«L’arquitectura de la ficció»

Vicent Usó, escriptor reconegut en la nostra llengua, fidel a la ploma de la quotidianitat, a les paraules, a la Literatura, ens presentà a Babel, de la mà d’Aina Garcia Carbó, el seu darrer llibre: L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa, publicat per Edicions Bromera i precedit amb un pròleg de Manuel Baixauli.

Aquesta obra, esdevé capdavantera en el sentit que l’escriptor ha volgut –i ha sabut- tenir en compte tots els ítems que envolten una novel·la i el públic que es pot trobar darrere d’aquesta. Així, l’obra va dirigida als escriptors, més o menys novells que desitgen adquirir i aprendre certes tècniques d’escriptura, però també als lectors, lectors que tenen ganes de saber per què es sorprenen darrere una història, què ha passat i succeït per a que una obra, una novel·la els haja arribat al cor, els haja fet patir o no els haja agradat (lectors que volen saber, igual que els escriptors, què és el que hi ha en el rerefons dels llibres, en els pensaments d’aquella persona escriptora que hi ha darrere de les línies, les seues intencions).

A més, la lectura d’aquest llibre, d’aquest manual, és fàcil i agradable; el llibre no està seccionat per apartats a mode d’índex, de sumari, sinó que està pensat per llegir-lo seguit, compaginant les ganes d’aprendre, de saber més, amb el goig de la lectura, el gaudi.

Així, Vicent Usó, decidit a realitzar aquesta obra a partir de la demanda dels seus alumnes, aconsegueix assolir una obra clau per a tots aquells i aquelles que es volen dedicar a l’ofici d’escriure, tractant tots els aspectes clau que es consideren necessaris i interessants, per a escriure una novel·la: narrador, veus del discurs, trama, personatges, etc. I a més, aporta experiències personals –com no podria ser d’altra manera-, fent encara més enriquidora la lectura.

Literalment, és una obra pionera en el sentit que, abans d’aquesta, les diferents publicacions que hi ha sobre com, què, a qui, o quan escriure plasmen algunes de les tècniques, alguns dels efectes, tenen en compte “seccions”, apartats específics del que comporta el conjunt d’una novel·la: el resultat final. Ara, amb l’obra de Vicent Usó, ho tenim fàcil: tot allò que busquem, ho trobem a L’arquitectura de la ficció, essent doncs un volum indispensable als prestatges de tots aquells qui es vulguin dedicar a escriure, o a saber llegir. D’acord amb aquestes paraules, Manuel Baixauli, al pròleg, ens diu: “Vint anys després, tinc el llibre que buscava. Una llàstima, no haver-lo trobat abans Em compensa, però, pensar en tots aquells individus que ara mateix deuen estar plantejant-se seriosament això d’escriure, d’intentar ser escriptors, i que no hauran d’iniciar, de cap manera, una odissea desesperada".