Petites postals per a Grupeco, 7

Rutines trencadespetites-postals

Estimada persona.

I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor.

Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Jo tinc la paraula que brolla de la punta dels meus dits, com aquelles voltes blanques i quasi eternes dels ballarins turcs. Jo tinc la paraula i tu, potser, l’esperes com la llum del matí. Som animalets de rutines. Però has de viure acceptant que les persones, les coses i els fets no mai som eterns, ni perdurem.

Estimada companya i company, jo t’estime amb cadascuna de les lletres, símbols i paraules que dibuixe a ferro roent; també en la muntanya de silencis entre els dijous o diumenges…

Però et pregunte què faràs quan ja no escriga?

Tu continuaràs amb els teus costums, perquè allò extraordinari ets tu: haver-te deixat mullar per aquestes petites emocions que tu expandiràs als altres.

Tu somriuràs al veí, li diràs un “bon dia amorós” al caixer del supermercat; trucaràs per telèfon i escoltaràs la veu vella, massa bella dels teus pares; posaràs tot l’amor de l’univers quan per tres-centes vuitanta-vuitena vegada fenyeràs la farina per al teu fill i et demanarà una humil pizza o simplement somriuràs a la teua esposa i companya el dia de l’aniversari.

En totes les coses que t’he escrit i les que faràs, estamparàs el segell de la teua vida. Per això mateix els Altres se n’adonaran i aquest miracle s’atorgarà a tothom.

No oblides que la força de l’amor batega en tu des de l’inici del primer alè.

I vull donar-te les gràcies per la llum teua que, extraordinària com ho ets tu, m’agombola i encoratja.

Digues, com puc oblidar-me d’aquest amor tan poderós i humà?

Tu tens la clau d’aquest palau dels vents on visc; no mai hi ha hagut estances privades, ni reixes, ni laberints.

És un palau que vaig trobar obert, i sé com creix, des de sempre, en la teua mirada.