Etiqueta / Tag: Artur Álvarez

PUNYETES SOTA PRESSIÓ O ERA POETES?

juny 2, 2020   //   publicat per Josep L. Abad   //   Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a PUNYETES SOTA PRESSIÓ O ERA POETES?     

El nostre amic Artur Àlvarez no ha pogut dur a terme el seu darrer projecte de construir un disc sobre l’Ausiàs March, gravar-lo i imprimir un llibre de poemes sobre la trilogia del cineasta Krzysztof Kieślowski. De fet, la feina la té feta, però no l’ha pogut materialitzar.

L’obra d’Artur Àlvarez

No crec –des de l’inici– en aquests projectes de Crowdfunding o Cooperació col·lectiva, en aquest cas concret Verkami, ni en analitzar si s’agafen amb el mateix interès i tracte qualsevol dels seus projectes, tot açò  vaja per endavant. Personalment sempre he decidit jo fer el que vulga amb tot allò que dic i escric, però respecte altres maneres de fer i pensar.

Artur, un treballador de la cultura (música i poesia) ja havia fet algun altre projecte abans i li havia eixit bé la jugada. Aquesta vegada no ha estat el cas. Ha arreplegat 575 € dels 1400 que necessitava per realitzar el projecte

Parlem amb llibertat de nombres i fem una ullada al tema: 43 membres del Pont de les lletres, més 19 autors del Núvol poètic, més 1 poeta del disc 10 poetes contemporanis del País Valencià que no es troba als altre dos grups farien 60 persones.

Si tots els amics i persones hagueren mogut 20€ pel projecte darrer d’Artur, hauria aconseguit 1200 €. Ens faltaven 200 € tan sols per enllestir el projecte, però no.

Em reserve la opinió –car la desconec i en aquesta vida no vull saber-ho tot– sobre l’interés i recolzament de companys, amics i coneguts. De fet estic passant una gran vergonya, si aquesta és la consciència militant i estima per la nostra llengua. Alguns tenen la boqueta molt ampla: per a què?

No he vist cap miserable institució que pose la freda xifra de 200€ per arrodonir un altre projecte per fer país. Associacions d’escriptors? (arf), Quines, Quantes, Com?, Societats literàries del País o Països catalans?(gloc-gloc), “Gente guapa de la poesia”?, els qui ocupen portades a periòdics i revistes (no sé com sempre ixen els mateixos; vaja serà pels contactes i amistats, prou normal, humà, punt final), institucions acadèmiques, Universitats (catacrac), Institucions sobre la llengua nostra (barrabim-barrabam), Editorials ( ai les editorials que em tenen el cor robat des de l’inici càlcic dels meus ossos, -buu fantasmes-), solidaritat poètica 5.0 (plof) i qualsevol altra mandanga d’aquest tipus, a banda dels individus que mengen paraules i excreten literatura, tots aquests semblaven fer una becaina, desapareguts, absents, boires místiques, imparable invisibilitat, hologrames amorosos.

El nostre company està de volta de massa coses, té superades situacions estranyes com per capficar-se per aquesta experiència personal que li ha tocat viure. I me n’alegre per ell. Jo sé qui l’habita i per què i com bateguen les seus verges aigües.

Però tinc una gran VERGONYA per tot açò ocorregut.
Au, valents i sabuts, que cadascú es mire a l’espill.
Som indiferents, de fa massa temps, a les justificacions.

Artur diu que alguna cosa pensarem: Amén, sí amb accent, un gran accent.

Massa falta ens fa!

https://elnuvolpoetic.bandcamp.com/

https://arturalvarez.bandcamp.com/album/10-poetes-contemporanis-del-pa-s-valenci-2018

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris

abr. 22, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris     

La petita sala de la Casa de la Cultura de Castelló s’omplí divendres passat per a acollir l’espectacle poètic i musical «L’horitzó lluu un badall», l’homenatge que els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres van voler retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs. Més d’un centenar de persones van gaudir dels versos del poeta que, en uns temps difícils, va mantenir viva la creació poètica en català a les comarques de Castelló. L’apertura de l’acte va anar a càrrec del cantautor Artur Álvarez, amb el seu fill Carles Álvarez al piano, que posaren veu i música al poema «A la torre de marfil». Després, la poeta i periodista Susanna Lliberós, que conduí tot l’espectacle, féu una semblança inicial de l’homenatjat i presentà els poetes encarregats de l’homenatge líric: Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela, Lluís Meseguer, Romà Bernad i Toni Pitarch.

En una primera part, els cinc escriptors, exquisidament acompanyats pel pianista, van dir poemes de Peris, versos que anaven i tornaven de l’època més pairalista a la més intimista. El també professor Lluís Meseguer, amb l’amena oratòria que el caracteritza, intentà resumir aquesta evolució de l’obra de Peris, profundament arrelada a la cultura grecollatina, i reivindicà, sobretot, la mediterraneïtat com a bressol dels valors que encarnà el poeta de La Plana. Susanna Lliberós, també autora del guió de l’acte, va saber trenar amb traça les motivacions de cada poema recitat amb la biografia de l’homenatjat, amb pinzellades soltes que permeteren al públic recordar o, en el seu cas, idear el món creatiu i personal de Miquel Peris. Durant la segona part, els poetes recitaren poemes propis, escrits a propòsit de l’homenatge. El cantautor Artur Álvarez interpretà també el cèlebre «Cante per fora, plore per dins» i, ja de nit, tancà l’acte amb la peça «Fes soneta». Cal recordar que les tres peces musicals formen part del projecte «A recer de la mar», homenatge musical i poètic que serà presentat el proper divendres 4 de maig al Teatre Principal de Castelló. Les paraules de cloenda de Lliberós foren per recordar els assistents que, en els temps que corren, amb la generositat demostrada pels escriptors, pels músics i pel públic assistent, encara «l’horitzó lluu un badall»:

L’agost el 1983, Miquel Peris escrivia uns versos visionaris, atemporals, que ens semblen ara necessaris per a buscar la serenitat que cal per a defugir les negres primaveres que ens pinten l’FMI i companyia: «Com ja conec, amic, el món que t’ha tocat viure la vida, vull fer-te una comanda. Descansa, atura’t, pensa, gaudeix la silent ombra que t’ofereix l’ombrívola xiprera, i parla amb tu mateix. Potser colombraràs el cim on viu la calma».

A continuació podeu escoltar alguns fragments d’«A recer de la mar»:

Guió de l’homenatge (PDF) :: Programa de mà (PDF) :: Guió de Susanna Lliberós (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

Artur Àlvarez

jul. 29, 2011   //   publicat per Artur Àlvarez   //   Autors  //  Comentaris tancats a Artur Àlvarez     

Lloc i any de naixement

  • Castelló de la Plana, 1957

Nom complet

  • Artur Álvarez Boix

Nom de ploma

  • Artur Àlvarez

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • Petites necessitats, 74

    De fa temps no parles, no. Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la […]

  • Petites necessitats, 73

    El BollulloTens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles. No tens boca, però […]

  • Petites necessitats, 72

    Las TeresitasNo existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels […]

  • Petites necessitats, 71

    Avui ella vola pel seu nom. Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci […]

  • Criatures perdudes de la vida

    Títol: No sabràs el teu nomAutor: Vicent UsóBromeraAlzira, 2020163 pàgines  Carmeta, del Mas […]

  • LA GUERRA DE PERSONATGES ANÒNIMS

    DAVID CASTILLO (2020). El tango de Dien Bien Phu. Barcelona. Edicions 62. Quan els primers mesos de […]

  • Petites necessitats, 70

    I si mai ningú no hagués conegut cap paraula? I si per això no haguérem vorejat […]

Tots els blogs dels autors