Etiqueta / Tag: poesia

Cavall trencat, XIV

Jul 13, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XIV     

És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit.

És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós.

Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

El festival d’odis sobre la terra es va mudant en gestos amorosos.

Els vells estan contents i els joves sospiten.

Les estrelles ja no brillen perquè no s’han extingit.

Les ciutats es destrueixen i els cotxes tornen al garatge.

Eixim tots de casa per a regressar del treball.

Pague amb aliments les monedes que em donen.

Cada cèl·lula del meu organisme evita les malalties.

L’economia decreix i el petroli es reabsorbit a la seua bossa.

El flequer em saluda amb un adéu i jo li dic hola quan me’n vaig.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

PDF   ·   Versió imprimible

Matí de platja

Jul 8, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Matí de platja     

Als meus somnis
el viatge no mai s’acaba.
Com el pal tremolós
de la bandera de Suances,
no hi ha cap treva.
Les ones d’una mar amb ressaca
no produeixen tant d’ oix
com aquests nous dissenys de pobresa
dels homes grisos.
Dormen els meus amors
sobre una gespa aliena
a la tempesta que s’acosta.
Des d’aquesta talaia
veig córrer gossos i pensaments;
xiula el socorrista
amb un senyal que estimba els cors.
Com els surfistes i gavines
el poeta grava
una lenta resistència:
no pot embarrancar el vaixell
de la paraula.

PDF   ·   Versió imprimible

Bastint la felicitat

Jul 1, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Bastint la felicitat     

Aixecar-se d’hora,
veure el sol mandrós
respirar aquest ací.
Anar a l’hort
aranyes, cucs i pixavins…
Matar les presses,
comprendre el somriure del  demà,
eliminar les possibles males herbes,
les idees si fereixen, l’enveja,
la mediocritat.
Combatre la pobresa de justícia,
gaudir de la consciència que progressa,
aquell núvol gris miracle
-aliment dels mots-
revolució contra la fam.
Després endreçar
el silenci de la casa,
adorar-lo amb la mirada:
olives negres i pa a la taula;
formatge, oli i sal
l’aigua de la vida,
l’esmorzar.
Pacientment mastegar.
Mastegar totes les lluites,
les dels homes,
les dels homes amb les dones,
les dels homes i les dones amb les coses,
les dels homes i dones i les coses amb els anys…
Açò és l’esperança treballada,
paraules que cisellen granítiques roques
i assenten parets.
Vosaltres les finestres:
mística, la nova llar.

PDF   ·   Versió imprimible

El cantautor, alquimista del vers i el pentagrama

Jun 21, 2012   //   publicat per Artur Àlvarez   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a El cantautor, alquimista del vers i el pentagrama     

La successió de sons modulats entrellaçats amb el sentiment estètic ofrenat per la paraula, pot arribar a produir una inenarrable percepció de joia crònica per als sentits. Tot és qüestió d’aventurar-se en l’atractiu món d’harmonitzar acords que servisquen de matalàs a la riquesa que proporciona la paraula plena de sensibilitat. És un idil·li entre elements capaços de trencar absolutament qualsevol forma d’indiferència o passivitat. La creativitat flueix involucrant emocionalment al propi creador i es pretén que així sigue també pel que fa a l’expectant oient.

Un patològic equilibri que, reflectit en la figura del cantautor o cantautora, fa d’acords, melodies, versos i estrofes una cerimònia carregada d’expressivitat inherent a tan autònoma tasca creadora.

L’ocupació de fer prevaler sobre la música un missatge de caràcter crític o poètic és l’aliment que nodreix el camp magnètic de la imaginació inventiva de l’artista i el seu particular món. Tot flueix lubricat per l’assaig de cadències musicals (tradicionalment associades a una guitarra o un piano) que meticulosament van esculpint el format que l’autor utilitza per plasmar la representació dels seus punts de vista respecte els múltiples vèrtexs de l’existència humana.

L’acte propi de la composició, en què música i poesia es fonen en un tot ple de contingut, fixa la significació pròpia de l’activitat en la plaent sensació del resultat obtingut.

A poc a poc, entre les harmonies i cant, es van ubicant les emocions en els registres sensitius. El cantautor sap en tot moment quan el procés creatiu va per bon camí.
Una situació més pertorbadora es produeix en el moment que la intenció pel que fa el missatge del creador no coincideix amb la percepció que esperem de l’oient o viceversa. Llavors, entrem en un embull que, segons el cristall amb què es mire, pot donar lloc a  diferents interioritzacions crítiques. Apreciacions totes vàlides malgrat la mancança de concordança.

El cantautor ha de donar les pistes necessàries per a poder desxifrar els resultats del seu treball artístic. I el receptor captar aquests rastres com sensacions coherents amb la finalitat que es pretén. O en última instància, que el producte final sigue percebut com quelcom carregat de valor. La mancança de complicitat entre les parts sedimenta un pòsit saturat d’incomprensió. En el fons, es tracta de crear tensions satisfactòries i profitoses entre ambdues parts.

En un altre ordre de coses, una estimació agermanada amb la proposta de l’artista és el grau d’originalitat i personalitat pròpia amb que nodreix les seves composicions i emprèn les interpretacions. Aquesta particularitat es pot manifestar en els elements essencials amb què l’autor construeix el seu món artístic. No obstant això, cal considerar que aquest és el lloc on es troba ubicada la pedra filosofal que dóna sentit al concepte que ens ocupa. L’aportació singular i innovadora que proporciona el creador en la composició i representació rau la clau a l’hora de travessar el llindar del que és veritablement genuí.

Una música i un contingut líric adequat en fons i forma, ofert amb dignitat i honestedat, són fonaments més que suficients per fer incontestable la producció artística.

Per tant, complir aquests requisits són motius que justifiquen i donen caràcter “per se” al concepte de cantautor. Una altra cosa és el grau d’originalitat creativa i interpretativa per atrapar l’oient a través dels temes músic-vocals.

Hi ha un recíproc procés que procura teixir llaços subterranis entre l’emissor de creativitat i el consumidor final. Cadascun té les seves pròpies expectatives. Per al cantautor és una teràpia capaç de mitigar sofriments i inquietuds interiors. I la forma de trenar-los, entre acords i cant, la seua targeta de presentació.

Per al receptor, un bàlsam que justifica la seva eficàcia en funció del grau d’identificació amb el creador i els continguts proposats.

Omplir d’harmonia, melodia i cant, una idea gestada en les profunditats de la globalitat creativa, no és el mateix que centrar l’activitat en la part exclusivament musical o lírica.

En conseqüència, el cantautor és tot alhora, compositor i poeta. Segurament el percentatge es decanta significativament per la vessant del vers. El missatge líric, de sempre, ha tingut més rellevància. En molts casos la idea musical és l’efecte d’un procés simplificat de composició fonamentat en bàsics acompanyaments. Cantautors importants han recolzat els seus esborranys incorporant en el procés d’elaboració de la cançó d’autor a competents arranjadors que han transformat els esbossos musicals en extraordinàries composicions que s’agermanaven molt encertadament amb els versos que suraven per les aigües harmòniques del pentagrama. És el cas d’il·lustres tàndems de la cançó d’autor com Joan Manel Serrat i Ricard Miralles, Luis Eduardo Aute i Tony Carmona o Raimon i Manel Camps, entre d’altres.

Així doncs, la fina sensibilitat que amara el producte final que en essència pot oferir aquest alquimista del pentagrama i la paraula, va molt més enllà que la mera sistematització d’un procés creatiu personal i intransferible. És una necessitat de llançar al complicat laberint de la vida les tempestes, solatges o passions que provoquen les sensacions. Una particular interpretació que fuig de mitges tintes. La personalitat està en el to, el timbre i el matís. El missatge pot ser transgressor, directe, clàssic, barroc, marginal, … l’elecció marca estil. La clau està en l’originalitat. L’honestedat, en la coherència i l’intent de utilitzar adequadament les tècniques líriques i musicals.

Finalment, parlar de la veu és parlar de l’altre ingredient essencial de la targeta de presentació. No existeix un cànon al respecte. És més, la singularitat dota de valor a l’intèrpret. Fins i tot les veus més controvertides i difícils de catalogar, si són harmonitzades de manera que entren bé a l’oïda, poden esdevenir una indiscutible senyal d’identitat.

El cantautor, doncs, navega entre el domini morfològic del procés creatiu i les aptituds personals que posseeix i manifesta per solcar aquests mars. En l’àrdua travessia es van conjugant tasques que fan de l’autor un avisat i ladí poeta que teixeix una xarxa de versos carregats, tècnicament, d’una singularitat literària. La resta del que definim com a cançó d’autor està en aconseguir una apropiada connexió amb la música composta a l’efecte. I tot per compartir cançons que són un reflex del que passa al nostre espai vivencial, en el endins més íntim o, fins i tot, a la nostra imaginació més fantasiosa.

Sense cap dubte, a l’estil de Friedrich Nietzsche, podem afirmar que… “La vida sense cantautors no tindria sentit”.

Castelló, juny de 2012.

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

Abr 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible

Un pont per a un Nadal sense ponts

Des 22, 2011   //   publicat per l’editor   //   Diversos  //  Comentaris tancats a Un pont per a un Nadal sense ponts     

El Pont vol felicitar-te aquestes festes amb un regal. Enguany, les festes de Nadal cauen en caps de setmana, i no podrem gaudir de dies de pont. Nosaltres, però, volem que us hi arribe el nostre. I ho fem de la mà del pontaire i poeta valler Josep Lluís Abad, que ha tingut la iniciativa i la generositat de regalar als lectors una selecció de versos del seu darrer poemari: «Llibre d’Aín». Al seu blog podem llegir-ne els perquès:

Fidel als darrers anys he de fer-vos un regal.

En aquesta societat les coses no van molt bé: em referisc a la mancança de treball per moltes persones, l’afebliment de les il·lusions minades dia rere dia, la inseguretat del menjar immediat a taula… i sempre resta, què farem demà?

Ara mateix les veus que intenten solucionar aquestes necessitats humanes, miren cap a un lloc que no és l’adequat: els especuladors, els qui defrauden el país, aquells qui empobreixen les nacions, els qui maltracten i menyspreen els sense nom, els corcons que roseguen tot desfent la cultura… Tots aquests semblen riure, car certa classe d’individus foscos els renova la sang, vampirs de l’esperança.

No per evitar tot açò, no és per evadir-me que escric poemes. Aquests meravellosos artefactes em confirmen més humà encara, m’arrelen a la terra que visc, són espills per reflectir la llum que el món i d’altres persones ens regalen.

S’acosta Nadal, símbol de fraternitat i humilitat ben entesa, humilitat que persegueix la Justícia en aquesta Terra, ací i ara, que denuncia els traficants d’humanitat, Nadal que hauria d’ésser una realitat quotidiana diària, no fixada en dates concretes, comercials, individualisme, consumisme va.

Podeu descarregar des d’ací la selecció de poemes d’Abad.

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre la vida, la mort i la creació

Des 15, 2011   //   publicat per Josep San Abdón   //   Blog, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Sobre la vida, la mort i la creació     

Converses i lectures, 15/12/2011

Ricard Martínez Pinyol
«La inspiració i el cadàver»
Editorial Moll, Palma, 2011

Amb aquest llibre Ricard Martínez Pinyol, va guanyar el Premi Mallorca de poesia 2010. El llibre comença amb poemes, com Arbres, Caçador d’oblits, Terra ignota,Preguntes, que ens presenten un món en algun moment oníric, on el subjecte poètic sembla anar sense rumb, «Perdut pels fondals de l’aire m’arrecero dins del/ blau del jorn que mor», tot i això, cercarà un camí propi i com nedador contracorrent, lluitarà per trobar-lo: «Sóc un intrèpid nedador en una mar en ressaca,/tinc la pell resseca de tant nedar contra l’onatge./Vaig cap a tu

Després reflexiona sobre la condició humana, al poema Jardí de meteors, presenta la vida com a camí, com un estat en contínua transformació i el ser humà com contradictori, a Paràbola expressa que tots som pur accident. A Serra diamantina, la vida es presenta com un camí per unes muntanyes frondoses i de difícil accés, «Caminem descalços, el sol cau a plom, anem per un sender que sovint es perd», i això comporta la dificultat per explicar-la, com es manifesta a «Aporia». Som un no res, l’existència és un buit com es pot llegir als poemes L’àngel de les mans o L’espill negre: «un espill negre en el/ qual pots veure la teua pròpia imatge abans que la / visió s’allunyi cap a les fondàries.» L’amor és un camí per a lluitar contra el no res, a La buidor i les orquídies llegim: «Veig l’orquídia del teu sexe. La vacuïtat és/ una flor immaterial, l’espai que desocupa l’absènciaLlegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

És el poeta la veu posseïda pels déus?

Des 13, 2011   //   publicat per Mònica Meló   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a És el poeta la veu posseïda pels déus?     

Pluja de setembre, 13/12/2011

És la poesia un salconduit per a accedir a l’inefable, al reialme de la Veritat i la Bellesa? Posseeix el/la poeta cap do innat per a transformar en paraules el coneixement que poua en aquest món superior? És el/la poeta una mena de mèdium? És la inspiració un xiuxiueig dels déus?

Els grecs antics sabien la resposta a aquestes preguntes d’una manera molt natural i desacomplexada. Afirmaven l’existència de la inspiració, en el sentit que un poeta no pot obtindre de si mateix el rendiment i fins i tot és incapaç de fer res, llevat que un esperit diví coopere amb ell i li diga el que ha de dir-li. Els grecs van acceptar el fet de la inspiració i el van atribuir a la presència celestial de la Musa. Reconegueren que quan aquest ens diví es presentava, el seu treball assolia la plenitud i tenia una diferència quasi radical amb tot el que escrivien per un mer acte de voluntat. I aquesta relació de l’artista amb un món superior va fer que la paraula immediata que empraren per a anomenar l’art fóra sophia. El bon poeta, com el bon pintor, era un home savi, la saviesa del qual estava en el coneixement dels camins dels déus i de la manera d’usar els seus dons. És clar que la creació de l’artista és en gran part conseqüència de la seua voluntat i esforç personal, però el que crea tendria molt poc valor si no fóra suggerit i sustentat per alguna cosa que ho transcendeix. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El disc «Albaïna» i el concert «Dels nostres poetes»

Oct 31, 2011   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a El disc «Albaïna» i el concert «Dels nostres poetes»     

Avui s’ha presentat el CD «Albaïna» i el Concert de Música «Dels Nostres Poetes», que tindrà lloc el dijous 3 de novembre, a les 20.00 hores, al Teatre Principal de Castelló. Vicent Sales, regidor de Cultura a l’Ajuntament de Castelló, acompanyat pels artistes Vicent Jaume Almela, Margarita Fernández, Alejandro García i Leopoldo Adanero, ha destacat que aquesta iniciativa s’insereix en la promoció cultural que el consistori ve oferint amb «l’edició de discos compactes que reflecteixen la identitat cultural de la ciutat». D’aquesta manera, l’associació musical Diapasó afegeix als seus dos discs anteriors aquest nou compacte. «El concert ens oferirà l’oportunitat d’assistir a la interpretació en director dels temes que componen el disc interpretats per Margarita Fernández, Alejandro García i Leopoldo Adanero amb poemes musicats de Miquel Peris, Manolo Aicart, Bernat Artola i Vicent Jaume Almela», ha dit el regidor. Adanero i Vicent Jaume Almela han convidat la ciutadania a assistir a aquest concert que ofereix tots els estils, com tangos, masurques, cançons de bressol o havaneres.

Descarrega el document informatiu

PDF   ·   Versió imprimible

+Indignacions: El Pont protesta a la Vall d’Uixó

Jun 16, 2011   //   publicat per l’editor   //   Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a +Indignacions: El Pont protesta a la Vall d’Uixó     

Poetes i narradors d’El Pont Cooperativa de Lletres van oferir dijous dia 16 de juny una lectura de proses i versos a la plaça del Parc de la Vall d’Uixó [clic per veure’n l’àlbum]. L’acte s’emmarcava en les activitats organitzades pel col·lectiu 15M , també anomenats Indignats, d’aquesta localitat de la Plana Baixa. En l’acte, que va dur per lema «+Indignacions», participaren els escriptors/es Manel Pitarch, Vicent J. Almela, Joan Pla, Joan Andrés Sorribes, Joan Campos, Isabel Marín, Josep Lluís Abad i Nel·lo Navarro. Amb aquest recital, El Pont se solidaritzava amb el moviment de protesta que des de principis de 2011 ha recorregut tot l’Estat i ha començat a contagiar altres territoris d’Europa, com ara Grècia. El Pont, conscient del seu compromís amb la societat civil, ha manifestat en diverses ocasions que no descarta noves accions per posar, si cal, part de la seua activitat literària al servei de causes que considera molt més que justes, és a dir, ètiques i dignes.

+Indignacions

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner