Biblioteca
El compàs de Susanna Lliberós
Aquest document recull l’escrit de Josep Porcar corresponent a la presentació del llibre de poemes «Compàs d’espera», de Susanna Lliberós.
El compàs de Susanna Lliberós Llegeix més »
«Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent
Torna, en primícia mundial, l’escriptor més secret de la nostra literatura, aquest estrany eremita líric que s’estima més conviure amb els seus animals a la muntanya que fer vida social. Com ell mateix diu, “les persones ja m’ho han ensenyat tot, ara estic mirant d’aprendre alguna cosa del prodigiós idioma del meu ase”. FES CLIC
«Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent Llegeix més »
Cavall trencat XXVIII
Sense paraules. Hem exhaurit les paraules per descriure aquesta atrocitat, el despit infame en què han caigut certs animals grisos, humans de ferralla rovellada i ànimes de granit. Han cremat la dignitat, la llum l’han soterrada, mentre ploren innocents en platges desertes, il•lusions corglaçades i llànties buides d’oli quan l’aurora és pura i fosca nit.
Cavall trencat XXVIII Llegeix més »
Diàleg entre dos poetes.
A Joan Baptista Campos Hi ha illes com un miratge blau, certes fogueres a Manikarnika, el viatge llarg de la llum i l’ombra dels cossos anònims de la misèria. Hi ha el pelegrí poeta que albira fars de silenci blanc i vaixells tendres en la latitud nua de l’oratge navegant les Ítaques d’un vailet. Hi
Diàleg entre dos poetes. Llegeix més »
Cavall trencat, XXVII
En l’aurora corren llebres ufanes, velocitats de llum que mengen herba. En els flashos de les notícies buides les crineres han ocupat el parquet dels despatxos i vidres de plastilina oculten la pluja a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials. No tenim escrúpols massa mal vists; som classe sense casta que galopa amb
Cavall trencat, XXVII Llegeix més »
Cavall trencat, XXVI
Amollen els llebrers al capvespre travessen lleugers els nostres cors tenen potes daurades i flairen les brases del sol. Cal seure molt a prop del congost i veure passar la canilla àmplia de gallardets polsosos com un rés absurd. Tots els gossos són bons creients llisquen àgilment cap al seu destí honren el seu amo
Cavall trencat, XXVI Llegeix més »
Cavall trencat, XXV
Passen els dies i tu -cavall trencat- no veus cap altre horitzó que una perenne desesperança. Alguns homes han prostituït la paraula i el treball, han baratat els ulls per fútils coloraines, el cor carnassa hipòcrita, budells que escridassen famolencs de noms, tot és qüestió de nombres, asèptics, buits. Observes el futur, amb tensa musculatura,
Cavall trencat, XXV Llegeix més »