Darrers apunts dels blogs pontaires

Poema del llibre ‘Els focs ignífugs’, de Josep Porcar (Godall, 2023) L'entrada Senyal de fum ha aparegut primer a Salms.

Tan sols gemeguen els Cercis siliquastrum nit rere dia. 99 haikus i 1 tankaJosep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Notes de l’autor sobre els contes d’Un dimoni en pràctiques.

Títol: Criatures podridesAutora: Amy TwiggEdicions de la Ela GeminadaGirona, 2026412 pàginesTrad. d’Anna CarrerasAquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé molt d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)-, que va estudiar Escriptura creativa i que amb Criatures podrides […]

 El mes de Maig sempre és especial a la Vila, perquè Sant Pasqual és a 17 i les festes patronals omplen els barris de la ciutat de música i colors i diversitat, mentre el Sol matiner es desperta amb la flor del taronger que perfuma els carrers i la llum de la Lluna aporta el sentor nocturn de l’olor a gessamí.A més, el maig del 26 assistirem a la setena classificació del Villarreal CF per jugar la Champions League una temporada més, […]

«Tornar-hi amb el nom», poema de Josep Porcar dins de ‘Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador’, El Pont Edicions, 2026. Poema també present a l’edició 2026 del Juny Poètic de la Biblioteca de Taradell, Osona. L'entrada Tornar-hi amb el nom ha aparegut primer a Salms.

  Recentment li ha estat concedida a Maite Carranza la Creu de Sant Jordi. Fa quaranta anys jo escrivia aquest article comentant la seua primera novel·la, Ostres tu, quin cacau! MAITE CARRANZA (1986). Ostres tu, quin cacau! Barcelona. Edicions de La Magrana. Maite Carranza comença amb molt bon peu el seu camí pel món de la novel·la amb aquesta història apassionant i divertida i amb una certa càrrega subversiva. La novel·la ens narra […]

Ian Watson, Miracle Visitors. Una novel·la que és més aviat una excusa per a exposar prolixament una tesi o hipòtesi sobre els ovnis (basada en part, si ho he entès bé, en el llibre de Jung sobre el tema). Malgrat tot, les històries en què es veuen implicats els personatges m’han resultat interessants. Té moments curiosos, com el viatge a la Lluna en un Ford Thunderbird trucat pels extraterrestres.

  Fèlix Edo Tena ha publicat recentment la seua tercera novel·la El món exterior (Onada edicions), on es narra el viatge iniciàtic de Vicent, que surt d’un mas de Benassal per enfrontar-se  a una realitat ben allunyada del món en què havia viscut fins aleshores. Coneixerà alguns dels episodis més tràgics del segle XX i assistirà al final d’un món rural i d’uns valors tal com els havia conegut. Sobre aquesta novel·la hem […]

Avui és 23 d’abril, diada de Sant Jordi. A l’Institut Premià de Mar van tenir la pensada de fer avui un homenatge a dos professors de la casa traspassats de fa poc, Alfred Redrado i Margalida Capellà. Hi van convidar tots els professors i professores que, havent passat per la casa, hi havíem coincidit. Desconeixia

 FRANCESC DE PAULA BURGUERA (1996). L’home de l’aigua. Alzira. Edicions Bromera Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) va tenir especial rellevància pública com a polític els anys de la Transició. Va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià que acabaria integrant-se en la Unión de Centro Democrático, en les files del qual arribaria a ser diputat per València en les Corts Constituents. Posteriorment […]

enllaç directe | aquest apunt Les enquestes són tossudes. El pessimisme i la malenconia també. Es llegeix més que mai. I la gent jove llegeix més que la gent gran. En general, tenim la impressió que es llig menys que abans; no obstant això, al nostre país les dades mostren el contrari, encara que podrien ser millors. El Baròmetre d'hàbits de lectura de l'any 2025, del Ministeri de Cultura, indica que el nombre de lectors va […]

Falgueres                                                                                                                        Per a Guillem i Ana en aquest dia tan especial. Emporta'm. Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus. Emporta'm, i no em […]

  AGUSTÍ PONS (2019). Crònica al marge. Barcelona. Editorial Comanegra.  Agustí Pons (Barcelona, 1947) és un clàssic del periodisme català que en els últims anys s’ha convertit en autor de referència com a biògraf. A ell es deuen les biografies de Salvador Espriu, Mª Aurèlia Capmany, Pere Calders, Joan Triadú i Néstor Luján. Amb Crònica al marge ha decidit enfrontar-se a la seua pròpia biografia. El llibre està dividit en […]

Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara.  - "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: - A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro.-Ets increïble, li contestà ella".  Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; […]

**«Açò no constituirà una crisi més. Açò esdevindrà una autèntica catàstrofe econòmica. Combinada amb l’esclat de les bombolles financeres desmesurades que s’han inflat al llarg dels darrers anys, resulta difícil arribar a comprendre la magnitud del que està a punt d’esdevenir.  Açò és pura aritmètica. No existeix cap eixida favorable si Ormuz roman tancat. Que el món no s’aboque a un abisme depén exclusivament que […]

La seua veu  A Inés Hernández Dolçament ella m’ha trucat diumenge al matí i ha fet que em caiguen, de les mans, grapats de preocupacions; per la veu me n’he adonat del seu domini dels meteors i del perquè d’aqueix cel gris que plovia. Semblava obeir-li. S’ha preocupat per mi, m’ha demanat pels meus: un moment i l’he notada segura, generosa, forta. Ella ha engegat els engranatges del Temps, ha recuperat l’esperança i amb […]

 En aquesta vida, pot ser monòtona però mai senzilla, tant com passen els anys anem coincidint amb tota classe de personatges, des dels més tòxics fins els més bondadosos que, per sort, en el meu cas, solen ser la majoria. Entre les bones i les males persones hi ha molts matisos, però també una selecta minoria que, a més de ser gent de bé, sempre t’aporten en positiu... i no parle d’aportacions materials, sinó més elevades, […]

Arraulit al llit sota una vànova de plumons d’oca hongaresa, despert, de matinada ell pensa… Té un sostre que el protegeix de fred i pluja; a la tauleta de nit un rellotge, ràdio i mocadors. Pensa el rebost de la cuina, els aliments, unes cames que el duen a passeig, un cervell que li respon. No escolta cap soroll acompassat de les busques. Pensa les toalles i roba eixuta, l’aigua calenta que rajarà a casa. Ell recorda persones: […]

Gabrielle Zevin, Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow. Dos joves intel·lectualment brillants. Una relació amb alts i baixos al llarg d’anys. Programar videojocs és complicat, però entendre’s en la resta de les coses podria arribar a parèixer impossible.