CLICA EL BOTÓ PER FER-NE COMANDA
PVP: 15 euros
Disponible a les llibreries
València: Fan Set
Castelló: Argot, Babel i Plácido Gómez
ESCRIPTORES I ESCRIPTORS DE LES COMARQUES DEL NORD DEL PAÍS VALENCIÀ HOMENATGEN L’ESCRIPTOR JOAN PLA
La desaparició de Joan Pla a finals de 2024 va colpir familiars, amistats i col·legues del món de l’educació i de les lletres. El buit que deixava desencadenà la investigació que el lector trobarà a les pàgines del llibre, la qual ens acosta pistes i claus de la seua trajectòria literària, tan imaginativa i lúcida, tan sucosa en aventures i misteris, que en més d’una ocasió fa sospitar, al llarg del llibre, que Pla exercia a l’ombra una carrera plenament detectivesca. Aquesta és, per tant, l’obra col·lectiva amb què el nord literari del País Valencià ret homenatge al magnífic novel·lista Joan Pla (Artana, 1942 ~ Borriana, 2024), mestre de professió que va excel·lir en el camp de la literatura infantil i juvenil, amb la publicació de més de seixanta títols, nombrosos premis literaris i altres reconeixements i mèrits: són comptats els autors valencians com ell amb una obra supervendes, Mor una vida, es trenca un amor (1981), amb més de 200.000 exemplars venuts. Els textos recollits en aquest volum en edició d’El Pont Cooperativa de Lletres s’emmirallen en les obres de Pla i exploren, també com detectius, el rastre fascinant del seu immens llegat literari.
El baladre creixia a garberes a tot el llarg del barranc que passava per davant de ma casa. M’abellia veure’l sempre tan verd i ell agraïa els glops de sol que queien com un cant de cadernera, i treia pels caps de les seues branques unes flors roses que mai no he tastat perquè diuen que són força verinoses.
El baladre creixia en companyia d’un riu de pedres, i per això, quan jo era més menuda, pensava que el barranc deuria fer olor de pedra ramblenya. El barranc lliscava com una serp ampla i es perdia tot buscant la mar entre una renglera de lledoners que, a la tardor, dibuixaven lledons negres entre el seu verd.
A mi m’agradava baixar al fons del barranc i jugar-hi amb l’arena. Feia clots ben grans i després hi abocava la cara i confessava els meus secrets de xiqueta solitària i, en acabat, arrancava unes flors de baladre i les tapava amb la sorra. Calia que s’hi marcissen i podrissen, perquè, si no, algú descobriria aquells secrets amagats.
JOAN PLA
Mor una vida, es trenca un amor
Prometeo, 1981