Secció: Notícies

Convocat el XXXè premi Manuel Rodríguez Martínez

oct. 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Convocat el XXXè premi Manuel Rodríguez Martínez     

Han estat publicades les bases dels premis de poesia en llengua catalana Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi. Els premis, que arriben a la trentena edició, es lliura a obres inèdites amb una extensió superior als 400 versos. El jurat estarà format per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló. L’obra premiada rebrà un premi de 1.500 euros i la publicació dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes. El mateix dia del lliurament, en març de 2013, tindran lloc igualment també els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català. En la passada edició, el guardonat del Manuel Rodríguez va ser Josep Fàbrega i Selva per la seua obra «Les hores vives», mentre que el reconeixement amb el Premi Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català va ser al mestre Joan Josep Pascual i a Arthur Caravan en l’apartat col·lectiu.

Podeu consultar-ne les bases al web de l’organització.

PDF   ·   Versió imprimible

Estrena de l’obra «Carles Salvador. La força d’un idioma»

oct. 8, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estrena de l’obra «Carles Salvador. La força d’un idioma»     
Informa: IEC Castelló

El grup de teatre L’Enfilat organitza un espectacle entorn la figura de Carles Salvador aquest 8 d’octubre al Castell de Peníscola.

L’acte pretén fer un breu recorregut per la seua obra a través d’un petit recull de poesia, contes, narració i teatre. El grup de teatre L’Enfilat practica, amb aquest homenatge, no sols una recuperació de les obres de l’escriptor valencià sinó una aproximació a aquest personatge polifacètic.

Carles Salvador va ser un dels intel·lectuals més destacats de la Generació de 1930, va mantindre estretes relacions amb la Societat Castellonenca de Cultura i va ser un actiu col·laborador de la premsa i de revistes com Taula de Lletres Valencianes i la República de les Lletres. Va ser un dels capdavanters de l’avantguardisme literari al País Valencià.

Entrada gratuïta
L’espectacle Carles Salvador. La força d’un idioma és un recull de narracions, contes i poesies interpretades, una mostra d’obres de teatre curtes (microteatre)… Tot acompanyat amb la música del guitarrista Daniel Fortea, seleccionada i adaptada per a guitarra i clarinet a cura del guitarrista Carlos A. Farraces i el clarinetista Ricardo Rodríguez. La representació de l’obra, que compta amb el suport i col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, es realitzarà el 8 d’octubre a les 21h al Saló Gòtic del Castell de Peníscola. Podeu trobar tota la informació ací.

PDF   ·   Versió imprimible

Pitarch i Xipell presenten «Viatge al país de Tombatossals»

set. 26, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Pitarch i Xipell presenten «Viatge al país de Tombatossals»     
Informa: Premsa Onada

El proper 4 d’octubre, la castellonenca Llotja del Cànem acollirà la presentació de «Viatge al país de Tombatossals», una adaptació lliure i il·lustrada del clàssic de Josep Pascual Tirado, a càrrec de Vicent Pitarch i Xipell. La publicació s’emmarca dins dels actes del 80é aniversari de les Normes de Castelló. Com el programa d’aquesta efemèride es va donar a conèixer a principis d’enguany, ja des de llavors es va anunciar l’arribada, per a la tardor, d’aquesta versió del “Tombatossals”, dirigida al públic infantil.

En aquest sentit, al llarg d’aquest 2012 s’han publicat diversos articles al voltant de les Normes i del mateix Tirado (es compleixen 75 anys de la seua mort), un dels seus signants i personatge clau en la literatura castellonenca. Un d’aquestos articles és el que dedica Josep Miquel Bausset a l’autor, i que va ser publicat al Mediterráneo el passat mes de juliol i que es pot llegir ací en línia.

Bausset biografia la figura de Josep Pascual Tirado (1884-1937), definit entre els seus com “personatge dinàmic i amic de la broma“, des dels seus inicis com a redactor al periòdic estudiantil i el seu posterior pas pels camps i les hortes de Castelló, una experiència cabdal que es reflectirà en la seua literatura. Posteriorment van indre els textos a La Província, les primeres novel·les, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, i al remat, les seues dues grans obres “De la meua garbera” i “Tombatossals”, “la creació d’un mite nacional“, diu l’article paragrafiant Lluís Gimeno. Amb tot, com assenyala Bausset “hauríem d’aprofitar aquesta data per llegir el Tombatossals, una obra que és, com diu el professor Lluís Gimeno, ‘la culminació de les virtuts literàries dels escriptors castellonencs’.”

PDF   ·   Versió imprimible

Literatura, música i escola

set. 26, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Literatura, música i escola     
Informa: Les autores / e-ducalia.com

Marina Niubó Villalba (Onda), mestra de música i psicopedagoga, i Neus López Clavel (El Puig), il·lustradora, han unit les seues passions professionals i acaben de publicar dos llibres dedicats a l’educació musical per a xiquets. Educàlia (www.e-ducalia.com) ha editat el seu treball.

«Contes musicals: Les famílies d’instruments» és un recull de quatre contes, dedicats, cadascun d’ells, a una família d’instruments: Percussió, Vent, Corda i Elèctrics. Els seus arguments cohesionen els valors com la diversitat, el respecte, la cooperació i l’amistat, amb la naturalesa de cada família d’instruments i la informació pedagògica adient a la edat dels xiquets (entre 8 i 12 anys). Les il·lustracions mostren de forma divertida, agradable i amb colors vius, els diferents instruments que anem coneixent. En paraules de les autores, és «un llibre molt versàtil, perquè es pot emprar com a llibre de lectura a casa, per a lectura col·lectiva al col·legi o com a manual didàctic complementari a l’aula de música».

L’altre volum, «Creix amb la música-3», és un llibre de text de música per a 3er de primària. Les seues característiques fonamentals són les tècniques cooperatives per a desenvolupar vivències musicals, així com la gradual autonomia que els xiquets van adquirint sobre destreses musicals, de relació amb el grup i d’autoavaluació. Les il·lustracions són senzilles, divertides i properes als xiquets.

Al 2013 estaran a disposició els de 4art i 5é de primària. Tot el material està escrit en valencià. Ho podeu consultar ací.

 

PDF   ·   Versió imprimible

«Mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant»

set. 24, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  1 comentari     

A la passada primavera veia la llum “Un pont sobre el meridià”, la primera obra conjunta dels membres d’El Pont, l’associació que reuneix els literats de les comarques de Castelló. Un conjunt de diversos relats que aborden l’ara i ací a estes contrades. Parlem amb un dels membres d’El Pont, en Vicent Sanz.

—Un pont sobre el meridià és una fita més de les que El Pont Cooperativa de Lletres ha dut a terme en els seus dos anys. Com valoreu la trajectòria de l’associació?
—Fins ara hem encetat el camí que havíem previst. Al llarg de tres anys, perquè lògicament hi ha un període de gestació de la mateixa associació, ens hem fet presents amb força i decisió davant de la societat valenciana. La quarantena llarga d’autors de tots els generes literaris que formem El Pont hem potenciat la nostra visibilitat per esdevenir una referència cultural en el panorama cultural del nostre àmbit lingüístic. Ens hem fet presents en diferents àmbits culturals a les diverses comarques castellonenques. Hem portat la nostra literatura a pobles de l’interior on mai no havia aplegat i hem fet presents veus novelles juntament amb clàssics fins ara infravalorats. No és un mal bagatge per encetar el camí.

Un pont sobre el meridià és, com dieu, una fita entre els projectes creatius que hem engegat, ja que es tracta d’una publicació eixida de la creativitat del col·lectiu. També hem organitzat «L’horitzó lluu un badall», homenatge de l’associació a Miquel Peris en el 25è aniversari de la seua mort; hem participat activament en el projecte «A recer de la mar», sobre el mateix poeta. D’altra banda, hem participat en les festes per la llengua organitzades en el marc de les trobades d’escoles en valencià, fent efectiu el nostre compromís amb la llengua i l’educació.

—Quin creieu que és l’estat de les lletres valencianes en les comarques del nord?
—Un tant contradictori; mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant i així mateix, amb massa freqüència se’ns desconeix i se’ns infravalora. Mai ens hem cregut tant la unitat de la nostra llengua, no debades som lloc de cruïlla en les terres catalanoparlants; mai tampoc hem sentit com ara la fragmentació entre els escriptors que usem la variant meridional de la llengua i els qui usen la variant oriental. Potser és que en aquest temps de crisis fem més amples les línies dels mapes polítics. Amb tot, no deixa de ser un moment engrescador, com tots aquells que qüestionen situacions obsoletes. Només que la nostra labor creativa guanyara presència en els mitjans de comunicació convencionals faríem un canvi substancial cap a la normalitat.

—Quant al llibre, com va ser el procés de la tria de la temàtica comuna i de la selecció dels autors i els textos?
—Els autors i l’autora que van afegir-se a la iniciativa van proposar una narració després que per mitjà d’un debat obert, es va determinar la temàtica que havien de tractar. La intenció era parlar de la societat actual del territori de referència de l’associació: les comarques del nord del País Valencià, i fer-ho per mitjà d’històries contemporànies que representaren la societat actual d’aquest territori a la llum de la transformació dels darrers temps, sense més concrecions. El resultat és un conjunt de relats on es fan evidents els conflictes de la societat que vivim, propis del segle XXI, tal com es viuen a la nostra terra.

—Considereu que les comarques de la Plana, el Maestrat, els Ports, l’Alcalatén… donen joc a bones històries literàries?
—Les d’Un pont sobre el meridià en són un bon exemple. Les nostres terres ofereixen contrasts, contradiccions, paisatges, gent i activitats tant diverses que ens han possibilitat de fer un recull molt polièdric de visions literàries de la societat de les comarques del nord valencià, sense forçar la pròpia personalitat de gents, terres ni autors. Si transcendim l’abast concret del llibre, és evident que hi ha autors dels qui han participat en el llibre i altres que no ho han fet, pertanyents a l’associació, que ja porten temps produint una narrativa amb històries ambientades ací.
No és que partim de zero. Aquesta trajectòria creativa demostra que, de matèria literària, en tenim i de la bona. Un pont sobre el meridià ve a ser un tast d’aquesta matèria literària, que té moltes possibilitats per explotar.

—Amb tot, han passat uns mesos des de la seua publicació, com valoreu la seua rebuda entre els lectors i lectores?
—Potser és molt prompte per extraure conclusions al respecte. Hem presentat el llibre en diversos fòrums, bàsicament en fires del llibre com ara les de Betxí, Borriana, València, Castelló, Benicarló, Vinaròs i Móra d’Ebre. Ara és el moment d’ampliar aquesta projecció a altres àmbits, com puga ser la Setmana del Llibre en Català, de Barcelona. D’altra banda, la pàgina que el llibre té a Facebook és un bon catalitzador per copsar que té un públic que va creixent des del moment que va posar-se en funcionament.

fira_llibre_cs_2012_02_lectura_aautors

Presentació d’«Un pont sobre el meridià» a la Fira del Llibre de Castelló

—Hi funciona com a “targeta de presentació” de la literatura nord-valenciana arreu dels Països Catalans?
—És un dels objectius que perseguíem des d’El Pont Cooperativa de Lletres en plantejar-nos aquest projecte col·lectiu. De fet, tant el contingut narratiu com el mateix títol, que per una banda fa referència al pont com a símbol del posicionament de la literatura nord-valenciana en el panorama general de la cultura catalana, i per l’altra a la del meridià, que al·ludeix a una posició autocentrada en l’àmbit d’actuació de l’associació, busquen aquesta funcionalitat de targeta de presentació en societat.

La fórmula, la considerem adequada als objectius quens plantegem i en conseqüència, arran de la segona trobada, que vam fer a Vila-real, vam decidir renovar el compromís de fer una nova publicació, que ja està en marxa.

—Ens podeu assenyalar nous projectes d’El Pont?
—Creativament parlant, en tenim dos en marxa. Per una banda hi ha aquesta nova publicació col·lectiva, que ha d’aparèixer al mercat per Nadal. En aquesta ocasió ens plantegem de treballar col·laborativament entre dos o tres autors o autores. Es tracta de crear un text que combine narrativitat i poesia al voltant d’un letimotiv: un pont. La idea és de crear textos genèricament compostos, complexos, que prenguen un pont com a tema. Els participants en cada text, decideixen de quin pont parlen i col·laboren per crear un text combinat de narrativa i poesia.

Si el motiu del meridià establia el context social i humà immediat, les comarques nord-valencianes, com a àmbit de la creativitat, en aquesta ocasió els ponts triats poden ser de qualsevol lloc del món. Serà un llibre excepcional, tant per l’originalitat com per la universalitat dels textos. Els poetes del Pont constitueixen un col·lectiu potent i dinàmic creativament parlant.

Un altre projecte en el qual participem activament és el que lidera el cantautor Artur Álvarez, que també forma part d’El Pont. Es tracta de l’enregistrament del CD Entre versos i pinzells a partir de quinze poemes de poetes d’El Pont, més una cançó de creació pròpia del cantautor, que tractarà sobre els poetes participants. Cada poema musicat anirà acompanyat d’una pintura que s’hi inspire, executada per pintors. A banda d’això, continuarem amb el nostre intent de fer-nos presents a la societat, de ser un referent en aquells àmbits on la nostra cultura ens ho demane, promovent activitats literàries i portant la nostra literatura allà on no apleguen els circuits habituals. No s’ha d’oblidar que tot l’interior de les nostres comarques esta format per pobles que no tenen una demografia suficient per finançar-se aquesta mena d’activitats.

PDF   ·   Versió imprimible

Carta a l’aelc.

set. 23, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  1 comentari     

Apreciats amics:

Us agraïsc l’interés que teniu -una vegada més- perquè forme part de la vostra associació.

Ja veig que feu una pila d’activitats per la llengua que compartim i defeneu els interessos dels escriptors associats (els econòmics i, també supose, d’altres relacionats amb drets d’autor i tot allò que resa el quadríptic), la qual cosa em sembla d’allò més bé.

Jo crec també en el Copyleft i les llicències Creative Commons que no són enemigues de la filosofia que defenseu, encara que sí complementàries.

Sempre he pensat que hom pot escriure més d’un llibre o guió o traducció, i no necessàriament ha d’ inscriure’s o associar-se. De fet, ens associem en tantes coses, projectes i compartim temps i vida amb tantes persones que no podem arribar a tots els llocs.

Com diu la vostra lletra estàndard al tercer rengló (per ésser adreçada a tots els futurs socis), ja heu arribat a la meua pròpia casa. I esdevindria un pas interessantíssim que tots els/les escriptors i escriptores que compartim llengua formaren part de l’aelc, tant si paguen quota com si no ho fan; demostraria, per la vostra banda, “un plus” afegit a la vostra pròpia associació.

Sempre he cregut que els diners -encara que necessaris- no han de ser motiu per classificar o no -en un grup- les persones (escriptors/ores). Així doncs, no crec que per no pagar una quota deixaran d’escriure, ni de viure plenament una cultura tant interessant com la nostra: la llibertat d’elegir la quota a l’hora d’inscriure’s – aspecte que veig en altres associacions de les quals forme part- és un suggeriment, i més, en temps de crisi.

No us retrac res, “Déu em lliure”, comente amb veu alta els pensaments que he tingut sempre. Potser alguns de vosaltres, també ho compartireu.

Us agraïsc també l’interés per defendre els meus interessos (veig que majoritàriament econòmics) però en són tan petits els meus! Tinc la sort de treballar en un altre àmbit per fer que el meu cor bategue, i tinc la sort d’escriure per plaer, per confirmar-me com una persona més,i per regalar allò que pense i dic; no ho faig com una professió (perdoneu-me aquesta valoracio subjectiva, però l’estil de la vostra lletra sembla que va adreçada a PROFESSIONALS, o a aquells que volen professionalitzar una manera de viure com ho és l’escriptura). Dit açò, entenc i respecte que d’altres persones ho facen de manera honesta.

Em dieu per acabar la lletra “creiem que la teua presència en el nostre col·lectiu és necessària i mútuament profitosa”. La resposta a la vostra petició ja l’he escrita abans: comenceu per ampliar la vostra base de dades dels escriptors/ores, inciteu-los a participar als vostres actes. Esdevindria una gran revolució i encetarieu un tarannà d’excel·lència.

Per acabar, dir-vos que no vull traure cap profit de la literatura; però, com molts de vosaltres,amb el somriure d’un ésser innocent em donaria per pagat.

Desitge no haver-vos molestat amb aquestes consideracions; no és el meu estil, ni ha estat la meua intenció. Que tingueu un bon dia de treball.

Atentament,
el príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

L’UJI homenatja a Carles Salvador

set. 12, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a L’UJI homenatja a Carles Salvador     

Aquest setembre continuen les activitats organitzades per la Universitat Jaume I entorn el vuitanta aniversari de les Normes de Castelló. En aquest mes es farà un homenatge a Carles Salvador, signatari i difusor de les Normes.

Del 25 de setembre al 27 d’octubre es podrà visitar a la Biblioteca de l’UJI l’exposició del fons d’Enric Matalí dels cursos de valencià de lo Rat Penat, fundats per Carles Salvador. L’exposició es podrà visitar de nou del matí a nou de la nit. Així mateix, el 25 de setembre la universitat organitza la projecció de dos documentals. Aquest dia, a la Llotja del Cànem a les set de la vesprada podrem veure el documental Una llengua que camina, realitzat per Escola Valenciana i Carles Salvador. La llarga vida de les paraules.

La Universitat Jaume I, com a signe del seu compromís amb el redreçament de la nostra llengua i la nostra cultura, ha tingut la iniciativa de commemorar el vuitanta aniversari de les Normes de Castelló mitjançant un seguit d’actes que començaren a l’abril.

La commemoració gira principalment al voltant de tres signataris destacats de les Normes de Castelló: Carles Salvador, Josep Pascual i Tirado I Enric Soler i Godes, a més de Joan Fuster, important difusor de les Normes, de qui enguany se celebren els cinquanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians, tots quatre vinculats per la defensa de l’idioma.

L’Institut d’Estudis Catalans col·labora amb aquest cicle d’activitats, que també es recolzat per l’Ajuntament de Castelló, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ACV Tirant lo Blanc, Àrea de Filologia Catalana, Castelló per la Llengua, Escola Valenciana, Fundació Carles Salvador, Fundació Germà Colón, Fundació Huguet i la Xarxa Vives d’Universitats.

Font: IEC
PDF   ·   Versió imprimible

Conferència a Moncofa de Vicent Pitarch en commemoració de les Normes de Castelló

set. 12, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Conferència a Moncofa de Vicent Pitarch en commemoració de les Normes de Castelló     

Vicent Pitarch, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans  a Castelló de la Plana i membre de Castelló per la Llengua, pronunciarà demà dimecres 12 de setembre, 19.30h, Casal Jove de Moncofa una conferència entorn les Normes de Castelló en els actes culturals organitzats per l’Aplec de la Plana. Aquesta conferència s’insereix dins la sèrie d’actes que la plataforma Castelló per la Llengua ha programat en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, signades a la capital de la Plana el 1932 i que s’han convertit en símbol de la unitat de la nostra llengua i de la voluntat de viure plenament en català.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Almela Artíguez guanya el tercer premi del Núvol de contes

set. 11, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Vicent Almela Artíguez guanya el tercer premi del Núvol de contes     

Vicent Almela Artíguez ha guanyat el tercer premi de la primera convocatòria del Premi Núvol de contes, amb l’obra «Un got d’aigua». Els premis lliurats ahir a la Plaça de la Paraula, dins el marc de la Setmana del Llibre en Català, van ser concedits per un jurat que formaven Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella. El primer premi, atorgat a «Confitura de figa», d’Eduard Ribera, consisteix en un cap de setmana al Priorat dins el programa Priorat Versió Original; el segon premi, per a «Castell de focs», de Pep Garcia i Orri, és una subscripció a la revista L’Avenç i el tercer, que s’emporta Almela (ex-aequo amb «Conte de Nadal», de Damià Bardera), una subscripció a + Vilaweb.

A més, cada membre del jurat apadrina un conte, que ha estat premiat amb un lot de llibres. L’organització ha assenyalat que aquesta convocatòria ha estat un èxit de participació. Hi han concursat més d’un centenar d’autors, de totes les edats i procedències. «Des que vam començar a publicar els contes d’estiu a Núvol, a principis d’agost, hem constatat que són els escrits més seguits i comentats per part dels lectors», han comentat. Més informació, a la pàgina de Núvol.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Teresa Pascual i Àngels Gregori presenten «Herències» a Castelló

juny 7, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Teresa Pascual i Àngels Gregori presenten «Herències» a Castelló     

La llibreria Babel de Castelló acollí ahir la presentació del poemari «Herències», obra guanyadora del IV premi de poesia Manel Garcia Grau, organitzat per la Universitat Jaume I, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Cultural La Nau, la Federació Escola Valenciana i l’editorial Perifèric Edicions. Va obrir l’acte Wenceslao Rambla, vicerector de Cultura i Extensió Universitària de l’UJI, que destacà la rellevància que ha obtingut el premi després de quatre edicions. Les autores, Àngels Gregori i Teresa Pascual, van ser presentades per Ramon Guillem, director de la col·lecció de poesia de Perifèric, vicepresident al País Valencià de l’AELC i membre del jurat del premi. També Olga Carbó, dona de Manel Garcia Grau, va assistir a la presentació de l’obra.

Les autores van explicar que «Herències» és un llibre on estableixen un diàleg poètic a través del qual segueixen un procés de creació construït amb l’impuls que els propis poemes van generant. Dividit en tres parts, les herències patides i les gaudides, viscudes per les autores, passat i present, s’entreveuen en els poemes. El III Premi de Poesia Manel Garcia Grau té una dotació econòmica de 3.500 euros.

A l’altra banda del poema (I)
Camines cada racó de la casa
i ja no et reconeixes.
Aquella tu, a l’altra banda del poema,
no es correspon amb el mirall dels dies.
El calç dels anys
ha clivellat cadascun dels teus esforços
i els records se t’han quedat ancorats a les genives.
Has vingut de lluny, i camines lluny encara
amb el pes del que costa posar el temps en ordre
mentre palpes l’escalfor d’aquelles mans.
Camines cada racó de la casa,
la memòria perduda, les hores desfetes,
i en tu i per tu perdura cada objecte.

A l’altra banda del poema (II)
Una amiga ha vingut a veure’m
a la sala d’espera de l’hospital de Gandia.
M’ha portat una carpeta plena de poemes
i hem baixat una estona, al banc del passeig,
per mirar-los.
A la portada hi diu la paraula ‘Herències’.
És el títol del llibre que estem escrivint juntes
i mentre ella ordena els poemes
alce la mirada cap a l’edifici de l’hospital.
Intente endevinar quina serà la finestra
de la teua habitació,
i a mesura que ella va llegint
en veu alta uns versos,
pense en tot el que he heretat de tu.
Fins i tot aquesta forma tan fràgil
d’impacientar-me per pujar
o d’alçar la mirada
sense que em tremolen els ulls
per buscar-te.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...678910111213»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors