Etiqueta / Tag: Petites postals

Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco

oct. 31, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco     

Piqueu sobre el llibre per baixar-lo

Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco  abasteix 50 famílies i té l’esperit d’expandir-se en la seua filosofia de compartir experiències i proporcionar totes les eines informàtiques, organitzatives i d’infraestructura, perquè aquest sistema de relacionar-nos amb les persones i natura puga ser imitat i, per descomptat, millorat.

Les Postals han volgut ser esperó i adob per generar empatia amb tot allò pensat i viscut que ens envolta. Petites revolucions per manifestar una forma distinta i amable de generar lligams afectius entre els éssers vius.

Tot està per fer, però la Humanitat ja camina.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 52

gen. 25, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 52     

COMIAT

Jana Gos d’Espadà i el príncep de les milotxes

Durant 51 setmanes us he escrit aquestes petites postals recopilades i corregides algunes per la paciència del nostre Javier Molés a la nostra web en aquesta adreça http://grupeco.org/?forum=petites-postals-per-a-grupeco i en ordre invertit.

Desconec quin ha estat el resultat, si han esdevingut passatemps, ignorades, una finestra al cansament o mengívoles i heu tret una mica de forment.

El que sí us puc confessar és que han volgut ser testimoni de presència.
Valore molt les paraules i la música perquè en elles balle, m’identifique i sóc: elles esdevenen una mena d’espill de les nostres ànimes (interior) si em permeteu aquesta expressió.

La 52 postal, la darrera que tanca el nombre de setmanes per fer l’any, és la vostra.

Pot semblar-ho, però sense aquesta, tan sols seria una aparença: no és aquest un llibre meu. Aquest és el nostre llibre i si voleu, vosaltres podeu dir la vostra en la darrera postal.

Allò que digueu es publicarà.

Quin sentit tindrien unes postals on els destinataris no mai ens han contestat?

Aliments hi ha de molts tipus, les paraules també ho són… Llum per als altres, futur en les nostres mans.

Vostre sempre, el príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 51

gen. 18, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 51     

petites-postalsConfessió

No demanaré res de ningú, ni una paraula, ni el silenci, ni cap acció concreta i determinada.

He meditat en veu alta o almenys ho he intentat sobre l’ésser humà, sobre les seues possibilitats en aquesta vida i les actituds manifestades; he  conclòs que em privaré, i molt, d’emetre cap judici. Som uns animals volubles, amb un pessic d’interès, però també capaços de bellesa i de bondat.

A tot estirar, potser, i per la confiança que m’he agafat envers vosaltres, us podria demanar un somriure, i una gran bondat envers els artefactes que la meua persona ha construït.

Us he obert el cor, heu vist la paleta de colors amb què dibuixe la vida. Sense vosaltres res de tot açò no s’hauria pogut dir, no tindria cap sentit.

Ésser humà amb els humans, rescabalar la vàlua de tota vida. Estimar el verd, abraçar el blau, recolzar la pell protectora, fer palesa la compassió, bategar en l’amor.

Transparent, us agraïsc el regal de l’aventura que m’heu proporcionat.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 50

gen. 11, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 50     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

El pont

(Conversa entre mare i fill)

 

Mira estimat, tu bé que ho saps, com de complex és manifestar les nostres preocupacions, tenir cura dels altres.

Vivim envoltats de prejudicis i desconeixem el profund silenci on els altres floreixen.

Quan ella vindrà del treball, tu la miraràs. Simplement has de mantenir-te callat, però obert. T’acostaràs i faràs per abraçar-la. En silenci, no has de dir, ni fer res, tan sols sentir-la, mirar-la. Oblida’t de tot, del passat, del dit i ocorregut.

Posem per cas que t’evitara…

Acceptaràs la seua llibertat, respecta-la amb tendresa… I això és tot. Allò que importa és simple, senzill, humil.

Vet aquí l’amor, aqueixa acceptació que fa lliure l’altre, un sentiment que nodreix i respecta, l’alga solitària que en la mar profunda i salada sempre sura…

És un cicle sagrat. Tin fe.  Any rere any sempre s’acosta una nova primavera.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 49

gen. 4, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 49     

Vespes gronxadores

Després de tantes postals escrites, sóc conscient de la meua tasca.petites-postals

He caminat molts metres, quilòmetres diria sota un cel de núvols, amb altes temperatures i vents que m’han acollit.

Jana s’ha acostumat al silenci de les passes i mentre camine entre els fraus paral·lels, ella economitza energies travessant petits monticles de pedres i argila fins seure al seu racó ombrívol des d’on ataülla el petit món on sobrevisc.

Han passat sis llunes per on trepitjava la pols i ha estat avui que m’he adonat de les vespes gronxadores.

Silencioses en el vol, abracen abelles entre les seues potes. Cada quinze o vint segons aterren i, en fer-ho, agullonen petites dosis del seu verí que immobilitza les víctimes. Sabran els mel·liflus insectes que moriran?

Mire el terra i veig centenars d’abelles eixutes, inerts a la vora de petits caus-sarcòfag amb terra granulada. Amb molta cura la vespa introdueix sota la superfície calenta l’animal abraçat i atordit. Potser l’injectarà l’ou en l’interior d’on creixerà una nova existència?

Escric entre la vida i la mort i no havia estat mai conscient fins aquesta observació. Sí, escric entre la vida i la mort i he nadat aliè perquè sempre he pogut respirar.

Com diu el poeta, cadascú de nosaltres no importa qui siguem i on arribem. Hem nascut en aquest món per tal de veure’l, sentir-lo, escoltar-lo. No importa en quina cosa ens convertim, no fa cap falta creure’ns essencials, voler ser algú. Cadascú de nosaltres li dóna sentit a la vida dels altres.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites paraules per a Grupeco, 48

des. 28, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites paraules per a Grupeco, 48     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

Autoretrat als 56

Cada dia amb el mall de la vida colpege el moll d’aquesta existència que em significa.

Treballe amb emoció i voluntat l’oblit que em sotmet, engronse el meus fracassos i somriures, li agafe les mans a la decadència que aguaita, aprenc la provisionalitat que sóc i m’accepte la banda íntima que no llueix.

No sóc un manual, ni un grapat de consells o calaix de virtuts…

Sí, aquest també sóc jo, esquelet, múscul, cervell.

Respire amb devoció aquest bategar que m’identifica, agraïsc la consciència, beneïsc els qui em complementen perquè amb ells camine, valore les seues veus que acreixen el silenci profund que m’equilibra, venere la vostra paciència envers la impulsivitat en què, de vegades, tot ho crucifique.

Amb una metàfora, vosaltres sou l’àngel que acompanya la consideració intempestiva que parla i de la qual no renegue.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 47

des. 21, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 47     

Encàrrecs

 

Estic ocupat. M’ocupes un temps. Sóc una ocupació perquè faig sempre encàrrecs amb mans blaves, obertes al temps.

Sota les ombres dels fraus escric el teu nom floral.

Somrius al sol que fa carasses perquè ho escriga.

Bufa el ventijol una quietud profunda, mística, absoluta i corporal.

En l’absència teua, del mot libe rou de felicitat.

Paladege la teua imatge diluïda, lligabosc nodrit per la saba que t’habita.

Percep aquesta minúscula vida, als carrers, als parcs, als jardins, al bancals, a la butaca. És tancar els ulls i tot és ple de vida que mor, de mort que renaix.

Titil·lant, sota aquests ombratges mentals, sempre navegues tu: un regal vigorós que m’ha estat concedit.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 46

des. 14, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 46     

Reivindicar la veupetites-postals

Reivindicar la veu amb el silenci.

Observar els qui no mai han estimat la seua, pobres pàries oberts al desassossec, a la voluntat incendiària de canalles sofrimats per l’odi.

Reivindicar la veu davant els qui, fracassats, projecten la ràbia dins dels cors nets enfront de les aurores.

Reivindicar la veu contra les consignes arribistes, contra la comoditat o l’afany d’èxit mundial.

Dic veu i recorde ma mare.

Dic veu i em vénen jocs, crits i cames ajudeu-me a corre-cuita d’illes de felicitat.

Dic veu i em mormolen les fonts, la pineda d’estiu, m’esguiten els rius.

Dic veu i m’envolten vespes i abelles, flors silvestres, caus ocults, horitzons de foc.

Dic veu i l’avi em narra la vida a la llum del carburer.

Dic veu i el cor em crema com a un adolescent.

Dic veu i pren cos l’olor d’aquelles amanides de tonyina enllaunada amb pèsols, pebrera roja, olives i cogombres amb vinagre.

Dic veu i em gite sota la remor de la pineda al vent per cercar figures als núvols.

Dic veu i tanque els ulls; i aleshores se’m presenta un xiquet que enlaira milotxes.

I cec i mut, per la memòria, reivindique la veu i la llum adormida en la foscor; i és aquí on la llavor de la bellesa fecundarà aquest silenci.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 45

des. 7, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 45     

petites-postalsIncomprensió

T’aixeques. Bon dia.  Plou a la dutxa. T’escolte, de lluny, amb el coixí que ens separa els espais. Nosaltres es dissol mentre ens bevem la llet d’avena. Dringuen, entre l’adéu i les mans, les claus.

No hi ets.

S’evapora la teua olor. Clava el rellotge segons al meu cap. Una lenta separació s’obre amb ferides sense rastres de sang.

Endrece unes poques coses amb l’excusa del viure. Allargue el matí. Isc al carrer, camines amb mi, els pensaments fan diana. No entenc el perquè d’un sol que em somriu. Bregues amunt i avall mentre la feina et crida.

En el futur, quan en un matí plujós potser algú llija aquestes paraules eixutes, què li evocaran?

No trobe alguns verbs al diccionari: sentir, romandre, abraçar.

Esbosse un cataclisme en la ment que implosiona, dama de l’horitzó, en un punt.
Eterna, no existeix l’extensió en l’amor.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 44

nov. 30, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 44     
postals jana i princep2

Jana i el príncep quan anomenen estels

Simbiosi

Ja saps com d’elemental és el meu viure. Obrir els ulls, respirar, gesticular, parlar, feinejar, qualsevol pensament i acció caminen d’aquest món interior cap al teu.

Aquest far de llums al vent és un sentiment que visc i somie. Rere cada corba del text escric el seny que em fa teu.

Per tu i amb tu em sé viu.

Fes-me costat: viure’t en la música, és per a mi la felicitat.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:123456»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner