Arxius de: Abril, 2012

Figura a contrallum

Abr 21, 2012   //   publicat per l’editor   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Figura a contrallum     

–Retrat a Miquel Peris–
Per Josep Igual
De «Retrats de butxaca»
Onada edicions, 2006

Li vam girar visita amb el pintor i dissenyador Ramon Segarra. Castelló era un tràfec de sabates endiumenjades i una sentor de pólvora festiva agrejava el nas. Vam trucar a la porta del poeta i ens va obrir de bata sedosa i amb gest cordial. Passàrem a un salonet un xic ranci, de mobles amb tapissats florejats, amb peces amb daurats revellits i quadres amb olis i dibuixos en carbonet, que diversos artistes li havien dedicat. L´estança barroquejava i ens transportava a un passat inconcret. En qualsevol moment, Marcel Proust podia obrir una porta o altra i afegir-se a la reunió (mirant de no tombar cap gerro). Tampoc una marquesa del Guermantes local haguès desafinat gaire a dins aquella dolçor trista.

Miquel Peris Segarra (Castelló 1917- id 1987), el poeta que anava de poeta, ens va convidar a seure mentre ell acabava de desdejunar un got de cafè amb llet i unes galetes, que era servit a sobre d´una taula camilla folrada amb un mantell d´inconfusibles trenats de colors morellans. L´acompanyava, a l´altra banda de la rodonor íntima, un altre ancià, que tremolava ostensiblement en aixecar la tassa de porcellana i ens ignorava per complet. Tots dos quedaven retallats en la claror enterbolida per una cortineta d´un blanc trencat. L´amic pintor i jo vam entendre que havíem arribat en un mal moment. Però el nostre intent d´abreujar la visita va ser tallat en sec pel poeta de Cartes a Gerard, que va tirar mà d´uns llibres i unes carpetes, i ens va improvisar una lectura de versos recents i inèdits. Els deia amb dicció solemne, voleiant una mica la mà dreta. Nosaltres, en realitat, amb el contrallum sever, només vèiem una ombra de barbeta arremangada. L´ull tancat del poeta –un accident?- ens quedava fora d´angle, només endevinàvem el seu perfil de patrici romà emmarcat per uns cabells tots cendra neta. L´acompanyant es bellugava lentament, passant les fulles d´un diari provincial després d´haver enretirat amb penes i treballs la porcellana de totes dues figures.

Acabat el recital privat, el poeta va evocar episodis d´altres temps i ens va donar una divisa suposo que personal:

– Amics, allò que compta és viure en poesia.

Quan vam entrellucar una sortida digna, ens vam acomiadar del poeta castellonenc per antonomàsia, segurament més celebrat com a personatge que llegit, com sol passar pels nostres encontorns, tan reticents a acudir a la lletra impresa del veïnat amb inquietuts líriques o narratives o de pensament. En efecte, el mascaró de proa, el personatge que s´havia fabricat era potent. Passejava lentament per les voravies de la ciutat. Amb el pensament perdut potser en revelacions que venien d´entre els núvols de cotó de la meridionalitat predominant a la capital de La Plana, atent a missatges d´antics déus grecs, o els mots per enfilar en el filferro d´un sonet, en records de records, ombres de somnis, telegrames de Kavafis. Molts l´aturaven li retien homenatge de popularitat de cor senzill, altres li demanaven opinió sobre afers de l´actualitat o sobre autors nous i vells. Quan va traspassar, el seu soterrar va ser una autèntica manifestació popular i la ciutat tants cops apàtica va sentir que li prenien un tros fonamental de la seua ànima.

No sé qui llegeix avui els versos hedonistes de Miquel Peris. Jo, de tard en tard, me´n recordo del seu recital privat, de perfecta teatralitat estudiada, i, òbviament, de la seua divisa marmòria: viure en poesia, tot i que en aquests dies tan deshumanitzadament bèsties, es complicat mantenir la flama del gresol encesa.

Inoblidable el poeta que anava de poeta i que va mantenir la dignitat de la nostra llengua literària en temps molts difícils.

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.

Abr 19, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.     

Descripció dels fenotipus

Entre la diversa fauna d’escriptors podem trobar-nos amb distins espècimens tot i que no són tots els qui destil•len literatura. Dels qui sí en fan, trobem escriptors que ho fan en paper i d’altres per mitjà digital.

1/ Els qui ho fan en paper n’hi ha que són  professionals i treballen per amor a l’art: en són pocs i molt privilegiats; d’altres cobren un sou pel seu treball. D’aquests darrers molt pocs poden viure d’aquesta noble vocació – ho direm així, millor que emprar el concepte “d’ofici”.  Aquest han arribat a viure del seu treball perquè ho fan bé, controlen els registres formals de l’escriptura i han estat tocats positivament pel factor atzar: afegim els contactes.

Un altre grup d’escriptors amb una mica menys de sort treballen com eremites solitaris, independents o en col•laboració, siga mijantçant suplements periodístics, revistes i/o editorials fan la seua feina en distints fronts: crítica, creació, generació d’estètiques, selecció de nous valors, promoció venal al mercat del paper imprès, projeccions de tiratge i vendes, teoria probabilística, marketing, amén “forever”. Alguns esdevenen “marca” de la casa i, en certs àmbits, fan classificacions amb gradació: escriptors de 1era, de 2ona, 3era, etc, etc, etc…

Molt il•lustrats ells i molt il•lustrativa aquesta manera darwinista d’entendre el món literari (que no s’ofenga ningú, però els he sentit parlar així en més d’una ocasió). Certs escriptors  adopten un rol i arriben a creure’s cavallers defensors de no sé quines creuades, Ha!

Existeixen, també, excepcions com és natural.

2/ D’altres desenvolupen la creació per gaudir d’aquesta, amb l’afegit de traure’s un sobresou: és fotuda aquesta crisi (i l’humor sempre ens salva i dignifica). Als temps que corren caldria practicar, amb més carn que os, un meninfotisme vital sobre aquests conceptes – prima de risc, borsa, crisi- que volen fer-nos creure reguladors i importants a les nostres vides.

3/ El següents escriptors treballen en paper i s’han pujat -aconsellats per certes empreses editorials que no volen perdre mos- als cavalls digitals. La carrera de la vida és molt llarga i no podem malmetre un pura sang així, tan novençà… (abstingueu-vos de valorar-me demagog o caureu en pecat mortal).

Cal ressenyar que és just guanyar-se la vida escrivint en qualsevol suport respectant la dignitat de la persona humana i del procés creador.

Per últim tenim el conjunt d’escriptors digitals. De fet, àmbdues classes ho fan amb els dits, però em referisc a qui ho fa en suport virtual.

1/Existeixen els qui empren aquest mitjà per la facilitat de comunicació i expansió de la seua obra, per la visibilitat sense intermediaris.
Però el web és quasi infinit… com per cercar agulles en pallar. Aquest és un inconvenient per fer present una obra: trobem gra i palla i les forques autèntiques escassegen. Afegim un problema consubstancial a l’ésser humà i la seua perenne vanitat: qui pot afirmar i amb quin criteri la capacitat per pontificar i condemnar creacions d’altri?
Entrem de ple, en allò que podria apuntar una nova disquisició assagística: “Forma, contingut i subjectivitat en la qualificació de l’obra literària”, una bona excusa per a l’hora del café o per fer tertúlia a qualsevol fira del llibre.

2/Alguns esperits són lliures: aporten la seua petita llum sense  escarafalls perquè entenen en carn pròpia que el viure és regal.

3/Altres compaginen els bits electrofosforescents, la luminiscència poètica dels leds i la llum d’ivori emmagatzemada al paper. La literatura digital no és un aliatge fútil, de cap de les maneres evanescent…
Potser algún malpensat estrafolari faça premsa interessada: malament rai!

No crec que calga anatematitzar-ne una per salvar-ne l’altra. La vertadera literatura malgrat que pot vendre’s, no hauria de ser una qüestió exclusiva de negoci  o d’oportunisme estacional.

Des de les cantonades més profundes de la meua ment i després d’haver badat aquests pensaments, afirme que escric no per cap pàtria, ni per cap bandera… Escric perquè m’estime les persones i la veu que em fa comprendre el món que m’envolta.

Aliè a les etiquetes fugisseres i convencionals, escric per amor.

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

Abr 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible

«O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril

Abr 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a «O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril     

Font: Castelló per la Llengua

En el 30è aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d’abril del 1982, Castelló per la Llengua homenatja l’escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.

Castelló per la llengua ha preparat un espectacle en homenatge a Joan Fuster per al dimecres 25 d’abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló a les 20h. L’acte es fa en record del 30è aniversari de l’aplec que, el 25 d’abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromès amb la llengua i l’esdevenidor del nostre poble, hi va tenir un paper destacat, en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d’un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l’acte vol lligar la memòria històrica de l’aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l’aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos (llegits per escriptors de les comarques de Castelló) i l’actuació musical de Miquel Gil i Naia. Les entrades de l’acte es podran adquirir a la llibreria Babel de Castelló i a la seu d’Acció Cultural del País Valencià a la ciutat (C. Mare de Déu de la Balma, 1), a 5 euros o bé a 10 per les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.

Aquest homenatge és el primer dels actes que la plataforma Castelló per la llengua prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.

Adreça de l’esdeveniment al Facebook

 

PDF   ·   Versió imprimible

Pompeu Fabra a Castelló

Abr 17, 2012   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pompeu Fabra a Castelló     

Per Josep Miquel Bausset
El periòdico Mediterráneo, 17 d’abril de 2012 (p. 6)

Vicent Pitarch
«Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
Publicacions de la Fundació Carles Salvador, Benassal, 2011

Editat per la Fundació Carles Salvador (amb la col.laboració de l’Ajuntament de Benassal, l’IEC, la Fundació GaetàHuguet i Fundació Caixa Castelló-Bancaixa) el professor Vicent Pitarch ha escrit el llibre Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, obra que serà presentada hui dia 17 a Castelló, a la Llotja del Cànem, seu de la Universitat Jaume I.

Aquest llibre té el seu origen, segons diu el professor Vicent Pitarch, «per la descoberta d’una targeta postal que adreçà Pompeu Fabra a Gaetà Huguet Segarra, la primavera de 1939.»

En aquesta obra, el professor Pitarch destaca la influència del mestre Fabra en el cercle cultural castellonenc del primer terç del segle XX, representat entre d’altres per Carles Salvador, Àngel Sanchez Gozalbo o Gaetà Huguet, «un dels líders del valencianisme republicà», que representava «el reducte de la resistència valencianista després de la guerra».

Segons el professor Pitarch, en aquest primer terç del segle XX, hi hagué «un grup castellonenc adscrit al valencianisme marcadament cultural, explicitat en Salvador Guinot, Lluís Revest, Sànchez Gozalbo, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, que fou determinant en la propagació del fabrisme».

Va ser Àngel Sànchez Gozalbo, «un dels fundadors de la Castellonenca i sens dubte el suport essencial del Butlletí de la Societat, sobretot durant el franquisme», qui el 1937 «no dubtaria a reconèixer en Pompeu Fabra, el gramàtic de la generació actual». Fruit de la col.laboració dels intel.lectuals castellonencs amb Fabra, va ser la visita que aquest gramàtic excepcional i prestigiós romanista, va fer a Castelló el 23 de novembre de 1935. Pompeu Fabra, acompanyat de Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Mª de Casacuberta, visità «la Societat Castellonenca de Cultura», on «foren introduïts pel doctor Sànchez Gozalbo, un dels fabristes castellonencs eximis».

Un paper important en la difusió de les idees de Fabra, el va tindre el mestre de Benassal Carles Salvador, considerat «el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l’obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme», com destaca Pitarch. De fet, com digué anys més tard Josep Mª de Casacuberta, Fabra sentia «una viva admiració per l’eficaç tasca gramatical de l’enyorat Carles Salvador». Aquest «mestre emblemàtic de Benassal», fou segons Pitarch, qui adaptà l’obra magna de Pompeu Fabra «a la realitat valenciana».

Per tot això, Fabra esdevingué «tan indiscutible com necessari al si del valencianisme» i el «mestre eficaç que va guiar la construcció d’elements bàsics del nou valencianisme, que es bastia tot al llarg del primer terç del segle XX» . Fabra, de fet, va exercir una influència determinant «damunt els promotors d’una de les gestes cabdals, que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló». Segons el professor Vicent Pitarch, el fabrisme era compartit «pels regionalistes i nacionalistes, republicans i conservadors, dretes i esquerres», degut a l’autoritat d’aquest «reconstructor de la nostra llengua», com el definí Carles Salvador.

Aquest llibre tan interessant de Pitarch, a més, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis, que confirmen l’acceptació que va tindre la doctrina fabriana en el valencianisme de la República.

PDF   ·   Versió imprimible

Egosurfing

Abr 15, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Egosurfing     

L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud).

Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir  l’aparent consol del jo:  traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura conjunta, 149 articles en revistes especialitzades, membre de jurats, traductor d’altres llengües i obscenitats silenciades, venedor de rellotges hiperpoètics de 26 hores.

Arribat ací, el nostre escriptor es veu tan bell,  que les grafies de Narcís, fins i tot, desapareixen. Però rere el murmuri de la deu,  no hi sona cap música d’arpa.

– M’hauràs de perdonar, li digué senzilla mentre  l’altre no parava d’explicar-li  les seues idees, la vàlua  aconseguida dins del  panorama literari del segle XXI… M’hauràs de perdonar que em torne tan escatológica; però, al capdavall, ens acontentem amb la possibilitat de posseir autonomia per tan sols rentar-nos el cul. Aquest és el reducte de tota literatura.

Davant d’aquesta colossal afirmació la quitinosa panderola restà humilment esclafada.

Fragment de “Literatura valenciana del  XXI i hecatombe”.

PDF   ·   Versió imprimible

Un pont sobre el meridià

Abr 14, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog  //  Comentaris tancats a Un pont sobre el meridià     

«Un pont sobre el meridià», publicat per Onada Edicions, és un recull de narracions sobre la societat actual de les comarques del nord valencià, produït de la mà d’El Pont Cooperativa de Lletres i de la ploma de dotze escriptors i una escriptora d’aquesta terra.

Un meridià marca un lloc en el món, encara que siga una línia imaginària. De vegades, hi ha línies imaginàries que necessiten un pont per ser franquejades. En concret, necessiten un pont de lletres, com és aquest llibre. Hi trobareu tretze històries en què reconèixer-vos habitants d’aquest lloc en el món per on passa el meridià zero, el que és de referència; tretze històries que són una invitació a creuar el pont entre passat i futur, entre el que és local i el que és global, entre la realitat i la imaginació, entre el que coneixem i el que ens agradaria descobrir.

Autors
Els dotze autors i l’autora reunits en aquest llibre pertanyen a El Pont Cooperativa de Lletres i són tots escriptors de les comarques de Castelló, l’escenari en què se situen els tretze relats del llibre. Entre aquests escriptors, una bona part tenen una llarga trajectòria creativa, àmpliament reconeguda per premis i guardons obtinguts arreu de l’àrea catalanoparlant. Altres, de trajectòria potser més modesta o senzillament emergent, evidencien la consistència i el dinamisme amb què compta la producció literària en aquest escenari. Entre tots, conformen una bona mostra panoràmica de la narrativa actual del nord valencià.

Si voleu fer-ne un tast:

 

El Llibre serà presentat a:

  • Fira del Llibre de Borriana, dijous 19 d’abril, a l’auditori Juan Varea. Hi participaran Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau.
  • Fira del Llibre de Betxí, dissabte 21 d’abril. Plaça Major.
  • Fira del Llibre de Vinaròs-Benicarló, diumenge 22 d’abril.
  • Fira del Llibre de Castelló de la Plana: del divendres 27 al diumenge 6 de maig, plaça de Santa Clara.
  • Fira del Llibre de València: del divendres 27 al diumenge 6 de maig.
  • Festa per la Llengua al Pinar del Grau de Castelló: 29 d’abril.
  • Fira del LLibre de Vila-real: 2 de juny.

N’han parlat:

Adreça al Facebook: http://www.facebook.com/UnPontSobreElMeridia

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre la falsa evanescència de la literatura digital

Abr 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre la falsa evanescència de la literatura digital     

-Prolegòmens-

Des de fa un temps arrere les empreses de paper semblen preocupar-se pel tema de l’anomenada literatura digital.
No cal negar que devem la nostra formació i la visió del món a les editorials que han democratitzat la cultura i per elles ha estat possible el desenvolupament de la consciència en un àmbit més humà.

Però és clar que la intel•ligència crea noves formes d’expressar-se, de fer arribar la informació i formació a  més persones, vaja,  d’universalitzar l’accès d’aquests continguts.

Si és certa la tesi que la impremta revolucionà la manera de concebre la vida i possibilità l’oberturisme ideològic i vital, sembla que ara ens trobem davant d’una fita històrica que certa mà fosca -i també pecuniària?- no hauria d’ofegar.

La literatura digital i de lliure accés és una alternativa i conté una espurna que podria il•luminar els éssers humans; rere aquesta forma de treballar existeix una nova cosmovisió del bategar:  “viure amb” i no “contra ningú”. Perquè la veritable literatura sempre és vida,  i no hauria d’estar condicionada, ni metabolitzada per les falses i convencionals lleis del Mercat.

Però la problemàtica és servida:

Literatura universal, ben cert!
Digital literatura universal o literatura universal de paper?
Aquesta ha de ser de franc o ben pagada?

És cert que la literatura no es fa per amagar-la entre els envans dels edificis -siguen d’obra, de tinta efímera que s’esborra, virtuals o de paper-.

PDF   ·   Versió imprimible

Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris

Abr 11, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris     

Els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres retran homenatge al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs amb un espectacle poètic i musical que se celebrarà el divendres 20 d’abril, a les 19.30h, al Centre Municipal de Cultura de Castelló de la Plana (carrer d’Antonio Maura, 4 Castelló). «L’horitzó lluu un badall», vers d’un poema de Peris del 20 d’abril de 1976, duu per títol aquest homenatge que serà conduït per la poeta i periodista Susanna Lliberós i en el qual intervindran Joan B. Campos, Vicent Jaume Almela, Toni Pitarch, Manel Pitarch i Romà Bernad. Estructurat en dos parts, els escriptors oferiran una recitació de versos Peris i també propis a mode d’homenatge, acompanyats al piano pel músic Carlos Álvarez. Son pare, el cantautor Artur Álvarez, interpretarà tres cançons que pertanyen al seu nou àlbum, «A recer de la mar», produït també en commemoració d’aquest 25è aniversari de Peris, i que serà presentat íntegrament dues setmanes després al Teatre Principal de Castelló. El professor i escriptor Lluís Meseguer farà una semblança del poeta.

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 – Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un dels poetes valencians més prolífics de la segona meitat del segle XX. Va començar a escriure a l’edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l’inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, III

Abr 10, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, III     

Capitans d’abril calvalquen el desert
de la utopia ferida.

Foscament renilla la llum
d’un cavall fosforescent
i els genets del silenci mesuren la mar
bastida de somnis i foc.

La vaga desconvoca els llanterners
de la lluna, i la nit és occidental.

Tulipans de cendra entren en crisi,
l’esperança és un drap florit
i domèstic, un sospir de gel
en la sang trèmula del bosc.

La societat s’associa a una caixa buida,
al verí trist de totes les pèrdues.

Telèfons d’arena sonen intermitents
com una emergència de pluja
en oficines opaques que administren
la sobredosi de la màscara.

Galopa vençut com un huracà
el somriure gris dels condemnats.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner