Etiqueta / Tag: castelló

El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló

maig 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Fires del llibre, Intervencions  //  Comentaris tancats a El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló     

firacs2017S’acaba d’inaugurar la XXXIII Fira del Llibre de Castelló, on ja hi podeu trobar les obres d’escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres, que signaran exemplars el próxim dilluns 15 de maig a partir de les 18 hores.

Signatures

  • Josep Porcar – “Nectari” (Ed. del Buc, 2016)
  • Miquel Torres – “Low-cost” (Llibres la Drassana 2016)
  • Pasqual Mas – “Un miracle sense importància” (Neopàtria, Alzira 2016)
  • Octavi Monsonis – “Rotterdam, provisionalment” (Pruna Llibres) i “Lluna crua” (Ed. 3i4).
  • Aina Garcia – “Rere la paraula” (Onada edicions)
  • Joan Pla – “El fantasma que perdia els llençols/ El fantasma que perdia las sabanas” (Unaria Ediciones)
  • Francesc Mezquita – “Temps fa temps” (ed. Neopàtria)
  • Rosa Miró Pons “Camins d’aigua, paraules de mar” Premi Miquel Peris i Segarra. Premis de la Mar 2015
  • Vicent Jaume Almela – “La Sirena de les illes Columbretes” – “Perduda entre canyes” i “Aromes de la Plana”

LVA2017VII Literatura en Veu Alta
Aquest mateix dilluns, a les 19 hores, en l’apartat Literatura en Veu Alta –que ja arriba a la setena edició–, els membres d’El Pont Cooperativa de Lletres faran recitació de poemes i lectura de textos de Joan Fuster (25 anys de la mort), Miquel Peris (100 anys del naixement) i Josep Pascual Tirado (80 anys de la mort de l’autor del “Tombatossals”). En l’homenatge hi intervindran: Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Josep Porcar, Aina Garcia, Manel Pitarch, Rosa Miró, Albert Garcia, Xavi Olivares, Fran Jiménez i, a més, l’actuació musical del cantautor Artur Álvarez.

 

firacastello2017

Fotografia: V. J. Almela

PDF   ·   Versió imprimible

Premi Vicent Pau Serra i Fortuño d’Investigació sobre el Patrimoni Etnogràfic de Castelló

nov. 2, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Premi Vicent Pau Serra i Fortuño d’Investigació sobre el Patrimoni Etnogràfic de Castelló     

premi Vicent Pau SerraL’Ajuntament de Castelló acaba de publicar les bases del premi Vicent Pau Serra i Fortuño d’Investigació sobre el Patrimoni Etnogràfic de Castelló. Podran concórrer a aquest concurs treballs d’investigació, originals i inèdits, en llengua valenciana, la temàtica i contingut dels quals haurà d’estar relacionada amb el patrimoni etnogràfic i la cultura popular de Castelló de la Plana i el seu entorn geogràfic. Únicament es podrà presentar un treball per persona o per equip d’investigació. El termini d’admissió d’obres conclou el 17 de febrer de 2017.

Podeu descarregar-ne ací les bases.

PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar presenta «Nectari» a Castelló (Argot, 13-X-2016)

oct. 10, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Josep Porcar presenta «Nectari» a Castelló (Argot, 13-X-2016)     

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Argot de Castelló aquest dijous 13 d’octubre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Josep Joan Conill, que en farà el preàmbul.

nectari-porcar-buc-argot

PDF   ·   Versió imprimible

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

set. 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló

juny 20, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló     

Sisena edició de «Literatura en veu alta»: homenatge a Manel Garcia Grau. Signatures i presentacions a la XXII Fira del Llibre de Castelló.

VI Literatura en Veu Alta. El dilluns 2 de maig de 2016, en la carpa principal de la Fira del Llibre a la plaça de Santa Clara de Castelló, autors i autores d’El Pont van retre homenatge poètic al poeta i soci d’Honor d’El Pont Manel Garcia Grau, en el desé aniverasari del seu traspás, amb en les veus dels seus escriptors i escriptores: Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó Mañanós, Manel Pitarch, Josep Porcar, Vicent Usó Mezquita, Joan Andrés Sorribes, Vicent Jaume Almela i Artur Àlvarez (interpretació musical), Fran Jiménez i Xavi Olivares. L’acte va estar presentat pel professor i escriptor Lluís Meseguer, amic del poeta i coneixedor de la seua obra.

Taula de signatures: Amalia Roig Blasco, «Xarxa prima»; Vicent Usó «Les veus i la boira»; Susanna Lliberós, «Llibre dels espills», Manel Pitarch, «Primavera entre runes»; Vicent Pallarés, «Masculí plural»; Joan Andrés Sorribes, «Pedres marcades»; Josep Usó Mañanós, «L’any de l’herba sana»; Carles Bellver, «Un cel nou i una terra nova»; Vicent Jaume Almela – Mª Carmen Aldás (il·lustradora) «Aromes de la Plana», «Perduda entre canyes» i «La sirena de les illes Columbretes».

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont homenatja Manel Garcia Grau en la XXXII Fira del Llibre de Castelló

abr. 18, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Diversos, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont homenatja Manel Garcia Grau en la XXXII Fira del Llibre de Castelló     

A més de la signatura de llibres per part dels seus autors, El Pont retrà homenatge al poeta Manel Garcia Grau en la sisena edició de «Literatura en veu alta» dins la XXXII Fira del Llibre de Castelló

lit_veu_alta_2016El dilluns 2 de maig de 2016, a les 18:00 hores, en la carpa principal de la plaça de Santa Clara, autors i autores d’El Pont retran homenatge poètic a l’escriptor i soci d’Honor de la associació, Manel Garcia Grau, en el 10 aniversari del seu traspàs. La commemoració s’emmarca en la participació un anys més d’El Pont Cooperativa de Lletres en la Fira del Llibre de Castelló, que arriba a la XXXII edició, aquesta vegada amb en les veus dels escriptors i escriptores  Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó Mañanós, Manel Pitarch, Josep Porcar, Vicent Usó Mezquita, Joan Andrés Sorribes, Toni Viscarro, Vicent Jaume Almela i Artur Àlvarez (interpretació musical). En l’homenatge col·laboren també Fran Jiménez i Xavi Olivares. El professor i escriptor Lluís Meseguer, amic del poeta i coneixedor de la seua obra, presentarà l’acte.

Taula de signatures
elPont_firacs_2016Signaran les seues obres al públic els escriptors i escriptores:

PDF   ·   Versió imprimible

L’Ajuntament de Castelló presenta «Vocabulari castellonenc», de Germà Colón Domènech

gen. 7, 2016   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a L’Ajuntament de Castelló presenta «Vocabulari castellonenc», de Germà Colón Domènech     
Germà Colón

Germà Colón

L’Ajuntament de Castelló presenta aquest dijous 7 de gener de 2016 a les 13 h el llibre «Vocabulari castellonenc», de Germà Colón Domènech. La presentació tindrà lloc en la sala de plens del consistori i comptarà amb l’assistència del regidor de Normalització Lingüística Enric Nomdedéu.

Germà Colón i Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928) és un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana. És actualment catedràtic emèrit de la Universitat de Basilea.

PDF   ·   Versió imprimible

V Trobada Literària d’El Pont a Benassal (13/06/2015)

set. 10, 2015   //   publicat per l’editor   //   Blog, Intervencions, Trobada literària  //  Comentaris tancats a V Trobada Literària d’El Pont a Benassal (13/06/2015)     

El dissabte dia 13 de juny de 2015 se celebrà a la localitat de Benassal la V Trobada El Pont Cooperativa de Lletres, escriptors de les comarques de Castelló.

Cartell de la trobada.

Cartell de la trobada.

Després de les salutacions i el café dels més matiners, que es reuniren a la plaça de l’Església de Benassal, els assistents a la jornada aplegaven a la sala de reunions de l’Aula Museu, seu oficial de la Cooperativa de lletres, des de la seua fundació. L’alcaldessa de Benassal (presidenta de la Fundació Carles Salvador), Mari Luz Monterde, va rebre el grup d’escriptors, acompanyada de la directora de l’Aula Museu, Lydia Tena. Seguidament va tenir lloc la assemblea de socis d’El Pont, presidida per Vicent Jaume Almela i amb els membres de la junta, Manel Pitarch (secretari), Albert Garcia (tresorer), Susanna Lliberós i Toni Viscarro (vocals) i els associats Rosabel Gumbau, Vicent Pitarch, Lluís Meseguer, Joan Andrés Sorribes i Àrtur Àlvarez. Com cada any, es va tractar l’ordre del dia, que en aquesta ocasió comptava excepcionalment amb una memòria dels cinc anys d’activitat d’El Pont, des de la fundació de l’associació.


 
En acabar l’assemblea, sota el porxe de l’edifici de La Mola va tindre lloc l’homenatge que El Pont va voler dedicar a Carles Salvador. Amb unes paraules d’agraïment a l’ajuntament de Benassal i la Fundació Carles Salvador, per part del president d’El Pont, es va iniciar l’acte. Es va referir a l’acolliment i les facilitats per realitzar la Trobada i a les associacions col·laboradores, Maestrat Viu, amb el seu president Joan Ortí, al Col·legi Públic Alcalde Fabregat, IES de Benassal, al Grup de Teatre L’Enfilat i la muixeranga Conlloga de la Plana, per la seua generosa participació.

A continuació, el soci catedràtic de la Universitat Jaume I i acàdemic de la AVL, Lluís Meseguer, fou l’encarregat de dedicar unes paraules a la figura del poeta i gràmatic homenatjat, Carles Salvador. En acabar s’obrí l’apartat de recitacions, per part dels escriptors d’El Pont i els membres de Maestrat Viu, així ho feren: Toni Viscarro “Posta de sol” i Pilar Vidal, “El Benassal antic”; Joan Andrés Sorribes “Cançó de la lluerna”; Susanna Lliberós, “Elegia primera” i Vicent Jaume Almela “El jardí” va tancar la sessió de recitacions, el cantautor Àrtur Àlvarez, interpretant els temes musicats, “idil·li” de Carles Salvador i “Als companys” d’Ovidi Montllor.

Seguidament, alumnes del col·legi públic Alcalde Fabregat van recitar magníficament una selecció de poemes de C. Salvador: “La torre de la presó” i “Els xops del barranc” . I els alumnes de l’IES de Benassal: “La més petita revolució” i “L’aigua de la Font d’en Segures”, amb una petita interpretació dramatitzada i acompanyament musical.

El Grup de Teatre L’Enfilat va oferir microteatre de Carles Salvador, amb les obres “Un pare i una filla” i “La declinació”.

La jornada va conclure amb el recorregut guiat per Pilar Vidal, per l’Itinerari Carles Salvador, que en el seu dia va confeccionar l’enyorat estudiós i fill de la localitat Pere Enric Barreda, a qui també es va dedicar una emotiva menció in memoriam.

I amb un dinar de germanor va finalitzar la V Trobada Literària d’El Pont Cooperativa de Lletres, una completa jornada de literatura i homenatge dedicada a Carles Salvador, figura capdal de les lletres al País Valencià, per commemorar-se el 2015 els seixanta anys de la seua mort.

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Barcelona (Espai Vilaweb, 10-XII-2014)

des. 3, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Barcelona (Espai Vilaweb, 10-XII-2014)     

L’Espai Vilaweb de Barcelona acollirà la presentació de la novel·la el proper dimecres 10 de desembre a les 19:30 hores

Després vénen els anys, de Maria Folch, novel·la«La guerra que havia heretat, la seua, passava a Barcelona. Però els bombardeigs els somiava a Castelló». La protagonista de la novel·la «Després vénen els anys», la historiadora Blanca Lleó, estudia la guerra civil a Castelló de la Plana, on és nascuda, però també ha heretat la memòria bèl·lica d’una mare i unes tietes dels Encants de Barcelona. Tots aquests records es veuran remoguts quan conegui Michele Fiorin, un vell pescador de l’Alguer que va participar a la guerra, amb les Brigades Internacionals, i va passar un temps a l’Hospital de Benicàssim. Així, a través de converses, cartes, fotografies i vells articles de diari, descabdellaran la memòria d’aquells fets i també d’uns altres posteriors: l’èxode dels italians ètnics de Iugoslàvia l’any 1947, dels quals Fiorin forma part.

En aquests dos episodis aparentment marginals de la història europea, i inèdits en la nostra literatura, l’autora Maria Folch veu la clau d’un dels destins més significatius del segle XX: l’exili. I amb amorosa atenció al detall, alhora que amb una administració precisa del suspens narratiu, ens fa còmplices del coratge, patiment i lluita d’aquells que, com Fiorin, van recórrer els camins amargs de la diàspora. «Després vénen els anys» explora, amb una passió inoblidable, el misteri de la identitat i de la memòria, a cavall entre l’Alguer, Barcelona i Castelló de la Plana. La intuïció que estem fets de molts pedaços desiguals, grans construccions col·lectives o vivències mínimes i fugisseres, però també de somnis abolits, renúncies i amputacions.

És la novel·la que Maria Folch presentarà el proper dimecres 10 de desembre a les 19:30 h. a la seu de Vilaweb, al carrer Ferlandina, 43, de Barcelona. Nascuda a Castelló de la Plana, l’autora va estudiar un temps a Londres i després va marxar a Roma per passar un o dos anys, però s’hi va quedar setze. Treballa en una organització internacional i actualment viu a Ginebra. L’any 2007 va obrir l’exitós blog El meu país d’Itàlia, que, des que s’ha mudat, ha passat a anomenar-se Un altre país, en previsió de noves mudances i nous països. Ara publica el seu primer llibre, en la presentació del qual intervindran el periodista Vicent Partal i el poeta Ricard Garcia.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.

oct. 13, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca  //  Comentaris tancats a Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.     

Per Jaume Garcia Llorens
Publicat a: Levante de Castelló (19-IX- 2014)

Vicent Pau Serra i Fortuño

Vicent Pau Serra i Fortuño. Foto: V. J. Almela

Corrien els anys 80. Xarxa Teatre començava el seu enlairament com a companyia de referència nacional i internacional amb una sèrie d’espectacles, entre ells, El dolçainer de Tales. Hui en dia, tothom associa aquest títol a la factoria vila-realenca però pocs recorden que el text el va fixar Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 1944-Castelló, 2013).

Mestre de formació, la seua personalitat polifacètica és la responsable d’una copiosa obra que abasta diversos camps: de l’etnografia a la poesia passant pel goigs o el teatre. Membre de diversos ens festers (la Junta de Festes, l’Agrupació Folklòrica El Millars o la colla el Pixaví, entre altres) la seua obra etnogràfica descriptiva tracta temes com la dolçaina i el tabal, els jocs infantils valencians, els malnoms i les dites, però aconsegueix el cim amb El dolçainer de Tales (1987, Diputació de Castelló), editat conjuntament amb Diego Ràmia, responsable de la recuperació musical, llibre i posterior espectacle que es planteja com un homenatge i recuperació de les cançons d’aquests dolçainers amb la posada en escena d’un espectacle intentant reviure la música de Tales en el seu context originari.

Juan María Calles definí Vicent Pau com a “poeta de poemes, de versos davant una tradició problemàtica i rimes amb enginy”. És Serra un poeta més vivencial que de l’experiència, que plasma poèticament episodis o moments quotidians sense veure-hi ni donar-los cap transcendència (“He trobat, en mig dels papers / un tros d’estiu”), conscient com és de la rapidesa del pas del temps i de la discreció com a actitud vital davant el dia a dia.

Dos obres de Vicent Pau Serra

Dos obres de Vicent Pau Serra

Autor de poemaris inèdits (Jorns d’avalot; Per sempre veus; Somni marí, entre altres) i publicats (El temps de l’àpat -1992; Del temps i l’esperança- 2009; Arrels d’arena -2010 o l’Antologia poètica 1968-2010 que li publicà l’Ajuntament de Castelló el 2012), el vers de Vicent Pau normalment és breu, atent al ritme més que al concepte, amb un ampli ventall d’àmbits temàtics que comparteix amb uns altres autors del nostre domini lingüístic: la persistència del paisatge terral i marítim, el sentiment religiós i amorós, la inquietud accelerada arran del pas del temps, una persistent confiança en el poder de la paraula o la poesia i la vida com a mitjans d’autoconeixença i d’aprenentatge continu (“Ara comprenc que el viure és una escola / on som alumnes sempre”).

A més d’aquests paràmetres, cal tindre en compte la pervivència profusa de la poesia submisa a imperatiu o circumstàncies pragmàtiques. La jocfloralesca, la circumstancial, la costumista, la religiosa. Baste considerar que la poesia mariana de format populista ha estat conreada fins i tot per poetes com Garcia Grau o Josep Porcar: poesia de culte vinculat estretament a la terra, amb les constants semàntiques de la figura de Maria, la maternitat, la identificació amb la terra, o l’harmònica bondat, com podem comprovar en els nombrosos goigs o sonets a la mare de Déu del Lledó que va escriure i publicar.

Vicent Pau Serra

Vicent Pau Serra, en una parada d’El Pont Cooperativa de Lletres durant la Festa per la Llengua. Foto: Vicent Jaume Almela

L’obra de Vicent Pau forma un contínuum amb referents sèniors, com Artola, Peris o Alfred Giner Sorolla, expressió d’una voluntat ferma de romandre compromés amb la seua terra i la seua llengua: voluntat i compromís amb la societat del seu temps i la seua terra. És el poeta el transmissor dels models ancorats en la nostra tradició, la que ens defineix l’origen i què som. (“Diran que tinc el signe de l’herència, / que sóc ressò dels meus avantpassats. / No li tinc por a ser com fou un altre. / Tinc por a ser sols ombra, brou o pols.”). Uns models que s’han de perpetuar, no trencar. Uns models que ens identifiquen i que ens mostren l’amor de Vicent Pau per la seua terra, pel seu país, pel seu paisatge i la seua geografia, diferent, però, al beatus ille horacià: la seua terra és bella, però alhora l’estima i li dol, perquè ja ens avisa que si no continuem sent nosaltres, correm un greu perill (“No hi ha / major enemic del poble / que el poble / que deixa / en mans alienes / el seu treball / per assolir / el seu destí”).

Podem afirmar que tota la poesia de Vicent Pau Serra està impregnada d’amor, si entenem, és clar, l’amor com la capacitat de l’ésser humà de voler estar acostat, el més semblant possible, a la màxima essencialitat humana, en allò que s’entén com a sentiments i la seua manifestació. O si l’entenem, segons ens esmenta, profundament i suspicaçment, Joan Fuster a la primera entrada del seu Diccionari per a ociosos, com la manera que han tingut els escriptors per a formalitzar les passions, el foc interior, la bellesa externa i interna i els desigs més humans i carnals: l’amor als éssers estimats i més pròxims, adreçat sempre a un TU que es fa presència (“Ets la mesura/ del meu temps / amada”), l’amor com a sensualisme i com a sensibilitat vital (“Et dec una paraula”), i com a manera humana de poder escapar de la mort (“Entre el vent”).

Vicent Pau Serra i Fortuño, poeta

Vicent Pau en l’homenatge poètic i musical a Bernat Artola. Fot: Artur Álvarez

Una veu, la de Vicent Pau Serra, per a qui el poema és una veu compartida amb els altres (“Cançó de comiat”), un escut contra la mort, i que, d’una manera pareguda al tòpic clàssic de l’homo viator, recrea la vida de l’ésser humà com a viatge i un diàleg, amb una doble travessia existencial: de Castelló, amb escala a l’interior del poeta fins a arribar al paper publicat, posseït per la quimera del record i la memòria del seu Castelló, locus amoenus impregnat per la seua mirada poètica mitjançant una profunda i activa contemplació del paisanatge de la seua ciutat i del paisatge natural dels seus voltants.

El 2009, com ens indica Paquita Roca en el pròleg a Siluetes en blanc i negre, va ser “l’inici d’un període de boires”. A pesar de tot, Vicent Pau “conservava la facilitat per jugar amb les paraules, el sentit del ritme i el domini de la rima”. Amb Siluetes en blanc i negre, estem davant d’un centenar de dècimes, l’estrofa favorita de Vicent Pau, on comprovem el poder de rehabilitació i d’estimulació que pot contenir la poesia: el record, la memòria i l’esperança que s’abracen a unes siluetes que, com se’ns diu en la introducció a manera de paratext, són “Imatges tretes / del fons de la memòria / escrites perquè l’esdevenidor / recorde algunes persones / de la gent castellonenca / que estime de tot cor”.

 

[audio:http://dl.dropbox.com/u/5196913/elpont_arxius_descarregables_web/vicent_pau_serra_sempre_nauxer.mp3]

«Sempre nauxer», poema de Vicent Pau Serra i Fortuño

Mai no va tenir vaixell,
Però estimava la mar
I a ella va dedicar
Amb tot el cor carn i pell.

Cada poema que d’ell
Sortia tenia sal
I aquell sabor especial
Feia que el seu pensament
Fos un sentir permanent
Sota els seus peus un fanal.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:12»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner