Etiqueta / Tag: Josep Lluís Abad i Bueno

Petites postals per a Grupeco, 37

Oct 13, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 37     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

Tot allò que se m’escapa

A Isabel Molés.

Estimada Isabel, t’escric  aquesta postal enmig de l’hort on cavil·le totes aquestes lletres. A poc a poc assumisc com l’oblit em visita i accepte que per més voluntat posada i empeny no canviaré el món.

Amb el transcórrer dels dies he comprès que no existeix cap voluntarisme, ni enaltiment fatu de cap individu que puga sostenir aquesta tasca.

Camine entre els fraus amb el cap cot i una màrfega de pensaments  s’entortolliguen i fan sotsobrar la meua ànima. Em cau el sol de biaix i no puc amb la pena i tristesa que arreplegue cada jorn i que, desballestat, xafe.

Però aleshores Isabel, recorde el teu missatge:- Bon dia Príncep, ja és primavera!

I des dels teus quatre anys comprenc que sóc un miserable per tota la bellesa que se m’escapa:

El vent que et canta al bosc,

el despertar del gerani jaspiat,

la formiga que amb l’ànima transporta l’aliment futur,

els noms blancs afegits als teus somnis,

les músiques que et fan vibrar,

els teu llostrejar en l’amor,

el voleiar silenciós de les fades,

les mans dels pares que sempre t’acompanyen,

tantes i tantes altres coses…

Bellíssima Isabel, ara no comprendràs aquests enginys de paraules que t’adrece. Ho sé. Però els he plantat al cor dels teus pares  on creixerà una delicada flor per acompanyar-te; viurà molt més enllà de les estacions i serà sempre amb tu.

És per la innocència que la teua dolça veu en mi desperta i com una almoina, m’ha obsequiat tot açò que és massa i se m’escapa.

T’intente un tobogan de paraules; te’l dibuixe per mormolar-te, tímid, com t’estime.

No mai oblidaré aquell teu  “Bon dia Príncep, ja és primavera”.

Empetitit per la teua llum, sempre seré teu. I tu, en aquest cor, la primavera.

La web d’informació de Grupeco

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 36

Oct 5, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 36     

Nit i diapetites-postals

De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert.

Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet, darrerament, en dies passats. El somni ha sigut un que sempre és repeteix aleatori: “tinc examen de sociologia i no he tingut temps de preparar-me’l”. La causa sempre era, en aquells anys, que no tenia tots els apunts per causa de la pluja.

Aleshores anava a la Universitat amb motocicleta i si plovia restava a casa. Pensava que algun company me’ls passaria i això no mai ocorria.

Així i tot vaig superar totes les proves i anys més tard les oposicions: recorde l’encerrona en un dia de cel blau i esplèndid a la ciutat de Barcelona; vaig sorprendre el tribunal amb l’etnometologia americana de Harold Garfinkel durant 55 minuts.
I així, sense saber-ho, s’inicià aquella drecera que em portà al  temps assoleiat del teu viure.

La nit, la pluja i els somnis d’abans que tornen a sorgir d’aquesta caixa blanca que és la ment.

Ara, ja de dia, ennuvolat i gris, tu te m’acostes sigilosa amb el teu amor fet record i perfum.

T’inspire: tots els temors, els boscos d’argelagues i esbarzers esdevenen móres i plaer; han construït el llogaret per on la meua ànima encara vagareja.

Creus que saps tantes coses de la vida i te n’adones d’aquesta falsedat, car ella, es presenta com regal. I és que vull dir-te que els records, paraules fetes carn en mi, neven sempre eterns, i per això mateix, no mai moriran.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 35

Set 28, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 35     

Mona de Pascuapetites-postals

La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen.

Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé.

Gràcies a la ment he rescabalat aquell xiquet que encara sóc i dintre meu batega i els capvespres amb els pares i germans a la sequieta del Roig.

I la mona em diràs?

La meua sort ja fa temps que la vaig dipositar en el cor de la dona dels núvols: farà com tres setmanes que diàriament em cruspisc amb sagrada veneració la massa d’amor cuita que les seues mans varen fènyer per a mi: fermenta en mi la seua vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 34

Set 21, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 34     

Cremant llenyapetites-postals

Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida.

Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc.

Altres vegades les poderoses flames, no podrien esborrar del cos totes les tempestes viscudes de la nostra supervivència.

Avui, novament, arreplegue entre els fraus les branques i fulles de la poda quotidiana.  Agimponar-se, redreçar-se, fer tentines, gatejar tots els verbs, conjugar-los, infinits, com tu.

cremant llenyaElls restauraran cada cèl·lula d’amor per renovar-nos lliures, independents.

I així forçar-nos -contra els meteors diversos de l’existència- com l’au fènix que en nosaltres sempre existí, existeix i per humils i trencadisses lletres, ens sobreviurà.

Has de creure’m, jo sempre ho he sabut: no hi haurà mai res que engrillone la llibertat viscuda dels nostre amor.

PDF   ·   Versió imprimible

Què era el Pont i en què s’ha convertit?

Set 15, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts esparsos, Diversos  //  Comentaris tancats a Què era el Pont i en què s’ha convertit?     
img_20160913_182840798-01

Jana als afores de la Vilavella

Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger.

Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà.

No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines per tal d’orientar-se en aquest camí vital.

Abaixe els ulls cap a les 38 mirades de companys del Pont i busque en els seus ulls tan sols un lleu vestigi que són vius, que aquest Pont aviat no serà derruït.

Què diuen els companys? Provoquen o publiquen en aquest úter rodó i oxigenat?
Paladegen els mots i amb ells titil·len?
Ha esdevingutimg_20160913_192201-01-01 el Pont tan sols un trist reservori que aglutina caduques informacions?

Comparteixen poemes, música, lectures, llibres, horitzons novells, el bategar de les paraules?

Són els escriptors una fauna hiperbòlica, egotista i dissecada? Suren en fornícules sens color?

A la meua vora, hieràtica, Jana observa el moviment d’uns llavis que dicten pedres com paraules.
Allunyat de qualsevol passió, desenganxat dels mots, els veig partir sense importar-me llur destinació.

El Pont és i serà allò que els seus membres vulguen ser, escric sota un horitzó descafeïnat.

Plovisqueja en aquest capvespre de setembre: les oronetes sobrevolen el lent passeig dels núvols que m’escolten. No em mulla la melangia, ni em dessagne de tristesa, no existeix cap por.

 

 

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 33

Set 14, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 33     

petites-postals

L’hora

Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del  resultat del canvi i el que això suposava.

Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments.

Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules?

No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència.

Amb deler observava les teues mans, el to de veu i l’aire que, subtil, formava part del teu cos.

I et rebatia acovardit perquè aquest moment -tempus fugit- s’acabaria.

Tu te n’havies anat de viatge al sud dels meus desitjos i jo vaig arribar a un atzucac amb una trista llum.

Assegut en un banc d’arenita i un cop més, a les arnes dels fanals d’Aín els demanava el mode de recuperar l’hora d’amor que aqueixa convenció no mai més ens tornaria.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 32

Set 7, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 32     

Miracle

petites-postals

No m’ho explique, de veres.
No hi ha cap explicació.

Simplement mire cap enrere en el temps i veig com el mots s’arremolinen en aquestes postals.

Intentes recordar-les, la 4, la 12, la 23 i em pose les mans al cap.
És com un cicle, com l’aroma de les flors del taronger que torna cada any, cada estació.

Arribes a creure’t que posseeixes el control, que en l’escriptura tu dirigeixes les regnes de la subtil creació… Però no, no res d’això recompon aquest trencaclosques.

Hi ha la fe, sí. Una fe bidireccional que et demana i a qui respons enlluernat.

Hi ha també la mística de l’encontre; les paraules segueixen la llum regalada. Ets brúixola de l’encís i elles et trien, no hi ha motius concrets, perquè sí. Tremoles d’absoluta felicitat.

Escriure.

Escriure-vos amics i amigues, escriure-vos amb un amor total: el miracle de l’apertura del cor batent, la feina oculta, sincera, honesta, tranquil·la; la servitud de l’alquimista que balla fent voltes i més voltes amb les paraules, però no mai es vanta.

Ploure de vida, l’actitud perenne de tot escriptor: copsar el món i brindar el compromís.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 31

Ago 31, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 31     

Petit detallpetites-postals

A Guillem i Ana, fills meus.

Avui he restat sol de bon matí a casa. Mecànicament el cervell, tot just després de desdejunar-me, ha pujat a endreçar les cambres dels somnis i ha restat paralitzat en obrir les persianes.
No, no entrava cap raig de llum solar, car el cel vestia de plata trista. Però en un racó de la taula ha vist una nota petita i senzilla: “te vull”.

Al costat, l’ordinador restava en suspensió i uns apunts mullats de colors fosforescents assenyalaven la nota.

Quanta emoció continguda en aquestes sis lletres, quants silencis, quants secrets!

Aquests vaivens dels gestos pronunciaven per a mi el que diem amor: la mà que ha buscat el paper, els ulls que endreçaven els mots, els batecs del cor que reconeixeran aqueixa emoció.

No he volgut tocar res de la taula, no; i mentre feia el llit me n’he adonat com les sis lletres em somreien i observaven.

Gràcies als dos he tornat a creure en allò que es pensa i no es diu, però existeix: vosaltres li heu dit a la plata del cel trist que jo veig, que l’amor encara és viu.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 30

Ago 24, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 30     

Avaluació.petites-postals

 

Vinga va, qui vol avaluar-me?

M’ he passat durant 35 anys avaluant persones, acadèmicament és clar.

Però avui voldria que m’avaluàreu. No tingueu pànic, ni por. Feu-ho, no us en priveu. Parleu amb honestedat. Completeu-me el trencaclosques, la meua realitat. No oferiré cap resistència, ni agafaré les vostres paraules com un assumpte personal.

Anys arrere, jo era una andròmina estranya; semblava tranquil, però internament era un malcarat; ara he descobert que esdevé un bon exercici per tal de créixer, per veure’t en les mans dels altres, per creure i confiar.

Podeu dir allò bo i allò dolent, expressar quan m’heu vist de lluminós cel o en les hores del profund clarobscur. No patiu per res. Acceptaré tot allò dit. Al vostres vents onejaré.

És hora d’acceptar-me, de considerar-me un humà corrent aquell qui pot ser criticat i corregit.

Al capdavall, ara tan sols em resta estimar-me i esbandir aqueixa falsa compassió que em professava.

Sí, estimar-me, perquè tots vosaltres heu fet que, per una banda o per l’altra, serenament em reconcilie i abandone tot intent de ferir.

Si us plau, avalueu-me; arribats ací ho considere el més preuat regal.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 29

Ago 17, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 29     

De com la literatura transforma la nostra vida.petites-postals

Ple i arrebossat per la llum, me n’adone com d’ignorant sóc, quantes mancances tinc, com d’immadura ha estat i es presenta la meua empatia envers tothom.

Respire amb profunditat i tanque els ulls; escolte com un mormolar dels ocells, el cant amable de l’aigua, la granota que rauca, el treball d’un pica-soques, amortit, ben lluny. Batega el cor, es desborda la ment.

Amb aquesta riquesa actual, buide tots els pensaments, les paraules lentament s’esfumen; sóc boira, vent que tremola.

Per què l’odi, per què tanta maldat, per què l’orgull que picona vides anònimes, per què la impenetrable supèrbia i l’elàstica cobdícia?

No hi ha capacitat d’anàlisi, molt menys encara d’introspecció i eternament llunyana la intenció de fer justícia en aquest petit món.

Ara emmudisc i escolte la natura que parla; sóc plena harmonia: mireu, l’Univers.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345678»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner