Blogs pontaires
«Per què som tan inflamables»Precisions sobre l’espurna i la llenya És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut. Konstandinos Kavafis(versió de Carles Riba) Foto: Olga Kondratenko, Pexels Al poema de Kavafis, una ciutat sencera –el senat, l’emperador, els cònsols vestits de gala– passa el dia esperant els bàrbars, convençuda que la seua arribada ho resoldrà tot. Els bàrbars (etimològicament, els qui no parlaven grec, és a dir, els estrangers) eren la solució, la clau. Hi ha conflictes que ens agradaria que vingueren…
L'ESCOLANovembre és el mes dedicat al difunts però, ja que hi ha Eleccions Generals el 29, hauríem de fer tot el possible, candidats i electors, per evitar la mort de l’Ensenyament Públic i sobretot el de la Sanitat Pública que, segons pensem la majoria de ciutadans (ideologies i partidismes a banda), són els dos pilars sobre els que s’assenta la democràcia i l’anomenat Estat del Benestar.Tant l’Ensenyament com la Sanitat s’han vingut degradant des dels inicis d’aquest segle XXI per diferents…
TristesaAl raval de Patraix hi ha un menjador per a gent gran. Cada dia per un preu que no arriba a dues xifres menja un grapat de persones de tota mena. Observe les fesomies, la vestimenta, però no puc endevinar aqueixa història oculta rere els ulls cansats. Una persona no pot gaudir de l'àpat, però si trobes qualsevol altra ja et paren taula. A la porta pots quedar amb qualsevol per ser dos o més... i així assaciar-se. Hi ha un murmuri de fons que m'impedeix escoltar la tia. A la meua dreta…
CastanyadaAra en el parcels pellons oberts guaitenels castanyers. Margherita Guidacci, Neurosuite (trad. de Marta Vilardaga i Josep Porcar) No eternitat, sinó infinit.Per als infants, les altíssimescapçades dels castanyers.Per als vells, aquest turómés costerut cada tardor.S’hi enfilen aferrant-seal passamans, llisde massa pujar. I als peus, pellons, eriçatsde por al pas dels caminants,parpellegen un instantper guaitar com hi passemabans de tornar al son—ull castany, mig cluc,que de nou vens a vetllarels…
En el Dia Mundial de les BibliotequesEncesa, la llàgrima que el meu dit va collira la biblioteca venia davallant en silencila teua galta des de la xicranda del jardí.Va travessar solitària el pòrtic plateresc,va enfilar les escales monumentals, dinsdel seu mar cristal·lí va traginar les voltesgòtiques i la filera d’escriptoris enllumenats,amb nosaltres va peregrinar per última vegadasense saber encara que acabàvem d’entraren un hospital: confortables lleixes en llocde lliteres, llibres ara on abans malalts. Ignoràvem com avui, en…
Barcelona com a mare (i com a àvia)Títol: Si fos una sibil·laAutora: Maria CanellesAngle editorialBarcelona, 2026316 pàginesAmb el seu primer llibre, Contra la nostàlgia, Maria Canelles Trabal va concitar una rara unanimitat crítica. S’hi van celebrar la seua sofisticació emocional, la maduresa narrativa i el ventall de temes relacionats amb la feminitat (el sexe, la maternitat, els vincles familiars...) tractats amb un punt de vista original. Per a Si fos una sibil·la, la seua segona novel·la, augure un acolliment…
ViatgeVole en avió enmig la boira. No trac el mòbil durant el trajecte. Al costat un seient buit, a l'adjacent una xica amb un llibre (Los siete maridos de Evelyn Hugo) i un separador on llig línia rere línia. No parlem gens ni mica. Al terra camps d'oliveres, turó rere turó. Hauran iniciat ja la recol·lecta? Auxiliars de vol amunt i avall amb serveis i promocions. De llarg passen. No veig cap ovni, ni chemtrails rere la cua on sóc. No hi ha cap fumigació, ni observe cristalls…
FASCINACIÓ PER NÀPOLSJOSEP PIERA(1987). Un bellíssim cadàver barroc. Barcelona. Edicions 62 Aquest llibre ens conta l’estada de l’autor a Nàpols, durant un curs acadèmic com a professor de la universitat, encara que el motiu principal, segons confessa, és el desig d’escapar “d’un ambient mediocre, una societat mesquina, una mentalitat provinciana, que es deixa devorar pel poder que la nega.” Josep Piera comença la narració envoltat per una mena de somni, l’arribada a Nàpols serà el seu despertar. La…
L’Holandès Errant d’Ion MinulescuL’Holandès Errant al comandant Eugen Tăutu Al port blanc, on he fondejat, cap pilot dels molls no sap qui soc, ni quantes vides, de cap a cap, imparable he navegat, escopit per les pluges i bufetejat pel xaloc… Però qui soc de debò no ho sé ni jo. Només sé que soc mariner i no res més. I per sempre seré el mateix mariner! Soc el condemnat, un llop de mar aventurer, borratxo, sospitós i mentider, amb el cap buit, el cos esquarterat i l’ànima del…
ENTREVISTA A PILAR ALFONSO ESCUDERPilar Alfonso Escuder (Cinctorres, Els Ports) és doctora en Comunicació Audiovisual i ha exercit durant molts anys com a professora de Cultura Audiovisual a l’Educació Secundària. És autora de llibres com Les marques ONGD, (Tot) el que encara no saps sobres les marques o De Warhol a @ yodominguez. Mirar l’art i veure el món. Acaba de publicar Quatre pantalles i uns peixos de colors. Contra els gegants tecnològics (Onada Edicions) un llibre en què davant l’ús despectiu de l’expressió “les…
- Coral romput
Me n’havia parlat l’amiga Mercè Ubach després que aquest estiu havíem coincidit a Xert i a Traiguera, on vaig guiar la ruta literària de Vicent Andrés Estellés. La ruta està formada pels plafons amb citacions de poemes seus que l’Ajuntament va col·locar en edificis públics per festejar el centenari del naixement del poeta de Burjassot i per fer alguna cosa diferent, també, de la displicència amb què les institucions polítiques valencianes van ignorar aquest centenari. Fa pocs…
Escoltant el ventShe was very taken by surprise. Ingrid Carlberg, secretària permanent de l’Acadèmia Sueca A la Borsa d’Estocolm (Börshuset), cada octubre –exactament a les 13 hores– s’obrin solemnement unes dobles portes de fusta, algú hi llig un nom i, aquell mateix dia, els diaris publiquen el perfil del guanyador. Sí, ja el tenien ben redactat i guardat al calaix des de fa anys, però ara un parell d’adjectius afegits emmascaren la sentor de resclosit. Una litúrgia antiga i eficaç, aquesta, amb oficiant,…
carlesbellver.netEfecte Dunning-Kruger aplicat a la IA: quan utilitzes la IA generativa per a dur a terme una tasca que no sabries emprendre tu sol, augmenta la probabilitat de valorar a l’alça el seu rendiment, atès que és més probable que manques de criteris per a jutjar l’adequació del resultat. És a dir, hi hauria una projecció cap a la màquina del sentiment de superioritat il·lusori que de vegades pot acompanyar la ignorància. Abans de ser reconegut en l'àmbit científic, aquest efecte ja era conegut a…
On habitarà el poema[…] la concentració d’una meditació pacient. T. W. Adorno, Minima Moralia, 1951 Ha nascut amb la tardor i les primeres pluges, un poema meu, i fa un parell de dies que sembla demanar-me acampar a recer dels aiguats. La primera ocurrència va ser donar-li sopluig al blog, com qui tira mà d’un paraigua. En fi, escrius, hi treballes, té gràcia, i el pas sembla molt senzill: publicar-lo. Però aquesta vegada m’he aturat –ha deixat de ploure– tot just abans d’entrar a…
The GlamourChristopher Priest, The Glamour. Al començament assistim a la penosa rehabilitació d’un pacient amnèsic en un sanatori i això podria haver estat una història d’intriga més o menys convencional. Però cada secció de la novel·la comporta un gir inesperat. I el final, desconcertant, t’obliga a rellegir, si més no, les primeres pàgines… i continuar pensant-hi una estona. La invisibilitat com a fenòmen psíquic? O metàfora existencial?
TARDORLa tardor ja ha arribat i ningú se n’ha adonat... Vivaldi hauria encertat dedicant-los un Rèquiem a les estacions, però tampoc tenia una bola de vidre per endevinar el futur al que la gran revolució industrial ens està abocant des de fa dècades. Però els exòtics mandataris de les principals potències del món són negacionistes de la lògica, del canvi climàtic i de la falsa polarització de la ciutadania provocada per les forces del mal. La tardor era temps de collir figues, ametlles,…
- Barcelona íntima
I és clar que hi ha una Barcelona que és la meua Barcelona, com hi ha sempre una ciutat viscuda, uns llocs i uns carrers, unes places, uns edificis, uns locals que formen part de l’experiència vital i que solen tornar i retornar al cap del temps; uns llocs que et resulten coneguts, en què et reconeixes, que ningú t’ha d’explicar què són ni on són, perquè ja ho saps de fa temps i els tornaries a trobar amb els ulls clucs, perquè en un moment o altre la teua existència hi ha…
Nostàlgia del futurTítol: De gran vull ser una casaAutora: Aina Fullana LlullBromeraAlzira, 2026165 pp. Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va publicar la seua primera novel·la, Els dies bons, en 2021. Ja aquell text era colpidor i literàriament remarcable. Era una història familiar. El pare, drogoaddicte des de l’adolescència, troba un poc de pau en el seu matrimoni. La mare, menys sociable que el pare, suporta en silenci la pertorbació marital fins que ja no pot més i es divorcia. Serà en la filla,…
Cova de les MansCueva de las Manos Margherita Guidacci Germans humans que vau viure deu mil anys abans que nosaltres, a l’estepa de la Patagònia, caçant el guanac i el nyandú, i us refugiàveu potser en coves com aquesta de brutals tempestes australs, vingudes dels Estrets encara no de Magallanes, quin salt al cor el descobriment d’aquestes empremtes vostres, aquestes mans que des del principi dels temps s’estenen cap a nosaltres! Categòric, el gest fa que ens aturem. Tot i això nosaltres no sabem…
- God told them to sell crypto. Their investors lost everything.
enllaç directe | aquest apunt Déu els va manar casar-se, comprar-se una casa, tenir fills. Després els va dir que havien de crear una criptomoneda i difondre-la en cercles evangèlics. Ho van aconseguir, mitjançant els serveis d’uns programadors indis, i van arruïnar un munt de cristians. Ell escoltava la veu en qualsevol lloc i moment del dia. Ella, sobretot, mentre es dutxava. Per a mi que no era Déu.
Avisats, doncs tranquilsNo hi ha vida justa possible dins d’una vida falsa. T. W. Adorno, Minima Moralia, 1951 Diuen que un enginyer ha deixat Anthropic advertint que la intel·ligència artificial que ell mateix ajudava a desenvolupar ens podria matar a tots abans que s’acabe la dècada. La notícia m’ha arribat amb una estranya sensació de déjà vu, com si ja l’haguera llegida abans amb un altre nom i un altre fantasma: el del botó roig que, durant quaranta anys de Guerra Freda, ens va tindre a mitja hora exacta de…
COMENÇA EL CURS... ELECTORALEl curs 2026-27, a banda del malestar dels docents i dels sanitaris -que continua amb major o menor intensitat, segons territoris-, ha començat amb certa olor electoral perquè, si ningú ho remèdia, se convocaran Eleccions Generals, pot ser abans d’abril, Eleccions Municipals per al 23 maig -on, de fet, ja tenim aprovat el calendari fester del 7 al 17, dilluns, de maig- i també Eleccions Autonòmiques per a la mateixa data, si el Molt Honorable President, Pérez Llorca, no les avança per…
Viatge interior visitant el JapóANTONI GÓMEZ (2026). Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio. Benicarló. Onada edicions. Un mes després de la dana de València del 29 d’octubre de 2024 Antoni Gómez inicia un viatge al Japó que de bon principi li planteja una sèrie de dubtes. És un viatge organitzat a un país que pensava que seria una exaltació de la societat de consum, però al mateix temps sempre li havia interessat tot tipus d’art japonès. La seua dona l’incita a escriure un dietari del viatge però ell creu…
- carlesbellver.net
En un documental de La 2, m’assabente que les poblacions de diable de Tasmània acostumen a defecar en un espai comunal* que hom anomena “latrina del diable”. 👹🚽 * comú -una [komú] 4. m. Excusat, latrina.
Solsida poèticaEl silenci del bosc. El silenci del bosc en la llum. La llum del vent en els arbres. El vent del arbres sobre els ocells. Els ocells alats pels seus cants. Els cants, murmuris allunyats de fulles. Les fulles que somien el sol. El sol que agombola les cigales. Les cigales engronsant les mores. Les mores sobre vetustes mans. Les mans que remouen foc. El foc que ablaneix el dàtils. Els dàtils tot amalgamant la melmelada. La melmelada esvarant-se per la boca. La boca…
