Secció: Biblioteca

Petites postals per a Grupeco, 42

Nov 16, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 42     
postals jana i princep2

El príncep de les milotxes i Jana

Una pedra

                                              A Maite Ferrandis i Antonio Buchó

A les mans tinc una pedra. No és gran, ni bella, ni petita, ni irregular. És tan sols una pedra i en ella -m’incloc- cap tot l’univers.

Amb ella aprenc a viure els meteors, el pas del temps.  Per ella he descobert que no cal inquietar-se, com tampoc no res he d’esperar.

La pedra simplement és, desatén comentaris, murmuracions, encaixades de mans i també oblits.

Una pedra opaca o transparent, una pedra que concep l’humor del tot, amb la duresa justa, incapaç de qualsevol lloança o de fer emmalaltir algú. Una pedra simple, delicada, car en ella em reconec i m’accepte no dividit, no separat, no angoixat, més aviat complet.

La pedra, potser, riu i agraeix el silenci, la inconsciència en què existeix. Ser una pedra sola en un petit lloc i amb les paraules pentinar-te -lector-  aquest amor secret que sent pel món.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 41

Nov 9, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 41     

La veu callada

Frau a frau trenque la sequera dels mots. Faig rodar pedres i branques inerts –petites-postalscom si d’un riu es tractara- per beure’m la vida. Amarga l’experiència de no dir quan arriba l’hora del silenci al capvespre: les flors de taronger suavitzen el camí.

Ningú no ha sospitat mai d’aquesta veu. És en la solitud més ferotge que has de creure la boscúria dels Altres. Són aquests ulls que t’entrenen humitats invisibles.

L’esperança batega sempre el verd més profund; pots dubtar-ne, però salvatge, t’espera.

Digueu-me en el silenci, la vostra vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 40

Nov 2, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 40     

Intimitat
                                              A María Luisa López de Lerma.

Les paraules s’engronsen en la quietud seua que admire.petites-postals

Dia rere dia, impassible, veig com una dona solitària entra en aquesta cambra d’andròmines on m’hi trobe.

Sempre saluda, elegant, concisa, amable. Agafa una cadira malmesa i seu. És l’hora d’estirar el temps: rutines corporals que amb una subtil gràcia fa callada. La mire i la veig; així, amb delicadesa, és meua.

Grate un cop i un altre els píxels de la pantalla amb els dits que escric  i del sòl ocult emergeixen paraules líquides: li les done, li ho vaig prometre; i ella beu confiada, assevera amb el cap que fa cercles, a la intempèrie s’obre en abraçades. Amunt i avall, a l’esquerra i a la dreta; una vegada més, altra: bec la seua pau.

Potser ella no ho sap, però cada dia dansa per a mi; infon iridiscències en aquest espai desolador.

En el centre del seu món, ella balla amb la llum: jo sóc l’aire.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 39

Oct 26, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 39     

Canvis

En cada vol, l’ocell inventa l’aire.
Josep J. Conill

postals jana i princep2

Jana i el príncep

Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré?

Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia.

Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle, persevere en tu, dintre teu, en la corol·la externa de l’ofrena que em fas. Besar, abraçar-te en aquest vals de l’abandó. Sempre he estat i hi seré.

Estic quiet, en la llengua que et somia la tendresa dels mots, garlandes en mi, del vent. Fluïsc,  vols agafar-me, però m’esmuny de l‘intent d’objectivar-me.

Ésser cristall, deixar entrar i marxar cabòries, silencis, el tacte on encarnàrem ombres i llums, el triomf que s’engegà en viure: presència eterna que sobreviu el  foc de totes les galàxies.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 38

Oct 19, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 38     

Orografia

 

postals jana i princep2

Jana i el príncep

Són sis mesos sense beure’m la pluja que enyorava d’aquests carrers per on caminaves.

I de sobte, estàtues, arbres, façanes i tot tipus de senyals són plens de blancs caramells.

Fa massa temps que arribà el fred, que s’instal·là. Encara tinc dubtes si
els meus  passejos  foren reals o una mena d’experiències de somieig. No entenc avui, encara, aquesta obsessió pels caramells tot i que no mai he habitat indrets on llur presència fóra insubornable.

En canvi, sí que t’he somiat fent equilibris en la distància, com també que intuïa una comunió de present i vida.

Conviure ha estat una mena de desgel, fos el cor entre pedres i arrels, inconsciència i absoluta fe en els cims i  cavorques,  llocs que acolliren les llavors de nosaltres, aqueixa humana orografia.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 37

Oct 13, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 37     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

Tot allò que se m’escapa

A Isabel Molés.

Estimada Isabel, t’escric  aquesta postal enmig de l’hort on cavil·le totes aquestes lletres. A poc a poc assumisc com l’oblit em visita i accepte que per més voluntat posada i empeny no canviaré el món.

Amb el transcórrer dels dies he comprès que no existeix cap voluntarisme, ni enaltiment fatu de cap individu que puga sostenir aquesta tasca.

Camine entre els fraus amb el cap cot i una màrfega de pensaments  s’entortolliguen i fan sotsobrar la meua ànima. Em cau el sol de biaix i no puc amb la pena i tristesa que arreplegue cada jorn i que, desballestat, xafe.

Però aleshores Isabel, recorde el teu missatge:- Bon dia Príncep, ja és primavera!

I des dels teus quatre anys comprenc que sóc un miserable per tota la bellesa que se m’escapa:

El vent que et canta al bosc,

el despertar del gerani jaspiat,

la formiga que amb l’ànima transporta l’aliment futur,

els noms blancs afegits als teus somnis,

les músiques que et fan vibrar,

els teu llostrejar en l’amor,

el voleiar silenciós de les fades,

les mans dels pares que sempre t’acompanyen,

tantes i tantes altres coses…

Bellíssima Isabel, ara no comprendràs aquests enginys de paraules que t’adrece. Ho sé. Però els he plantat al cor dels teus pares  on creixerà una delicada flor per acompanyar-te; viurà molt més enllà de les estacions i serà sempre amb tu.

És per la innocència que la teua dolça veu en mi desperta i com una almoina, m’ha obsequiat tot açò que és massa i se m’escapa.

T’intente un tobogan de paraules; te’l dibuixe per mormolar-te, tímid, com t’estime.

No mai oblidaré aquell teu  “Bon dia Príncep, ja és primavera”.

Empetitit per la teua llum, sempre seré teu. I tu, en aquest cor, la primavera.

La web d’informació de Grupeco

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 36

Oct 5, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 36     

Nit i diapetites-postals

De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert.

Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet, darrerament, en dies passats. El somni ha sigut un que sempre és repeteix aleatori: “tinc examen de sociologia i no he tingut temps de preparar-me’l”. La causa sempre era, en aquells anys, que no tenia tots els apunts per causa de la pluja.

Aleshores anava a la Universitat amb motocicleta i si plovia restava a casa. Pensava que algun company me’ls passaria i això no mai ocorria.

Així i tot vaig superar totes les proves i anys més tard les oposicions: recorde l’encerrona en un dia de cel blau i esplèndid a la ciutat de Barcelona; vaig sorprendre el tribunal amb l’etnometologia americana de Harold Garfinkel durant 55 minuts.
I així, sense saber-ho, s’inicià aquella drecera que em portà al  temps assoleiat del teu viure.

La nit, la pluja i els somnis d’abans que tornen a sorgir d’aquesta caixa blanca que és la ment.

Ara, ja de dia, ennuvolat i gris, tu te m’acostes sigilosa amb el teu amor fet record i perfum.

T’inspire: tots els temors, els boscos d’argelagues i esbarzers esdevenen móres i plaer; han construït el llogaret per on la meua ànima encara vagareja.

Creus que saps tantes coses de la vida i te n’adones d’aquesta falsedat, car ella, es presenta com regal. I és que vull dir-te que els records, paraules fetes carn en mi, neven sempre eterns, i per això mateix, no mai moriran.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 35

Set 28, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 35     

Mona de Pascuapetites-postals

La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen.

Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé.

Gràcies a la ment he rescabalat aquell xiquet que encara sóc i dintre meu batega i els capvespres amb els pares i germans a la sequieta del Roig.

I la mona em diràs?

La meua sort ja fa temps que la vaig dipositar en el cor de la dona dels núvols: farà com tres setmanes que diàriament em cruspisc amb sagrada veneració la massa d’amor cuita que les seues mans varen fènyer per a mi: fermenta en mi la seua vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 34

Set 21, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 34     

Cremant llenyapetites-postals

Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida.

Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc.

Altres vegades les poderoses flames, no podrien esborrar del cos totes les tempestes viscudes de la nostra supervivència.

Avui, novament, arreplegue entre els fraus les branques i fulles de la poda quotidiana.  Agimponar-se, redreçar-se, fer tentines, gatejar tots els verbs, conjugar-los, infinits, com tu.

cremant llenyaElls restauraran cada cèl·lula d’amor per renovar-nos lliures, independents.

I així forçar-nos -contra els meteors diversos de l’existència- com l’au fènix que en nosaltres sempre existí, existeix i per humils i trencadisses lletres, ens sobreviurà.

Has de creure’m, jo sempre ho he sabut: no hi haurà mai res que engrillone la llibertat viscuda dels nostre amor.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 33

Set 14, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 33     

petites-postals

L’hora

Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del  resultat del canvi i el que això suposava.

Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments.

Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules?

No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència.

Amb deler observava les teues mans, el to de veu i l’aire que, subtil, formava part del teu cos.

I et rebatia acovardit perquè aquest moment -tempus fugit- s’acabaria.

Tu te n’havies anat de viatge al sud dels meus desitjos i jo vaig arribar a un atzucac amb una trista llum.

Assegut en un banc d’arenita i un cop més, a les arnes dels fanals d’Aín els demanava el mode de recuperar l’hora d’amor que aqueixa convenció no mai més ens tornaria.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1234567...20»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner