Lletres al dia

Tornar a néixer després d’un accident: sembla un clixé, però no podem oblidar que sovint els clixés són veritats sedimentades. O, si més no, fòssils retòrics amb un pinyol de veritat al cor. Que l’hi diguin a l’economista i escriptor Fernando Trias de Bes, si no, que fa cosa d’un any i mig va patir un greu accident de trànsit que l’hauria pogut matar però del qual en va sortir renascut i creativament alliberat.

Jezabel, una novel·la que Irène Némirovsky (Kíev, 1903-Auschwitz, 1942) va publicar el 1936, comença amb el judici a una dona gran, “extremament rica” i presumida, Gladys Eysenach, a qui acusen d’haver assassinat el seu amant de vint anys. Durant tot un primer capítol que en realitat funciona com un pròleg, assistim a la reconstrucció de l’escena del crim a través de l’interrogatori a l’acusada i a tota una nodrida galeria de testimonis. Escrit gairebé com si fos un guió […]

"Encara estic assimilant aquesta fita: mai hauria pensat que un premi així es pogués creuar en el meu camí", assegurava aquest divendres al migdia Agnès Marquès Pujolar (Palma, 1979) durant la roda de premsa en què s'ha anunciat que ha estat l'autora escollida pel jurat com a guanyadora del premi Ramon Llull 2026, dotat amb 60.000 euros. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la de la periodista, que actualment dirigeix el programa Catalunya nit de Catalunya Ràdio i que va […]

Vaig plorar tant llegint Hamnet de Maggie O’Farrell, que encara recordo aquell abisme: una mà entrant-me per la gola i col·locant-me un forat negre a la boca de l’estómac que bategava com si hagués de rebentar. Així que abans de veure l’adaptació al cinema de la directora Chloé Zhao, que acaba d’aconseguir vuit nominacions als Oscars, l’expectativa de xàfec era de deu a l’escala del meu Ploròmetre. I encara més alimentada per la matraca del màrqueting i el meu algoritme […]

Quan li van dir que El jardí adormit (Univers/Espasa) encaixava perfectament entre les novel·les de healing fiction (ficció curativa), Carla Gracia Mercadé (Barcelona, 1980) no sabia gaire de què li estaven parlant. "Vaig escriure el llibre que jo necessitava, un refugi on entrava quan les coses anaven malament", explica l'escriptora. Evocadora i plena de bellesa, la cinquena novel·la de Gracia és la història d'una dona que viu amb el pilot automàtic i un dol latent fins que marxa a […]

Mentre buscava la veu d'una dona lliure, irreverent i desconeguda que pogués protagonitzar la nova edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales de Girona, conegut per rescatar personatges amb força, caràcter i una història capaç de trasbalsar, Consol Ribas es va creuar amb un haiku que "cremava com un secret":

Mentre buscava la veu d'una dona lliure, irreverent i desconeguda que pogués protagonitzar la nova edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales de Girona, conegut per rescatar personatges amb força, caràcter i una història capaç de trasbalsar, Consol Ribas es va creuar amb un haiku que "cremava com un secret":

Fa unes setmanes vaig escoltar una conversa de Jordi Puntí, on parlava de la seva novel·la Confeti, sobre la vida de Xavier Cugat (Proa). En un moment donat, Puntí diu que "un escriptor és un mentider per antonomàsia", perquè la ficció crea mons versemblants que no són reals.

El filòsof i articulista de l’ARA Ferran Sáez Mateu és un senyor de 61 anys que llegeix i escriu, fa música a casa (toca i col·lecciona violins i violes, flautes i teclats: té una col·lecció de 500 instruments), camina molt per Barcelona, dorm poc (unes cinc hores de mitjana, fins a les 05.30 h aproximadament) i recorda sovint somnis recurrents, té una mala salut de ferro (diabetis i altres noses), va a missa als caputxins de Pompeia, compra llibres antics per internet, li agrada […]

L'escriptora especialitzada en literatura infantil i juvenil, guionista i periodista, Anna Fité (Sabadell, 27 de novembre del 1958) ha mort als 67 anys, segons informa l'ACN. Amb una llarga trajectòria en el món de la narrativa i els mitjans de comunicació, també era autora de teatre familiar i dinamitzadora cultural. Anna Fité va escriure per a programes infantils de televisió com Barri Sèsam i Los Lunnis (TVE), contes i novel·les infantils i juvenils (Xala, va!, Voilà!, Sopa de […]

Theodor Kallifatides, Un nou país més enllà de la finestra. Traducció de Montserrat Camps. Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2023
· Begonya Mezquita

Aquesta tetralogia va ser, per a Thomas Mann, el projecte de la seva vida. El va ocupar durant el gruix de la seva maduresa, perquè començà a escriure el llibre el 1926 i no el va donar per acabat fins al 1943. Només dos anys abans de la data inicial havia publicat La muntanya màgica, i quatre després de la final, El Doctor Faustus. Més de cent vint anys abans, Goethe també s’havia sentit fascinat per la història bíblica de Josep, i n’havia volgut donar una visió personal, però […]

"Som el festival de novel·la negra gratuït més important d'Europa i el que té més presència d'autors internacionals", afirma el comissari de la BCNegra, Carlos Zanón al Mercat de la Boqueria, on s'ha presentat la 21a edició del festival, que tindrà lloc del 2 al 8 de febrer. Enguany un dels convidats estrella de la programació és el músic i escriptor italià Vinicio Capossela, que oferirà un concert multidisciplinari a la Sala Paral·lel 62. Precisament de la seva obra en surt el […]

"Si pregunteu al ChatGPT que defineixi l’obra i l’estil de Carlota Gurt, us dirà: «El seu estil es caracteritza per una prosa precisa, però al mateix temps intimista, que convida a la reflexió sobre els sentiments, la solitud i la recerca de sentit en la vida quotidiana». Després de llegir Els erms, confirmareu que, per sort per a ella i per als seus lectors, la prosa de Gurt és molt més que això", assegura Sergi Pàmies, un dels set membres del jurat de l'onzè premi Llibres […]

L’austríac Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis, 1942) és un escriptor agraït editorialment. Després d’uns anys d’oblit, l’èxit gaudit en vida va ressuscitar amb el canvi de segle, i el va convertir en un habitual long-seller, en un referent del “món d’ahir” i en un exemple icònic de la destresa del desaparegut Jaume Vallcorba (Barcelona, 1949-2014), fundador de les editorials Quaderns Crema i Acantilado, per consolidar un catàleg estel·lar amb la justa barreja de […]

Abans de ser mare tenia unes conviccions molt fermes sobre qui era i sobre com seria el meu camí. No imaginava fins a quin punt la maternitat et transforma d’arrel, fins a quin punt jo mateixa seria una persona diferent. Pensava que em costaria més deixar de ser jo la meva prioritat, i que a vegades ho viuria amb neguit o com una pèrdua.

Les novel·les d’un home les conviccions del qual han trontollat solen ser millors que les novel·les d’un home de conviccions dogmàticament fèrries. En la dissidència, en la passió escindida, en els compromisos ambivalents o bifurcats, la literatura creix més poderosa i lúcida que en la certesa absoluta i la militància.

"Un fill és com el mar. Lluu davant les cases, i una veu en els seus ulls el matí, el migdia, el capvespre tèrbol i la nit, calenta, violeta i encristal·lada com un vas de vi". Així comença l'emotiu i delicat monòleg que la mare d'Andreu Crous, protagonista d'Haceldama, recita al cronista que recull la seva humil i dissortada vida un cop ja ha mort a conseqüència de l'atemptat ferroviari que ha perpetrat el seu fill. És un dels episodis més impressionants i també dels més […]

Foscor. Llamps i trons. Crits. Amb només aquests ingredients arrenca El casalot, la nova obra escrita i dirigida per Sergi Belbel (Terrassa, 1963), que es podrà veure del 20 de gener al 22 de febrer al Teatre Gaudí de Barcelona. L'escenari, situat al mig de la sala, promet una experiència per als espectadors més atrevits, que si s'atreveixen a baixar de la grada i seure a la fila zero tindran l'oportunitat d'endinsar-se literalment a dins del casalot en què dues germanes, interpretades […]

Molts cops m’he preguntat d’on venen les meves idees i què passa si les canvio. Tinc sempre la porta oberta a fer-ho: argumenta’m un perquè sòlid i dubtaré. Deixa’m pensar-hi una estona i potser et faig cas, o potser torno al mateix lloc. Amb el pas dels anys, constato que la meva manera de desxifrar el món té unes arrels profundes que beuen d’un fil de pensaments anterior a mi i que em sobrepassarà: la tradició, la història, i la llengua amb què ho verbalitzo tot.