Lletres al dia

En pocs mesos, Adrià Targa (Tarragona, 1987) ha publicat dos llibres de poesia remarcables: Acròpolis (Godall, 2024), que va guanyar els Jocs Florals, i Arnau (Proa, 2024), un poema narratiu de gairebé dues-centes pàgines, dividit en set cants, que recorre un dia decisiu en la vida d'un jove culte, deprimit i enamoradís. Ambientat a la Barcelona d'ara i protagonitzat per "la més perduda de les generacions perdudes", proposa un viatge aclaparador a urinaris, cambres fosques i discoteques i […]

Donna Tartt (Mississipi, 1963) tenia només vint-i-nou anys quan el 1992 va publicar La història secreta. Tenint en compte que la novel·la té més de set-centes pàgines, la degué començar a escriure, com a molt tard, a mitjans de la vintena. Si ho assenyalo és només per subratllar que la novel·la té, sobre el paper, molts dels defectes que solen atribuir-se a les novel·les de joventut: la pedanteria, un excés gairebé teatral d’autoconsciència, la prolixitat de qui s’agrada i a […]

"Érem uns desgraciats que no sabíem res de res, però un dia la nostra vida va canviar gràcies a una idea magnífica", recorda Josep Cots. El 9 de gener del 1975 va aixecar la persiana per primera vegada de la Documenta, situada al número 4 del carrer Cardenal Casañas de Barcelona, al cor de Ciutat Vella.

Una traducció anglesa d’aquesta novel·la lluïa una faixa amb una descripció molt precisa del que amaguen les seves cent vint pàgines: “Una novel·la victoriana postmoderna sobre la Fe, el coneixement i les nostres necessitats interiors”. Kristina Carlson (Finlàndia, 1949) és una de les escriptores més prestigioses de Finlàndia i El jardiner de Darwin, la primera que es tradueix al català, és una de les seves novel·les més conegudes. Contràriament al que insinua el títol, la […]

Llevat d’uns quants noms que sempre van associats a valors més estables, la majoria d’autors —per inèrcies i modes capricioses— no poden escapar de les fluctuacions i la volatilització del mercat literari. L’escocés Walter Scott...
L'article Stendhal i la geometria dels sentiments s'ha publicat en Trapezi.

Un dels relats que aplega Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, és el titulat Dick, en què el narrador explica –amb una emoció continguda que només al final esclata– els darrers dies del seu gos perdiguer, el capteniment del qual, “quasi humà, atreia les carícies de tothom”. M’hi ha fet pensar Lo gos de casa, un dels dos relats que presenta aquest volum d'Àngel Guimerà juntament amb Lo Nen jueu –la primera peça, Rosa de Lima, la que hi dona nom i substància, és una […]

En gairebé sis dècades de palmarès, el premi Josep Pla no s'ha cenyit únicament a recompensar novel·les o llibres de contes. L'han rebut dietaris com El vel de Maia, de Marià Manent, assajos com Josep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Castellet, i dietaris com Quadern venecià, d'Àlex Susanna. Fins ara, però, el guardó, que actualment està dotat amb 10.000 euros, no havia recaigut mai en cap assaig de divulgació científica. Ha estat el biòleg i col·laborador de l'ARA David […]

L'escriptora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) va fer 30 anys amb la idea de ser mare. Des de petita li havien inculcat que les dones es realitzen a través de la maternitat i que el seu deure era tenir fills. Ho va intentar durant anys, primer de manera natural i després mitjançant un procés de fecundació in vitro, però no ho va aconseguir. I ho va patir molt, fins al punt que era incapaç de parlar-ne. L'autora de les multipremiades Herba i L'espera (Reservoir Books, 2024) […]

"La democràcia no pot funcionar sense una premsa lliure": així de contundent s'ha mostrat la dibuixant Ann Telnaes després d'abandonar el Washington Post, on treballava com a humorista gràfica des del 2008, perquè li van censurar una vinyeta on es pot veure un grup de magnats de les tecnològiques i dels mitjans agenollats davant una estàtua de Donald Trump. Entre ells hi ha Jeff Bezos, el propietari d'Amazon i del mateix Washington Post, i també el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Ramón Andrés (Pamplona, 1955) continua escampant saviesa en forma d'assajos sovint inesperats sobre pensament i música. Ara para l'atenció en la manera com la pintura ha fixat el gest de l'afinació d'un instrument musical, i així ha bastit Despacio el mundo (Acantilado), un llibre que s'endinsa en la pintura i la música del Renaixement i el Barroc amb el propòsit de convidar el lector a aturar-se, respirar i trobar l'harmonia que les catàstrofes del present s'entesten a desafinar.

"Ets la primera persona que entra en aquest estudi, a banda de la família", comenta Àlex Broch (Barcelona, 1947) a l'entrada del pis de l'Eixample dreta que, des de finals de la dècada dels 80, ha anat sent colonitzat per piles i piles de llibres. El crític literari i editor català calcula que n'hi deu tenir uns 5.000, tot i que aquesta només sigui una part de la seva biblioteca, que s'expandeix també a la casa d'estiueig de Bellaguarda i, en menor mesura, al lloc on viu. "Dec tenir una […]

L'escriptor britànic David Lodge ha mort aquest divendres als 89 anys. En un comunicat, el segell anglès Vintage Books de Penguin Random House n'ha lamentat la pèrdua i n'ha destacat "la contribució a la literatura, que va ser immensa". Doctorat en literatura anglesa, Lodge va exercir de professor a la Universitat de Birmingham durant gairebé tres dècades i va fer de la vida acadèmica el gran motor de les seves creacions literàries. L'escriptor va destacar sobretot per fer sàtira del […]

Encara que comparteixen cognom i generació literària, són moltes les diferències entre Ryu i Haruki Murakami. Si Haruki és a hores d'ara conegut arreu del món gràcies a novel·les com Tòquio Blues i la recent La ciutat i les seves muralles incertes (Empúries/Tusquets, 2024), a Ryu fa anys que costa seguir-li la pista, encara que al Japó continuï publicant amb regularitat (l'última novel·la, Youtuber, va aparèixer el 2023). Melòmans tots dos, el primer és aficionat al pop, al […]

A diferència dels Quaderns d’Àfrica (Galàxia Gutenberg), que tenien els seus anys i les seves experiències a Mali, al País Dogon, com a element cohesionador de totes les notes i fragments que s’hi aplegaven, i a diferència també dels Quaderns de l’Himàlaia (Galàxia Gutenberg), en què els viatges pel Nepal i l’Índia feien aquesta funció d’argamassa, Miquel Barceló (Felanitx, 1957) ha posat a De la meva vida tota classe de materials esparsos, desconjuntats, a la fi […]

L’assaig també té els seus clàssics i Orientalisme –publicat en anglès el 1978— del palestino-estatunidenc Edward W. Said (Jerusalem, 1935 - Nova York, 2003) és una d’aquestes pedres de toc de la reflexió col·lectiva capaç de crear un concepte i un debat. Des de la crítica literària i la vivència vital, aquest professor de Colúmbia va posar les bases dels estudis postcolonials i va agitar les aigües de la recerca sobre representacions culturals. El concepte orientalisme […]

El còmic en català continua en fase expansiva. Cada vegada es publica més obra original i es tradueixen més autors d’altres llengües, i es va normalitzant un sector vibrant que representa una quota en augment del negoci editorial. Posem sobre la taula vint novetats dels últims mesos que inclouen manga, humor, no-ficció, novel·la gràfica, terror i ciència-ficció.

Les editorials despleguen centenars de novetats el primer trimestre de l'any. A l'Ara Llegim en triem 25, ordenades alfabèticament, que tenen molts números de fer forat per Sant Jordi, si els lectors, la crítica i els llibreters les acompanyen. Atenció també a les interessants traduccions d'afany completista de clàssics de la poesia, com Emily Dickinson.

La poetessa gironina Isabel Oliva i Prat acaba de celebrar 100 anys. Una xifra de tres dígits, rodona i impressionant, que l’escriptora afronta amb una lucidesa realment admirable, en bona forma, activa i inquieta com de costum, atenent un munt de visites i felicitacions, mentre encara manté vives les ganes i la inspiració per escriure nous versos. El centenari ni l’atabala ni li minva la creativitat, sinó tot el contrari: amb les cames una mica ranquejant, però amb l’enginy del tot […]

Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que Ezra Pound (1885-1972), il miglior fabbro, fes anar tan generosament les tisores en l’edició de The waste land de T.S. Eliot i que, en canvi, pel que fa a la seva pròpia obra —aquest monument gegantí i desproporcionat d’Els Cantos—, no hi estalviés ben res. Pound, l’excèntric i genial poeta de la modernitat nord-americana, el cap de brot de l’imaginisme, l’artista de la paraula que es va proposar d’escriure la poesia més curta […]

La publicació d’un llibre com aquest és important: per la veu que representa i pel fons d'allò que explica, que ens toca de molt més a prop del que podria semblar. El text que l’inaugura va ser la pedra filosofal que va transformar la vida de Binyavanga Wainaina (1971-2019), malauradament mort massa jove. No el va escriure pensant a publicar-lo: era la resposta irada, via correu electrònic, d’un escriptor que no podia més de rebre sempre la mateixa petició: “Perdona, podries […]