Etiqueta / Tag: Susanna Lliberós

«Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015

juny 18, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a «Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015     

Pruna Llibres edita el recull de textos que l’escriptora havia publicat al diari digital La Veu del País Valencià

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

El premi al millor assaig publicat en 2015 ha estat per Anna Moner i el seu «Gabinet de curiositats» (Pruna Llibres), un recull d’articles publicats en el diari digital La Veu del País Valencià entre octubre de 2013 i novembre de 2015, «una immersió en l’assaig de les curiositats, de la història de l’art, la ciència o els grans descobriments». En paraules de Francesc Calafat, «Gabinet de curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini…), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits».

Anna Moner amb Martí Domínguez

Anna Moner amb Martí Domínguez, guardonat en novel·la

La novel·la de Martí Domínguez, «La sega» (Proa), que ja va rebre el Premi de la Crítica Catalana i el Premi de la Crítica de Serra d’Or, ha resultat la guanyadora en la categoria de narrativa. El jurat ha destacat que és «una novel·la rodona sobre la postguerra i els masovers del Maestrat».

Antoni Ferrer ha rebut el premi al millor poemari de l’any per «Variacions Goldberg» (Denes); en paraules del jurat, «un llibre que destil·la tota l’experiència poètica i de vida d’una de les nostres grans figures literàries».

Rodolf Sirera s’ha emportat el premi a la millor obra teatral amb «Trio» (Bromera); «una comèdia fresca, enginyosa, construïda amb la saviesa dramatúrgica d’un dels grans mestres del teatre en català».

En la categoria infantil, ha estat guardonada l’antologia de poemes de Marc Granell, «La vida que creix» (Andana), a cura de Josep Vicent Garcia Raffi i amb il·lustracions de Paulapé (Paula Pérez de Lanuza); «una aposta innovadora per la poesia infantil».

En la categoria juvenil, el jurat ha premiat la novel·la de Lliris Picó, «Moisés, estigues quiet» (Bullent); «una obra que sorprèn i que ens commou». Aquesta ja va rebre el Premi Enric Valor del 2014.

La junta de l’AELC al País Valencià ha atorgat el Premi de Difusió a Ca Revolta, per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura a la ciutat de València.

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

 

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

El jurat ha estat format per Marisol González, Francesc Gisbert i Miquel de Renzi, en les categories de poesia, literatura infantil i literatura juvenil, i per Xavier Aliaga, Enric Iborra i Mariola Nos en les d’assaig, narrativa i teatre. La periodista i poeta Susanna Lliberós d’El Pont va presentar el lliurament dels Premis, que va tenir lloc aquest divendres 17 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Els premiats van rebre un diploma honorífic i una escultura commemorativa de Jordi Albinyana.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Les claus del canvi. Les notes del moderador

ag. 1, 2015   //   publicat per Vicent Sanz   //   Recensions  //  2 comentaris     

Aspecte general de la taula redona, que va tenir lloc a la seu de la UNED de Vila-real

 

El 30 de maig de 2015 va tenir lloc la II Jornada Escriptors a la Vila, organitzada per El Pont Cooperativa de Lletres, que va centrar-se en la taula redona “Les claus del canvi. Fonaments i actuacions per a una literatura amb oportunitats”. En aquesta entrada reproduïm les notes que el moderador de la taula va anar prenent mentrestant es desenvolupava, endreçades en un text poc o molt llegible.

Presenta la sessió la poeta Susanna Lliberós plantejant la qüestió central del debat: Quins canvis han de tenir lloc perquè la literatura escrita en català al País Valencià siga una literatura amb oportunitats?

Modera el desenvolupament del debat Vicent Sanz. Josep Igual és el primer a intervenir. Com a escriptor nat a Benicarló i establit a les Terres de l’Ebre, Josep Igual fixa la seua trajectòria des de l’associació cultural Alambor de Benicarló fins a l’activitat literària que actualment desenvolupa a les Terres de l’Ebre per afirmar que, en parlar de literatura escrita en català, el Sénia no suposa cap frontera perquè la situació d’aquesta literatura és molt similar a una banda i altra, en el sentit que es tracta de literatures perifèriques tal com demostra el fet que els autors clàssics ebrencs tinguen dificultats per ser admesos al cànon literari en català, ja que la crítica els ha exclòs fins a dia d’avui.

Pren la paraula Mari Carmen Sáez, pertanyent al grup poètic L’Argila de l’Aire d’Almussafes, un col·lectiu que acaba de complir 20 anys d’activisme en una situació política valenciana dominada pel PP. Esmenta Berna Blanc i M. Carmen Arnau com a components del col·lectiu, entre altres. Una de les claus del canvi que apunta és el fet d’entendre l’escriptura com a potencialitat, atenent a les possibilitats que la creació literària té per si mateixa. També apunta l’aportació darrerament feta per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), concretada en el Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura. En aquest sentit, Sáez crida l’atenció sobre els índex de lectura tan baixos de la societat valenciana. Cal un posicionament dels autors davant aquest panorama, tot tenint en compte algunes consideracions darrerament exposades per Joan Francesc Mira a El Temps, en el sentit que tractant-se d’un país sense públic lector, per contraposició, es publica massa i sovint sense respecte per la llengua. Mari Carmen Sáez reivindica la creativitat literària davant aquesta situació.

A continuació intervé Enric Sanç, escriptor pertanyent a l’associació Lletra Edeta, del Camp del Túria. Inicia la seua intervenció citant Joan-Francesc Mira, citació que li serveix per encapçalar l’escrit que ha publicat al seu blog en relació a la seua intervenció: «Si no avivem els sentits amb olors dolces o agres, i si després no som capaços de fer-les viure i reviure amb paraules, potser ni tan sols no val la pena posar-se a escriure. I sobrarien molts, moltíssims llibres.» Intervé com a representant del col·lectiu Lletra Edeta, d’escriptors del Camp del Túria, que s’ha dedicat a la divulgació de la literatura a nivell comarcal, amb homenatges a Estellés i Antoni Ferrer. Posa èmfasi en la relació entre poesia i identitat valencianes. Destaca el deslliurament intel·lectual valencià respecte de certa subordinació dins la literatura catalana, ja apuntat per Jaume Pérez Montaner. Davant aquest increment creatiu en quantitat i qualitat, falta guanyar visibilitat mitjançant la col·laboració entre escriptors i entre editorials. L’accés als mitjans de comunicació és el segon factor d’aquest guany possible. En aquest sentit, el panorama polític que s’obri al País Valencià és esperançador, ja que pot permetre la socialització del moviment cultural valencianista. L’extensió del model d’Escola Valenciana a tot el sistema educatiu és un altre factor a tenir en compte. En relació a les editorials valencianes, recomana que col·laboren entre elles millor que no competisquen i reivindica el paper de l’editor que intervé en el procés creatiu, sobretot en relació al model de llengua. Finalment, fa referència als baixos índex de venda de llibres en valencià com a aspecte a millorar.

Intervé Josep Antoni Fluixà en substitució de Josep Lozano, que per motius personals no ha pogut atendre la convocatòria. Es presenta com a representant dels escriptors de la Ribera, un col·lectiu que ha funcionat a partir de trobades, sense associar-se, al voltant de la data de sant Blai, en convocatòries obertes a la participació d’altres comarques i orientades al coneixement del territori. Afirma que a la Ribera hi ha un gran nombre d’escriptors i també d’editorials: Reclam, Sembra, 96, Andana, Bromera, Tàndem, Algar. En connexió amb aquesta activitat editorial, esmenta la convocatòria dels premis literaris promoguts per Bromera, que dóna lloc a un activisme cultural. Per a ell, el panorama de les lletres valencianes és viu i esperançador.

En el segon torn d’intervencions, Josep Igual posa en dubte les consideracions esperançadores dels seus interlocutors a la taula a la vista de com s’ha arribat a la situació actual del panorama literari. Denuncia la qualitat de la tasca editorial i la inexistència d’una crítica sòlida als mitjans de comunicació. Personalment, afirma que ha acabat trobant un editor de veritat i que, pel que fa als mitjans de comunicació, la inexistència d’una crítica sòlida cal emmarcar-la en el desprestigi general de la paraula com a eina de coneixement, que als mitjans de comunicació ha estat substituïda per un discurs audiovisual banal. Parlant específicament del Principat, opina que les biblioteques no porten a terme una activitat específica orientada a l’actualitat literària en català i que els mitjans de comunicació hi són en general hostils. En termes encara més generals, els sistema neoliberal demana al seu entendre un determinat tipus de producte literari que potser caldria considerar pseudoliterari. Tenint en compte aquest panorama, la professionalització de l’escriptor en català es troba amb dificultats molt importants. Hi posa com a exemple Bel Olid, que recentment ha accedit a la presidència de la l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Seguint el fil de les tasques editorials, Mari Carmen Sáez fa referència a la revista de l’Argila de l’Aire que va acabar convertint-se en una petita editorial. Opina que aquest perfil d’editorial té un paper a jugar en el panorama de l’edició en català i que és preferible a l’autoedició, que personalment rebutja. Crida l’atenció que la professionalització, en general, també és impossible en castellà i que la literatura infantil és una forma de professionalització possible, que va lligada a una determinada manera de viure i d’entendre la dedicació creativa. Tornant a la qüestió editorial, denuncia que, al seu parer, hi ha editorials que no juguen net amb els autors, específicament en relació als drets d’autor d’obres premiades en concursos literaris.

Enric Sanç és del parer que no pot generalitzar-se quan es parla d’editorials, de la mateixa manera que tampoc no pot fer-se això mateix quan es parla d’escriptors. Al seu entendre, la creativitat literària és un assumpte que no està relacionat amb la qüestió econòmica. En canvi, l’economia editorial ha de ser realista si no es vol veure abocada al fracàs. El que sí que té molt clar i afirma amb contundència és que la llibreria tal com ha funcionat fins ara està morta. El negoci del llibre i de la literatura ha d’explorar nous models perquè el tradicional està esgotat.

Per a Josep Antoni Fluixà és prioritari incidir en les claus del debat. Contràriament a les opinions expressades a la taula en termes d’optimisme o pessimisme, prefereix mirar-s’ho amb perspectiva històrica. Si es mira d’aquesta manera, es veu que al País Valencià hi ha qualitat creativa i això suposa un fonament bàsic. I amb tot no hi ha dedicació a segons quins gèneres, com ara la ciència-ficció. També apunta que alguns editors joves no posen prou atenció a la correcció dels textos. Pel que fa a l’editorial amb la qual està vinculat, Bromera, afirma que la col·lecció «El Micalet galàctic» va suposar una innovació en relació a la tradició rondallística que venia d’Enric Valor. Al seu entendre, la clau per a una literatura possible és aconseguir un públic lector a partir de la visibilització dels escriptors, perquè no existeix una crítica objectiva. Posa d’exemple Manuel Baixuali, un autor que només ha obtingut el reconeixement del públic quan ha guanyat diversos premis de la crítica amb L’home manuscrit, ja que abans era molt poc llegit. En aquest sentit i per acabar, els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que atorga la secció valenciana de l’AELC li resulten al seu torn molt criticables.

Obert el torn d’intervencions del públic, pren la paraula Tomàs Camacho, representant de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar i el certamen de recitació poètica Elena Monroig Ferreres. Aporta al debat que el suport digital i la impressió sota demanda són vies per explorar.

Pren la paraula Antoni Gómez i assenyala que al seu entendre existeixen tres murs que dificulten el desenvolupament de la literatura en valencià. En primer lloc, la cultural audiovisual i electrònica. En segon lloc, la diglòssia i la minva de l’ús social del valencià. I en tercer lloc, la inexistència de públic lector. La literatura catalana al País Valencià és, doncs, una literatura més d’autors que de lectors, si bé assenyala que s’estan produint iniciatives editorials i associatives que suposen una efervescència que ha de comptar amb el suport institucional per acabar de difondre’s socialment. Explica el seu cas de ressenyador literari a Levante, Postdata i Caràcters, sense cobrar. Aquest fet posa en evidència la inexistència d’una crítica literària professional.

Intervé Jesús M. Tibau, que parla del seu programa televisiu «Tens un racó dalt del món», de Tortosa, com a plataforma de difusió, que posa a disposició dels assistents. Al seu parer, la resistència dels creadors i la vehiculació de la literatura per via de l’educació, són claus per a la consolidació de la cultura literària.

Pren el micròfon Fede Cortés per afirmar que efectivament els premis literaris serveixen per visualitzar els escriptors i que cal perseguir l’administració perquè aporti finançament als premis literaris i promocione la lectura.

Intervé des de la taula Josep Antoni Fluixà per fer referència a les consideracions d’Antoni Gómez en relació a l’exercici de la crítica. Matisa les seues apreciacions anteriors en relació a la crítica literària. A continuació parla del foment de la lectura en l’àmbit familiar com a estratègia a tenir en compte, i fa referència a l’opuscle Guia pràctica per a fer fills lectors, que va publicar-se amb una tirada de 60.000 exemplars. També esmenta la proposta de Pla Valencià del Llibre i la Lectura 2015-2020 formulada per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que al seu entendre és de lectura obligada per part dels escriptors.

Seguint aquest fil, intervé Jesús Girón, de Lletra Edeta, per dir que no hi ha professionals del foment de la lectura.

Tanca el torn d’intervencions Berna Blanch per proposar que s’exploren nous camins de promoció del llibre, específicament en associacions que no estan relacionades directament amb la literatura. Fugis de la convencionalitat és una de les claus a tenir en compte.

PDF   ·   Versió imprimible

Susanna Lliberós, poeta convidada al Taller d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I (Llotja del Cànem, 2-XII-2014)

des. 1, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda  //  Comentaris tancats a Susanna Lliberós, poeta convidada al Taller d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I (Llotja del Cànem, 2-XII-2014)     

La Llotja del Cànem de Castelló, seu a la ciutat de la Universitat Jaume I, acollirà dimarts 2 de desembre, a les 18h, una nova edició del Taller d’Escriptura Creativa que coordina l’escriptor Pasqual Mas. En aquesta ocasió l’escriptora convidada és la poeta de Vila-real Susanna Lliberós.

Captura de pantalla 2014-12-01 a les 18.14.11

 

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació de «Love is», d’Antoni Albalat, per Susanna Lliberós, a la llibreria Argot (13-VI-2014)

juny 3, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Presentació de «Love is», d’Antoni Albalat, per Susanna Lliberós, a la llibreria Argot (13-VI-2014)     

Love Is, d'Antoni AlbalatEl divendres 13 de juny, a les 19 hores, a la llibreria Argot de Castelló (Sant Vicent, 16), presentació del llibre «Love is» (Onada, 2014) del poeta Antoni Albalat, 16è Premi de Poesia Jaume Bru Vidal, Ciutat de Sagunt 2013. Serà presentat per la periodista i poeta Susanna Lliberós.

Sinopsi
El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes, molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum, solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Això i molt més trobareu dinsLove is. Difícilment classificable, poc freqüent en les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seua poesia s’acosta a les lògiques difuses de la frontera entre allò visual i allò escrit.

Seguiment al Facebook

PDF   ·   Versió imprimible

Sexduïts i sexduïdes, de focs i fogositats

febr. 24, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Sexduïts i sexduïdes, de focs i fogositats     

«Sexduïts i sexduïdes», el monogràfic literari a cura de Lluís Roda del Llibret de la Falla Corea de Gandia 2014 serà presentat a Ca Revolta amb lectura de relats i poemes pels autors i autores el pròxim divendres 28 de febrer a les 19.30 hores

sexduits

Sexduïts. La coberta del llibret és del pintor alcoià Antoni Miró.

Així, divendres 28, a les 19.30 h, a Ca Revolta hi llegiran poemes i microrelats molts dels autors que han participat en el monogràfic, entre els quals s’hi troben els poetes d’El Pont Susanna Lliberós i Josep Porcar. Per ordre alfabètic: Manel Alonso, Lluís Alpera, Mari Carme Arnau, Josep Ballester, Pere Bessó, Núria Cadenes, Esperança Camps, Mercè Climent, Josep Franco, Marisol González, Joan Josep Gregori i Berenguer, Ramon Guillem, Manel Joan i Arinyó, Estel Julià, Susanna Lliberós, Vicenta Llorca, Anna Moner, Octavi Monsonís, Joan Olivares, Emili Piera, Josep Porcar, Begonya Pozo, Eduard Ramírez, Isabel Robles, Lluís Roda, Josep Lluís Roig, Rosa Roig, Mari Carmen Sáez, Encarna Sant-Celoni i Pau Sif. Jaume Pérez Montaner llegirà la col·laboració de Montse Anfruns.

Cal fer menció de la resta d’autors que també han escrit en el monogràfic i que, per diverses circumstàncies, no hi seran presents divendres 28: Francesc Bononad, Manolo Boronat, Christelle Enguix, Maria Fullana, Isabel Garcia i Canet, Marc Granell, Josep Igual, Josefina Llauradó, Josep Lozano, Joan-Carles Martí i Casanova, Dolors Miquel, Pasqual Molina, Eusebi Morales, Vinyet Panyella, Teresa Pascual, Ramon Ramon, Pasqual Sanchis, Sergi Torró, Pepa Úbeda, Francesc Viadel i Júlia Zabala. Així mateix, cal destacar que el monogràfic compta amb una portada del pintor alcoià Antoni Miró. El disseny gràfic i la maquetació són de Mister Lessmore.

.

La premsa ha començat a fer-se’n ressó. La comissió de la Falla Corea de Gandia ha apostat sempre per l’elaboració d’uns llibrets que, junt amb les seccions pròpies d’aquestes publicacions, s’amplia per donar cabuda als articles d’opinió, de recerca històrica o a un monogràfic literari que reuneix alguns dels escriptors més reconeguts del moment. En conjunt, les seues edicions, tant pel que fa al disseny com per la qualitat dels continguts, esdevenen, any rere any, un goig per als sentits, que els converteix en peces insòlites dins del panorama faller.

Per la seua banda, Ca Revolta, inaugurat l’any 2000 és, a hores d’ara, un espai amb una intensa activitat que pretén oferir una projecció innovadora, amb un segell propi, a l’hora d’abordar la intervenció social i cultural. L’any 2007 inicià una programació literària estable, sota el títol de “Poesia per la revolta”, que ha acomplert un paper essencial en la difusió de la poesia en català a la ciutat de València, prenent el relleu d’altres tertúlies històriques com “La forest d’Arana”, que també tenia lloc al barri del Carme/Velluters.

sexduccions_carevolta

PDF   ·   Versió imprimible

El compàs de Susanna Lliberós

nov. 26, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El compàs de Susanna Lliberós     

Aquest document recull l’escrit de Josep Porcar corresponent a la presentació del llibre de poemes «Compàs d’espera», de Susanna Lliberós.

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians.

des. 22, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog, El Pont recomana  //  2 comentaris     

Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres.Almela,Porcar, Abad, Llop i Lliberós

Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de l’obra presentada i es glossa la figura de l’escriptor i el per què i manera com s’ha aventurat en el procés de la creació. Però avui consideraré la poesia des d’una visió holista, car la importància dels diferents individus tan sols pot entreveure’s des d’aquell tot global on creixen i s’identifiquen; per tant, en lloc de parlar de cadascun dels nostres poetes esbossaré una visió de conjunt d’allò que podríem considerar l’ofici del poeta, característica aquesta que tots ells comparteixen. Així doncs, posteriorment i quan ells prenguen la paraula escoltarem la riquesa de les seues personals diccions, sensibilitats i comentaris.

Generalment, tot el que existeix prové del remot despertar de les galàxies; nosaltres els posarem nom i elles existiren, però molt abans de la consciència ens veren créixer. Les galàxies sempre han estat a l’aguait; i quan els poetes parlen, escolten sempre, vibren per l’harmonia del elements químics compartits, uns elements esdevinguts manifestació de la bellesa mijantçant la paraula.

Qui escolta els seus poetes? Sou vosaltres? I tant que sí.

Escrivim per a vosaltres, ignots, solitaris entre els papers de l’ànima, amb joia i melangia a parts iguals, tendres o enèrgics enmig de la foscor més llum de la paraula.

Amigues i amics, benaorats espills sigueu per a nosaltres.

Amb la paraula el poetes caven i llauren la vida. És aquesta, una tasca secreta que s’omple de llum pels vostres llavis.

Plou als carrers, els núvols corren, la llum s’aixeca i es pon, les fulles cauen, els fanals somriuen la metàl•lica escultura, una dansa d’amor s’enceta en una cambra, un pare plora perquè fa temps no treballa, humans sense escrúpols ofeguen la dignitat i les vostres galtes s’inflamen dels bocins escrits de vida, escoltats, llegits.

Com diu el poeta Josep González Clofent, “Escriure és viure de dins cap a fora. Viure és escriure de fora cap a dins. Malfieu-vos dels gurus que monopolitzen la poesia. Ella balla amb tots aquells qui s’estimen la bellesa, la transparència; ella balla amb la justícia que connecta allò dit i allò fet: en tots vosaltres batega la paraula”.

Hem arribat ací perquè no existeixen editorials al País Valencià o, més aviat, adormides, se’ls ha avançat una editorial catalana que ha parlat d’una nova fornada de poetes dispersos en aquesta nostrada geografia.

Avui tenim la possibilitat de superar un infantilisme acrític, aqueixa mirada dels qui -bocamolls- classifiquen estúpidament els poetes de primera, de segona, de tercera… Avui tenim entre nosaltres colors de veu que es complementen, finestres des d’on assaborir, altrament, la vida. O caldria parlar de “les vides”?

L’autèntic poeta no viu solament la pròpia vida; és un rodamón a la recerca d’experiències, és aire per transportar veus; un foc secret l’encén davant dels altres. No podreu apaivagar aquestes flames perquè són les vostres. Ho compreneu? I d’això es tracta quan s’escriu autèntica poesia. Perquè no hi ha mots petits i grans; els mots són tions que esclaten i dilaten les ments. I, aleshores, raja aigua pura… i en la vostra terra “sent -i- mental” (que sent i creix mentalment) tot es renova i fructifica; els mots són tions que obren ferides, però cauteritzen dolors i, també, són ales que projecten l’equilibri en furtar-nos l’esperança, són alè contra la misèria dels compradors de temps.

Aquesta esperança insubornable, una humanitat millor, la fam dels pobres, aqueixa sed oculta de llibertat, l’oblit dels desnonats, el balcó de la vida, una oroneta que sí apunta la primavera, el risc directe de la dignitat, la veritat senzilla que allunya la tristesa, una calavera que interpel•la, el desig com una magrana, una veu muda que et dicta, que et martelleja les temples, que proposa uns temples nous per als humans, que ens agermana, encoratja i identifica com un poble: tot açò és posible per les veus poètiques d’aquesta nit. Estem de sort avui. Ací els teniu, són de carn mortal, però també somien. I xafen de peus a terra, perquè s’enlairen en veure-vos lluitar o dir i fer…

Ací els teniu, Vicent Almela de La Vall d’Uixó -funàmbul de balcons entre el nord i sud-. Susanna Lliberós de Vila-real -modista de patrons melangiosos de tendresa i amb una destral de titani crepuscular amagada a El Pont-. Iban Llop de Borriana -mariner amb brúixoles de ports reals i im-possibles-. Josep Porcar -jardiner de mots en encluses de foc- de Castelló,: les nostres veus, una part nostra, poetes que tenen fe en la pedra, en la flor, en el fulgor del llamp i l’aigua, en l’espurna de l’esser humà. I això que hem dit dels quatre autors membres de El Pont, ho podríem estendre als altres 23 autors de l’antologia.

Un pessic de poemes per refrescar-nos les neurones i veure l’horitzó d’una altra manera…

Per tots ells, per tots vosaltres, benvinguda sigues per sempre més, estimada poesia…

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont debat sobre la literatura al País Valencià

nov. 16, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Blog, Taula rodona  //  Comentaris tancats a El Pont debat sobre la literatura al País Valencià     

Antoni Albalat, Pep Castellano, Susanna Lliberós, Joan Andrés i Joan B. Campos comentaren el panorama actual de la nostra literatura

Els membres del Pont Coorperativa de lletres, Pep Castellano, Joan B.Campos, Joan Andrés Sorribes i Antoni Albalat participaren ahir en una taula rodona sobre el panorama actual de la literatura al País Valencià.

La taula, celebrada a la Llotja del Cànem, s’emmarca en la programació que la Universitat Jaume I i l’Institut d’Estudis Catalans, i altres associacions cíviques castellonenques, com Castelló per la Llengua, han dissenyat en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló.

Antoni Albalat i Joan Campos van fer una interessant reflexió sobre la poesia, entesa com una manera pròpia i personal amb què el poeta mira el món i l’interpreta. Tots dos van coincidir a assenyalar el mal moment pel que travessa la poesia, un gènere, tingut a menys pel lector i més si està escrita en valencià.

Pep Castellano va fer una completa radiografia de la la història de la literatura infantil i juvenil, que fa una espenta a partir de la llei d’ús del valencià. Actualment, la disminució o desaparició de les subvencions públiques, un excés poc real de les publicacions, o la fragmentació dels llibres per l’ús d’una variant del català o una altra, són alguns dels entrebancs actuals amb què es troba la literatura per a xiquets i per a joves.

Joan Andrés Sorribes, que va explicar la seua experència personal com a escriptor, va parlar de la marginalitat de l’ofici, que sumat a la de la llengua, deixen l’escriptor en una situació d’invisibilitat de cara als mitjans de comunicació i a les entitats, que es tradueix en una escassa relació amb el lector.

El públic assistent a la taula rodona, moderada per la periodista i poeta i membre del Pont, Susanna Lliberós, va refexionar també sobre els aspectes abordats a la taula, i va considerar les polítiques de foment de la lectura com una de les bases per a contribuir a una major normalització de la literatura al País Valencià.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris

abr. 22, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris     

La petita sala de la Casa de la Cultura de Castelló s’omplí divendres passat per a acollir l’espectacle poètic i musical «L’horitzó lluu un badall», l’homenatge que els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres van voler retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs. Més d’un centenar de persones van gaudir dels versos del poeta que, en uns temps difícils, va mantenir viva la creació poètica en català a les comarques de Castelló. L’apertura de l’acte va anar a càrrec del cantautor Artur Álvarez, amb el seu fill Carles Álvarez al piano, que posaren veu i música al poema «A la torre de marfil». Després, la poeta i periodista Susanna Lliberós, que conduí tot l’espectacle, féu una semblança inicial de l’homenatjat i presentà els poetes encarregats de l’homenatge líric: Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela, Lluís Meseguer, Romà Bernad i Toni Pitarch.

En una primera part, els cinc escriptors, exquisidament acompanyats pel pianista, van dir poemes de Peris, versos que anaven i tornaven de l’època més pairalista a la més intimista. El també professor Lluís Meseguer, amb l’amena oratòria que el caracteritza, intentà resumir aquesta evolució de l’obra de Peris, profundament arrelada a la cultura grecollatina, i reivindicà, sobretot, la mediterraneïtat com a bressol dels valors que encarnà el poeta de La Plana. Susanna Lliberós, també autora del guió de l’acte, va saber trenar amb traça les motivacions de cada poema recitat amb la biografia de l’homenatjat, amb pinzellades soltes que permeteren al públic recordar o, en el seu cas, idear el món creatiu i personal de Miquel Peris. Durant la segona part, els poetes recitaren poemes propis, escrits a propòsit de l’homenatge. El cantautor Artur Álvarez interpretà també el cèlebre «Cante per fora, plore per dins» i, ja de nit, tancà l’acte amb la peça «Fes soneta». Cal recordar que les tres peces musicals formen part del projecte «A recer de la mar», homenatge musical i poètic que serà presentat el proper divendres 4 de maig al Teatre Principal de Castelló. Les paraules de cloenda de Lliberós foren per recordar els assistents que, en els temps que corren, amb la generositat demostrada pels escriptors, pels músics i pel públic assistent, encara «l’horitzó lluu un badall»:

L’agost el 1983, Miquel Peris escrivia uns versos visionaris, atemporals, que ens semblen ara necessaris per a buscar la serenitat que cal per a defugir les negres primaveres que ens pinten l’FMI i companyia: «Com ja conec, amic, el món que t’ha tocat viure la vida, vull fer-te una comanda. Descansa, atura’t, pensa, gaudeix la silent ombra que t’ofereix l’ombrívola xiprera, i parla amb tu mateix. Potser colombraràs el cim on viu la calma».

A continuació podeu escoltar alguns fragments d’«A recer de la mar»:

Guió de l’homenatge (PDF) :: Programa de mà (PDF) :: Guió de Susanna Lliberós (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

abr. 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:12»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner