Bones festes i bon any 2019!

Us regalem la Nadala dels pastorets de Fèlix Estop:  

A pesar de ser tant lluny,
els pastorets de Morella,
de Sant Mateu i de Xodos
i els pastors de Vistabella
se n’anaren a Betlem,
portaven la bota plena.

Passaren pels de Catí,
passaren pels de Llucena,
replegaren els de Xert
i els pastors de Vilavella.
Mamprengueren el camí,
portaven la bota plena.

Després de moltes setmanes
d’anar trepitjant camins
trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.
Trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.

Entre cops i cops de vi,
entre carícia i carícia,
els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.
Els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.

Quan arribaren a Orient
Jesús tenia 15 anys,
els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.
Els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.

No ploreu més pastorets,
no ploreu més pastoretes
per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.
Per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.

Perquè teniu de saber
que d’aquells pecats jolius
encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.
Encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.

Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»

Clica per descarregar-lo

Pots descarregar ací el llibre de poesia il·lustrada LES MEUES DONES, de Maria Llidó i Josep Lluís Abad. En paraules de Susanna Lliberós al pròleg de l’obra: 

Aquestes dones són les seues muses, però no són divinitats que alegren amb càntics el poeta i no es dediquen a cap de les arts del cànon grec. Les seues muses són dones i el seu art és el de viure i conviure, el de ser, en essència, persones extraor-dinàries per al poeta, que amb la seua manera de fer i de sentir, fins i tot d’existir, han conformat la pell d’aquest i han condicionat els ulls amb què mira el món que l’envolta. Han creat la seua ciutat. […]

El poeta estableix una relació estreta i directa de les dones amb la naturalesa, fins a arribar a un punt de fusió, en què la dona es converteix en dona-pluja, dona d’aire, o dels núvols, aquesta, la mateixa que ja amava en Transparències (un dels primers llibres d’Abad): «parle solament de tu, del meu núvol festiu o lluna de les finestres blanques». Ara, amb Les meues dones, el poeta la reconeix com a «nucli sempre etern, jove flor de neu als meus somnis més profunds».

Meseguer presenta «La nova cançó. Estudis de literatura i música» a Fórum Babel de Castelló [5-XII-2018 / 19h]

El professor i escriptor Lluís Meseguer presenta aquesta tardor-hivern el seu nou llibre LA NOVA CANÇÓ. ESTUDIS DE LITERATURA I MÚSICA, editat ara fa uns dies per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Coberta de l’obra

La Nova Cançó i els gèneres actuals, a més d’experiències vitals compartides, són una de les màximes expressions de la cultura literària, musical i espectacular del país, del Mediterrani i d’Europa des de mitjans del segle XX fins ara mateix. I hem pogut escoltar com se’n diversificaven les veus de rebel·lió o de modernitat, en diàleg de successives generacions amb els moviments internacionals.

En paraules de l’autor, «crec que els llibres, com les cançons, són obra col·lectiva, sense fronteres. I bé, en tot cas, en el llibre s’estudia el panorama de creació i interpretació en el context geogràfic i social: la relació entre la cançó popular antiga i la moderna; les musicacions dels poetes de referència; la relació amb la chanson, la canzone, el folk, el jazz, el pop i el rock; i els procediments literaris, a través de les metàfores cantades “al vent del món”».

PRESENTACIONS
Els actes de presentació es faran en llibreries i començaran al Fòrum Babel de Castelló de la Plana, el 5 de desembre. 19 hores. Presentació del llibre La Nova Cançó. Estudis de literatura i música (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Lluís Meseguer. Amb l’autor, participaran també Ferran Badal (compositor i musicòleg), Lluís Òscar García (músic, director de Metrònom) i Ramon Godes (compositor i guitarrista).

València. Octubre Centre de Cultura Contemporània, i Llibreria Fan Set. 19 de desembre. 18’30 hores. Presentació del llibre La Nova Cançó. Estudis de literatura i música (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Lluís Meseguer. Amb l’autor, participaran Vicent Torrent (compositor, cantautor i musicòleg), i Josep Vicent Frechina (crític i musicòleg). 

Amàlia Roig, Laia Carrera i Miguel Ángel Sabadell guanyen els Premis Literaris de Benicarló

Font: Diari La Veu

Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey han aconseguit el guardó de Llibre Gastronòmic

Amàlia Roig, Laia Carrera i Miguel Ángel Sabadell han sigut els guanyadors en les modalitats de Literatura Memorialística, Àlbum Infantil i Divulgació Científica, respectivament, de la III edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló. Per la seua banda, Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey han aconseguit el de Llibre Gastronòmic amb una obra on la singularitat està en els relats més enllà dels plats.

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conéixer aquest divendres el palmarés de la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que, tal com ha destacat l’alcaldessa, “confirmen la maduresa d’aquesta aposta per apropar a la ciutadania una oferta cultural de primer nivell” i “demostren el gran futur que tenen per davant les nostres lletres, la nostra cultura i el nostre poble”. “No podíem tindre millors obres guanyadores ni millors jurats”, ha volgut remarcar el regidor de Cultura, que ha assenyalat que “els premis s’estan fent grans i en només tres anys ens hem situat a l’alçada de premis que porten 30 anys de trajectòria”.

El Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat, el més veterà de les quatre modalitats, ha sigut per a la il·lustradora novell Laia Carrera per Quan arriba la por, “un treball molt diferent de tot el que hem vist fins ara –ha dit Josep Barberà– amb unes il·lustracions molt potents i una temàtica adulta perfectament adaptada als xiquets”. El Premi de Divulgació Científica ha sigut per a l’astrofísic saragossà Miguel Ángel Sabadell, editor de ciència de la revista Muy interesante i considerat un geni de la divulgació científica. En el relat guanyador, anomenat Cuando llega la hora, Sabadell parla de la mort fugint de la morbositat i posant en dubte el paper de les pseudociències.

Pel que fa a la modalitat de Literatura Memorialística, el relat guanyador ha estat Alfred Giner Sorolla, la passió i la lucidesa, de la vinarossenca Amàlia Roig, una obra que arriba uns mesos abans de commemorar-se el centenari del naixement d’aquest científic i humanista compromés i universal nascut a Vinaròs. Tal com ha subratllat el regidor de Cultura, “era absolutament necessari que aquest homenot tinguera una biografia que reconeguera tota la seua tasca científica i humanista”. “I, a més –ha afegit el director de publicacions d’Onada Edicions–, era especialment important que aquest reconeixement i aquesta reivindicació se li fes des del territori”.

Per últim, el premi de Llibre Gastronòmic ha sigut per a Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey per l’obra Històries de cuina. Plats i relats, una obra que va més enllà d’un receptari a l’ús i que fa una mirada antropològica del fet culinari. Pradilla ha destacat que “la singularitat d’aquest llibre està en els relats més que en els plats”, mentre que el regidor de Cultura ha assenyalat que “l’obra deixa veure, més enllà dels plats, un compromís important amb l’agricultura i el medi ambient”. Una vegada anunciats els guanyadors, comença a activar-se ara la maquinària per a imprimir les quatre obres i presentar-les en la gala dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que tindrà lloc el 24 de novembre al Magatzem de la Mar.

Tant l’alcaldessa com el regidor de Cultura han aprofitat l’acte per a agrair la implicació d’empreses com Ashland Chemical, IFF i Caixa Benicarló, que col·laboren en els premis, i d’entitats com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Josep Porcar obté el premi Jaume Bru i Vidal de poesia Ciutat de Sagunt

Anys llum, de Josep Porcar, ha estat l’obra poètica guardonada amb el XXè Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia Ciutat de Sagunt, segons acaba de fer-ho públic aquest vespre el Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis al Centre de Cultura Mario Monreal.  

Josep Porcar

El llibre de poemes titulat Anys llum, del poeta Josep Porcar (Castelló, 1973), ha estat l’escollit enguany pel jurat que han format els poetes Antoni Ferrer, Manel Rodríguez-Castelló i Manuel Bellver, entre un total de 53 originals que optaven al premi Jaume Bru i Vidal de poesia en aquesta vintena edició dels premis Ciutat de Sagunt. Encapçalat amb citacions de dos cantautors contemporanis –una del Leonard Cohen i una altra de la cançó «Light years» (Anys llum) de l’Eddie Vedder (Pearl Jam)–, el nou títol de Porcar «conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el sentit d’època lluminosa», segons s’ha explicat, i «atrau de bon començament amb poemes que se t’emporten i et revelen el viatge de rescabalament d’una persona commocionada per un profund trasbals vital».

Dol, desarrelament, decepcions sentimentals i, com a resultat, replantejaments existencials derivats d’un escarpat i costerut procés de canvi interior, abasten la primera de les tres parts de l’obra, afegeixen. «Després del sisme, ja en la segona, el poeta emprén Pràctiques de salvament amb les quals desembulla, pels senders de la poesia, fils de vida als quals s’aferra per poder acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts». El volum culmina amb Nou ecografies que traslluen la suggeridora citació inicial d’Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer». Un any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. «Els darrers sis anys llum que he tardat a escriure el llibre és aquesta distància de temps que he hagut de recórrer per poder veure llum en la fosca viscuda», ha explicat l’autor durant l’acte de lliurament del premi. 

Editat properament per Onada Edicions, Anys llum serà el vuitè llibre de poemes de Porcar, qui ha destacat que, pel temps esmerçat dins de la seua trajectòria, «és un poemari de corredor de fons, però també de final d’etapa», ja que ha estat «covat paral·lelament a dues publicacions precedents, i aquesta tanca el cicle». Josep Porcar és periodista i actualment treballa en la comunicació gràfica i editorial. Entre els seus llibres, destaquen La culpa (3i4, premi Vicent Andrés Estellés 1998), Llambreig (Tria Llibres, 2014, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians) i Nectari (Buc, 2016). És també ressenyable la seua videopoesia, dins del seu blog Salms (porcar.net). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa els escriptors i les escriptores de les comarques castellonenques.

Premis de narrativa i de teatre
Per un altre costat, un total de 22 originals optaven al premi de narrativa i 28 al de teatre. L’obra No tractis Déu de vostè, de Jordi Ortiz (Barcelona, 1969), ha obtingut el XX Certamen de Narrativa Ciutat de Sagunt, i l’escriptor Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1954), amb l’obra Treball de recerca, s’ha emportat el XV Certamen de Teatre «Pepe Alba». Els escriptors Manel Joan Arinyó, Raquel Ricart i Nel·lo Navarro han estat jurat del premi de narrativa, mentre que els professionals de l’escena Lola López, Antoni Ruiz i Mariola Ponce s’han aplegat en el de teatre. Les deliberacions dels jurats van tenir lloc el passat 21 de setembre a les dependències del consistori saguntí, de les quals van eixir els tres guardonats d’enguany. El premi de narrativa serà recompensat amb 6.000 euros, mentre que els de poesia i teatre rebran 3.000 euros cadascun. Onada Edicions publicarà les obres guardonades.

El Sopar Estellés de Castelló se celebrarà divendres 26 d’octubre a l’ermita de Sant Roc

Els castellonencs celebrarem el Sopar Estellés a l’ermita de Sant Roc de Canet el proper divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21h.

• Les persones que vulguen recitar algun poema d’Estellés o dedicat a ell, han de comunicar a l’organització quin poema per evitar duplicitats.
• Preu per sopar de sòcies/socis d’ACPV, el Pont o Pixavi és 15 €; per a no sòcies/socis: 20€.
• Data límit d’inscripció dimecres 24 d’octubre
• Reserves i inscripcions a castello@acpv.cat, 964 242 947

L’acte està organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), El Pont Cooperativa de lletres i la Colla El Pixaví.

El paradís a les fosques

Per Manel Alonso
Publicat a: Diari Gran del Soberanisme (10-X- 2018)

Títol: «El paradís a les fosques»
Autor: Vicent Usó
Premi Enric Valor de novel·la
Editorial: Bromera, Alzira, 2018

Viure en el sistema capitalista fa que, de tant en tant, es troba una mina d’or i la riquesa que abans es resistia i costava tant d’aconseguir de colp es posa a l’abast de qualsevol que siga una mica espavilat i el paradís somniat que semblava inabastable només uns anys enrere esdevé una realitat tangible. Es trenquen les cadenes que et lligaven a una classe social i es comença a grimpar cap al cim oblidant que només s’han canviat les cadenes de ferro per unes d’or.

Al País Valencià hem tingut mines d’aquesta mena, com ara el comerç de la taronja, el turisme, la bombolla immobiliària i, a la comarca de la Plana Baixa i també en bona part de l’Alcalatén, la indústria de la ceràmica.

L’escriptor Vicent Usó, en la seua darrera novel·la El paradís a les fosques (Bromera, 2018), escriu un relat intens, cru, sensual, violent i cruel que ens parla de l’èxit i de l’ambició dels nous rics de la indústria ceràmica a la capital de la Plana Baixa, Vila-real. Una classe social majoritàriament formada per nous rics on el joc de les aparences és fonamental per a mantindre l’estatus. D’això s’aprofiten artistes extravagants com ara Serpentina, darrere del qual el lector perspicaç endevinarà el nom de cert artista plàstic castellonenc, les botigues de roba i les joieries de luxe, les immobiliàries, però també la màfia de la prostitució, de la droga i d’allò que calga i que es pague a preu d’or.

Vicent Usó, un dels narradors valencians nascuts en la dècada dels seixanta del segle passat amb més ofici i amb una obra sòlida que ho ratifica, ha sabut construir un personatge protagonista, Maties Passera, versemblant i amb una vida plena de zones d’ombra. Un comercial de gran èxit, agressiu, astut, sense escrúpols al qual en alguns moments el perd la boca i que guanya diners a cabassos. Amb el compte corrent a vessar, es compra una dona guapa, sexi, capritxosa, una posició social, nous amics, casa i automòbil de luxe i prostitutes d’alt estànding.

Al seu voltant, Vicent Usó crea una llarga galeria de personatges bona part dels quals són suposats triomfadors, i una altra de fracassats i perdedors.
En esclatar la crisi econòmica del 2008, la vida se li comença a tórcer a Maties Passera. Ho fa de tal manera que en relativament poc de temps caurà des del cim del seu èxit a l’infern del fracàs.

La novel·la és la història d’un individu en el laberint tortuós del poder econòmic. Però també de la seua família marcada per un passat fosc, sinuós, una història que parla de l’origen i de la vertadera identitat de Maties i que se li ha ocultat, una història que descobrirà en el pitjor moment i que serà com una llosa que ajudarà a enfonsar-lo encara més en la misèria i l’autodestrucció.

El paradís a les fosques és el retrat d’una societat hipòcrita, superficial, que ha trobat una mina d’or la qual balafia en estupideses que alimenten només la vanitat, l’egocentrisme i els apetits més baixos.

En les seues pàgines trobem les clavegueres del poder econòmic, on aconseguir sadollar el plaer individual està per damunt la llei. Un espai per a pederastes, drogoaddictes, sàdics que gaudixen amb l’espectacle cruel del suïcidi, depravats amb la cartera farcida de bitllets, empresaris, polítics, jutges…, individus honorables en públic i terriblement viciosos en privat.

La novel·la d’Usó fa reflexionar sobre la condició humana, el sistema, les relacions socials i el que realment passa al nostre voltant i que ni tan sols capaços d’intuir.

Rosa Miró obté el 19è Premi de Narrativa Breu «Josep Pascual Tirado»

L’escriptora castellonenca Rosa Miró Pons, escriptora d’El Pont i treballadora de la Universitat Jaume I de Castelló, ha guanyat el 19è Premi de Narrativa Breu «Josep Pascual Tirado» amb la seua obra Som d’amor, un guardó promogut per la Federació de Colles de Castelló, la Llibreria Babel i Unaria Ediciones amb el patrocini de la Diputació de Castelló, on es realitzarà el lliurament el pròxim 21 de novembre.

L’obra guardonada consta de setze relats que giren entorn d’aquell sentiment universal i antic d’estima profunda que se sent per una persona i que hom anomena amor. El llibre s’enceta a Atapuerca, en el període paleolític i acaba en una galàxia l’any 2161. Més de cinquanta personatges tenen protagonisme, un protagonisme de vegades carregat d’ironia, d’accions insòlites o d’erotisme.

Rosa Miró també té al seu palmarès un premi que porta el nom d’un altre castellonenc il·lustre, Miquel Peris i Segarra, guardó que va obtenir amb el llibre de poemes Camins d’aigua, paraules de mar en la XXII edició convocada en 2015.

El premi té l’objecte de promoure la figura de l’escriptor Josep Pascual Tirado, a més de contribuir al desenvolupament i promoció de la literatura valenciana.  

Font: uji.es

Iban L. Llop obté el premi Ciutat de València de poesia

Fonts: burriana.es / ara.cat

Iban L. Llop

L’obra Serps i paisatges del borrianenc Iban L. Llop ha sigut guardonada amb el Premi Maria Beneyto de poesia en valencià en els XXXVI Premis Literaris Ciutat de València. Aquest premi té una dotació econòmica de 6.000 € i permetrà que l’obra siga publicada per l’editorial Bromera, especialitzada en aquesta modalitat.

El títol de Serps i paisatges, en paraules de l’autor, «en part prové d’un altre llibre de Franco Fortini que es diu Paesaggio con serpente. Que, al seu torn, procedeix d’una imatge molt bonica de la Divina Comèdia, concretament del cant vuitè del Purgatori, on el Dant es topa amb una serp, però aleshores vénen uns àngels que l’agafen i se l’enduen. La serp té mala premsa, li ha tocat carregar amb el pes de ser la imatge del mal. Els meus poemes parteixen de la imatge del Dant però van cap a Llull, cap a la idea de les meravelles que el caminant troba pel camí. Ho faig amb tankas encadenades, tot i que no són rengas [una altra forma poètica japonesa que consisteix en successions de tankas ], sinó poemes narratius, utilitzant les tankas com si fossin fotogrames d’una pel·lícula. Parlen també del mal que ens fem de vegades sense adonar-nos-en. N’hi ha un dedicat a Anna Dodas, una poeta catalana que, juntament amb una amiga seva, van ser violades i assassinades a Montpellier, justament de camí cap a Sardenya, on volien visitar l’Alguer. Ella només tenia 24 anys, i és com si això s’hagués oblidat, ningú no en parla mai. Tot i que no la vaig conèixer [Anna Dodas va morir l’any 1986], la seva història m’impressiona, diria que m’obsessiona…».

Iban L. Llop (Borriana, 1975) resideix actualment a Sardenya (Itàlia), és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit com a professor de llengua catalana en la Universitat de Salern i de llengua espanyola en dues universitats de Nàpols. Des de l’any 2007 és professor de llengua catalana en la Universitat de Sàsser. També ha exercit com a traductor de l’italià al català i col·labora amb l’Ateneu Alguerès organitzant cursos de llengua i literatura.

Pel que fa a la seua producció literària ha publicat, entre uns altres, els poemaris Fustes corcades (Premi Martí Dot 1997), Pell de salobre (Premi Salvador Espriu 1998 per a poetes joves), Blue Hotel (Premi de Poesia Miquel Àngel Riera 1999 de Mallorca), Llibre de Nàpols (Premi Ausiàs Marc 2002 de poesia de Gandia), Crònica de Calàbria (Premi Alfons el Magnànim 2009 de poesia), Batalles de Sardenya (Premi Ibn Jafadja – Ciutat d’Alzira 2010), i Sala d’espera (Premi Vila d’Almussafes – Marc Granell de poesia 2013).

També ha colaborat amb la productora cinematogràfica Institut del Cinema Català en la traducció de guions cinematogràfics i ha traduït de l’italià poemes de Giorgio Capron per a la revista Caràcters i l’obra dramàtica Passos lleugers de Dacia Maraini. Ha intervingut en l’obra cinematogràfica La Academia de las Musas (Espanya, 2015) de José Luis Guerin.

Castelló republicà, arquitectura i urbanisme

L’exposició s’inaugura dimecres 26 de setembre 19,30h al Museu d’Etnologia de Castelló

Castelló republicà vol recuperar part d’un patrimoni material històric de la ciutat de Castelló: els vestigis de l’arquitectura i de  l’urbanisme dels anys 30 a la nostra ciutat, en temps de la Segona  República. Malgrat el pas del temps, la Guerra Civil, l’eliminació de  qualsevol vestigi de la Segona República per part de la Dictadura Franquista i l’especulació urbanística, encara es conserven algunes empremtes d’aquella època. A la ciutat de Castelló els inicis del republicanisme van lligats a la personalitat política de Francesc Gonzàlez Chermà, primer alcalde republicà. Als inicis del segle XX, l’Ajuntament de Castelló com a districte electoral era majoritàriament republicà.

El republicanisme es convertirà en la força hegemònica de la ciutat en la mesura que propicia la unió de les reivindicacions de la  població urbana i de la classe treballadora amb el rebuig a la monarquia. La burgesia rebrà el suport popular amb l’objectiu de resoldre la situació política i econòmica.