Etiqueta / Tag: Josep Lluís Abad i Bueno

Petites postals per a Grupeco, 18

Jun 1, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 18     

petites-postalsSempre vaig molt davant vostre, estimats lectors. Quan vosaltres llegiu l’escrit , no és que l’haja oblidat, però han passat massa dies des que em saludà i el mire a aqueixa distància que ens l’allunya de les presses i el desig.

Sí, m’hi identifique; però d’altres llocs m’anuncien les paraules amb els seus carrers i terrats, amb balcons i un sol que fa repicar les campanes, mirades i persones diferents.

No cregueu que és ben fàcil connectar els nostres mons.

Però aleshores, un moviment tan senzill com mirar el cel, de nou ens uneix. Perquè alguna volta el mirem.

M’he acostumat a mirar el cel dels altres, amb les llums i les ombres, car les meues també són així.

Sóc un home ordinari, però amb paraules per baluard!

No m’amaguen, ni em defensen; hi trobaràs recer si amb els ulls nets les dius i t’habiten.

Vet aquí aquesta pau humil que vull transmetre’t.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 17

Mai 25, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 17     

Comiatpetites-postals

                                                A Jordi Roselló i José Pascual;
                                               a la memòria del seu pare.

La nit ha estat com de costum. Sembla com si no hi haguera res i tan sols regnara el silenci i un buit absolut on cap tota la soledat del món.

Jo dorm i em desperte alhora.

Voldria acotxar els teus somnis de xiquet, pare.

Els he imaginat tantes voltes, no te’ls he preguntat, poques vegades; sí, te’ls he demanat i quan me’ls explicaves me n’adonava com de distints varen ser als meus. Però també els tingueres. Un de tants fórem nosaltres.

Ara quan la vida se t’escapa enmig d’aquesta obscura quietud, faig repàs dels temps compartits, de les paraules, dels valors, del pacient i callat voler quotidià.

– Demana’m aigua, demana’m pa, un tros de cel, el sol, la llum, les meues mans.
Tot t’ho duré fill…

Això em deies mentre no entenia significats, però coneixia que allò amb què m’acaronaves era bell i bo.

Tan sols això puc fer, romandre com un petit fanal a la vora de qui fou mariner quan jo era un innocent grumet.

Estimat pare d’aigües dolces i salades,  estimat pare d’un viure sense por davant dels meteors.

Que tingues bon vent i vela ampla per aquest darrer viatge teu.

Has de saber que nosaltres siga en la memòria oculta de la pell o el cor de primavera cíclica que ens renova,  sempre t’estimarem…

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 16

Mai 18, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 16     

petites-postalsSe’n va la llum, sí, i una pedra rere l’altra del camí poden fer que entropesses i caigues –gàbia de foscor- en desesperança.

I invisible dius tu: –  Sempre fas cercles al voltant del mateix.

Fa temps que te n’anares i aquesta saba de felicitat és tan sols un cruel record, l’apunt d’un àlbum, ara lleu claror. Com és de còmode abandonar-se al naufragi!

Resta una mà que tremolosa ja no encerta ni la música, aquella memorable suite – Gayan, d’Aram Khatchaturian- que cantàrem i ballàrem d’adolescents.

Neva melangia en aquest capvespre.

Mentre escric, intente amb paraules aquell amor possible, que, definitiu, no s’esborre,  bandejar aquest panteix que a les ombres el mena i, neguitós, sols vacil·la.

Beu-te el seu record, sencer!

Ets la música d’aquesta ciutat que solitària m’habita. Vull creure-m’ho, m’esforce.

Encara em canten les roses tendresa.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 15

Mai 11, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 15     

petites-postalsBon dia amics.

Diumenge i tot i que de vegades els núvols ens amaguen l’horitzó, avui m’he aixecat amb música house:

Reflex de Von Mondo.

Jana i jo hem vestit els núvols; i malgrat que el gris predomina, és el ritme qui fa moure el cor i les cames s’enlairen. No hi ha escapatòria.

Foragiteu prejudicis, costums abisals, murmuracions i enveges.

No hi  ha res que no pogueu aconseguir si us ho proposeu. Aixequeu les mans, pregueu, parleu, exigiu, poetitzeu… Tot allò imaginat, el que desitgeu és a la vora quan hi ha admiració per la bellesa.

Tots hem tastat plats amargs, però existeix una cuina secreta, la d’un univers enamorat on vosaltres sou la clau.

Ja no crec en lluites, ni les encomane. Foragite tot vocabulari relacionat amb qualsevol violència.

Construïsc, aprenc quotidianament el llenguatge de la tendresa sense mirar què n’opinaran altres. Si destrueixen, tornaré a començar de nou.

Mentre el cor sostinga aquesta esperança caminaré; de la vostra en sóc deutor.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 14

Mai 4, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 14     

petites-postals                                                                    A la dona dels núvols.

Arrenglerats, els tarongerets creixen de llum i carn sense cap permís de ningú.

Mentre Jana i jo passegem entre els fraus, cada dia supera els problemes que els humans plantegen. Fas pena si, amb aquesta edat, encara et duus assumptes tèrbols al llit!
Com hauràs de patir, fins a quina jornada, per adonar-te que cal esbandir les preocupacions perennes?

Tu i jo.
Pronoms sagrats en obrir-se als altres.

Açò i el respirar lent d’aquest present que se’ns regala. La llum del meló d’Alger que es desfà a la boca si et pronuncie vida meua, renovat magma i promesa d’amor que esclatà molt abans de nosaltres nàixer.

Gest primitiu i so, veu on la fe encara per tu -i més enllà de la mort- s’estén i perdura.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 13

Abr 27, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 13     

La gent no llig, tan sols mira i en fer-ho petites-postals
no toca l’espina dorsal dels vents
on habite.
                   Tot s’esdevé molt ràpid,
sura el desconeixement, la incertesa,
que, als plecs del poema, a tu m’aclame.
No vull repetir-ho més; jo camine
tot just, per paisatges de sords i cecs,
i, al capdavall, quan la fatiga s’acosta
tan sols evoque la teua mirada.

T’he vist, he tastat la llum, l’he llegida.
Nogensmenys, cap dels naufragis futurs
m’acovardirà l’esperança en els mots:

Fugitiu, hi he dipositat la vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 12

Abr 20, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 12     

petites-postalsReconstitució de l’amor

                                                      A la dona dels núvols

Camine sota la pluja i no em mulle.
Mire el sol de forma indefinida
i no m’encegue.
Passege sobre el mar i no m’enfonse.
Perd la vista i és quan veig més clar.
Robe temps a tothom per regalar-te’l.
Reste hores i més hores solitàries
i és com més íntim sóc amb tu.
Em desmemorie i m’engronsa el tren
on et viu per primera vegada.
M’oblide de tot allò escrit per a tu
i em criden paraules novelles.
El vent s’aquieta i és quan m’enlaire.
Totes les obscuritats em cerclen
i véns com foc de sant Elm.
Tremole a la fi de la línia i un gris
de tempesta m’inicia una de nova.
S’ascla el cel i recorde la pell teua,
petit horitzó.
Cau la foscor absoluta
i un ball de lluernes m’envolta.
Dels dits floreix la disbauxa
i els batecs mussiten aromes de núvols.
Un, tres, cinc, set jorns de desert,
però les dunes canten melodies.
Estimar-te quan siga pols
i l’amor de l’univers s’haja perdut.

Arribat ací, encara fas preguntes?

No mai més hauries de comprendre cap poema.

Simplement fes-ho vida

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 11

Abr 13, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 11     

petites-postalsMonument

A Encarna Marín.

Agafe un diccionari i l’òbric a l’atzar; s’esllavissen fulls, l’un rere l’altre, fins que pressione una mica amb profunditat i la mà troba la paraula exacta que em duu al nom que et dignifica: “Monument”.

Baralle la sintaxi de l’amor amb la semàntica de la mirada, i vés per on, te’m presentes senzilla i et respire.
Em nodrisc de la naturalitat teua, els jardins es pleguen al teu pas, i l’univers comprén que tu dónes sentit a la seua efímera existència.

No t’he idealitzat en un joc més de paraules. Visc per elles i, en elles, signifique aquesta humanitat que massa a sovint vagareja perduda.

En aquest altar humil fet postal, m’acoste a les presències i absències del teu viure. Més enllà de venerar-te, balle en el text les mil giragonses d’un amor etern, tal com fan les milotxes.

Perquè aquest és un monument a la vida, un estat en què aquesta carn es projecta i com el vent no mai s’acaba.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 10

Abr 6, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 10     

Construir la vida enmig de la melangia

petites-postalsRidiculitzar, menysprear l’altre, rebutjar-lo o insultar-lo en privat o públicament, en una conversa quan tots ho fan…

Com de difícil és no caure en aquest parany, en aquest estat que ens fa estúpids a tots i ens transforma en salvatges i irracionals!

L’ésser humà desconeix que camina perdut, ignora la seua feblesa i així fem funcionar un món que, agònicament, desfem…

Hi ha qui perdona la vida a un altre.

Hi ha qui menysprea.

Hi ha qui es creu savi, contra tot pronòstic, contra tots els altres.

Hi ha qui assassina la llengua que la mare li ensenyà, la prostitueix.

Hi ha qui contra tot es rebel·la i genera violència de la por tan íntima en què viu.

Els humans caminem trists, desencaixats, perdut el rumb i sembla impossible cap solució. Sóc realista.

Ho veig a Madaya, al facebook, a la premsa, en el tracte entre persones (veïns, estrangers, refugiats), en el tracte d’uns éssers vius envers els altres, en aquesta política de sainet pobre, note el bategar ofuscat, una terrible violència submergida, la marginació de l’elegància, l’oblit en la mirada neta, l’amor ignorat.

Vine tu, pren entre els teus coixinets de les potetes el foc humit que en mi s’agita, que tremola en dubtes, que quasi s’apaga…

Oh bellíssima Jana, parla’m de la vida, respira-la amb mi.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 9

Mar 30, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 9     

petites-postalsLoteria

No jugue mai a la loteria. Així és, tinc por que em toque tan sols una sola vegada i perda el costum que tinc ara de viure, d’experimentar aquest amor.

Tinc paraules per nodrir la meua carn i fer-la créixer.
Tinc menjar per nodrir la meua ment i madurar.

Des que vaig nàixer puge i baixe per la muntanya rusa d’aquesta intimitat que quasi no mai explicite.

Aquesta és la meua loteria: poder dir als quatre vents aquest amor que dissol aquesta carn per tal de fer-ne tan sols una amb tot i tots.

El meu petit amor creix i millora amb vosaltres.

No hi ha ja més presència, ni cap més absència: ara, quan t’escric, sóc amb tu lector, l’autèntic aleteig de la vida.

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345678»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner