Darrers apunts dels blogs pontaires

Un videopoema de l’obra «La claror al jardí», de Louis MacNeice. L'entrada La claror al jardí ha aparegut primer a Salms.

RAMON GUILLEM (2025). Carn d’oblit. Alzira. Edicions Bromera.  La darrera vegada que em vaig trobar personalment amb Ramon Guillem va ser per parlar del nostre amic Manel Garcia Grau, perquè jo començava a redactar la biografia del poeta de Benicarló. Qui ens havia de dir que la maldita malaltia se l’havia d’emportar també a ell abans d´hora. Amb Carn d’oblit va guanyar el Premi Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira que ja no va poder […]

Emmanuel Carrère, Limónov. Vida i miracles —pocs— de l’etern aspirant frustrat a heroi revolucionari rus, fundador del Partit Nacional Bolxevic que tenia la seu en un soterrani insalubre, decorat amb imatges de Stalin, Fantomas, Bruce Lee, The Velvet Underground & Nico i el mateix Limónov en uniforme de l’Exèrcit Roig. Es guanyava la vida —malament— com a escriptor i voldries valorar més l’obra que l’autor, però tant […]

Poema del llibre ‘Els focs ignífugs’, de Josep Porcar (Godall, 2023) L'entrada Senyal de fum ha aparegut primer a Salms.

Avui he llegit sobre el Paradiesgärtlein, petita pintura sobre fusta de roure (26,3 × 33,4 cm), c. 1410, d’autor desconegut. La Mare de Déu, el Jesuset, santa Dorotea, santa Bàrbara, sant Miquel amb una moneta (el dimoni vençut), sant Jordi i un dragonet mort i moltes plantes i ocells a l’hortus conclusus o jardí clos, que representaria simbòlicament la virginitat de Maria o la protecció divina.

 Vila-real és una ciutat que, en línies generals, ha sabut preservar i perpetuar les seues tradicions més importants. De tota manera hi ha tradicions heretades (el ball de l’Anguila), espontànies (visitar el cementeri el Dia de Tots Sants en compte del Dia de Difunts), tradicions importades (Dia de la Cultura Andalusa) i pràctiques recents (la confecció d’allioli a la Plaça Major el dia de la xulla) que, a la llarga, s’acaben […]

No ha estat, ni serà mai el meu lloc natural. Aquestes aglomeracions de bípedes, els negocis de restauració, menjars quasi prefabricats, botigues duty free, córrer pels passadissos amunt i avall fins que trobes el forat, el querosé dels avions, la contaminació aèria, l'auxiliar de vol que amb un "bon giorno" als llavis quan observe ningú li somriu.Treballs invisibles els dels aeroports, equipatges, controls quotidians, identitats. Els […]

Com anticipar-me als somnis si vigiles tots els mots que suren d'aquest bategar? No els tanques sota barrots, no, me n'adone! Veig sobre la taula aquarel·les... Les empres per amagar la melangia que em recorre els porus de l'ànima. Solitària és la pluja que t'acompanya, mentre neteges amb llum aquests desficis. Recorres avingudes i els fanals et somriuen mentre cride el teu nom des d'oratges profunds. Com era aquell tacte que em […]

En algun paper que ara no tinc a mà, l’antropòleg Manuel Delgado reflexiona sobre la implicació identitària de les menges familiars amb què es va criar. De família originària de Castella, les migas de sa mare fetes a Barcelona eren un recurs alimentari i alhora una vinculació amb la terra d’origen i amb la seua

Woody Allen, What’s with Baum? Diuen que és la seua primera novel·la, però et sona perquè repeteix acudits i situacions de les seues pel·lícules. La trama és distreta i es fa interessant, va afegint analepsis i complicacions i al final es resol amb una certa precipitació.

Centenars, milers de cames passegen per ciutat. Aquesta tan sols és un aparador de mercaderies, de vendes.Sembla que açò mou el món, l'única realitat que compacta totes les butxaques.Observe tantes fesomies, aquest deambular d'ànimes tot  cercant allò interior que les identifica. Impossible.Intente una aproximació, dona amb gos pelut al braç, home menja al carrer prosciutto, rucola e pomodoro, nen llepant un pipo, leds obertes a […]

Títol: Artistes envinatsAutor: Enric SatuéVibop EdicionsAlella, 202551 pàgines     Continuant amb la sèrie de publicacions sobre la transcendència artística i literària del món del vi, Vibop Edicions ens forneix ara un opuscle d’Enric Satué sobre la presència del vi i altres licors en la història de l’art. Satué, llegenda viva del disseny a Catalunya, ha dut a terme una perquisició selectiva. No només ha recopilat testimonis […]

enllaç directe | aquest apunt La disociación entre lo que soñamos y los pasos que tenemos que dar genera un abismo que nos lleva a no dar nada por bueno ni dar ningún paso. Tenemos la obligación de trasladar la idea de que esta transformación —el decrecimiento— es demasiado compleja como para aferrarnos a un fetiche que nos impida valorar los pasos efectivos, imperfectos tal vez, que sí podemos dar.

Sempre m'ha resultat misteriós el tema de l'amor; el sorgiment, la seua plural manifestació a través d'èpoques i cultures, els dubtes sobre vivències o experiències personals, les manifestacions públiques i límits propis del mateix, també les privades.Veure'm a l'engolidor de passions i sentiments que prova, la voluntat d'oblidar-lo i l'efectivitat empírica d'aquesta empresa, la bogeria que possibilita i superació d'obstacles; la […]

In memory of Borges. Recull de conferències de l’Anglo-Argentine Society, ajornades el 1982 per la guerra de les Malvines i inaugurades finalment el 1983. Intervencions de Borges, Graham Greene, Mario Vargas Llosa… Introducció de Norman Thomas di Giovanni i prefaci del vescomte Montgomery d’Alamein, president de la societat convocant. Una delícia. El tràgic conflicte esdevingut aquell any a l’Atlàntic Sud, tanmateix, va fer […]

Unos meses de mi vida. Michel Houellebecq pot resultar encara més desconcertant quan intenta explicar-se, com en aquest llibret on vol passar comptes amb dos episodis incòmodes: les denúncies per islamofòbia i la gravació i difusió d’uns vídeos pornogràfics en què participava. Alguna frase càustica, algun pensament intempestiu marca de la casa, però no suficients ni prou brillants per a justificar el centenar de pàgines. […]

 Ha començat el curs 2025-26 i els nostres polítics continuen actuant d’espatlles al poble. El Congrés dels Diputats pareix el Club de la Tragèdia, més que de la Comèdia, ja que últimament només l’usen per insultar-se i això que España va bien. Ara mateix hi ha més gent treballant que mai i la immigració està fent possible el pagament de les pensions. A més, després de l’època de les majories absolutes, ara tots tenim […]

El meu amic, conegut al macromón literari, rep cabassos de llibres d'editorials. Somien totes rebre alguna de les seves paraules, barata paper i tinta regalades. Descobriment de nous valors, comprovació que la llengua nostra batega i vendes (no llancem molts coets) a posteriori. El que jo sé i guarde per a que s'esborre amb mi són els autors-espadatxins amb renom --de llibres dedicats a la seua persona, setmanes arrere-- que em passa per […]

Excepcionalment, avui que és dissabte i també hi ha mercat a Santanyí, obri la Casa Blai Bonet – Centre de poesia. Hi tinc l’ull tirat des del juliol, que ja hi vaig passar per darrere, pel carrer de Palma, i vaig adonar-me que estava en funcionament. L’edifici reformat va inaugurar-se fa poc més d’un any,

Pensava tantes coses darrerament... Pensava en guanyar alguns premis de poesia com el Vicent Andrés Estellés o el Ciutat de València, i per què no l'Ausiàs March de Gandia simplement per haver-li narrat contes en valencià a la meua neta des de fa quasi tres anys; també per ensenyar-li la pronúncia i les modulacions de la meua parla de la Plana Baixa... Però no ha estat així. I no és per a tant. Desconec certes mecàniques i conec […]