Secció: Biblioteca

Ús de la poesia

abr. 20, 2010   //   publicat per Josep Porcar   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Ús de la poesia     

La poesia no aprofita per a res, si atenem al comú concepte d’utilitat, a l’imperi del benefici, tret dels profits menys poètics, és a dir, els guardons, el reconeixement i els diners, assumptes sovint protagonistes en la projecció mediàtica del gènere. De manera diferent, Todó i Erraté s’ho han plantejat als seus blogs. El meu sentir és que insistir en l’ús i servei de la poesia des del comú concepte d’utilitat no ens porta enlloc. Més encara si l’existència d’un producte líric ha de sotmetre’s, com proposa Fuster, al voluble criteri analèctic —poc útil, d’altra banda—, de si un poema val o no la pena. Quin és el valor de la pena? La podem avaluar? Quina mena de validesa és la d’un poema? Cànons? Mètodes? Aranzels? Un fangar. En una línia tangent de debat, Erraté pregunta al seu blog com traduir aquestes paraules de Hölderlin: «Wozu Dichter in dürftiger Zeit? (…) De què serveixen poetes en temps de misèria?», conclou. Canviaria poc la pregunta si la retallàrem: «De què serveixen els poetes?». Són útils? No? Doncs mateu-los! Exabruptes a banda, Biel Mengual recordava fa uns anys, i també al seu blog, el dictamen de Hölderlin en la veu de Blai Bonet: «Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que queda, però, ho funden els poetes». Els poetes no són, literalment, els fundadors del món perdurable, però són testimonis d’una existència que, en molts casos, mereixerà obtenir, si més no, una alta presumpció de memòria possible, permanència o persistència. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Dies viscuts a Calàbria

abr. 3, 2010   //   publicat per Josep San Abdón   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Dies viscuts a Calàbria     

La Veu de Benicarló nº 727 (2 d”abril de 2010)

Iban L. Llop
«Crònica de Calàbria»
Bromera, Alzira, 2009

Iban L. Llop (Borriana, 1975) compta ja amb una important trajectòria literària, aquest és el seu cinqué poemari, avalat, com tots els anteriors, amb un premi literari, en aquesta ocasió l’Alfons el Magnànim de València.

El llibre està dividit en diverses parts, la primera comença amb un poema en què manifesta diferents sentiments davant la ciutat en la que ha anat a viure, en els que predomina la sensació de desencís davant del lloc on viu. Tot i això després vindran algun poemes, en què apareixeran records agradosos amb els amics, “Però et reservaràs encara aquell diumenge/ en què vau ser feliços, immensament feliços”, però sobretot predominaran els records pocs satisfactoris, la incomunicació en l’amor,  la inadaptació a la ciutat, “Donaràs l’esquena a aquesta ciutat/ que t’ha omplert d’odi, aquesta ciutat/ que no t’ha d’acceptar mai de la vida.” on porta una vida rutinària, només trobarà consol en la poesia, en la lectura dels versos de Salvat – Papasseit o en la conversa amb el poeta Carlos Marzal, tanmateix lamenta que a l’haver-se de guanyar el pa s’oblida de la literatura. Hi ha també el lament per la deshumanització de la ciutat per la indiferència davant l’home que es suïcida en el impressionant poema titulat “Andana segona”. Finalment hi ha el desig de fugir de la ciutat i cercar-ne una d’ideal. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Pep Castellano reivindica la necessitat de salvar la memòria

gen. 20, 2010   //   publicat per Vicent Usó   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pep Castellano reivindica la necessitat de salvar la memòria     

«Cuadernos», El Periódico Mediterráneo, 27/01/ 2010

Pep Castellano
«El causant»
Perifèric, Catarroja, 2009

“El causant és Ernest Cucala!”, així comença la darrera novel·la de Pep Castellano (Albocàsser, 1960), i d’ací pren el títol, “El causant” (Perifèric Edicions). Una obra que, des del present, s’endinsa pels plecs d’una època crucial en la història recent d’Europa. I potser tant o més de l’Estat espanyol: les dècades dels trenta i dels quaranta, l’època de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Un viarany històric del qual arranquen els camins que acabaran confluint en la situació present. Tanmateix, l’interés de Castellano no es decanta tant pel fresc històric com per la peripècia personal dels seus protagonistes. El marc històric, potser per massa fressat, es dóna per sabut. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El músic del bulevard Rossini

set. 20, 2009   //   publicat per Vicent Sanz   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El músic del bulevard Rossini     

Triticària, setembre de 2009

Vicent Usó
«El músic del bulevard Rossini»
Finalista del premi Sant Jordi 2008
Proa, Barcelona, 2009

He llegit amb fruïció creixent El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó, obra que va ser finalista del premi Sant Jordi de 2008. Allò que al començament  sembla una novel·la psicològica de viaranys recaragolats va prenent cos i definint-se de la mà d’una veu narrativa amb personalitat que culmina una dura història de rabiosa actualitat acomplint les expectatives que justament va generant en el lector al llarg de 185 pàgines.

Malgrat la projecció de l’autor, també en el camp de la narrativa juvenil, encara no n’havia llegit cap llibre i l’aproximació que n’he fet diguem que per raons professionals, va portar-me a llegir aquest llibre. Vicent Usó és un escriptor amb ofici, bregat en un medi literari costerut com és, en apariència paradoxalment, la Plana de Castelló. Periodista en un mitjà tan diguem-ne nostrat com  el diari Mediterráneo, exerceix una tasca creativa en català del tot ferma en actitud i en resultats estètics. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Monstres d’anar per casa

nov. 2, 2008   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Monstres d’anar per casa     

Per Alvar Peris
Lletres Valencianes, tardor, 2008

Miquel Torres
«Històries de l’illa sense costes»
Premi de Narrativa Vila d’Almassora, 2007
Brosquil, col. Lletra Llarga, núm. 46, València, 2008

Amb la primera incursió en el món de la literatura, l’autor se’ns presenta com un valor emergent que domina com ningú l’art de la narració curta, especialment la de temàtica fantàstica i de terror, amb la qual aconsegueix resultats excel·lents.

Es diu que els contes brillants comporten una gran dificultat, ja que en poques linies l’escriptor ha de ser capaç d’ex-plicar una història i rematar-la amb un final sorprenent, inesperat. Si d’això es tracta, aquest volum està farcit de bons relats, sobretot els que destil·len l’aroma del gènere fantàstic o de ciència ficció. Ara bé, qui espere trobar-hi exclusiva-ment un llibre de gènere s’equivocarà de ben segur. L’autor demostra que coneix els codis i els aplica (també en el cas de la novel·la negra), però el seu major encert, al nostre parer, és com els dóna mitja volta i ens els presenta més frescos, revitalitzats. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre «Partida», de Vicent Sanz

set. 12, 2008   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Sobre «Partida», de Vicent Sanz     

Per Josep Igual
3×4.info, 12/09/2008

Vicent Sanz
«Partida»
Aeditors, el Perelló, 2008

Només podem congratular-nos de la coratjosa i acurada tasca del segell ebrenc Aeditors, del Perelló, que, a tocant d’un tast magnífic d’autors universals vessats a la nostra llengua ( Wilde, De Quency, Marx, Baudelaire), va difonent les noves propostes dels autors més propers i no sempre ben difosos, com és el cas de Vicent Sanz (Traiguera, 1966), del qui teníem plural notícia en la seva esparsa producció de narrativa curta, diverses vegades guardonada arreu, i amb un primer recull saborós i exigent que vam tastar ja fa molts lustres, als noranta, que es titulava «Cròniques perdudes», i on ja hi havia potser més d’un embrió de les traces que conformen la novel•la que ens ocupa, «Partida». Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Els estius

set. 20, 2007   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Els estius     

Per D. Sam Abrams
El Mundo, edició Catalunya, 2 de maig de 2008

Josep Porcar
«Els estius»
Ed. 2.0 (digital – Internet) / Brosquil, València, 2007

«Els estius és un sòlid i completíssim poemari de més d’una quarentena de composicions que estan repartides, amb ordre, en quatre seccions ben definides. El títol i el punt de partida del llibre procedeixen d’uns versos de Salvador Espriu que fan «Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendres». El llibre intenta copsar i fixar els moments de la percepció de la bellesa de la vida i de la felicitat humana, salvant-los de la devastació segura i implacable del pas del temps. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Nulla dies sine linea

maig 11, 2007   //   publicat per Josep San Abdón   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Nulla dies sine linea     

La Veu de Benicarló, 11/05/2007

Joan Garí
«Senyals de fum»
Ed. 3i4, Col. Unitat, València, 2006

Dir que entre els escriptors valencians no són freqüents els dietaris, ben aviat esdevindrà un tòpic, si fins fa ben poc només comptàvem  amb l’exemple del mestre Joan Fuster, en els darrers anys hem assistit a l’aparició d’un veritable allau d’allò que ha vingut anomenant-se literatura del jo, Raimon, Josep Iborra, Josep Piera, Vicent Alonso, Toni Mollà, Enric Sòria, Josep Igual estarien entre els exemples més reeixits.

Amb Senyals de fum, Joan Garí (Borriana, 1965) fa la segona incursió en aquest gènere, que en el seu llibre anterior, Les hores fecundes,  qualificava de “proteic”, “multiforme” i de “calaix de sastre”. Aquestes qualitats del gènere permet que qualsevol cosa puga convertir-se en literatura i per aquest motiu l’autor es proposa elaborar “un dietari sistemàtic de l’any 2002”, vol fer efectiva aquella dita clàssica de “nulla dies sine linea”, ja que pensa que “en cada un dels dies d’un any – en cada un dels dies d’una vida – hi pot haver com a mínim, bategant, una idea literària”. Però sobretot escriure un dietari és “una lluita contra l’horror vacui en què l’únic aliat és precisament –per dir-ho d’una manera pavesiana– el propi exercici de l’ofici de viure”. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Retrats literaris

abr. 14, 2006   //   publicat per Josep San Abdón   //   Blog, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Retrats literaris     

La Veu de Benicarló, nº 530 , 14/04/2006

Josep Igual
«Retrats de butxaca»
Onada, Benicarló, 2006

El darrer llibre de Josep Igual està constituït per trenta nou retrats literaris, que abracen personatges de tot el nostre territori i d’àmbits ben diversos, des de Ferran Torrent a Isabel-Clara Simó, passant per Josep Cuní, Lluís Martínez Sistach, Agustí Altisent, Lluís Foix o Baltasar Porcel, i d’altres més casolans com Agustí Cerdà,  Fernando Peiró Coronado, Josep Canelles, Miguel García Lisón, “Pitxi” Alonso, Joan Brusca o Manel Garcia Grau.

El tret comú a tots aquests personatges és haver tingut una relació amb l’autor, de vegades una trobada ocasional en un congrés o en un acte literari, de vegades una relació d’amistat de molts anys. Els retrats són molt breus, cap supera les tres pàgines, però amb breus pinzellades composa molt bé el dibuix del personatge des del seu particular punt de vista, en posaren un parell d’exemples, d’Agustí Cerdà, al que molt encertadament presenta com “El bancari humanista”, diu que és: “alt i ros com un Kennedy que sapigués esbrossar una olivera”; al poeta valencià Pere Bessó el descriu com “un home baix, rodó com un druida, amb cara oriental, com la de Cabrera Infante però de miopia més jove.Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Una història tèrbola i sinistra amb una ambientació acurada

set. 23, 2005   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Una història tèrbola i sinistra amb una ambientació acurada     

Per Xavier Mínguez
Levante-EMV, 2002

Jordi Colonques
«Sang i Fetge»
Premi de Narrativa Vila de Puçol 2001
Brosquil, València, 2002

L’aparició d’un llibre com SANG i FETGE en el panorama de l’edició valenciana no pot fer menys que alegrar-nos. Al marge de la qualitat literària del volum, que en té suficient com per motivar la lectura, la seua temàtica. l’ambientació, i fins i tot en alguns casos, el llenguatge, són poc comuns a la nostra literatura recent. Així doncs, en el marc d’una literatura que busca clàssics, novel·les de gran alçada intel·lectual amb trames embolicades i una documentació exhaustiva, una novel·la curta (o més prompte relat llarg) com el de Jordi Colonques mereix el recorregut qualificatiu d’alenada d’aire fresc. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...1314151617181920

Darrers apunts dels blogs

  • Falenes d’agost

    Wer sein Herz aus der Brust reißt zur Nacht… Paul CELAN Venen de la nit, no sé […]

  • Dubtes reials

    La marxa a l'estranger de l'emèrit constitucional suscita una sèrie de qüestions […]

  • Petites necessitats, 55

    Hem caminat paral·lels al vessant de la muntanya d'enfront. Tan sols a 1630 metres d'altitud […]

  • Petites necessitats, 54

    Els telèfons desconnectats i ben lluny de la "màquina infernal" com anomena […]

  • Petites necessitats, 53

    Pirineu andorrà 2017 Escapar, ella vol escapar de les rutines i maleficis diaris. Ho […]

  • Petites necessitats, 52

    Romaní d'IsmaelAl capdavall, serem nosaltres fites profundes i violàcies en el […]

  • Petites Nexessitats, 51

    AínDels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que […]

Tots els blogs dels autors