Secció: Blog

El Pont Cooperativa de Lletres reuneix els escriptors del País Valencià a Vila-real en la II Jornada Escriptors a la Vila

Jun 26, 2015   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Intervencions, Notícies, Trobada literària  //  Comentaris tancats a El Pont Cooperativa de Lletres reuneix els escriptors del País Valencià a Vila-real en la II Jornada Escriptors a la Vila     

El dissabte 30 de maig, organitzat per El Pont Cooperativa de Lletres, es va celebrar a Vila-real la II Jornada ‘Escriptors a la Vila’, patrocinada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-real.

Cartell II Escriptors a la Vila, 2015Vora 50 escriptors d’arreu del País Valencià i de les comarques de l’Ebre participaren en aquesta trobada, un espai de reunió i reflexió literàries. L’acte central, obert al públic, es va dur a terme a la sala d’actes de La UNED i va consistir en una taula rodona i posterior debat amb el títol “Les claus del canvi. Fonaments i actuacions per a una literatura amb oportunitats”. La taula va estar formada pels escriptors Mari Carmen Sáez, Enric Sanç, Josep Igual i Josep Antoni Fluixà, moderada per Vicent Sanz i presentada per Susanna Lliberós, ambdós membres d’El Pont.

Les intervencions van llançar idees molt diverses: les dificultats de l’escriptor en donar a conéixer la seua obra, la responsabilitat de les institucions, les funcions i rols dels editors, l’estat actual de la crítica, la necessitat d’educar els joves en la poesia (en la literatura), les particularitats de la comercialització i distribució dels llibres… i més arguments que es van poder seguir en directe per Twitter, a través del hastag #EscriptorsVila i del compte @elpontcoop.

La jornada va continuar al museu El Convent, espai d’art, amb una visita a l’exposició ‘Els cossos agredits’ que va estar guiada pels seus autors, els també escriptors i artistes plàstics Anna Moner i Sebastià Carratalà. Per finalitzar, després del dinar de germanor, tingué lloc un recital poètic on els escriptors assistents van retre homenatge a Carles Salvador i Ovidi Montllor, per celebrar-se els respectius anys commemoratius.

L’experiència ha estat valorada molt positivament per tots els assistents i suposa un bon motiu perquè anualment puguen trobar-se i debatre els escriptors en la nostra llengua, sobre temes que analitzen aspectes diversos al voltant de la situació de la literatura en català al País Valencià.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pau Serrai Joan Bta. Campos, socis honorífics

Jun 17, 2015   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Audiovisuals, Blog, Intervencions, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Vicent Pau Serrai Joan Bta. Campos, socis honorífics     

El divendres 3 d’octubre de 2014, en la sala d’actes del Centre Municipal de Cultura, es va viure un emotiu acte en homenatge a dos grans de la literatura castellonenca, la celebració del nomenament com a socis d’honor de l’associació literària El Pont Cooperativa de Lletres, dels recentment desapareguts Vicent Pau Serra Fortuño i Joan Baptista Campos Cruañes, amb la presència dels familiars dels homenatjats.

Més informació ací

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Garcia Grau i Vicent Marzà i Duch, socis honorífics

Abr 29, 2015   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Audiovisuals, Blog, Intervencions, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Manel Garcia Grau i Vicent Marzà i Duch, socis honorífics     

El dijous 13 de desembre de 2012, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura de Castelló, es va viure un emotiu i sentit acte de l’associació literària comarcal El Pont Cooperativa de Lletres: el nomenament com a socis d’honor de dos dels millors escriptors que ha donat la nostra terra, Vicent Marzà i Duch i Manel Garcia Grau. Per fi us podem oferir ací el vídeo.

Més informació ací

PDF   ·   Versió imprimible

Artur Àlvarez canta a Manel Alonso

Feb 6, 2015   //   publicat per Editor El Pont   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Artur Àlvarez canta a Manel Alonso     

Per ONADA EDICIONS
Publicat a: SALA DE PREMSA-ONADA EDICIONS
http://premsaonada.blogspot.com.es/2015/02/com-una-onada-un-poema-de-manel-alonso.html

“COM UNA ONADA”, POEMA DE MANEL ALONSO FET MÚSICA.

L’escriptor de Puçol ha encetat una campanya de micromecenatge per reunir i publicar les diverses versions musicades de la seua obra poètica. El projecte, titulat “Després vingué la música”, ha estat un éxit, i tot i que encara resten poc menys de quatre setmanes per tancar-lo, ja s’ha superat amb escreix l’objectiu marcat.

Una de les cançons que integren aquest disc és aquesta “Com una onada”, que interpreta el castellonenc Artur Álvarez a partir del poema homònim aparegut a “Si em parles del desig”, el poemari que va guanyar el Vila d’Almassora de l’any 2009.

Precisament, la trobada entorn a aquest poema-cançó entre Alonso i Álvarez és la base d’un article que recull l’escriptor al seu blog, el que s’expressa que els estils dels dos creadors s’havien d’aplegar entorn d’aquella poesia alonsiana “on l’amor i l’erotisme es barregen amb la tendresa i la passió”, característica de la música del castellonenc.

“La música i els arranjaments de Com una onada han estat a càrrec d’Artur Àlvarez i fins i tot els teclats i la percussió, i com en la majoria dels seus treballs anteriors ha comptat amb la col·laboració de Carlos Àlvarez, que ens oferix un impressionant solo de guitarra. Estem davant d’una cançó intimista, cuidada, amb una tornada encomanadissa, que sublima la bellesa del nu femení suggerint un paradís de tendresa i plaer en la mirada d’aquell que l’observa, un goig per als sentits”, conclou el post.

PDF   ·   Versió imprimible

Nel·lo Navarro presenta «Les mans i altres relats de guerra» a la Vilavella (23-I-2015)

Gen 22, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Nel·lo Navarro presenta «Les mans i altres relats de guerra» a la Vilavella (23-I-2015)     

Nel·lo Navarro porta «Les mans i altres relats de guerra» a la Vilavella, en un acte que serà presentat pel poeta Josep Lluís Abad al saló d’actes de la Casa de la Cultura «Manuel Vicent» de la Vilavella el divendres 23 de gener a les 19.30 hores.

«Les mans i altres relats de guerra», presentació a ala Vilavella

PDF   ·   Versió imprimible

Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»

Gen 19, 2015   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»     
Per Alícia Coscollano
Publicat originalment a lacalamanda.com

carles lluch novel·la catalana i novel·la catòlicaCarles Lluch, doctor en literatura catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és una persona implicada en diferents plataformes i moviments culturals relacionats amb el territori, inclinació natural i necessària que combina amb la seua tasca com a professor. És membre, a més, del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i ha estat professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya entre 2011 i 2014.

Amant intens de paraules i publicacions, és l’impulsor d’ un blog Exilis, on incorpora tot allò que el seu ampli i divers univers al voltant de la paraula genera o captura,  a més de col·laborar amb publicacions com La Veu de Benicarló. Lluch va elaborar la seua tesi sobre un gènere poc investigat, la novel·la catòlica catalana, centrada en el període de postguerra però sense defugir el context històric europeu. Naixia, així, Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet, que actualment s’ha convertit en un volum editat per Publicacions l’Abadia de Montserrat. En paraules de Lluch, «tracta una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció». Una visió de la vivència religiosa que és també «ambigua i contradictòria, gens beata».

Carles, a la teua teua trajectòria es troben diferents estudis que giren al voltant del catolicisme o cristianisme, és vocacional,  interès personal, o ganes d’ investigar en un terreny metafísic?

Hi ha un interès en el qual s’ajunten les raons purament intel·lectuals amb les personals. Considero mal coneguda la unió del cristianisme i la literatura, i tanmateix molt important en la cultura catalana del segle XX, i especialment suggestiva durant l’època de la postguerra. Hi ha certa tendència a considerar reaccionari el catolicisme, i els autors que estudio desmunten aquesta visió. A més, a nivell personal m’interessa, perquè uneix dos aspectes, cristianisme i cultura, que per a mi són fonamentals.

Per què vas escollir aquest tema per confeccionar i elaborar la teua tesi, ara publicada? 

M’interessava fer la tesi sobre novel·la del període de postguerra. Altres corrents, com l’existencialisme o la novel·la psicològica, ja eren prou coneguts, i en canvi la novel·la catòlica, que és segurament tan important com aquells en la cultura catalana, havia estat poc o gens estudiada. Vaig llegir alguna de les obres, i em van atraure. El meu director de tesi, Jordi Castellanos, em va esperonar en aquest camí, ell també creia que calia dedicar-hi una tesi.

La novel·la catòlica catalana volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector, independentment de creences.

La investigació va obtenir un reconegut premi.

Vaig presentar la tesina al Premi Cristianisme i Cultura que convoca la Fundació Joan Maragall, i me’l van concedir, l’any 1998. Hi estudiava uns antecedents dels anys vint i trenta. Es va publicar l’any 2000 amb el títol La novel·la catòlica a Catalunya. Precedents teòrics (1925-1936).

Quants anys vas invertir i quines serien les troballes més sorprenents al llarg de la teua investigació?

Ha estat una història atzarosa i amb moltes interrupcions. Entre els anys 1996 i 1999 m’hi vaig dedicar a temps quasi complert, gràcies a una beca d’investigació de doctorat. Durant els anys posteriors, anava avançant a base de restar temps a les vacances i amb escapades puntuals a les biblioteques barcelonines. Entre 2008 i 2009 vaig dedicar nou mesos d’excedència a fer la redacció de la tesi. La troballa més sorprenent seria comprovar l’impacte real que un corrent que avui en dia pràcticament ningú no coneix, la novel·la catòlica, va tenir durant dècades a tot Europa, i també a Catalunya. I també la descoberta d’obres absolutament impactants, com Incerta glòria de Joan Sales, o El mar, de Blai Bonet, obres mestres al meu entendre.

carleslluch

 

A que et refereixes, o ens referim, quan parlem de novel·la catòlica?

La novel·la catòlica era un corrent novel·lístic que intentava indagar en el sentit de la vida humana, com altres corrent de l’època (l’existencialisme, per exemple), però ho feia des d’una perspectiva religiosa. Alguns dels autors més destacats són molt coneguts, com Graham Greene; altres van ser molt cèlebres durant la postguerra i ara han caigut en cert oblit, com Georges Bernanos o François Mauriac. Presentava una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció, pensem que acabàvem de sortir de l’experiència de la segona guerra mundial. La visió de la vivència religiosa que mostra és també ambigua i contradictòria, gens «beata».

El llibre tracta essencialment de tres escriptors referents. Per què?

Senzillament, perquè Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet són els tres autors que van dur a la pràctica de manera més conscient una aproximació a la novel·la catòlica en català. Tot i que difereixen molt entre ells, la qual cosa també indica que la novel·la catòlica és un corrent molt divers.

Quines coincidències i diferencies hi podem trobar entre ells, de manera genèrica?

Tots tres mostren la influència temàtica dels grans autors de novel·la catòlica, especialment Bernanos i Greene: la preocupació existencial i transcendent, el tema del mal en el món. Però, de fet, si llegim les seues novel·les veurem unes diferències profundes de to, si bé no tant en el sentit d’allò que volen expressar. Sales parteix de l’experiència històrica concreta de la guerra civil, i presenta uns personatges als quals el conflicte bèl·lic porta a interrogar-se sobre el sentit de la vida. Benguerel és segurament el menys original i fa novel·la psicològica amb molta influència de Mauriac. Bonet és, en canvi, el que aporta una obra més personal i original, pel to poètic de les seues novel·les, i pel caràcter torbador dels seus personatges, obsessionats amb la idea del mal; és també l’autor més metafísic.

Creus que autors com els que investigues al teu assaig, persones com Sales, Benguerel i Bonet, estan reconeguts com autors de prestigi?  

La figura de Joan Sales ha gaudit en els últims anys d’una gran revaloració, i avui en dia és considerat, efectivament, un dels quatre o cinc millors novel·listes catalans del segle XX. Blai Bonet, en canvi, mereix ser rescatat, sovint se’l valora més per l’obra poètica (i encara no prou) i s’obliden les seues novel·les, que són absolutament fascinants, modernes i pertorbadores. Xavier Benguerel no gaudeix avui dia de gaire prestigi, però va tenir un paper molt important en el desenvolupament del gènere novel·lístic durant la postguerra.

Aquestes novel·les no promulgaven cap caire moral o conservador, aleshores, tampoc no guardaven cap espècie de formula moral, allò que es podria anomenar ‘històries  exemplars’. Llavors, indaguen i es fonamenten en l’experiència i la condició humanes?

Efectivament, intentaven defugir el risc de fer moralitat, com s’ha fet molt sovint des de posicions confessionals. El conflicte religiós que mostren és interioritzat, i per tant es troba a un altre nivell que la moral. Tampoc pretenien demostrar ni convèncer de res, sinó que se servien de la manera cristiana d’entendre l’home per a explicar què és ser home enmig d’un segle convuls i en crisi humana permanent.

Quines coincidències hi podem trobar en l’estil i temàtica de la novel·la catòlica europea que va sorgir en aquells temps a països com França o Anglaterra i l’escrita als Països Catalans?

Cada autor català era diferent, com he dit. Coincidències temàtiques n’hi ha moltes: la visió d’una cristianisme paradoxal, ambigu, contradictori i angoixat; la predilecció per personatges poc edificants, que viuen dominats per alguna baixa passió, pel mal o fins i tot pel crim; la presència d’un personatge capellà com a excusa per a introduir determinats temes transcendents; la crítica de la hipocresia farisaica de molts cristians… Quant a l’estil, la predilecció per l’ús de la primera persona, perquè afavoreix un to de confessió personal que s’adeia a la temàtica.

A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política

Posteriorment a la Guerra Civil, la llengua com a ens social perseguit, va trobar un paraigua sota el qual mantenir-se dins de l’àmbit de la novel·la catòlica?

No tant en la novel·la catòlica, com dins d’alguns àmbits d’Església. A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política. L’Església catalana va jugar un paper cabdal en la resistència al franquisme.

A partir dels anys seixanta, ja podem trobar aquest tipus de novel·la traduïda al català. Estem parlant de l’excepció? 

Les traduccions al català van ser prohibides pel franquisme fins als anys seixanta. Per tant, la novel·la catòlica europea es va llegir bé en llengua original, bé traduïda al castellà, durant els anys cinquanta. Quan es traduí al català, tot i que es va fer de manera massiva, la seua influència començava a decaure.

carles-lluch-novella-catalana-i-novella-catolica-2

Hi ha qui creu fermament que l’anticlericalisme té raons de ser de pes, que s’ha construït històricament a pols l’antipatia. Un  coneixement més profund de la literatura al voltant d’aquest estament, mitigaria o potenciaria aquesta sensació? 

La novel·la catòlica, certament, dóna una visió del cristianisme més oberta de la que es té des de sectors no confessionals. Perquè és una novel·la amb una visió més evangèlica, menys proselitista, de la religió. Els protagonistes de les novel·les dubten, es plantegen més preguntes que respostes, i aquesta sensibilitat resulta més pròxima al lector. Era una novel·la que volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector independentment de creences.

Tenim, en general un gran desconeixement sobre autors del territori de parla catalana que s’han desenvolupat en aquest àmbit? Quines obres aconsellaries? 

No només en aquest àmbit, crec que en el nostre entorn no coneixem prou la nostra literatura, que ha donat autors i obres de gran vàlua. Pel que fa a la novel·la catòlica, aconsellaria sobretot dues novel·les, que ja he esmentat. Incerta glòria, de Joan Sales, la seua única però magna novel·la, una obra complexa que ofereix moltes i riques lectures, i un gran testimoni de la guerra civil. I El mar, de Blai Bonet, del qual també recomanaria Judes i la primavera: són novel·les molt atraients, diferents, molt líriques, en què importa més el com que el què s’explica. De Xavier Benguerel destacaria El testament i L’intrús, obres fetes amb gran ofici.

La religió, la manera d’entendre la religió catòlica, o el cristianisme, no té pàtria, ni màtria ni fronteres? 

Certament, tot i que els autors que estudio tenien tots molt clara la seua catalanitat, i de fet Sales i Benguerel van viure a l’exili pel fet d’haver-se compromès amb la causa política i cultural catalana. Són autors que demostren que es pot ser nacionalista i creient sense contradicció.

Que té a vore Vicent Andrés Estelles amb la novel·la catòlica  catalana, un poeta que també has estudiat? El lligam podria estar en un cert humanisme, o són interessos paral·lels però que no tenen  res a vore? 

No tenen res a veure. A banda de la tesi, de manera puntual m’he dedicat a fer estudis sobre altres autors que m’han interessat. Tot i que, pel fet de començar a escriure en la mateixa època, comparteixen aquella preocupació existencial, la reflexió humanística en un moment de postguerra.

PDF   ·   Versió imprimible

Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir

Des 9, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog  //  Comentaris tancats a Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir     

Nadales Novelles 2014, nadales de la planaAmb el suggeridor títol de “Dotze Nadales Novelles per a Castelló”, el poeta Vicent Jaume Almela Eixau i el músic i compositor Pepe Falomir Almela, van crear aquest treball que tracta d’afegir uns cants nous al repertori nadalenc de la nostra terra, unint el paisatge més reconegut i viscut de la ciutat i el seu terme municipal amb elements tradicionals d’aquesta festivitat.

Les nadales es van estrenar l’any 2009, al Centre Cultural la Marina del Grau de Castelló i també a Benicàssim, i en els 2010 i 2013 al Teatre Principal de Castelló, aquest darrer any en versió musical de Juanjo Carratalà.

Enguany, amb el nom de “Nadales de la Plana” tornen a interpretar-se, en la versió musical de Falomir, però s’hi afegeix l’adaptació per a coral i els arranjaments de Ferran Badal. Seran interpretades per la unió de dos corals, l’Orfeó de la Universitat Jaume I i la Coral Ad Libitum; més de setanta persones dirigides per Toni Planelles i Ferran Badal, amb acompanyament musical dels dèsset músics que conformen l’Orquestra Camerata Castelló i l’actuació com a solista de la soprano Sandra Ferró. El mateix poeta autor, Vicent Jaume Almela, serà l’encarregat d’encadenar la interpretació musical dels temes amb el recitat dels versos. En aquesta ocasió l’acte serà presentat per Vicent Ortíz i significarà un homenatge especial al compositor de les nadales, el recentment desaparegut José Falomir Almela.

Els concerts tindran lloc en les localitats següents:

NULES
Teatre Alcázar
dissabte 13 de desembre de 2014
20.00 hores.

ALMASSORA
Sala d’actes de la Casa de la Cultura
diumenge 14 de desembre de 2014
19.00 hores.

EL GRAU DE CASTELLÓ
Centre Cultural La Marina
divendres 19 de desembre de 2014
20.30 hores.

PDF   ·   Versió imprimible

Valencians i catalans: Miquel Calçada oferirà una conferència a Vila-real

Nov 13, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Valencians i catalans: Miquel Calçada oferirà una conferència a Vila-real     

Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari (1714-2014), oferirà la conferència «Dos països, una mateixa història», a la Casa Mundina de Vila-real el pròxim 20 de novembre a les 19.30 hores. L’acte ha estat organitzat per l’associació cultural Socarrats de la localitat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-real. Pocs dies després de la consulta viscuda a Catalunya pel dret a decidir, l’evocació del passat històric de catalans i valencians és de plena actualitat i és en aquest moment de vitalitat social que Socarrats ha volgut convidar Calçada per «parlar de la connexió històrica dels nostres països en el decurs dels darrers segles».

Flyer_Miquel_C

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres

Oct 20, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres     

maria-folch-segarraMaria Folch Segarra és des d’avui nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres. Com explica al seu blog, Un altre país, des de fa temps volia formar part d’aquesta associació d’escriptors: «Quan escriga una novel·la la primera cosa que faré serà fer-me sòcia». Va nàixer a Castelló de la Plana, va estudiar Història Contemporània a València i després va estudiar uns mesos a Londres. Ha viscut setze anys a Roma i ara viu a Ginebra. Té en edició la novel·la «Després vénen els anys», que en breu serà publicada per Drassana i té prevista la seua presentació a València i a Castelló el mes vinent. Per a El Pont és, per moltes raons, un honor i tot un valor tindre la Maria Folch entre els associats. Benvinguda!

Un fragment de la seua novel·la:

Llàstima que ningú haja escrit una gran novel·la sobre Castelló, totes les ciutats se’n mereixerien almenys una. Jo ja me la imagine, una novel·la llarga escrita als anys 70, sobre una ciutat menuda i riqueta, de principis del segle XX, amb exportadors de taronja i casino. I republicans, capellans i collidors. Una saga familiar d’eixes que m’agradaven a mi, en la qual dos germans acaben, inevitablement, en bandes oposades d’alguna barricada o d’algun front.

 

Si la voleu conéixer una mica més, podeu veure aquest vídeo i passejar-vos amb ella una estona per la ciutat de Roma:

PDF   ·   Versió imprimible

Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra

Oct 12, 2014   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Intervencions  //  Comentaris tancats a Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra     

Acte de nomenaments com a socis d’honor d’El Pont a Vicent Pau Serra i Joan Baptista Campos

El divendres 3 d’octubre de 2014, en la sala d’actes del Centre Municipal de Cultura, es va viure un emotiu acte en homenatge a dos grans de la literatura castellonenca, la celebració del nomenament com a socis d’honor de l’associació literària El Pont Cooperativa de Lletres, dels recentment desapareguts Vicent Pau Serra Fortuño i Joan Baptista Campos Cruañes, amb la presència dels familiars dels homenatjats.

L’acte, presentat per Manel Pitarch, va començar amb les paraules del membre d’El Pont i acadèmic de l’AVL, el catedràtic Lluís Meseger, encarregat de glossar la transcendència literària i l’aportació a la nostra cultura, dels dos escriptors. A continuació de les breus paraules, va ser el president d’El Pont, Vicent Jaume Almela, qui va lliurar a les famílies un record del nomenament, recollit respectivament per Lola Gozalbo (Joan B. Campos) i Paquita Roca (Vicent P. Serra), les quals van dedicar un agraïment als presents i uns versos en record dels homenatjats. També van intervindre amics més propers de Serra i de Campos, incidint en la relació més personal, de la mà de l’escriptor Joan Andrés Sorribes i del secretari de l’associació cultural la Barraca del Grau de Castelló, Joan Torrent, ambdós amb paraules vestides de profunda emoció.

La segona part de l’acte va estar dedicat a recitar d’obres de Serra i de Campos, una apartat que va obrir el cantautor Artur Álvarez, interpretant dos temes musicats per ell mateix i estrenats per l’ocasió: «Tu ets», de Vicent Pau Serra i «Aigua que ve de la mar», de Joan B. Campos.

Seguidament, alternant-se en una variada lectura de poemes, intervingueren els escriptors i poetes de l’associació: Josep Porcar, Susanna Lliberós, Toni Pitarch, Josep Lluís Abad, Romà Bernad i Vicent Usó. En la secció, micròfon obert, recitaren, Paquita Roca, Eva Gozalbo, María Jesús Abad i Maruja Bueno. Sens dubte, un homenatge ben merescut, que uneix els noms d’aquests escriptors als de Vicent Marzà i Manel Garcia Grau, nomenats socis honorífics l’any 2012.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...567891011...30»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner