Cavall trencat, XVII.

En l’intermedi de totes les passions
Tu i jo vorejàvem el bosc de llet i mèl
Esquinçats però autèntics
Com un exèrcit sencer perdut entre la boira
Míster Vanaglòria buscant-nos en va
En l’intermedi de totes les passions

En la giragonsa de la ment més lúcida
No podríem deixar de pensar en la mort
Tot just allà on la vida reviscola
No hi ha res com deixar oberta la porta de la cuina
Mentre acaba la festa de l’aniversari
En la giragonsa de la ment més lúcida

En l’hipòdrom on la passió s’exercita
Corren els cavalls de les nostres emocions
Aposta pels blancs, aposta pels negres
No importa el preu, ni importa el guany
Els cavalls presocràtics que fumen Ducados
En l’hipòdrom on la passió s’exercita.

En la rebotiga on es cou la mala fama
M’han vist a altes hores de la nit
Una hora orada indigna d’un poeta
Duia la fusta a la mà i esperons molt afilats
Els cavalls em temen i m’adoren
En la rebotiga on es courà la mala fama.