Miquel Peris 25 anys”-VILA-REAL 2012
Eren les 20:03. Una veu en “off” ressonava al pati de butaques de l’Auditori Municipal de Vila-real: “Senyores i senyors, l’espectacle va a començar”. Seguidament, es va fer la foscor i un lleuger so proper a la brisa marina s’apoderà de la sala. Submergits en un ambient musical íntim i expectant, l’atmosfera va quedar nua de misteri quan les paraules del poeta Miquel Peris van renàixer amb força, balancejant-se sobre una música ambiental tan propera al so del mar. Aquest mar Mediterrani que va inspirar tants versos al poeta.
Però l’impacte va ser més gran, quan l’actor Miguel Ángel Prades, encarnant a Miquel Peris, amb caminar pausat, va fer la seva aparició a l’escenari, perfectament caracteritzat, recolzat en el bastó original de Peris i abillat amb la inconfusible jaqueta-abric de quadres. Realment un començament prometedor.
Tot seguit, es va fer el silenci. De les bambolines va sorgir la figura de Susanna Lliberós que amb pas decidit es va dirigir, amb la seguretat que dona l’experiència, cap al faristol destinat a la presentadora de l’acte. La seua veu càlida, elegant i plena de matisos que delaten molta professionalitat, va servir per fer una primera introducció a l’acte. Aquesta intervenció va concloure amb les paraules que servien d’enllaç per a presentar l’escriptor Vicent Usó, encarregat d’il·lustrar, amb el seu erudit parlament, la personalitat, vida i obra de l’homenatjat. Una gran ovació va acomiadar la presència de Vicent com a reconeixement a la magnifica i exquisida intervenció.
Tot seguit Susanna, després fer una descripció biogràfica de l’artista, va convidar el pintor Pascual Cándido a accedir a l’escenari i començar a confeccionar el seu quadre, en viu i en directe, al·lusiu a la poesia de Peris.
La primera part de l’espectacle havia acabat i, entre la foscor de les bambolines, em trobava intentant controlar eixe incòmode pessigolleig esquitxat de nerviosisme, mentre Carlos Álvarez indicava a la resta de músics-Sara García, Carlos Colom, Ángel Belinchón, David Mascaró-que s’anaren ubicant a l’escenari.
“…, Amb tots vostés Artur Álvarez i Boix.”, van ser les paraules de Susanna que activaren la claqueta de Carles Colom perquè els acords del tema “A la torre d’ivori” començaren a sonar. Després d’un reduït silenci en la roda harmònica, em vaig dirigir amb decisió al centre de l’escenari, em vaig penjar la guitarra i entoní els primers versos de l’esmentat tema. Ritual que habitualment m’allibera d’aquest nerviosisme inicial.
Amb el tema “Sóc el vaixell que són velam desplega”, vaig sol·licitar la presència d’una col·laboració molt especial, la de l’extraordinari músic Juanjo Carratalá. Un vertader luxe gaudir del seu bon quefer interpretatiu.
La resta va ser seguir el guió mentre anaven entrant en acció els amics poetes amb els que compartia cartell.
Vila-real 2012
El primer torn va correspondre a Antoni Pitarch i Vicent Jaume Almela. Tots dos van començar la intervenció amb unes paraules al·lusives al poeta homenatjat. Després, sobre el matalàs musical proporcionat per la interpretació al piano de Carles Álvarez, anaren recitant els poemes d’homenatge escrits per a l’ocasió, “Oda a Miquel Peris” i “Mariner”.
El segon torn va correspondre als poetes Clara Gil i Josep Porcar. Amb una intervenció semblant a la dels seus col·legues predecessors quant a estructura, Clara va recitar el poema “A Miquel Peris i Segarra” i Josep, “Mar d’estiu”.
L’últim duo líric el van formar Joan B. Camps i Manel Pitarch que van recitar “Vas i vens” i “La Lluna no vol dormir” respectivament.
Entre el espais de temps que van utilitzar els diferents tàndems poètics, aní interpretant temes del CD homenatge a Miquel Peris, “A RECER DE LA MAR”. Temes com ara “Sóc el vaixell que son velam desplega”, “Jo vull”, “Cante per fora, plore per dins”,” Caragola “, …
Miguel Ángel Prades -Miquel Peris en l’escenari- presidí totes les interpretacions, assegut al seu escriptori, entre papers, tabac i mistela. També va intervindre en un segon monòleg referit a aspectes destacats de la seua biografia.
Vam tenir la sort de comptar amb la presència de Javier Peris, nebot del poeta. I a la recta final de l’acte Susanna Lliberós va demandar la seua presència a l’escenari per fer-li entrega d’un quadre amb el cartell al.lusiu a l’esdeveniment. Ell ens va obsequiar amb unes amables paraules d’agraïment.
La part final de l’espectacle va ser ocupada per les paraules del pintor Pascual Cándido explicant el contingut de l’obra pictòrica realitzada i recordant també l’experiència viscuda com a alumne del poeta en l’època que va exercir de mestre a Vila-real.
Seguit en el guió, va arribar l’hora de l’últim monòleg de Prades, amb magistral recitació de “Marineret d’ulls blaus …”.
Per acabar, la presentadora va omplir les paraules finals de molta emoció, sentiment i agraïment als assistents. Al mateix temps, va agrair a l’ajuntament de Vila-real la inclusió, en la programació cultural, de l’homenatge “A RECER DE LA MAR-Miquel Peris 25 anys”.
Després tot va ser silenci, piano i la veu del cantautor interpretant “Fes soneta”.
La resta, sota les alegres notes de “A la torre d’ivori” a ritme de funky, van ser aplaudiments i satisfacció per l’experiència viscuda a l’Auditori Municipal de Vila-real.
Auditori Municipal de Vila-real, 16 de novembre de 2012
