Darrers apunts dels blogs pontaires

Un videopoema de l’obra «La claror al jardí», de Louis MacNeice. L'entrada La claror al jardí ha aparegut primer a Salms.

Martin Amis, Tren nocturno. Més que una paròdia, com diu la Wikipedia, jo diria que comença com una imitació de les novel·les de detectius nordamericanes. Després, gradualment, va guanyant profunditat i fa crèixer l’interès per descobrir, si hom pot, el que va passar. Per què es va suïcidar, si és que ho va fer, aquesta jove astrofísica, brillant i afortunada en tants aspectes. I quin sentit tenen les pistes que va deixar.

Fabio Morábito, Madres y perros. Un recull de contes, vagament inquietants, executats amb gran precisió. Com un mecanisme de rellotgeria que al final marca una hora estranya. Alguns m’han paregut d’una qualitat excepcional. Al començament, em recordava una mica Adolfo Bioy Casares. Un descobriment, per a mi, perquè no coneixia aquest autor mexicà d’origen italià.

Finalment van acabar l’obra en aquell edifici tot negre de dalt a baix, a la cantonada de la plaça de la Pau amb Escultor Viciano (el carrer de la Vieta, per on passava la Panderola). A la planta baixa, ara hi ha un diner d’estil molt americà, una falsa franquícia on a penes veus mai clients i que podria ser una tapadora en el sentit més literal del terme: un artefacte destinat a velar el carreró de darrere, on pastura i s’abeura […]

Martin Amis, La zona d’interès. Novel·la d’intriga política i sentimental en l’escenari de la fi de la civilització. Tres veus en primera persona: el comandant d’Auschwitz, un oficial díscol nebot de Martin Bormann i un Sonderkommando jueu. Retrat tragicòmic de la insolvència del nazisme, no sols moral, sinó també intel·lectual i fins i tot tècnica. M’ha fet venir ganes de llegir més novel·les de l’autor.

Poema del llibre ‘Els focs ignífugs’, de Josep Porcar (Godall, 2023) L'entrada Senyal de fum ha aparegut primer a Salms.

 Si comptem tots els partits de 2025 del Villarreal CF en Lliga resulta que hem quedat els tercers classificats, després de Madrid i Barça i això és per estar contents, molt contents. Després dels problemes en defensa de les temporades anteriors, amb Setién o amb Pacheta, Marcelino ha posat ordre i hem pogut entrar en Champions, a més el club ha fet una gran despesa en fitxatges durant el mercat d’estiu i continua reforçant-se, ara, […]

Com ja ve sent una tradició, ofereixo ací el llistat dels llibres que he llegit durant aquest any que acaba. I direu: "I a mi què?". Res, és una dèria personal, un balanç o inventari que vaig fent-me. Potser us desperta la curiositat algun títol, o potser no. D'aquells sobre els quals he fet algun comentari o ressenya, el podreu llegir clicant a l'enllaç sobre el títol. Que siga aquesta la meua felicitació per a l'any que comença!

Títol: Les fogueres de la tardorAutora: Irène NémirowskyEditorial: VienaBarcelona, 2025Pàgines: 268Trad. de Josep Maria Pinto   Encara recorde perfectament, ara fa vint anys, la impressió que em va causar la lectura de Suite francesa, d’Irène Némirowsky. Aquesta dona irònica, intel·ligent, detallista, políglota i cultíssima no mereixia morir (si és que algú mereix morir), però va ser assassinada  el 17 d’agost del 1942 a […]

enllaç directe | aquest apunt La recerca sobre l’efecte hipoalgèsic de dir paraules grosses ha demostrat que pot ajudar a reduir la sensació de dolor. Aquest fenomen és particularment fort en persones que no utilitzen aquest llenguatge de manera habitual.

 El propassat dijous, 11 de desembre, vam presentar a la Sala d'actes de la UNED de Vila-real el meu darrer llibre, Vila-real, la nostra ciutat, arropat pel director de Poble, Juanjo Clemente, el regidor de Normalització Lingüística, Santi Cortells i el flamant arxiver de l'Ajuntament de Vila-real, Miguel Ramos.El meu parlament, després de la intervenció de l'editor i de l'arxiver, havia de ser el següent (però reconec que preferisc […]

El nen de la pedra foguera arriba a casa; ha dut un matí enfeinat, a banda de trucades, demandes, assistències i quiròfans. S'ha guanyat els fesols... Dina i seu uns moment al sofà; farà una becaina? - no ho sé, depén com haja estat l'engolidor i ocupacions del matí. Fa uns segons que ha tornat a seure a taula per recopilar documentació, coordinar el treball de camp, bases de dades i avançar la tesi doctoral. Però aquest vespre com […]

enllaç directe | aquest apunt Pagaria (una quantitat a convenir) per ser víctima d’una crítica com aquestes.

En altres èpoques s’associava l’èxit laboral a la formació universitària, però avui en dia, quan a Espanya patim una sobrequalificació perquè quasi la meitat del personal en edat laboral té estudis superiors, se diu que la gent està preparada per a allò que el mercat no necessita. Així, una bona part dels universitaris treballen en ocupacions per davall de la seua qualificació i, moltes vegades, sota la pressió d’un cap o […]

enllaç directe | aquest apunt Aquest senyor va provar empíricament en 1952 que un nàufrag pot sobreviure bevent quantitats limitades d’aigua de mar, si la complementa amb peix cru —que també aporta fluids— i les vitamines del plàncton. De Tenerife a Barbados en seixanta-cinc dies, fent una breu escala en un vaixell de càrrega britànic, on el menjar sòlid que li van oferir li va donar mal d’estómac. Més avant va ser […]

enllaç directe | aquest apunt El fals making-of d’una exposició de falsos tresors d’un fals naufragi romà a les costes d’Àfrica Oriental. Per a mi, el cèlebre tauró de Damien Hirst resta com una petita broma de mal gust al costat d’aquest formidable muntatge.

enllaç directe | aquest apunt Comentari molt clarificador de Luciano Floridi sobre la famosa entrevista de Der Spiegel amb Heidegger en 1966. Un dels filòsofs més influents del segle XX, no havia llegit mai Saussure ni feia compte de llegir-lo. Millor tirar avant amb els seus —ridículs— prejudicis xovinistes. Pense en l’especial afinitat interna entre la llengua alemanya i la llengua i el pensament grecs. És una cosa que els […]

Títol: Ingrata pàtriaAutor: Martí DomínguezProaBarcelona, 2025280 pàgines  Joan Baptista Peset Aleixandre va ser un prestigiós metge valencià, catedràtic de Medicina Legal i rector de la Universitat de València, afusellat pel franquisme en maig del 1941. Procedia d’una brillant nissaga liberal de metges i intel·lectuals valencians (son pare va ser un dels presidents d’honor del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, en […]

València sempre ha estat per a mi --animal sedentari-- una bogeria de ciutat que amb tan sols entrar en provocava revulsiu, un desig de fugida etern. Potser siga perquè els meus estudis a ciutat eren d'entrada a facultat i eixida com rebot de pilota a paret.Alguna llibreria m'aturava els peus, sempre però, per mil·lisegons. Recorde en canvi algun film a l'Acteon i algun recital poètic comptabilitzats amb els dits d'una sola mà.I veges que […]

Feia un dia clar de tardor. Alguna dona de la família de ma mare m’estava pentinant al lavabo de ca l’àvia Elisa. Era de matí i m’estaven preparant per enviar-me a escola. No sé per quina raó, segurament per logística familiar, habitava a casa de l’àvia. Algú va dir que havien suspès les classes durant