Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra

Nov 27, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra     
Font: La Plana al Dia

Vicent Usó celebra els 25 anys de dedicació a la literatura amb la reedició de la seua primera gran novel·la. La mirada de Michelangelo, que acaba de publicar Bromera, va suposar la seua consagració com a novel·lista i un èxit de crítica i de públic. L’obra se centra en els darrers anys de vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti i s’ambienta en una ciutat de Roma on les intrigues i les lluites pel poder estan ben presents.

mirada-usoAmb aquesta obra, Vicent Usó va quedar finalista de l’edició de 1994 dels premis Octubre. L’any següent, va guanyar el premi Ciutat d’Elx de narrativa. L’edició va realitzar-la Tres i Quatre amb el títol de La mirada de Nicodemus i l’obra va situar-se en els primers llocs de la llista de vendes durant algunes setmanes. Per a l’actual edició, no sols ha variat lleugerament el títol, sinó que Usó ha reescrit alguns passatges sense alterar-ne el contingut.

La narració arranca amb l’assassinat de l’home de confiança de Michelangelo. I pivota entorn d’uns documents secrets que poden posar en perill els treballs que, a Trento, es fan per tancar definitivament el concili. Però, enmig d’aquestes maniobres, la novel·la deixa entreveure una reflexió sobre el poder i els seus mecanismes, així com la dependència que en té l’art, però també posa de manifest l’admiració per l’obra del mestre florentí que sent l’autor, Vicent Usó i suposa un homenatge a una època, el Renaixement, que se situa entre els moments culminants de l’art europeu.

vicent-uso-arxiuVicent Usó havia començat a publicar en 1992, després de guanyar, amb La cançó de la terra estimada, el premi Ciutat de Vila-real. Però l’edició municipal a penes es va distribuir. En canvi, amb la novel·la que ara es reedita, la seua prosa va començar a circular per tot el territori lingüístic i a ser molt valorada tant pels lectors com pels especialistes.

Des d’aleshores, l’escriptor de Vila-real no ha deixat de treballar. En aquests 25 anys, ha publicat 16 novel·les i ha guanyat molts premis, entre els quals destaquen l’Octubre, l’Alfons el Magnànim o l’Ulisses. A més, ha quedat dues vegades finalista del prestigiós premi Sant Jordi. A banda de novel·les, ha publicat una obra d’assaig, L’arquitectura de la ficció, que pretén donar les indicacions bàsiques per tal d’ensenyar a escriure els aprenents de narrador. També ha exercit de periodista cultural, de crític, de guionista d’audiovisuals i de traductor. Actualment, imparteix un taller d’escriptura narrativa a través de la Universitat a Distància.

PDF   ·   Versió imprimible

El nostre model

Nov 27, 2017   //   publicat per r. e.   //   Dissensions  //  Comentaris tancats a El nostre model     

Per Enric Cendra
ValènciaExtra, 27-11-2017

Ja fa mesos que el debat polític al nostre país es troba contaminat per diferents actors i agents que busquen la confrontació, no al modus més estrictament parlamentari i propi de les democràcies del nostre entorn, sinó alimentant el conegut fanatisme front a tot allò que tinga a vore amb la llengua i la cultura pròpies del poble valencià. Es tracta d’una ofensiva premeditada, estudiada, orientada a desestabilitzar tota acció de govern que cerca dignificar la identitat del nostre país, després d’anys de desfeta de la dreta reaccionària que tots coneixem.

Contra l’ensenyament. El búnquer, fent gala de la seua bona ‘educació’, ha optat per atacar els mestres i professors, assenyalant-los públicament, utilitzant els seus braços armats mediàtics per desprestigiar la seua feina. Això, simplement, respon als interessos d’una gent sense escrúpols que està disposada a intentar-ho tot per boicotejar l’acció de govern. Si més no, sembla reprovable recórrer a no sé quins (arguments?), propis d’una disputa d’anar per casa i d’un nivell molt allunyat d’una democràcia sana i moderna, que desprestigia el cos docent en comptes d’homenatjar-lo cada dia.

El conflicte lingüístic. Esta és la joia de la corona, ‘la preferida por los valencianos’ que deia un conegut anunci d’arròs. Ara la disputa ja no és estrictament valenciana, sinó que arriba fins i tot al Congrés espanyol. Mapetes amunt i avall, el debat se reduïx a diferenciar les llengües com si fóren xampús: tot el món porta un filòleg a dins. Amb molta bandereta i molt poca vergonya, com de costum, encara lluiten per reviscolar baralles passades que no porten enlloc.

I ara, els diners. Amb el finançament els està costant una miqueta més eixir de l’impàs. Quedar-se sols mentre tot un poble resta al carrer defensant-se col·lectivament, és dur. Potser feien bous el dissabte i no van poder vindre? No ho sé, clarament som de models totalment oposats.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner