Etiqueta / Tag: Vicent Pitarch

Vermut literari amb Pompeu Fabra i Vicent Pitarch a la Casa de la Cultura de Castelló (Dissabte 19-V-2018)

Mai 14, 2018   //   publicat per l’editor   //   Agenda  //  Comentaris tancats a Vermut literari amb Pompeu Fabra i Vicent Pitarch a la Casa de la Cultura de Castelló (Dissabte 19-V-2018)     

pompeuivicent

PDF   ·   Versió imprimible

Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»

Des 5, 2017   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»     
Per Vicent Pitarch
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC

Som en plena commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló i hem d’acceptar que una part dissortadament extensa de la societat valenciana continua ignorant aquell document de transcendència històrica que va ser ratificat a Castelló de la Plana l’any 1932.

Vicent Pitarch

De veres que hem de considerar-lo un document i prou? D’entrada i, pel cap baix, convé que reconeguem que, a més d’un text venerable, les Normes de Castelló han esdevingut una proposta col·lectiva i una vindicació politicocultural transcendents; sens dubte, una proposta de modernitat i una vindicació de catalanitat. Ho expressava amb nitidesa i contundència Joan Fuster, l’any 1982, dins el majestuós acte commemoratiu tingut a la plaça de Bous, de la ciutat de la Plana: «Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes».

Naturalment, Fuster no ignorava que les Normes de Castelló constituïen, d’entrada, una de les fites senyeres que va assolir el valencianisme de la República, per al qual la recuperació d’una llengua nacional sòlida era una condició pioritària i indefugible per vertebrar el país, per reintegrar-lo a la modernitat, respecte de la qual el mantenien allunyat l’analfabetisme ambiental i els dèficits gravíssims que el poble valencià patia en els processos interns de comunicació social.

L’objectiu, sens dubte, dels promotors de les Normes era certament ingressar dins la modernitat de l’espai comunicatiu, a l’escola (peça angular de la política republicana) i a la premsa, a l’àmbit aleshores emergent del cinema, a la indústria audiovisual que s’albirava i a la literatura. I, si no perdem de vista la condició republicana dels grans valedors de les Normes, fàcilment hi podem percebre –en l’ambient que envoltava l’aparició de la codificació lingüística valenciana– d’altres ingredients adherits a la modernitat republicana, tals com la regeneració moral i social, la presa de consciència nacional i la voluntat internacionalista, la solidaritat, la racionalitat i el caràcter públic de l’assistència social. A l’entorn de les Normes bullia una política ambiciosa i ben suggeridora.

Certament, les Normes de Castelló –articulades mitjançant els tres blocs formats per la declaració, les bases ortogràfiques i el vocabulari– constitueixen un formidable monument nacional, el que «temps a venir ha d’ésser l’obra més important del nostre renaixement», tal com s’afanyà a proclamar el mateix 1932 Enric Soler i Godes. Mereixen de ser recordats com a capdavanters d’aquella magna empresa nacional Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Carles Salvador, al costat de Salvador Guinot, Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo i Ignasi Villalonga; també convindria no perdre de vista algun altre nom insigne, com ara Emili Gómez Nadal o Soler i Godes, dins la nòmina venerable dels seixanta-un valencians, més catorze entitats, que signaren les Normes de Castelló.

La seua obra insigne continua vigent, i amb l’objectiu de constituir-ne un testimoniatge viu i compromès, la seua ciutat va instituir la plataforma Castelló per la Llengua –integrada per una vintena llarga d’entitats civils, entre partits polítics, sindicats i associacions, més l’Ajuntament de Castelló– que cada any duu a terme un programa d’actes de reflexió i vindicació de les Normes de Castelló, enguany sota el lema “Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3”, programa que culminarà el 16 de desembre, en commemoració de la data simbòlica de les Normes, el dia 21.

Definitivament, de la mateixa manera que el valencianisme de la República va comprendre que sense codificació lingüística no hi havia opció d’alçar a la modernitat el País Valencià, vuitanta-cinc anys més tard continuem convençuts que aquest mateix país no serà viable mentre no dispose de la pròpia xarxa, densa i compacta, dels mitjans de comunicació social –simbolitzats ací per À Punt i TV3– funcionant en la seua pròpia llengua, a ple rendiment.

Publicat a La Veu del País Valencià, 27-V-2017
PDF   ·   Versió imprimible

Penyagolosa fascinant, de nom venerable

Jun 6, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Penyagolosa fascinant, de nom venerable     

El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch acaba de publicar Penyagolosa fascinant, de nom venerable, que ha volgut dedicar en homenatge al poeta Miquel Peris i Segarra en el centenari del seu naixement. En paraules de l’autor, «tot va començar per l’encàrrec de redactar un article per al diari, a fi d’eixir al pas de les desviacions en l’ús del topònim». Us n’oferim un tast.

Penyagolosa, «fita senyera del poble meu», forma part dels símbols emblemàtics del País Valencià. El topònim s’havia mantingut amb el terme exclusiu Penyagolosa, tot al llarg de vuit segles, una situació que s’altera amb la novetat de l’article. En la formació de la construcció nova, el Penyagolosa (un neologisme, tanmateix documentat fa cent anys), hi han degut intervenir dos factors: en primer lloc, l’atracció que exerceix el cim damunt els seus visitants, especialment els naturalistes i els excursionistes; segonament i com a conseqüència del factor anterior, la conveniència de recórrer a l’article el com a marca distintiva, individualitzadora, del cim respecte del seu propi sector biogeogràfic.

En efecte, la conveniència de marcar la identitat del cim de Penyagolosa respecte del seu conjunt referencial sembla una raó plausible per explicar l’aparició de l’article el. De fet, una expressió ben usual, com «Pujar a Penyagolosa», conté una part d’ambigüitat que desambigua l’article, de manera que «Pujar al Penyagolosa» especifica la pujada al cim, a diferència de la frase sense l’article, fàcilment interpretable com a pujar a qualsevol indret de Penyagolosa: la Banyadera, la Pegunta, el mateix Sant Joan, etc. En aquest sentit, enunciats com ˝els camins del Penyagolosa˝ o ˝el Parc Natural del Penyagolosa˝ són percebuts com a incoherents, per tal com pretenen referir-se a tot el sector de Penyagolosa i, doncs, no admeten l’article especificador del pic. Així, per tant, el venerable topònim Penyagolosa no porta article. L’admet, però, a condició que vaja referit en exclusiva al cim (i per extensió, a la resta del turó) que excel·leix de tot el paisatge. Qualsevol altre cas de l’article adjunt al topònim ha de ser considerat un ús maldestre de Penyagolosa. Un nom tan emblemàtic com venerable bé mereix d’ésser emprat amb respecte i, en qualsevol cas, amb la deguda consideració de la seua identitat lèxica.

PDF   ·   Versió imprimible

Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans

Feb 22, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans     
NormesCs100anysIECpontTítol: «Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans»
Autor: Vicent Pitarch
Edita: Fundació Carles Salvador-Institut d’Estudis Catalans
Benassal-Barcelona
2013

Aquesta publicacació posa de relleu, d’una banda, el fet que la reforma ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans constitueix la matriu de les Normes de Castelló i, d’una altra, aprofundeix en la nova dimensió que aquestes han assolit, tot contribuint alhora a mantenir actiu el debat social al voltant de la normativització al País Valencià. Al capdavall, la visió actual de les Normes de Castelló supera amb escreix els seus factors d’ordre cultural i avui podem afirmar que han acumulat una densa càrrega d’elements simbòlics i de valors i interessos civils. Han esdevingut, en definitiva, un element clau del valencianisme contemporani.

La part central del llibre està constituïda per l’estudi que aporta noves dades sobre el procés normativitzador valencià, així com un seguit de reflexions al voltant de la seua actualitat. Com a il·lustració hi ha una antologia de textos ben significatius, no gaire coneguts. Finalment, l’obra es completa amb un repertori bibliogràfic (de vuitanta pàgines) sobre les Normes de Castelló.

PDF   ·   Versió imprimible

«Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes de l’IEC. Homenatge a Lluís Revest» (11-XII-2013)

Des 6, 2013   //   publicat per l’editor   //   Agenda  //  Comentaris tancats a «Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes de l’IEC. Homenatge a Lluís Revest» (11-XII-2013)     

Vicent PitarchVicent Pitarch, sociolingüista, delegat a Castelló de l’IEC i membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, donarà una conferència el dimecres 11 de desembre sobre «Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes de l’IEC. Homenatge a Lluís Revest», que se celebrarà en l’IES Francesc Ribalta de Castelló. La conferència s’emmarca en la commemoració dels 81 anys de les Normes de Castelló. Amb la col·laboració de l’Institut Ribalta, la Delegació de Castelló de l’IEC i el Servei de Llengües i Terminologia de l’UJI.

+ informació ací

PDF   ·   Versió imprimible

Pitarch i Xipell presenten «Viatge al país de Tombatossals»

Set 26, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Pitarch i Xipell presenten «Viatge al país de Tombatossals»     
Informa: Premsa Onada

El proper 4 d’octubre, la castellonenca Llotja del Cànem acollirà la presentació de «Viatge al país de Tombatossals», una adaptació lliure i il·lustrada del clàssic de Josep Pascual Tirado, a càrrec de Vicent Pitarch i Xipell. La publicació s’emmarca dins dels actes del 80é aniversari de les Normes de Castelló. Com el programa d’aquesta efemèride es va donar a conèixer a principis d’enguany, ja des de llavors es va anunciar l’arribada, per a la tardor, d’aquesta versió del “Tombatossals”, dirigida al públic infantil.

En aquest sentit, al llarg d’aquest 2012 s’han publicat diversos articles al voltant de les Normes i del mateix Tirado (es compleixen 75 anys de la seua mort), un dels seus signants i personatge clau en la literatura castellonenca. Un d’aquestos articles és el que dedica Josep Miquel Bausset a l’autor, i que va ser publicat al Mediterráneo el passat mes de juliol i que es pot llegir ací en línia.

Bausset biografia la figura de Josep Pascual Tirado (1884-1937), definit entre els seus com “personatge dinàmic i amic de la broma“, des dels seus inicis com a redactor al periòdic estudiantil i el seu posterior pas pels camps i les hortes de Castelló, una experiència cabdal que es reflectirà en la seua literatura. Posteriorment van indre els textos a La Província, les primeres novel·les, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, i al remat, les seues dues grans obres “De la meua garbera” i “Tombatossals”, “la creació d’un mite nacional“, diu l’article paragrafiant Lluís Gimeno. Amb tot, com assenyala Bausset “hauríem d’aprofitar aquesta data per llegir el Tombatossals, una obra que és, com diu el professor Lluís Gimeno, ‘la culminació de les virtuts literàries dels escriptors castellonencs’.”

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló

Abr 26, 2012   //   publicat per Joan Andrés   //   Agenda de presentacions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló     

DILLUNS, 30 D’ABRIL

  • 18:oo h. Presentació de «Llibre d’Aín», de Josep Lluís Abad i de «La Font de la Salut», de Vicent Sanz
  • 18:30 h. Presentació de la publicació col·lectiva «Un pont sobre el meridià», a càrrec dels tretze autors d’El Pont
  • A continuació, lectura de fragments de l’obra col·lectiva

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Josep Lluís Abad: «Llibre d’Aín»
  • Vicent Sanz: «La Font de la Salut»
  • Els tretze autors d’«Un pont sobre el meridià»

DIMECRES, 2 DE MAIG

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Joan Andrés: «Set narracions curtes per a una setmana llarga»
  • Joan B. Campos: «El regal en la mirada»
  • Albert Garcia: «Figor, el gos valent»
  • Vicent Pallarés: «El magma silenciós»
  • Vicent Pitarch: «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
  • Pasqual Mas: «Contracontes»

Literatura en veu alta
(Lectura de proses i versos)
18:00 h.  Carpa menuda exterior. El Pont ret homenatge en l’aniversari dels escriptors Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Hi intervindran:

  • Vicent Pitarch. «Nosaltres, els valencians» (fragment), de Joan Fuster, en el 50è aniversari de l’obra.
  • Vicent Jaume Almela. «És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix, en el 25è aniversari de la mort del poeta
  • Vicent Pallarés i Isabel Marin. «Unitats de xoc» (fragment), de Pere Calders, en el centenari del seu naixement
  • Josep Porcar. «Testament» i «Com si morís», de Joan Teixidor, en el  20è aniversari de la mort del poeta
  • Joan Andrés Sorribes. «Jo he vist la fam», «Vull assolir» i «Marineret d’ulls blaus», de Miquel Peris i Segarra, en el 25è aniversari de la seua mort

Podeu descarregar el programa en PDF

PDF   ·   Versió imprimible

Pompeu Fabra a Castelló

Abr 17, 2012   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pompeu Fabra a Castelló     

Per Josep Miquel Bausset
El periòdico Mediterráneo, 17 d’abril de 2012 (p. 6)

Vicent Pitarch
«Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
Publicacions de la Fundació Carles Salvador, Benassal, 2011

Editat per la Fundació Carles Salvador (amb la col.laboració de l’Ajuntament de Benassal, l’IEC, la Fundació GaetàHuguet i Fundació Caixa Castelló-Bancaixa) el professor Vicent Pitarch ha escrit el llibre Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, obra que serà presentada hui dia 17 a Castelló, a la Llotja del Cànem, seu de la Universitat Jaume I.

Aquest llibre té el seu origen, segons diu el professor Vicent Pitarch, «per la descoberta d’una targeta postal que adreçà Pompeu Fabra a Gaetà Huguet Segarra, la primavera de 1939.»

En aquesta obra, el professor Pitarch destaca la influència del mestre Fabra en el cercle cultural castellonenc del primer terç del segle XX, representat entre d’altres per Carles Salvador, Àngel Sanchez Gozalbo o Gaetà Huguet, «un dels líders del valencianisme republicà», que representava «el reducte de la resistència valencianista després de la guerra».

Segons el professor Pitarch, en aquest primer terç del segle XX, hi hagué «un grup castellonenc adscrit al valencianisme marcadament cultural, explicitat en Salvador Guinot, Lluís Revest, Sànchez Gozalbo, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, que fou determinant en la propagació del fabrisme».

Va ser Àngel Sànchez Gozalbo, «un dels fundadors de la Castellonenca i sens dubte el suport essencial del Butlletí de la Societat, sobretot durant el franquisme», qui el 1937 «no dubtaria a reconèixer en Pompeu Fabra, el gramàtic de la generació actual». Fruit de la col.laboració dels intel.lectuals castellonencs amb Fabra, va ser la visita que aquest gramàtic excepcional i prestigiós romanista, va fer a Castelló el 23 de novembre de 1935. Pompeu Fabra, acompanyat de Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Mª de Casacuberta, visità «la Societat Castellonenca de Cultura», on «foren introduïts pel doctor Sànchez Gozalbo, un dels fabristes castellonencs eximis».

Un paper important en la difusió de les idees de Fabra, el va tindre el mestre de Benassal Carles Salvador, considerat «el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l’obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme», com destaca Pitarch. De fet, com digué anys més tard Josep Mª de Casacuberta, Fabra sentia «una viva admiració per l’eficaç tasca gramatical de l’enyorat Carles Salvador». Aquest «mestre emblemàtic de Benassal», fou segons Pitarch, qui adaptà l’obra magna de Pompeu Fabra «a la realitat valenciana».

Per tot això, Fabra esdevingué «tan indiscutible com necessari al si del valencianisme» i el «mestre eficaç que va guiar la construcció d’elements bàsics del nou valencianisme, que es bastia tot al llarg del primer terç del segle XX» . Fabra, de fet, va exercir una influència determinant «damunt els promotors d’una de les gestes cabdals, que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló». Segons el professor Vicent Pitarch, el fabrisme era compartit «pels regionalistes i nacionalistes, republicans i conservadors, dretes i esquerres», degut a l’autoritat d’aquest «reconstructor de la nostra llengua», com el definí Carles Salvador.

Aquest llibre tan interessant de Pitarch, a més, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis, que confirmen l’acceptació que va tindre la doctrina fabriana en el valencianisme de la República.

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació de la plataforma Castelló per la Llengua

Des 1, 2011   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Presentació de la plataforma Castelló per la Llengua     
Font: Castelló per la llengua

Ahir va tindre lloc a la Llibreria Babel la presentació de la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua. A l’acte van assistir unes 60 persones, que van escoltar les intervencions d’Avel·lí Flors i Vicent Pitarch.

Ambdós representants van incidir en la importància de la creació d’una plataforma unitària que aglutine totes les tendències polítiques i socials de Castelló amb l’objectiu comú de la defensa de la llengua.

En primer lloc va intervindre Avel·lí Flors, que va explicar el caràcter plural, unitari i apartidista de la plataforma, així com l’essència ideològica compartida: la lluita indefugible per la unitat de la llengua i pel dret a viure plenament en valencià. Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:

  • la consolidació d’una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera que l’ensenyament és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana;
  • la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d’us espai comunicatiu compartit;
  • el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d’un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.

Per acabar la seua intervenció va anunciar tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79è aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d’entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.

Per la seua banda, Vicent Pitarch va remarcar el treball que ha estat fent la plataforma els últims mesos en la difusió de les Normes de Castelló i de la mobilitzacio del 17 de desembre a centres d’ensenyament com l’Escola Oficial d’Idiomes i els instituts Politècnic, Ribalta i Sos Baynat. Però va centrar la seua comunicació en el fet històric de la signatura de les Normes.

Així, va parlar de la significació de l’impuls a unes normes ortogràfiques per part d’uns intel·lectuals i una societat civil no recolzada per l’estructura d’un estat o corona. Una operació essencialment política, que partia de la necessitat d’establir un model de llengua que fóra capaç d’esdevenir element vertebrador de la societat, a través de la producció cultural i del seu ús en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, també l’ensenyament públic, laic i en valencià acompleix aquesta funció de cohesió i vertebració de la societat. Finalment, el sociolingüista va remarcar el valor del fet que tant la signatura de les Normes i els posteriors actes de commemoració, així com la consolidació dels programes d’ensenyament en valencià i la mateixa iniciativa de Castelló per la llengua han partit d’entitats cíviques, sense el suport de les institucions.

La presentació va acabar amb la invitació a fer difusió dels actes previstos i a retrobar-se al cicle de conferències i a la manifestació del 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència de Castelló de la Plana.

PDF   ·   Versió imprimible

Antologia d’escriptors castellonencs

Des 3, 2010   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Antologia d’escriptors castellonencs     

Institut d’Estudis Catalans / Universitat Jaume I
Estudis Romànics, XXXI, 2009, p. 577-580

Lluís Meseguer
«Antologia d’escriptors castellonencs. Les lletres de Castelló de la Plana i les comarques valencianes del nord en les primeres dècades del segle XX»
València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 653.

El novembre de 2007 i dins els actes commemoratius del 75è aniversari de les Normes de Castelló, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inaugurava a Castelló de la Plana l’exposició «Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32». L’exposició comptava amb un catàleg voluminós, editat amb el luxe, la profusió de documents il·lustratius i el rigor dels estudis aplegats, que caracteritzen la sèrie bibliogràfica de catàlegs que publica l’AVL. Dos anys més tard, el professor i acadèmic Lluís Meseguer (el qual havia estat l’impulsor principal, el comissari de l’exposició i l’editor del catàleg, juntament amb Josep Palomero) treu a la llum el llibre Antologia d’escriptors castellonencs, una obra –així mateix publicada amb el segell de l’AVL– que bé pot ser considerada com la projecció i el complement de les recerques i de les iniciatives propedèutiques que va auspiciar aquesta institució acadèmica com a homenatge a les Normes de Castelló. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:12»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner