés i Isabel Marin. «Unitats de xoc» (fragment), de Pere Calders, en el centenari del seu naixement
• Josep Porcar. «Testament» i «Com si morís», de Joan Teixidor, en el  20è aniversari de la mort del poeta
• Joan Andrés Sorribes. «Jo he vist la fam», «Vull assolir» i «Marineret d’ulls blaus», de Miquel Peris i Segarra, en el 25è aniversari de la seua mort

Podeu descarregar el programa en PDF

«Un pont sobre el meridià» a les fires de Borriana, Betxí, Vinaròs, Benicarló, Valencià, Castelló i Vila-real

Els autors d’El Pont Cooperativa de Lletres ha iniciat el seu periple primaveral per les fires del llibre valencianes. El primer viatge tingué parada a Borriana, el passat dijous 19 d’abril i continuà després a Betxí, Vinaròs i Benicarló. Les presentacions prosseguiran, aquest diumenge 29, a la fira del llibre de València (18h.) i a la Festa per la Llengua del Pinar de Castelló, i arribaran a la fira de Castelló, el propers dilluns 30 d’abril i el dimecres 2 de maig (18h.), on se celebraran, a més, actes de lectura i homenatge literaris que El Pont ha preparat amb la finalitat de connectar amb el públic lector i millorar la difusió de les seues obres. Aquestes intervencions firaires d’El Pont culminaran al Mercat del Llibre de Vila-real, que tindrà lloc del 24 al 27 de maig. Enguany, una de les principals motivacions dels escriptors de les comarques de Castelló, a més de les signatures d’obra pròpia, és la presentació del llibre col·lectiu «Un pont sobre el meridià», tretze relats escrits per dotze autors i un autora del llibre.

Fira del Llibre de Borriana
El proppassat dijous 19 d’abril, el Centre Cultural Martí de Viciana de Borriana va acollir la presentació d’«Un pont sobre el meridià», dins del marc d’activitats de la Fira del Llibre 2012. L’acte, que va estar precedit per la presentació del llibre de narrativa infantil «El viatge de Lluna a les muntanyes», de l’escriptor borrianenc Juane Gumbau, va anar a càrrec de tres dels participants en el projecte, els autors Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau.Després d’una breu semblança biobibliogràfica dels autors a càrrec de Rosabel Gumbau, Toni Pitarch va explicar als presents els objectius fundacionals de l’associació El Pont Cooperativa de Lletres, de la qual va nàixer la idea d’escriure una obra col·lectiva que finalment es va materialitzar en el llibre «Un pont sobre el meridià».

Quant a les característiques de l’obra, els autors van fer notar com la fixació inicial d’unes consignes comunes per a tots els participants en el projecte narratiu –que tots els relats estigueren emmarcats en comarques castellonenques, que tractaren problemàtiques de tipus social i territorial, que hi aparegueren els mots claus “meridià” i “pont”– van donar uns resultats creatius ben diversos. Després d’enunciar el temes principals al voltant dels quals s’havien bastit els tretze relats, els escriptors van destacar el mèrit afegit de l’autor de Traiguera Vicent Sanz, que a més d’aportar el seu relat va realitzar les tasques de coordinació pertinents entre els escriptors i Onada Edicions, l’editorial responsable de la publicació del llibre. Per a finalitzar, Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau van realitzar una lectura de fragments dels seus respectius relats.

A l’acte van assistir, entre altres persones del món de la cultura, l’escriptor i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Josep Palomero i el regidor de cultura de Borriana Enrique Safont, que va convidar els escriptors a continuar presentant els seus futurs treballs al municipi.

Fira del Llibre de Betxí
El dissabte 21, a l’històric i immutable palau-castell, va començar la primera Fira del Llibre de Betxí on, després de la presentació oficial del programa d’actes municipal, per part de les autoritats locals, va tindre lloc la presentació d’«Un pont sobre el meridià». Va ser una presentació senzilla, però emotiva, no solament pels parlaments dels escriptors Joan Andrés Sorribes, Joan Pla, Vicent Pallarés, Rosabel Gumbau i Toni Pitarch –que demostraren una dialèctica de solvència contrastada a l’hora de motivar el públic assistent a la lectura en general i, en concret, d’aquesta primera publicació d’El Pont–, sinó també per la presència d’alumnes, ex-alumnes i coneguts de dins i fora de la població que van acompanyar els autors omplint el monumental pati, porticat amb vocació de recuperar el seu antic esplendor com a claustre. Els autors van agrarir a totes i a tots la seua presència. Pitarch va recordar: «Un poble que llig és un poble que traça ponts cap a un futur d’esperança».

«Un pont sobre el meridià» a Benicarló i Vinaròs
«Un pont sobre el meridià» també va fer acte de presència a les fires del llibre de Benicarló i Vinaròs, que van tenir lloc diumenge 22 d’abril. Al matí, Vicent Sanz va obrir el torn d’internvencions d’escriptors a la fira de Benicarló presentant el llibre i l’associació El Pont Cooperativa de Lletres al peu del campanar de Sant Bartomeu. La presentació va consistir en la lectura del pròleg d’«Un pont sobre el meridià», en què es formulen els objectius i les característiques de l llibre i es dóna a conèixer de manera succinta i clara l’associació.

A la tarda, va ser el torn de Vinaròs. En aquest cas, la presentació va tenir format d’entrevista. La periodista Mariola Nos va conversar amb Vicent Sanz durant uns minuts per al públic de la fira sobre «Un pont sobre el meridià». En paraules de l’escriptor, «l‘any passat va constituir-se una associació d’escriptors de les comarques de Castelló, que vam anomenar El Pot Cooperativa de Lletres, i com a primer projecte creatiu vam acordar de publicar un llibre de relats que pogués visualitzat-nos com a associació davant del públic lector. El que volíem donar a conèixer era una literatura que es fixés en la nostra societat actual de les comarques de Castelló. Els relats del llibre presenten personatges, situacions, ambients, espais, llocs de les nostres comarques i d’avui en dia, i tracten conflictes i temàtiques d’actualitat que el lector o lectora pot conèixer de primera mà perquè reprodueixen fins i tot situacions de la vida quotidiana de la nostra terra». A preguntes sobre el títol del llibre, Vicent Sanz explicà que «la referència al meridià ve donada per la necessitat de trobar un punt de referència territorial que fos completament objectiu i alhora simbòlic.Pensar en el meridià zero o meridià de Greenwech és una manera de veure’ns d’una manera autocentrada, no perifèrica». «Un pont sobre el meridià» vol donar a conèxier la literatura que es fa en la nostra llengua a la nostra terra, una literatura que necessita una projecció social per tal de tenir continuïtat. El mateix nom d’El Pont com a associació de les comarques de Castelló significa que vol ser un pont entre una situació de dispersió i una altra de continuïtat, i també vol ser un pont entre territoris diversos que compartim la mateixa llengua.

Saforíssims convida El Pont per parlar de la ‘novel·la negra’ dels valencians

Saforíssims Societat Literària, entitat de La Safor homòloga a El Pont Cooperativa de Lletres, ha organitzat una taula redona dins del cicle «De tu a tu» anomenada «La realitat que ens envolta: novel·la negra en potència», i ha convidat els escriptors Vicent Usó i Joan Pla (membres de la Cooperativa de Lletres El Pont), autors de les novel·les «La mà de ningú» i «Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building», respectivament. L’escriptor Gregori Royo conduirà l’acte. L’acte se celebrarà al Casal Jaume I de Gandia (carrer Dona Teresa, 1), el dissabte 28 de gener, a les 12 hores, i després hi haurà un dinar a la Drova.

Josep Lluís Abad presenta «Llibre d’Aín»

Josep Lluís Abad presentarà «Llibre d’Aín», el seu darrer poemari, a la Vall d’Uixó, el proper divendres 16 de desembre. Anna Isabel Peirats oferirà una lectura personal de l’obra en aquest acte que se celebrarà a la  Biblioteca Municipal María Dolores García, a les 19h. En paraules de l’autor, els poemes van ser escrits «l’any 2007 i finalment ha estat possible la seua publicació gràcies a l’Ajuntament de Nules, en guanyar la Flor Natural de l’any 2010».

El nou volum serà presentat també a La Vilavella, el 13 de gener de 2012, a les 19:00, al Saló de la Caixa Rural. Posteriorment, formarà part del programa de les Jornades de Lectura (data per determinar) a l’IES Miralcamp de Vila-real. També Nules, probablement en primavera,  i a la població d’Aín, a l’estiu vinent, durant les festes d’agost, acolliran presentacions del nou poemari.

A propòsit del nou llibre de poemes, Abad ha expressat que «en poesia allò vertaderament important no són els epígrafs, ni la nomenclatura, sinó més aviat la tremolor produïda pels mots si fan sentir-te viu o viva…», i recorda, tot seguint una anotació del poeta Lluís Roda, el text que publicà un altre poeta -Marius Torres- sobre el que pensava allà per l’any 1936 sobre els Jocs Florals.

«Llibre d’Aín« és el novè llibre del valler, tot i que no el darrer, «L’amor», autoedició digital que des de la passada primavera es pot descarregar i que, a hores d’ara, ja compta amb diverses  ressenyes en xarxa que poden ser consultades al blog de l’autor. A continuació, un tast del nou poemari:

[Introit]

COS EN L’OMBRA

Allò que sóc,
un ai privat de llum, el panteixar
de la foscor si tu no fas dels mots
la carn memòria que em recompon
almoina exacta, blues no diluït.

El sedegós pel cor perdut,
                                                  aquell
qui sóc, la veu que ja no beus, ni vius,
teixit ocult, intent de remembrança,
el blau tan gris d’un cos furtiu en l’ombra.

Tan sols un gest
                               i aquest esdevenir
dels ulls eterns i buits esclataria
ortiu de sol.
                         I així tot l’univers,
passats, futurs se’ns obririen cant,
aquesta cicatriu d’amor present
pel foc tan cau,
                               humil,
                                              dels pètals teus:
voler-te en la certesa d’una rosa.

El Pont presenta el seu web a la Llotja del Cànem de Castelló

L’acte de presentació de la pàgina corporativa se celebrarà dimecres, a les 19h

El Pont presenta dimecres vinent, 14 de desembre (19h), a la Llotja del Cànem de Castelló, el web de l’associació (www.elpontdeleslletres.cat), que agrupa els escriptors de les comarques de Castelló. En l’acte intervindran Joan Andrés Sorribes, president del Pont, i Albert Garcia, membre de la junta. La sessió està oberta a tot el públic.
L’objectiu del web és dotar-se d’un vehicle de comunicació literària amb la intenció d’obrir vies de diàleg en una triple direcció. En primer lloc, entre els propis autors de EL PONT Cooperativa de Lletres. En segon lloc, amb els lectors així com amb la resta d’autors, associacions literàries i institucions del país. I per últim, amb allò que se’n diu societat civil, amb la qual EL PONT COOPERATIVA DE LLETRES se sent compromesa.

D’acord amb la descripció i la filosofia de l’associació, el web disposa d’una estructura mixta a nivell de continguts. Per una banda, hi ha una part corporativa destinada a presentar i descobrir els autors i les obres de EL PONT COOPERATIVA DE LLETRES. Per una altra, una part dinàmica, actualitzada periòdicament, que difon continguts literaris de qualitat als visitants del web, com per exemple ressenyes i apunts dels escriptores i escriptors associats.

Per últim cal afegir una part anomenada social. La portada, i també cada apunt, cada autor i cada pàgina del web estan cosits amb enllaços directes a Facebook, Twitter i Google Buzz, entre moltes altres xarxes, de manera que, en qualsevol moment, l’usuari del web pot recomanar qualsevol dels continguts oferits per EL PONT COOPERATIVA DE LLETRES i compartir-lo al seu propi blog o perfil en les diferents xarxes socials. A més, el web té un sistema de cerca de qualsevol contingut, així com un arxiu històric, organitzat per autors, seccions, mesos, etc. Cal destacar que cada post o apunt de la part dinàmica ofereix una sèrie d’enllaços que faciliten la navegació, com ara les etiquetes, la versió PDF dels textos o la possibilitat d’imprimir-los o de compartir-los a través del correu electrònic.

Mirades que són un tot regal

El pròxim dia 2 de desembre, a les 19: 00 h. es presentarà a la llibreria Babel de Castelló el llibre «El regal en la mirada», de Joan-Bta Campos. Josep San Abdón farà de mestre de cerimònia. «El regal en la mirada» és un nou llibre de viatges de Campos. Al seu blog explica: «dic això, perquè després d’algunes escriptures i relectures del text, n’he descobert, com a mínim, dos, de viatges. Hi ha un viatge físic, circular, marcat per una fulla de ruta, un itinerari, el que vaig traçar sobre la pell del mapa del Perú, i n’hi ha un altre, un viatge interior, íntim que gose a desvetllar»0 I hi afegeix: «Crec que va ser Martin Buber qui va dir que no som res, sense l’altre. El cert és que si ens parem a pensar què som o com som (si és que som alguna cosa), la majoria de vegades ho descobrim a través de l’espill de l’altre. No entraré ara en el joc entre el Jo i el Tu. El llibre parla també de com educar la mirada que busca en el viatge un argument per allargar el camí, per aturar el temps».

Més informació sobre el llibre ací.

Carles Bellver presenta a Castelló «L’home del calendari»

El dimarts 22 de novembre, la llibreria Babel, de Castelló, acollirà la presentació de «L’home del calendari», la darrera obra de Carles Bellver Torlà. L’autor estarà acompanyat pel poeta Josep Porcar, que comentarà les seues impressions. En paraules de l’editor, Bellver «entrellaça elements de realitat» i «juga constantment amb el caràcter fantàstic dels personatges i de les històries». L’autor ha explicat que el llibre «té alguna cosa a veure amb Castelló, tot i que gran part de l’acció transcórre en una república d’Europa Central». L’acte començarà a les 19 hores. Més informació al web de l’editorial, al blog de l’autor i també al Facebook.

Podeu llegir ací el text de la presentació.

«La femme visible» arriba a Castelló

«La femme visible» (La dona visible), de Salvador Dalí, a cura de Vicent Santamaria de Mingo i amb traducció d’Enric Casasses, arriba a Castelló de la mà del professor Lluís Meseguer, que presentarà el llibre, i de Fòrum Babel, que acollirà l’acte el proper divendres 18 de novembre a Castelló, a les 19 hores (carrer Guitarrista Tàrrega, 20, de Castelló de la Plana). La presentació compta amb el suport de les Àrees de Filologia Catalana i Francesa de la Universitat Jaume I.

En paraules del dalinià Vicent Santamaria de Mingo, l’obra «només adquireix el seu sentit més profund si l’examinem com un producte elaborat des del surrealisme i per als surrealistes». «La dona visible» va aparèixer a París el desembre de 1930, gràcies a Éditions Surréalistes. Dalí tenia aleshores 26 anys, era el primer llibre que publicava i es diu que va consagrar així Gala com a musa, editora i marxant de l’artista. L’obra va causar una forta impressió en el grup surrealista parisenc al qual el pintor s’havia incorporat feia poc més d’un any. Els surrealistes, amb Breton al capdavant, van quedar totalment meravellats en comprovar que les facultats creatives d’aquell xicot extremadament tímid, que a penes era capaç de parlar, depassaven de bon tros el domini de la pintura. Llegir-ne més »