Lletres al dia

  • Pilar Rahola publica una novel·la sobre la croada dels almogàvers

    L'escriptora i opinadora política Pilar Rahola torna aquesta setmana a les llibreries. Ho fa amb Cornèlius, l'almogàver, una nova entrega de novel·la històrica, ara ambientada al segle XIII, després de la darrera croada cristiana, que ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de Girona, dotat amb 30.000 euros. L'obra, escrita amb un estil planer i apassionat, narra les peripècies de Cornèlius Papapoulus, un cavaller del temible grup d'infanteria dels almogàvers que viatja per tot el […]

  • Retratar la malícia humana a través dels ulls d'una nena

    La prosa lírica d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941) toca la identitat, tant personal com col·lectiva, el discurs d’un feminisme radical i les complexitats de les relacions humanes. Ara publica la novel·la Crideu la mort errant, digueu-me on va –el primer manuscrit de la qual ja té una dècada–, un retorn deliciós a la narrativa després de 15 anys, molts premis i una dedicació quasi exclusiva a la poesia.

  • "Ara em fa ràbia no haver parlat amb la meva àvia"

    L'actor Fel Faixedas (Arbúcies, 1970) sabia que el seu avi havia sigut "el primer saxofonista de la reconeguda Orquestra Internacional Maravella, amb la qual va voltar per mitja Europa a mitjan segle passat". I poca cosa més coneixia de Josep Pitu Faixedas fins que va començar a escriure M’hauria agradat coneixe’t (Univers, 2024), un llibre que és una història familiar i d'Arbúcies i també un homenatge als músics de les orquestres de ball del segle XX.

  • Amanda Mikhalopulu: "Si Déu l'haguessin imaginat les dones seria més sensual i més terrenal"

    Amb 17 anys, una dona renuncia a la vida terrenal, accepta casar-se amb Déu i se’n va a viure a casa seva, és a dir, al cel. És un Déu amb barba i cabells desendreçats, però no té estómac ni cor, i no toca de manera eròtica. Amb aquesta singular premissa, l’escriptora grega Amanda Mikhalopulu (Atenes, 1966) inicia la novel·la La dona de Déu (Raig Verd), traduïda al català per Mercè Guitart. "Vaig començar a escriure pensant com seria Déu (si existeix) com a parella. […]

  • Surt a la llum la prosa inèdita de Joan Vinyoli

    Fa tres anys la investigadora Georgina Torra, de la Universitat de Girona, mentre es dedicava a revisar la catalogació del fons Joan Vinyoli (1914-1984) a l’Arxiu Comarcal de la Selva, va topar-se amb una troballa tan sorprenent com apassionant. Entre els més de 4.000 documents inventariats, va descobrir una sèrie de textos en prosa escrits per Vinyoli, inèdits, que obrien la porta a explorar el vessant narratiu, pràcticament desconegut, d’aquest grandíssim poeta.

  • "Quan no pots ser mare, embogeixes"

    Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) ha dedicat cinc anys a escriure Mammalia (Males Herbes, 2024), però hi va començar a pensar fa més d'una dècada, a partir d'una experiència personal trasbalsadora. L'autora de Satèl·lits (Males Herbes, 2019) ha necessitat temps i molta paciència per aixecar un ambiciós trencaclosques narratiu que arrenca en una clínica de fertilitat situada enmig d'un bosc i continua amb la història de la Cora: la reconstrucció d'un viatge d'infantesa a […]

  • L'ARA rep un misteriós llibre satíric sobre Josep Carner

    "L'omnipotent En Jaume Coll Llinàs, / catedràtic emèrit de la UB, / marmessor d'un llegat podrint-se al ras, / ens ha creat la Càtedra Carner, / on, com a introductor que és, perspicaç, / de la ciència ecdòtica al terrer, / ensenya a porgar el text, amb fi sedàs, / d'alumnes diligents a un bell planter". Així comença un dels poemes satírics escrits "a la manera" del poeta Josep Carner (1884-1970) i centrats a criticar la divulgació actual de l'obra de l'anomenat Príncep dels […]

  • "El meu cavall té dret a la memòria de la seva pròpia espècie"

    Marta Soldado (Terrassa, 1989) és una escriptora inquieta. Després de publicar La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial, 2018) va anar a Saigon i Hanoi, on va treballar i va escriure El cap i la cua del drac (Comanegra, 2022). Al seu darrer llibre, Al bosc vermell, un cavall fuig (Angle Editorial) –últim premi Pin i Soler– aterra a un lloc ben diferent: Txernòbil. Allà comença el periple d’un cavall salvatge que canviarà la vida de diferents personatges.

  • L'àvia que va guanyar una fortuna fent contraban de persones a Chinatown

    Quan era petita i sortia de l'escola, Cheng Chui Ping "era l'encarregada de tallar la llenya i de cultivar un petit tros de verdures", i també "ajudava a criar els porcs i els conills de la família". Nascuda el 1949, Ping va créixer a Fujian, una província rural de República Popular de la Xina, on la fam matava milers de persones cada any, però ha acabat passant a la història com una de les contrabandistes de persones més conegudes del món: entre el 1984 i el 2000 va aconseguir que […]

  • El crepuscle d'una colla d'amics i de la Ruta del Bakalao

    Els protagonistes d’Aquí baix, la segona novel·la de Laia Viñas (Xerta, el Baix Ebre, 1997), són una colla de joves en la vintena que els dies d’entre setmana se’ls passen fent feina i immersos en rutines més o menys suportables i els caps de setmana surten de festa. Tot molt habitual i conegut de sobres, si no fos que ens trobem a principis dels 90 del segle passat i els joves en qüestió surten de festa per les discoteques –“la nau, la discoteca, el garito, el temple, el cau, […]

  • A Mallorca, durant la Guerra Civil

    La Guerra Civil Espanyola bateja un fet històric concret però, com totes les etiquetes, té limitacions. Així, en bona part de la geografia no va existir guerra, sinó només repressió; en molts llocs el protagonisme fou militar i amb actuacions poc civils o civilitzades; i, sobretot, arreu s’hi van implicar gents de més enllà de les estrictes fronteres estatals. Potser, cap territori mostra tant aquest desajust com Mallorca on, malgrat quedar ràpidament en mans dels rebels i amb un […]

  • Què és ser una víctima?

    "Segrestada. Torturada. Tancada. Forçada a parir al damunt d'una taula. Violada. Obligada a fingir. Alliberada, finalment. I llavors, repudiada, rebutjada, sospitosa". Així resumeix la periodista Leila Guerriero (Junín, 1967) la peripècia de Silvia Labayru, segrestada a Buenos Aires pels milicos quan tenia vint i anys i estava embarassada, i tancada a l'Escuela Mecánica de la Armada (ESMA).

  • ‘Vinyetari 4’, el gran mostrari del nou còmic català

    La millor manera de copsar la vitalitat i el talent que bull en el còmic català actual és Vinyetari, l’antologia anual de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic de no-ficció. El 12 de setembre arriba a les llibreries la nova entrega, Vinyetari 4 (Editorial Finestres), que inclou deu historietes que són testimoni de l’extraordinària riquesa i diversitat d’un sector que en els últims anys viu un boom d’autors, publicacions, segells, revistes i iniciatives […]

  • “Les dones hem de poder fer humor polític, no només costumista”

    El 12 de setembre es publica Vinyetari 4 (Editorial Finestres), l'antologia de les millors historietes de la quarta edició del Premi ARA de Còmic, que inclou el còmic Pals a les rodes de Maribel Carod, l'obra finalista del concurs. Amb un dibuix ple d'audàcia i dinamisme narratiu, Carod (Barcelona, 1978) explica en catorze pàgines la seva complicada relació amb la conducció i planteja amb molt d'humor una sèrie de reflexions lúcides sobre el paper dels cotxes a les nostres vides. Una […]

  • Etgar Keret i la comicitat demencial

    No descobrirem ara les complexitats –algunes meravelloses i fascinants, altres criminals i perverses– de la realitat d’Israel. Ara bé: sempre fa una mica de por caure en el tòpic de pensar que les particularitats tan extraordinàries –tan explosivament exclusives– d’Israel només es poden entendre i explicar amb una literatura que les abordi i les reculli també des de la raresa, la imprevisibilitat i l’excentricitat. Primer perquè són legió els escriptors israelians que han […]

  • Els monstres més temibles (i temptadors) de la literatura venen de l'aigua

    "El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits". El profeta de l'Antic Testament va ser un dels primers que, al segle VIII aC, va narrar l'aparició d'un monstre marí que l'engolia i que, en comptes de digerir-lo, l'acabava expulsant del seu interior gràcies a la intercessió divina. Des de llavors, les aigües, siguin salades o dolces, han amagat centenars de criatures que han inspirat els autors, clàssics i […]

  • “Hi va haver tant de silenci quan jo era nina…”

    Diu l’escriptora Antònia Vicens (Santanyí, 1941), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2022, que Crideu la mort errant, digueu-me on va, que tot just acaba de publicar La Magrana, pot ser la seva darrera novel·la. “Quan acab d’escriure un llibre sempre dic que serà el darrer perquè en surt esgotada –reconeix–, però amb aquest en concret… Jo veig la vida des d’una escala que ja té 83 escalons; no sé si tindré forces per tornar a passar pel que he passat amb tots […]

  • Un pare i un fill que es busquen i no es troben: 'Cavall, atleta, ocell', de Manuel Baixauli

    Hi ha un rastre del cinema del finlandès Aki Kaurismäki en les novel·les de Manuel Baixauli: una brevetat de les escenes i de les frases, una eixutesa en l’expressió dels sentiments, un gust per narrar les vides dels personatges que queden als marges de la societat. Comparteixen les ganes d’aturar la vida en moviment, de donar-li pausa i reflexió, a banda de la recerca d’un sentit estètic que n’ompli la buidor existencial. El cineasta ho fa amb plans llargs i silenciosos i […]

  • Una denúncia a la Barcelona gentrificada

    Després d’una carrera professional lligada al periodisme, i amb la llicenciatura en teoria de la literatura i literatura comparada sota el braç, Alba Gómez Gabriel (Sant Pere de Ribes, 1983) va guanyar el 44è premi BBVA Sant Joan amb la seva primera novel·la, Jo soc l’última Plaça. El llibre, que en cap cas sembla una opera prima tant per la solidesa de l’argument com per la crítica inherent en un tema de rabiosa actualitat o per l’estil original d’una autora que sembla que […]

  • “Molta gent està pagant per esnifar sucre”

    El 2020 Ferran Vidal va ser finalista del Premi ARA de Còmic amb la historieta curta Força, que retratava la quotidianitat i els usuaris d’un centre de drogodependents amb una empatia i lucidesa increïbles. La historieta estava narrada des del punt de vista de l’autor, un dibuixant que treballava al centre fent tasques de manteniment. Tanmateix, Vidal no treballava al centre sinó que n’era un dels usuaris. Hi va anar durant anys per tractar-s’hi, però va preferir amagar aquesta […]

0
    0
    La teua cistella
    El carret és buitTornar a la botiga