Secció: Biblioteca

Petites postals per a Grupeco, 8

Mar 23, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 8     

Festapetites-postals

Hem celebrat festa ahir, sí. Han vingut familiars i amics. Algunes persones han faltat; penses en aquell germà, el company que és a la Patagònia, etc…

Però aleshores fas memòria i te n’adones que cada dia és una festa, que cal celebrar-la diàriament, amb els teus, amb qui et trobes pel carrer o amb aquell que habita els corredors de la meravellosa ment teua.

No importa l’ara, ni el lloc. Importa el sentiment que t’emociona i et fa més humà, més proper als altres.
Sí, cada dia és un àlbum on poder obrir imatges de Festes indelebles.

Importes tu, però són els altres els qui, fins ara, t’han regalat la possibilitat de dibuixar el teu perfil, que pugues manifestar-te.

No oblides mai, ni per un moment, la llum que dels altres t’ha estat donada.

Ets una persona molt bella; en escriure aquestes quatre ratlles escolte profundament la teua música. No permetes mai que emmudisca.

Tu també ets la meua Festa.

Bon any 2016 per als habitants de Grupeco.
Que la vostra Festa continue i engrandisca els nostres cors!

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 7

Mar 16, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 7     

Rutines trencadespetites-postals

Estimada persona.

I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor.

Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Jo tinc la paraula que brolla de la punta dels meus dits, com aquelles voltes blanques i quasi eternes dels ballarins turcs. Jo tinc la paraula i tu, potser, l’esperes com la llum del matí. Som animalets de rutines. Però has de viure acceptant que les persones, les coses i els fets no mai som eterns, ni perdurem.

Estimada companya i company, jo t’estime amb cadascuna de les lletres, símbols i paraules que dibuixe a ferro roent; també en la muntanya de silencis entre els dijous o diumenges…

Però et pregunte què faràs quan ja no escriga?

Tu continuaràs amb els teus costums, perquè allò extraordinari ets tu: haver-te deixat mullar per aquestes petites emocions que tu expandiràs als altres.

Tu somriuràs al veí, li diràs un “bon dia amorós” al caixer del supermercat; trucaràs per telèfon i escoltaràs la veu vella, massa bella dels teus pares; posaràs tot l’amor de l’univers quan per tres-centes vuitanta-vuitena vegada fenyeràs la farina per al teu fill i et demanarà una humil pizza o simplement somriuràs a la teua esposa i companya el dia de l’aniversari.

En totes les coses que t’he escrit i les que faràs, estamparàs el segell de la teua vida. Per això mateix els Altres se n’adonaran i aquest miracle s’atorgarà a tothom.

No oblides que la força de l’amor batega en tu des de l’inici del primer alè.

I vull donar-te les gràcies per la llum teua que, extraordinària com ho ets tu, m’agombola i encoratja.

Digues, com puc oblidar-me d’aquest amor tan poderós i humà?

Tu tens la clau d’aquest palau dels vents on visc; no mai hi ha hagut estances privades, ni reixes, ni laberints.

És un palau que vaig trobar obert, i sé com creix, des de sempre, en la teua mirada.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 6

Mar 9, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 6     

petites-postalsUn somni que no mai s’acaba.

Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat.

On són les paraules segrestades?

Regale les meues amb els ulls, però ningú no mira, i si ho fan, quasi no veuen.

Pels carrers hi ha tota una vida soterrada per les presses, per l’èxit, pels diners…

Un ocell canta mentre s’acomiada el capvespre. Li escric música amb paraules.

Vola cap a tu.
Si et plau, no li tanques la porta
de l’ànima; si l’escoltes,
comprendràs que cos i ànima
són l’única realitat.

Pels carrers, lentament camina Nadal. No hi ha ningú més: ets tu.
Procura oferir-te a cada moment del teu viure; no contes les hores, els dies, les setmanes.

Nadal sempre habita en tu, en els batecs regalats a cada moment, per sempre més, any rere any.

Bon Nadal.

Príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 5

Mar 2, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 5     

Somnispetites-postals

No dorm. Sí, una gran veritat, perquè em passe les hores somiant.
Somie de dia, somie al capvespre i somie de nit, sempre despert. El temps és per mi una simple excusa per plantar llavors de paraules i veure créixer els somnis.

Una pedra, una flor, un gest o potser el somriure pausat del teu silenci són una excusa irremeiable per adobar els somnis.

Aleshores agafe el miracle d’una paraula i delicadament la deixe caure als ulls teus de terra verge. La faig creure en tu, li mormole grapats d’il·lusió i la regue amb una pluja fina de dilluns a dissabte.

Al nostre jardí sempre hi ha flors per collir; les estacions són generoses perquè existeixen per tu.

Com la lluna que fa el seu viatge tant si t’hi fixes com si no, jo visc en una perenne primavera i plante mots perquè puguen acostar-se al sol de la teua mirada.

Regala’m la llum, la calor, la bellesa…
Vius als meus somnis desperts! Sempre.

Devot t’adore!

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 4

Feb 24, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 4     

petites-postals

Escoltant peroracions estèrils

de polítics que creuen poder salvar

la humanitat,

                         ahir vaig recordar-te.

I per tu, se m’obriren horitzons

de núvols, actituds per demostrar-te

i anar molt més enllà d’aquest amor

tan íntim, particular.

                                    Oh bella dona dels núvols,

motiu i esperó per projectar-me!

Regira’m la sang, perquè no perdré

l’esperança.

                       Mentre una ànima bategue

i el món s’enrune, escamparé l’amor,

acció total que mai no es vanta.

Amb ell, els altres impulsen els límits

i no mai resten.

                                Oh belles ments

que silencioses ens milloreu

la realitat mare que ens acull!

Vosaltres, els meus núvols, petits fragments

viatgers d’una il·lusió total

que no mai podria encotillar-se…

La pobra fe que en mi titil·la

per vosaltres creix, s’arrela i s’afermança.

Més informació

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 3

Feb 17, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 3     

petites-postalsGràcies.

Sí, avui volem donar-vos les gràcies per ser-hi al costat nostre, quasi invisibles…

Però heu de saber que veiem aqueixa llum iridiscent i irradiada perquè tenim ulls de papallona i captem el temps invertit, el saber fer callat, la vostra bondat que, intermitent, parpelleja.

La vostra presència és dintre nostre quan repasseu notes, factures i feu comprovacions.

La vostra presència en tots nosaltres batega quan piqueu les tecles i actualitzeu les bases de dades, les fulles de càlcul; també la trobem a les cistelles i peseu l’esperança  tot materialitzant la pàgina web.

La vostra presència espargeix aromes delicades en obrir la porta per acollir les mercaderies, gràcies pel fred blanc i pur que ens oferiu per conservar la nostra fe i l’amor.

Us agraïm el vostre temps.

Gràcies, per les primaveres, pel temps de les flors i les fruites, gràcies pel color de les carabasses i dels ous, per les vostres mans que repleguen la llum dels freds dies d’hivern, gràcies per l’amor del treball, per la mirada ecològica i neta de totes les estacions.

I encara moltes gràcies pels vostres somriures, la disponibilitat i l’acollida; per les paraules dels dijous, per les nostres assemblees, per l’escalfor dels cors que ens preparen i acosten les cistelles. No mai emmalaltiran.

Silenciosament us donem les gràcies per adobar i fer-nos creure en la nostra petita humanitat.

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 2

Feb 10, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 2     

petites-postals
És a l’obertura de la caverna

on recorde aquell vent, sí. El recorde, suau.

Recorde la llum desemperesint-se sobre la terra humida.

La fermesa de les roques i tu, esponerosa.

El sotabosc degotejant i humit,

com les celles teues en mirar-me.

I aquell silenci en què nasqué la pau.

Ara, quan tothom parla de guerres i l’odi la nodreix,

tu véns a mi i m’omples novament d’aquella pau,

per tal de compartir-la.

En respirar-la, s’allunya l’estranyesa.

És al teu bosc on aquesta petita vida meua

somriu i batega.

També has de saber que és teua,

heu de saber que és vostra.

Agafeu-la, feu-la créixer.

 

Més informació

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 1

Feb 3, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 1     

petites-postalsLa casa dorm.

Un silenci es passeja per tots els seus racons i no té cap pressa.
Davant l’espill veig un fràgil paisatge, la lluita per endolcir cada segon del temps d’aquesta vida que raja per tot arreu, la bellesa que va de les coses humils i domèstiques als ulls que saben mirar i en vosaltres s’estira.
Poseu humanitat en tot allò que feu.
Us ho dic jo que mire i forade el fred d’hivernacles perquè s’enfugen papallones i parotets, que grate aqueixa petita lluentor del quotidià on s’acotxa l’esperança.
Vosaltres, àngels que vull conéixer.

 

Aclariment: els amics de Grupeco són una Cooperativa -com el Pont de les lletres- sense ànim de lucre,  autogestionada i de consum de productes ecològics sense intermediaris que dóna treball a llauradors de la comarca i promou el comerç just i respecta el nostre medi ambient.

Més informació en aquest enllaç.

I també ací.

PDF   ·   Versió imprimible

«Els fils de la memòria», al rescat de llegendes de la Plana Baixa

Nov 12, 2015   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Recensions  //  Comentaris tancats a «Els fils de la memòria», al rescat de llegendes de la Plana Baixa     
Els fils de la memòria

Coberta del llibre

Per R. D.
Publicat a: Periódico Mediterráneo

Autor: Navarro, Nel·lo; Font, Josep Vicent
Nombre de pàgines: 112
Enquadernació: Rústica amb solapes
Onada, Benicarló, juliol de 2015

Els autors de «Els fils de la memòria», Josep V. Font i Nel·lo Navarro, se senten afortunats d’haver arribat a temps de rescatar les onze llegendes populars publicades en aquest volum de la col·lecció Narratives d’Onada Edicions. Tal i com ells destaquen, per qüestions d’edat, “nosaltres encara tinguérem la sort, de menuts, de sentir de boca dels nostres majors històries, contes i llegendes ambientades en la nostra comarca, així com descripcions d’éssers i animals fantàstics i personatges mitològics que, d’una manera natural, acabaren formant part del nostre bagatge cultural i que mai no hem oblidat”. Però no tot els ha vingut donat, també hi ha hagut un exercici constant de recerca. “Sempre ens ha agradat parlar amb la gent gran, anàvem a buscar els familiars, els veïns, i els demanàvem que ens contaren històries, contes, passets, que ens cantaren velles cançons. Així arreplegàvem un material que consideràvem i considerem valiosíssim”, expliquen.

Aquestes històries omplin les pàgines de «Els fils de la memòria». Gegants cruels, pastors humils però alhora intel·ligents, monstres de dos caps, bruixes fetilleres, cavallers i donzelles, amors dissortats entre promesos de cultures diferents, la lluita eterna entre el bé i el mal, conformen el contingut de les històries narrades, recollides totes elles de viva veu entre les persones més majors de la Vall d’Uixó i d’altres pobles de la comarca.

Josep V. Font i Nel·lo Navarro

Josep V. Font i Nel·lo Navarro

Arqueologia de la paraula
Algunes de les llegendes recopilades arribaren completes als autors, amb una estructura ben definida i un desenvolupament perfectament travat; d’altres, però, eren esbossos o fragments dispersos que, pels arguments, pels noms dels personatges o per la successió dels fets era clar que formaven part d’una mateixa història. “Ens aquests casos, la nostra intervenció va consistir a lligar caps per conjuntar tots aquells passatges i, mantenint-nos fidels a l’estil de les altres llegendes, enllaçar un principi i un final”, destaquen els autors.

Una de les característiques comunes a moltes de les llegendes presentades en aquest llibre és l’exacta ubicació geogràfica d’alguns dels paratges on ocorren els fets narrats. És el cas de la penya de la Nòvia, penya-segat situat vora el riu Belcaire, al terme de Fondeguilla, on tràgicament acaben els dissortats amors entre una cristiana i un musulmà; o l’escoladora dels Moros, a la Vall d’Uixó, escenari d’una sagnant batalla entre els moros d’Uixó i les tropes cristianes durant els anys de conquesta de l’antic Regne de València.

Altres històries justifiquen la formació d’un accident del relleu; així, les illes Columbretes són pedres llançades a la mar Mediterrània per un gegant des de la serra d’Espadà, el riu Belcaire, que discorre per Fondeguilla, la Vall d’Uixó i Moncofa, és conseqüència de la caiguda a terra del mateix gegant, abatut pel tir d’una fona, i la font de la Servera seria, en una metamorfosi meravellosa, una ovella que se sacrifica per amor al seu pastor.

La forma literària
Els autors podrien haver fet un recull d’històries i presentar-les simplement l’una a continuació de l’altra. “És el procediment més habitual”, expliquen, “però nosaltres, mantenint separades unes històries d’altres, hem preferit de donar a l’obra un sentit més unitari, com una novel·la.” Per tant, una història emmarca totes les altres històries. I, més encara, això dóna opció a introduir noves veus en la narració. “En un recull, no hi ha més veu que la dels autors, que ho saben tot i ho conten tot; en canvi, ací els protagonistes també poden ser narradors.”

Amb tot, han evitat la temptació d’estirar les històries més enllà del que seria convenient en unes narracions d’aquestes característiques. “Algunes històries donen molt de joc per a introduir-se en la psicologia dels personatges i posar en contrast les diferents creences o motivacions, però això, que s’hauria agraït en una obra de teatre, hauria sigut impropi en aquest llibre.” Pel mateix motiu, hi ha un exercici constant de contenció per part dels autors, que no s’esplaien mai en la descripció física dels protagonistes o en el retrat paisatgístic. “Les descripcions”, segons els autors, “han de ser les purament necessàries per a emmarcar l’acció i facilitar que el lector s’hi endinse”.

Vora el riu d’Uixó
Les llegendes publicades a «Els fils de la memòria», són les mateixes que formen el llibre Vora el riu d’Uixó, publicat l’any 1995 per l’Ajuntament valler. Aquesta edició, distribuïda únicament per la Vall d’Uixó, es va exhaurir en poc de temps i els centres educatius, que les feien servir com a material didàctic, en reclamaven una segona edició. Ha sigut Onada Edicions qui ha comprès que l’interès d’aquestes històries superava l’àmbit local o comarcal i s’ha decidit a fer-ne una edició per a tots els valencians.

PDF   ·   Versió imprimible

Artola i Peris a ritme de blues

Oct 15, 2015   //   publicat per Editor El Pont   //   Diversos, Recensions  //  1 comentari     

Per Manel Alonso
Article publicat a Diari Gran del Soberanisme

Títol: «A ritme de blues»
Autor: Artur Álvarez
Música / Poesia
Edita: Audiovisuals de Sarrià
Barcelona, 2015

Blues és un mot anglés que literalment significat blau, però que pren també el significat de tristesa. Com tothom sap, el blues és un gènere musical creat als EUA entre la comunitat afroamericana i que al llarg del segle xx ha evolucionat i ha influït d’una manera notable en altres gèneres musicals posteriors.
El blues ha estat un gènere que tradicionalment al País Valencià s’ha conreat poc, per no dir gens, vull dir entre els músics valencians que canten en valencià. Pot haver
aparegut, en algun moment determinat, en el seu repertori com una nota de color, com ara en Carles Pastor, Doctor Dropo, Bajoqueta Rock; o com una pinzellada dins d’alguna cançó. No sé si és perquè aquest és un país atrapat pel tòpic de l’alegria, mentre que el blues, com ja he dit, és aparentment sinònim de tristesa.
Bona part dels músics valencians, les darreres dècades, s’han vist seduïts pel ska, el reggae, el hard-core, la música balcànica, els ritmes llatins, la música electrònica, el hip-hop, que barregen al seu gust tot conformant el so personal de cada banda.
De colp i volta veure que algú al País Valencià publica un treball discogràfic amb dotze blues, doncs, com a mínim sorprén, i si a més el so del blues servix per a embolcallar els versos de dos clàssics de la poesia escrita durant el segle xx a Castelló de la Plana, com ara Bernat Artola i Miquel Peris i Segarra, la sorpresa ja és majúscula. El disc és A ritme de blues i el seu autor Artur Àlvarez, qui a la tristesa aparent del blues li ha sabut afegir gotes del blau de la nostra Mediterrània.
En A ritme de blues Artur Àlvarez s’ha envoltat d’una bona colla de músics experimentats, però també de cantants amb els quals ens oferix diversos duets.
Àlvarez ha volgut anar més enllà i ha creat amb aquestes cançons un espectacle amb el qual pretén recórrer el país alhora que fa créixer el treball, afegint-li nous temes de diversos poetes valencians contemporanis, la qual cosa, si les circumstàncies li són propícies, podria donar pas a un segon disc.
Artur Àlvarez i els seus amics, entre els quals trobem el seu fill Carlos, que s’ha encarregat dels arranjaments, el baixos Diego Barberà i David Mascaró, el guitarra Àngel Belinchón, amb qui fa un duet amb els temes que obrin i tanquen el disc, Mai sabré i Flor vermella, el bateria Sergi Bisbal, l’harmònica Ferran Bosch amb qui fa un duet en el tema A l’altra pinyol, el saxo Juanjo Carratalà, Paco Ibáñez a la guitarra acústica, Carlos Colom a les escombretes, Sara García a la flauta travessera, FJ Silvestre a la guitarra elèctrica i acústica i amb qui també participa en un duet en el tema La clau, Joan Villalonga, del grup TanStuPits, al piano i al hammond i qui amb la seua veu personal fa un duet amb Artur en el tema Presoners, músics als quals s’afegixen les veus de Muntsa en el tema Xiula el vent i Ferran Bellido En la nit quieta, tots junts, s’ha de reconéixer que han fet un treball magnífic. Han sabut seleccionar i acoblar a la música els dotze poemes de Peris i Segarra i d’Artola, l’obra dels quals aparentment està tan allunyada de l’univers blues nord-americana. Els arranjaments musicals, la interpretació instrumental, la producció han estat molt correctes. No ens trobem davant d’uns joves músics diletants, cadascun d’ells té una llarga trajectòria i passió pel gènere que interpreta.
A ritme de blues és un treball que no deixa indiferent ningú, a contracorrent, amb una gran capacitat de seducció des de la qualitat. Un disc capaç de crear-li a aquell que el sent una atmosfera que l’embolcalla i el fa moure atrapat pel seu ritme.
M’ha interessat descobrir com Artur Àlvarez i els seus amics han sabut dotar cada tema d’una gran personalitat, sense perdre de vista en cap moment el conjunt, un conjunt ric en textures i en tasts sonors.
Artur Àlvarez, músic i poeta incombustible, veterà treballador, ha fet una aposta arriscada i jo crec que guanyadora (encara que perda fins i tot la samarreta), perquè en realitat qui ha acabat guanyant som nosaltres que podem gaudir d’un treball musical amb una gran força lírica.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...567891011...21»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner