Etiqueta / Tag: poesia

Cavall trencat, XX

Oct 29, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XX     

Amagar, com una necessitat imperiosa,

Tots els fruits que ens han sigut donats,

Perquès és ben cert que no mereixem res

I som els dipositaris de tot.


En els meandres del riu de la vida

Que ens porta a dalt del vaixell

De la nostra estupefacció,

Portem la càrrega que ens fa més humans.


Són els dàtils del Marroc, les fines espècies orientals,

L’encens i les pinyes tropicals.

Ofrenem al nostre propi déu interior

Tots aquests presents

I esperem que siga benèvol.


És propi dels déus, però, demanar sacrificis

Però un sacrifici és l’única cosa

Que no estem disposats a presentar-hi.

PDF   ·   Versió imprimible

Convocat el XXXè premi Manuel Rodríguez Martínez

Oct 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Convocat el XXXè premi Manuel Rodríguez Martínez     

Han estat publicades les bases dels premis de poesia en llengua catalana Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi. Els premis, que arriben a la trentena edició, es lliura a obres inèdites amb una extensió superior als 400 versos. El jurat estarà format per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló. L’obra premiada rebrà un premi de 1.500 euros i la publicació dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes. El mateix dia del lliurament, en març de 2013, tindran lloc igualment també els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català. En la passada edició, el guardonat del Manuel Rodríguez va ser Josep Fàbrega i Selva per la seua obra «Les hores vives», mentre que el reconeixement amb el Premi Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català va ser al mestre Joan Josep Pascual i a Arthur Caravan en l’apartat col·lectiu.

Podeu consultar-ne les bases al web de l’organització.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XIX

Oct 17, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XIX     

Sóc el vostre amic,
aquell poltret que ha crescut pels mots,
a la vora dels vostres somriures.

Com puc dir t’estime, papallona?
Sempre ens has dut l’aroma dels lilàs
la memòria benefactora de l’aigua
i, malgrat els parèntesis, la llum
dels mots en abril, el treball silent de l’heura.
Agafa’t de la crinera i mou les ales!
Amb tu, botarem coves i cataclismes,
no seran res els hipòdroms insomnes:
escac i mat, als jardins purs de la sang
galoparem tots els versos.

Com puc dir t’estime, talp invisible?
Treballes en la nit clara de la teua ceguesa
-iconoclasta enjogassat- i regales
l’alè tan sentit, desemmascares sospites.
A l’inrevés dius el món, capgires el temps
i ofrenes bellesa en paraules nues.
Patines amb el teu cor d’espills,
on no hi ha cap maldat, ni la veu escridassa.
Car els sords no ens escolten i són cecs
aquests monstres assassins de la vida.

Sóc el vostre amic,
aquell poltret que s’estima els mots
pel sol del vostre afecte.
Fets i paraules,
vostra l’esperança amb què parle.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XVIII

Oct 13, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVIII     

En l’intermedi de totes les tardors,
els sondejos de la premsa en diumenge:
els genets poderosos perden fulles,
hi ha un verí de vent que les habita.
Mires la pàl.lida mort estesa sobre els dies,
la insuportable marea de la vida
que tix penya¬-segats en el cervell,
la cavalcada en va de tots els ancestres.
Tot és igual, com un hipòdrom insomne
sense herba, sense públic, sense cavalls;
anacrònic i estrany com una peülla solta,
trist i absurd com certs discursos de neu.
La mort avança sense competidors,
seca com un riu de crisantems a la teua vora
i respires el putrefacte alé de les magranes,
les apostes corruptes dels capitans.
Ja no creus en el sistema pobre,
en la lenta davallada de les conviccions.
Galopes a pleret contra els nous horitzons
i t’imagines ales en la crinera eixuta.
S’han cansat els soldats com l’hematòcrit
que fou aigua, desolada creix la malatia.

En la recòndita cova del cataclisme
els teus ulls s’omplin de palmeres i roses.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XVII.

Oct 9, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVII.     

En l’intermedi de totes les passions
Tu i jo vorejàvem el bosc de llet i mèl
Esquinçats però autèntics
Com un exèrcit sencer perdut entre la boira
Míster Vanaglòria buscant-nos en va
En l’intermedi de totes les passions

En la giragonsa de la ment més lúcida
No podríem deixar de pensar en la mort
Tot just allà on la vida reviscola
No hi ha res com deixar oberta la porta de la cuina
Mentre acaba la festa de l’aniversari
En la giragonsa de la ment més lúcida

En l’hipòdrom on la passió s’exercita
Corren els cavalls de les nostres emocions
Aposta pels blancs, aposta pels negres
No importa el preu, ni importa el guany
Els cavalls presocràtics que fumen Ducados
En l’hipòdrom on la passió s’exercita.

En la rebotiga on es cou la mala fama
M’han vist a altes hores de la nit
Una hora orada indigna d’un poeta
Duia la fusta a la mà i esperons molt afilats
Els cavalls em temen i m’adoren
En la rebotiga on es courà la mala fama.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XVI

Set 26, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVI     

Digues cavall trencat,
animal íntim a qui narre la Realitat:

Tenen cor els vampirs
que només socialitzen pèrdues?

Tenen ulls
els qui empren atzucacs financers
per burlar la llum?

Tenen ferro en la sang
o també escrúpols i desafecció?.

Ells dissolen l’ordre,
els sentiments d’allò just,
creadors de pseudopolítiques
i filosofies descarnades.

Postmoderns,
pregonen veus inhòspites
per justificar-se,
per honorar -diuen- el poble.

Amb garlandes de glaç
enarboren la bandera del perjuri,
onegen paraules amb difamació
emmidonats d’aspror i vehemència.

Vine al meu costat, cavall,
no escoltes aqueixes veus.
Et vessaré aigua de flors de taronger
per la crinera.
Et picaré olivarda per les ferides,
emplastres d’àrnica i banys termals,
oblit de contusions.

I lentament faràs el pas,
després, als vents, el trot.
T’aixecaràs en pau sobre les potes,
i el teu galop trepitjarà suborns,
oblits, infàmies,
qualsevol contrarietat.

Sota el sol més buit
-a cor obert-
o en la tempesta encavalcada
no mai t’aturaràs…

Perquè tu vius en l’horitzó
on l’innocent quequeja.

PDF   ·   Versió imprimible

Contrallum

Set 25, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Contrallum     

Quin color és aquest tan verd
que el sol del capvespre
pinta sobre el ponent
dels tarongers?

Pense en la caterva mediocre
d’éssers umbilicals.
Passen la vida
i miren els altres
per sobre dels muscles.

Com d’estúpids són!

Sempre amb la broma fàcil
el verb gangrenat, les buidors,
la intenció d’encomanar fàstic,
una opaca esperança.

Pacient,
escolte un murmuri d’àngels,
la llum quieta i pacífica,
la lluita pels somriures,
aqueix reclam d’amor
en la mirada.

Poeta,
en l’eco del contrallum
no oblides mai la lírica,
les autèntiques credencials.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XV

Ago 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XV     

                                                                                        Vénen cavalls de llum precipitada
                                                                                                        Vicent Andres Estellés
 
 
Heu fet malbé la nostra esperanca,
el bocí de tendresa de tots els paradisos,
la pupil.la blava del nostre somni.
 
Heu traït el nom de les absències,
els llavis impoluts de la nit,
la sirena d’aigua que cercava un lloc.

Heu ferit a punyalades seques
les nostres cintures sense pietat,
la cara oculta de les llunes.
 
Heu improvisat discursos en les places,
voltors d’acer en els horitzons,
flors invisibles en els nostres corrals.
 
Heu abocat les cendres dels amors
al clavegueram de la vostra bogeria,
monstres de fil d’aram amb urpes de llop.
 
Per això ara, amb la ràbia d’agost,
vos declare assassins de somriures,
insurrectes esclata-sangs de verí,
i vos proclame un odi unívoc,
maleïdes criatures de la desfeta.
 
(No descanseu mai en pau,
que la contamineu de confusió).

PDF   ·   Versió imprimible

Paraules d’intimitat

Jul 17, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Paraules d’intimitat     

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre el llit
i amb les cames creuades
el pensament no mai descansa.

A fora plou
una polifonia en la pomera
que ofrena flors.

Sóc una abella
a recer del temps
i, quieta, espere el brunzir
de les ales al sol.

Aquesta és la sort del poeta,
esdevenir tot per la paraula:
insecte, llamp, pedra ferida,
llum.
         I, un cop, consumit
restar present.

Quina altra cosa si no,
és el ball de la veu si tremola
-en el vers-
                    la intimitat?
                                                            Santillana del Mar, 9 de juliol de 2012.

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre la cama
y con la piernas cruzadas
el pensamiento nunca descansa.

Afuera llueve
una polifonía en el manzano
que ofrece sus flores.

Soy una abeja
a resguardo del tiempo
y, quieta, espero el zumbar
de las alas al sol.

Esta es la suerte del poeta,
llegar a ser todo por la palabra:
insecto, relámpago, piedra herida,
luz.
         Y , una vez, desaparecido
permanecer presente, actual.

Què otra cosa si no,
es el baile de la voz, si tiembla
-en el verso-
                    la intimidad?

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner