Etiqueta / Tag: novel·la

Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa

oct. 30, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa     

L’escriptor d’El Pont Vicent Pallarés ha obtingut el premi Andròmina de Narrativa en la 46 edició dels Octubre amb l’obra «Les llàgrimes d’Orfeu», basada en la vida del guitarrista Francesc Tàrrega.

octubre-andromina-pallares2El jurat va valorar especialment «el fet que tracta d’un personatge històric d’interés per al país, Francesc Tàrrega» així com «la combinació de la narració de fets amb la percepció singular de la seua dona». Maria Rizo, dona del músic de Vila-real Francesc Tàrrega, repassa la vida del guitarrista internacional «sense ser una biografia novel·lada». L’obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista, «però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seua dona».

Pallarés narra el trasllat del cadàver del gran músic de Vila-real Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista. L’autor ha explicat als mitjans que la novel·la va néixer sobre la idea que «darrere d’un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències».

Vicent Pallarés i Porcar, nascut a Barcelona (28 de març de 1951), és un escriptor valencià. Tot i nàixer a Catalunya, es va traslladar al poble del qual descendia, Suera, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent. Actuament viu a Onda. Va començar a escriure en castellà, i el 1982 va guanyar el XIII Premi Armengot de novel·la curta a Castelló de la Plana amb «El valle incompleto». La seua primera obra en català, «La immensa solitud de Geneviève Lelouch», no arribaria fins al 1993.

octubre-andromina-pallaresJust aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Eixe mateix any també s’hi imposava al Premi Alambor amb «L’àngel custodi». Però, el gruix de la seua bibliografia arriba en el perïode comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València per «Les urpes del llop» o l’Enric Valor, entre d’altres. El 2011 conclou i publica «El magma silenciós», una obra concebuda junt el desaparegut Manuel Garcia i Grau. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9, Valencians que fan història. Precisament la novel·la desenvolupa el guió sobre el guitarrista Frances Tàrrega, que es va gravar per aquell programa, però que es va emetre sempre en horaris poc atraients.

La 46 edició dels Premis Octubre de l’editorial Tres i Quatre ha servit per posar en valor trajectòries de llarg recorregut com les de Vicent Pallarès (Andròmina de Narrativa), Carles Camps Mundó (Vicent Andrés Estellés de Poesia) i Manuel Molins (Pere Capellà de Teatre). A ells s’ha sumat en assaig, que no sol ser habitual, una nova veu jove i femenina, la de la guanyadora del Joan Fuster Margarida Castellano.

premis-octubre-2017

 

PDF   ·   Versió imprimible

Pasqual Mas guanya el I Premi de Novel·la Ciutat de Carlet amb «Un miracle sense importància»

nov. 28, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Pasqual Mas guanya el I Premi de Novel·la Ciutat de Carlet amb «Un miracle sense importància»     

 

pasqula-mas-roser-furioAquest dissabte es van lliurar els premis de novel·la i de poesia de l’Ajuntament de Carlet. L’almassorí Pasqual Mas va estar el guanyador en la modalitat de novel·la amb l’obra Un miracle sense importància, i la poetessa de Canet, Roser Furió, en la de poesia. Entre més d’un centenar d’obres, la novel·la de Pasqual Mas va ser elegida per la seua qualitat per un jurat composat per l’escriptor Manel Alonso, l’editor Antoni Martínez i el representant d’editorial Neopàtria, Toni Bonet.

La novel·la de Pasqual Mas narra la història d’un jove que guaita pel balcó de sa casa i és testimoni d’una persecució. El seu interés per la víctima assetjada el porta a descobrir uns fets que revolucionen Baèbia durant unes setmanes. El jove, haurà de desvetllar qui s’amaga rere el robatori de la relíquia i haurà de resoldre com retornar al seu lloc l’objecte sagrat.

Secrets, enganys, falses acusacions, coaccions i amenaces són els entrebancs que haurà de desafiar la colla per tal de retornar la calma al poble. El desenvolupament dels fets demanarà l’execució d’un pla de pretensions miraculoses i serà la colla la que haurà d’administrar els passos cap a l’equilibri i la tranquil·litat.

La trajectòria literària de Pasqual Mas, professor d’escriptura creativa a la Universitat Jaume I, suma un altre títol i un altre premi al seu palmarès amb Un miracle sense importància, a la venda a partir de la setmana vinent.

 

miracle-pasqual-mas   pasqual-mas-foto-solapa-carlet

 

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Babel de Castelló (30-XII-2015)

des. 25, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Babel de Castelló (30-XII-2015)     

Les veus i la boira, de Vicent usó, presentació a la llibreria Babel

Quina millor manera d’acabar l’any? Amb una esplèndida novel·la, «Les Veus i la Boira» (Bromera, l’Eclèctica, 2015) de Vicent Usó, que es presenta la llibreria Babel de Castelló aquest dimecres 30 de desembre, a les 19h. L’obra va ser guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. En paraules del jurat, és una novel·la «coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol i altres localitzacions, durant i després de la Guerra Civil».

Web de l’autor

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Ausiàs de Vila-real (11-XII-2015)

des. 9, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Ausiàs de Vila-real (11-XII-2015)     

12304091_895650630510842_3271674705876911158_o

Joan Cubertorer presentarà la novel·la «Les Veus i la Boira» (Bromera, l’Eclèctica, 2015) de Vicent Usó a la llibreria Ausiàs de Vila-real el divendres 11 de desembre, a les 20h. L’obra va ser guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. En paraules del jurat, és una novel·la «coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol i altres localitzacions, durant i després de la Guerra Civil».

Web de l’autor

PDF   ·   Versió imprimible

Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»

gen. 19, 2015   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»     
Per Alícia Coscollano
Publicat originalment a lacalamanda.com

carles lluch novel·la catalana i novel·la catòlicaCarles Lluch, doctor en literatura catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és una persona implicada en diferents plataformes i moviments culturals relacionats amb el territori, inclinació natural i necessària que combina amb la seua tasca com a professor. És membre, a més, del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i ha estat professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya entre 2011 i 2014.

Amant intens de paraules i publicacions, és l’impulsor d’ un blog Exilis, on incorpora tot allò que el seu ampli i divers univers al voltant de la paraula genera o captura,  a més de col·laborar amb publicacions com La Veu de Benicarló. Lluch va elaborar la seua tesi sobre un gènere poc investigat, la novel·la catòlica catalana, centrada en el període de postguerra però sense defugir el context històric europeu. Naixia, així, Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet, que actualment s’ha convertit en un volum editat per Publicacions l’Abadia de Montserrat. En paraules de Lluch, «tracta una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció». Una visió de la vivència religiosa que és també «ambigua i contradictòria, gens beata».

Carles, a la teua teua trajectòria es troben diferents estudis que giren al voltant del catolicisme o cristianisme, és vocacional,  interès personal, o ganes d’ investigar en un terreny metafísic?

Hi ha un interès en el qual s’ajunten les raons purament intel·lectuals amb les personals. Considero mal coneguda la unió del cristianisme i la literatura, i tanmateix molt important en la cultura catalana del segle XX, i especialment suggestiva durant l’època de la postguerra. Hi ha certa tendència a considerar reaccionari el catolicisme, i els autors que estudio desmunten aquesta visió. A més, a nivell personal m’interessa, perquè uneix dos aspectes, cristianisme i cultura, que per a mi són fonamentals.

Per què vas escollir aquest tema per confeccionar i elaborar la teua tesi, ara publicada? 

M’interessava fer la tesi sobre novel·la del període de postguerra. Altres corrents, com l’existencialisme o la novel·la psicològica, ja eren prou coneguts, i en canvi la novel·la catòlica, que és segurament tan important com aquells en la cultura catalana, havia estat poc o gens estudiada. Vaig llegir alguna de les obres, i em van atraure. El meu director de tesi, Jordi Castellanos, em va esperonar en aquest camí, ell també creia que calia dedicar-hi una tesi.

La novel·la catòlica catalana volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector, independentment de creences.

La investigació va obtenir un reconegut premi.

Vaig presentar la tesina al Premi Cristianisme i Cultura que convoca la Fundació Joan Maragall, i me’l van concedir, l’any 1998. Hi estudiava uns antecedents dels anys vint i trenta. Es va publicar l’any 2000 amb el títol La novel·la catòlica a Catalunya. Precedents teòrics (1925-1936).

Quants anys vas invertir i quines serien les troballes més sorprenents al llarg de la teua investigació?

Ha estat una història atzarosa i amb moltes interrupcions. Entre els anys 1996 i 1999 m’hi vaig dedicar a temps quasi complert, gràcies a una beca d’investigació de doctorat. Durant els anys posteriors, anava avançant a base de restar temps a les vacances i amb escapades puntuals a les biblioteques barcelonines. Entre 2008 i 2009 vaig dedicar nou mesos d’excedència a fer la redacció de la tesi. La troballa més sorprenent seria comprovar l’impacte real que un corrent que avui en dia pràcticament ningú no coneix, la novel·la catòlica, va tenir durant dècades a tot Europa, i també a Catalunya. I també la descoberta d’obres absolutament impactants, com Incerta glòria de Joan Sales, o El mar, de Blai Bonet, obres mestres al meu entendre.

carleslluch

 

A que et refereixes, o ens referim, quan parlem de novel·la catòlica?

La novel·la catòlica era un corrent novel·lístic que intentava indagar en el sentit de la vida humana, com altres corrent de l’època (l’existencialisme, per exemple), però ho feia des d’una perspectiva religiosa. Alguns dels autors més destacats són molt coneguts, com Graham Greene; altres van ser molt cèlebres durant la postguerra i ara han caigut en cert oblit, com Georges Bernanos o François Mauriac. Presentava una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció, pensem que acabàvem de sortir de l’experiència de la segona guerra mundial. La visió de la vivència religiosa que mostra és també ambigua i contradictòria, gens «beata».

El llibre tracta essencialment de tres escriptors referents. Per què?

Senzillament, perquè Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet són els tres autors que van dur a la pràctica de manera més conscient una aproximació a la novel·la catòlica en català. Tot i que difereixen molt entre ells, la qual cosa també indica que la novel·la catòlica és un corrent molt divers.

Quines coincidències i diferencies hi podem trobar entre ells, de manera genèrica?

Tots tres mostren la influència temàtica dels grans autors de novel·la catòlica, especialment Bernanos i Greene: la preocupació existencial i transcendent, el tema del mal en el món. Però, de fet, si llegim les seues novel·les veurem unes diferències profundes de to, si bé no tant en el sentit d’allò que volen expressar. Sales parteix de l’experiència històrica concreta de la guerra civil, i presenta uns personatges als quals el conflicte bèl·lic porta a interrogar-se sobre el sentit de la vida. Benguerel és segurament el menys original i fa novel·la psicològica amb molta influència de Mauriac. Bonet és, en canvi, el que aporta una obra més personal i original, pel to poètic de les seues novel·les, i pel caràcter torbador dels seus personatges, obsessionats amb la idea del mal; és també l’autor més metafísic.

Creus que autors com els que investigues al teu assaig, persones com Sales, Benguerel i Bonet, estan reconeguts com autors de prestigi?  

La figura de Joan Sales ha gaudit en els últims anys d’una gran revaloració, i avui en dia és considerat, efectivament, un dels quatre o cinc millors novel·listes catalans del segle XX. Blai Bonet, en canvi, mereix ser rescatat, sovint se’l valora més per l’obra poètica (i encara no prou) i s’obliden les seues novel·les, que són absolutament fascinants, modernes i pertorbadores. Xavier Benguerel no gaudeix avui dia de gaire prestigi, però va tenir un paper molt important en el desenvolupament del gènere novel·lístic durant la postguerra.

Aquestes novel·les no promulgaven cap caire moral o conservador, aleshores, tampoc no guardaven cap espècie de formula moral, allò que es podria anomenar ‘històries  exemplars’. Llavors, indaguen i es fonamenten en l’experiència i la condició humanes?

Efectivament, intentaven defugir el risc de fer moralitat, com s’ha fet molt sovint des de posicions confessionals. El conflicte religiós que mostren és interioritzat, i per tant es troba a un altre nivell que la moral. Tampoc pretenien demostrar ni convèncer de res, sinó que se servien de la manera cristiana d’entendre l’home per a explicar què és ser home enmig d’un segle convuls i en crisi humana permanent.

Quines coincidències hi podem trobar en l’estil i temàtica de la novel·la catòlica europea que va sorgir en aquells temps a països com França o Anglaterra i l’escrita als Països Catalans?

Cada autor català era diferent, com he dit. Coincidències temàtiques n’hi ha moltes: la visió d’una cristianisme paradoxal, ambigu, contradictori i angoixat; la predilecció per personatges poc edificants, que viuen dominats per alguna baixa passió, pel mal o fins i tot pel crim; la presència d’un personatge capellà com a excusa per a introduir determinats temes transcendents; la crítica de la hipocresia farisaica de molts cristians… Quant a l’estil, la predilecció per l’ús de la primera persona, perquè afavoreix un to de confessió personal que s’adeia a la temàtica.

A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política

Posteriorment a la Guerra Civil, la llengua com a ens social perseguit, va trobar un paraigua sota el qual mantenir-se dins de l’àmbit de la novel·la catòlica?

No tant en la novel·la catòlica, com dins d’alguns àmbits d’Església. A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política. L’Església catalana va jugar un paper cabdal en la resistència al franquisme.

A partir dels anys seixanta, ja podem trobar aquest tipus de novel·la traduïda al català. Estem parlant de l’excepció? 

Les traduccions al català van ser prohibides pel franquisme fins als anys seixanta. Per tant, la novel·la catòlica europea es va llegir bé en llengua original, bé traduïda al castellà, durant els anys cinquanta. Quan es traduí al català, tot i que es va fer de manera massiva, la seua influència començava a decaure.

carles-lluch-novella-catalana-i-novella-catolica-2

Hi ha qui creu fermament que l’anticlericalisme té raons de ser de pes, que s’ha construït històricament a pols l’antipatia. Un  coneixement més profund de la literatura al voltant d’aquest estament, mitigaria o potenciaria aquesta sensació? 

La novel·la catòlica, certament, dóna una visió del cristianisme més oberta de la que es té des de sectors no confessionals. Perquè és una novel·la amb una visió més evangèlica, menys proselitista, de la religió. Els protagonistes de les novel·les dubten, es plantegen més preguntes que respostes, i aquesta sensibilitat resulta més pròxima al lector. Era una novel·la que volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector independentment de creences.

Tenim, en general un gran desconeixement sobre autors del territori de parla catalana que s’han desenvolupat en aquest àmbit? Quines obres aconsellaries? 

No només en aquest àmbit, crec que en el nostre entorn no coneixem prou la nostra literatura, que ha donat autors i obres de gran vàlua. Pel que fa a la novel·la catòlica, aconsellaria sobretot dues novel·les, que ja he esmentat. Incerta glòria, de Joan Sales, la seua única però magna novel·la, una obra complexa que ofereix moltes i riques lectures, i un gran testimoni de la guerra civil. I El mar, de Blai Bonet, del qual també recomanaria Judes i la primavera: són novel·les molt atraients, diferents, molt líriques, en què importa més el com que el què s’explica. De Xavier Benguerel destacaria El testament i L’intrús, obres fetes amb gran ofici.

La religió, la manera d’entendre la religió catòlica, o el cristianisme, no té pàtria, ni màtria ni fronteres? 

Certament, tot i que els autors que estudio tenien tots molt clara la seua catalanitat, i de fet Sales i Benguerel van viure a l’exili pel fet d’haver-se compromès amb la causa política i cultural catalana. Són autors que demostren que es pot ser nacionalista i creient sense contradicció.

Que té a vore Vicent Andrés Estelles amb la novel·la catòlica  catalana, un poeta que també has estudiat? El lligam podria estar en un cert humanisme, o són interessos paral·lels però que no tenen  res a vore? 

No tenen res a veure. A banda de la tesi, de manera puntual m’he dedicat a fer estudis sobre altres autors que m’han interessat. Tot i que, pel fet de començar a escriure en la mateixa època, comparteixen aquella preocupació existencial, la reflexió humanística en un moment de postguerra.

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Barcelona (Espai Vilaweb, 10-XII-2014)

des. 3, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Barcelona (Espai Vilaweb, 10-XII-2014)     

L’Espai Vilaweb de Barcelona acollirà la presentació de la novel·la el proper dimecres 10 de desembre a les 19:30 hores

Després vénen els anys, de Maria Folch, novel·la«La guerra que havia heretat, la seua, passava a Barcelona. Però els bombardeigs els somiava a Castelló». La protagonista de la novel·la «Després vénen els anys», la historiadora Blanca Lleó, estudia la guerra civil a Castelló de la Plana, on és nascuda, però també ha heretat la memòria bèl·lica d’una mare i unes tietes dels Encants de Barcelona. Tots aquests records es veuran remoguts quan conegui Michele Fiorin, un vell pescador de l’Alguer que va participar a la guerra, amb les Brigades Internacionals, i va passar un temps a l’Hospital de Benicàssim. Així, a través de converses, cartes, fotografies i vells articles de diari, descabdellaran la memòria d’aquells fets i també d’uns altres posteriors: l’èxode dels italians ètnics de Iugoslàvia l’any 1947, dels quals Fiorin forma part.

En aquests dos episodis aparentment marginals de la història europea, i inèdits en la nostra literatura, l’autora Maria Folch veu la clau d’un dels destins més significatius del segle XX: l’exili. I amb amorosa atenció al detall, alhora que amb una administració precisa del suspens narratiu, ens fa còmplices del coratge, patiment i lluita d’aquells que, com Fiorin, van recórrer els camins amargs de la diàspora. «Després vénen els anys» explora, amb una passió inoblidable, el misteri de la identitat i de la memòria, a cavall entre l’Alguer, Barcelona i Castelló de la Plana. La intuïció que estem fets de molts pedaços desiguals, grans construccions col·lectives o vivències mínimes i fugisseres, però també de somnis abolits, renúncies i amputacions.

És la novel·la que Maria Folch presentarà el proper dimecres 10 de desembre a les 19:30 h. a la seu de Vilaweb, al carrer Ferlandina, 43, de Barcelona. Nascuda a Castelló de la Plana, l’autora va estudiar un temps a Londres i després va marxar a Roma per passar un o dos anys, però s’hi va quedar setze. Treballa en una organització internacional i actualment viu a Ginebra. L’any 2007 va obrir l’exitós blog El meu país d’Itàlia, que, des que s’ha mudat, ha passat a anomenar-se Un altre país, en previsió de noves mudances i nous països. Ara publica el seu primer llibre, en la presentació del qual intervindran el periodista Vicent Partal i el poeta Ricard Garcia.

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Castelló (Argot, 11-XII-2014)

des. 1, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Maria Folch presenta «Després vénen els anys» a Castelló (Argot, 11-XII-2014)     

Després vénen els anys, de Maria Folch, novel·la

Maria Folch presentarà «Després vénen els anys» a la llibreria Argot (carrer de Sant Vicent, 16, Castelló de la Plana) el dijous 11 de desembre a les 19 hores. El professor Lluís Meseguer i l’escriptor Carles Bellver parlaran d’aquesta primera novel·la de Folch.

Sinopsi
Quan Blanca Lleó, historiadora en retirada que ha deixat la tesi en un calaix, troba el vell pescador de l’Alguer Michele Fiorin, els dos tenen el pressentiment que una peça solta dels respectius trencaclosques podria a la fi encaixar. A través de converses, cartes, fotografies, articles de diari i confessions, descabdellaran la memòria de dos fets colpidors que els obsessionen: la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians ètnics de Iugoslàvia l’any 1947.

PDF   ·   Versió imprimible

Joan Pla presenta la seua novel·la negra a València

nov. 2, 2011   //   publicat per l’editor   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Joan Pla presenta la seua novel·la negra a València     

Dimarts, dia 8 de novembre, a les 19.30 hores, tindrà lloc a la Casa del Llibre de València, al carrer de Russafa, la presentació de la novel·la negra que ha publicat l’escriptor borrianenc Joan Pla. Anirà a càrrec de l’expresident d’Escola Valenciana i actual candidat al Congrés, Diego Gómez, i s’emmarca dins dels actes de presentació al Cap i Casal i comarques del sud.

La novel·la, editada per Edicions 96, porta per títol «Don Fabrizzio i un cadàver al Prince building». El tema de la novel·la, completament de ficció, s’inspira però en esdeveniments diaris de la política actual, tan esperpèntica, de vegades, que donen lloc a la possibilitat d’escriure milers de novel·les, segons l’autor.

Joan Pla (Artana, 1942). Novel·lista i professor jubilat, s’ha dedicat preferentment a la literatura per a joves, però no ha descuidat mai la novel·la negra amb títols anteriors com «Un cadàver amanit amb xampany» o «Tots els noms d’Eva». Ha estat guanyador de nombrosos i importants premis i ha publicat novel·les tan conegudes com «Mor una vida, es trenca un amor», «Només la mar ens parlarà d’amor», «L’illa del faraó», «Camí sense retorn», «El secret del collar de diamants» o «La maledicció del graal càtar».

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner