Lletres al dia

"Ibèria s'assembla a una pell de brau estesa des d'Occident fins a Orient pel que fa a la llargada, amb les parts anteriors orientades cap a l'est, i de nord a sud pel que fa a l'amplada. Fa aproximadament sis mil estadis de llargada; quant a l'amplada, a la banda més gran, en fa uns cinc mil, tot i que hi ha llocs per sota dels tres mil, sobretot al Pirineu, que és al costat oriental". Aquestes paraules serveixen d'introducció al llibre tercer dels disset que integren l'ambiciosa Geografia […]

En termes polítics i econòmics, la distinció entre centre i perifèria sol ser clara: allà on hi ha els diners i el poder és el centre, allà on hi ha menys diners (perquè te’ls espolien o no en generes) i un poder subaltern hi ha la perifèria. En termes culturals, però, la distinció és molt menys evident. Podem dir que el centre cultural és allà on es generen les obres, els discursos i les idees que més s’expandeixen i més influència tenen, però això sovint depèn més de […]

Escric aquesta columna mentre sento un soroll infernal. Al meu bloc coincideixen dues reformes alhora, una al primer pis i l’altra, al tercer. Jo visc al segon. Treballo mentre m’imagino que soc el condiment d’un sandvitx d’obres i, de fet, el rebombori m’obliga sovint a pul·lular per bars o biblioteques. Avui, però, em quedo a casa, perquè el soroll de trepants i martells, o el xiulet estrident del paleta que entra i surt del bloc i enfila tonades dubtoses a l’escala, és la mar […]

Escriptor, dibuixant i professor de literatura sinòfona, Wu Ming-Yi (Taoyuan, Taiwan, 1971) publica un recull de sis contes en què humans, natura i tecnologia envaeixen altres mons i confirmen la seva interdependència. La literatura de Wu Ming-Yi s’ha etiquetat de realisme màgic per la manera com enllaça experiències humanes i no humanes amb tota naturalitat. En aquest sentit, La terra de la pluja amarga (Chronos) qüestiona l’antropocentrisme i suggereix que els humans han […]

Amb una samarreta de "Palestinians will be free" i dos tatuatges als avantbraços en majúscules a cos 100 que diuen "SILENCE IS COMPLICITY", l’empresari del grup farmacèutic Ferrer i mecenes de les Fundacions Ferrer, Sergi Ferrer-Salat, ha presentat aquest divendres amb la seva amable vehemència antisistema un projecte excepcional a Barcelona: l’única llibreria del món dedicada al conflicte palestí i les seves ramificacions. "La pregunta no hauria de ser per què obrim aquesta […]

El 2020, una encara desconeguda Berta Cusó (Barcelona, 1989) va ser finalista del Premi ARA de Còmic. En ella no hi havia tristesa per no haver quedat guanyadora, sinó il·lusió per una carrera que tot just començava amb aquella historieta curta (Paral·lel) i que ja suma també dos magnífics còmics llargs: La conca dels àngels (Pagès, 2025), que acaba de guanyar la primera edició del premi Vinyeta Ficomic, i el recent L’extraordinària història del Circ Cric (Andana, 2026), premi […]

Fa uns anys, l’Antònia, la mare del dibuixant Paco Roca, li va entregar una caixa que havia guardat tota la vida. Estava atapeïda dels primers dibuixos que havia fet el seu fill. Amb nou anyets, el nen ja s’inventava fanzins casolans de 15 o 20 pàgines. I era capaç d’agafar els retoladors i dibuixar de memòria tot el que recordava de la impressionant pel·lícula L’imperi contraataca. També copiava vinyetes d’Astèrix i Obèlix i, durant un temps, li va agafar l’estrelleta de […]

Tot i que hagi d'anar en crosses per culpa d'una caiguda recent, Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) conserva l'energia i l'entusiasme que l'ha acompanyat des de fa dècades. Obre la porta de casa seva a Valldoreix una vegada més a l'ARA amb un doble motiu: ha estat escollida pregonera de la nova edició del festival Barcelona Poesia, que se celebra del 14 al 21 de maig, i presenta nou llibre de poemes, Re(visions), que és a punt d'arribar a llibreries. Publicat per Viena cinc anys després […]

Paco Roca està enfeinat. Damunt l’escriptori del seu estudi, a València, hi trobem esbossos del seu últim projecte: un còmic periodístic sobre la regularització d’immigrants, que publicarà aquest divendres l’ARA, en un ja tradicional diari il·lustrat coincidint amb el Comic Barcelona. Precisament, Roca visita dijous el multitudinari saló per inaugurar-hi una exposició sobre la seva obra, un any després de rebre el Gran Premi del Còmic. Preguntat pel que creu que justifica una […]

La Martina viu en una illa; és recepcionista d’un hotel i durant les estones lliures treballa en el seu primer còmic. Passa els dies al costat del Jon, el seu millor amic. Fins que coneixen la Sofia, una exitosa il·lustradora que s’assembla a la Martina. El Jon, mig de broma, pensa que pot ser la seva doble. Aquesta és la premissa de Martina y la isla (Salamandra, 2026), de Jaume Pallardó (València, 1978), habitual de l’escena del fanzín valencià i autor de la sèrie L’Olivera […]

En una edició del Festival de Canes marcada per l’escàs múscul hollywoodenc de la programació, el director neozelandès Peter Jackson ha sigut la gran estrella de l’arrencada del certamen. El patriarca de la franquícia d’El senyor dels anells va rebre una Palma d’Or honorífica durant la cerimònia inaugural d’aquest dimarts. Li va entregar un dels actors de la saga, Elijah Wood, que va recordar el moment en què Jackson li va “canviar la vida” al escollir-lo per interpretar […]

La història dels Mateu de Peralada, els de les caves i els casinos, és la d’una família poderosa amb una gran arrencada comercial i industrial al segle XIX que es consolida al XX gràcies a la seva proximitat al poder: primer al costat de la monarquia, després en estreta intimitat amb el dictador Francisco Franco i finalment amb bones relacions amb la Generalitat autonòmica. Que tot canviï perquè tot segueixi igual. El diner, ben administrat, fa miracles polítics.

10.000 euros és el premi que s’emportarà la historieta guanyadora de la setena edició del Premi ARA de Còmic. L’ARA convoca una nova edició del concurs que impulsa la creació d’historietes en català amb l’objectiu de normalitzar la presència del català en el mercat del còmic en el qual, tot i el creixement dels últims anys, l’oferta en català continua sent molt més minoritària que en altres disciplines com la literatura, el teatre o la música. La iniciativa compta amb […]

Per a Shintaro Kago, el cos és un terreny de joc. O un programari de codi obert susceptible a ser modificat (o, directament, hackejat). O una pinyata que cal rebentar per descobrir quins caramels i joguines amaga a la panxa. Tot això, en definitiva, per dir que les vinyetes del mangaka, convidat destacat del Comic Barcelona d’enguany, vessen fluids, vísceres i tota mena de substàncies inimaginables. Tract, el títol que acaba de publicar Moztros, no és precisament una excepció: els […]

Una afecció neurològica és també un descens a l’infern dantesc, amb els diversos nivells de condemna eterna i la part proporcional d’angoixa que el malalt visita, escàs de cèl·lules i de consciència, incapaç dansaire, debutant...
· Begonya Mezquita

Llucia Ramis (Palma, 1977) va arribar a Barcelona per estudiar a la universitat i aquí hi ha construït la vida, relacions, feines, amistats. Durant anys, fins passats els 40, va viure angoixada pels contractes de lloguer que pujaven imparablement (ha passat de pagar 240 a 750 euros) i feien que hagués de compartir pis i moure’s de zona. Trenta anys i deu mudances després, publica Un metre quadrat (premi de no-ficció de Libros del Asteroide; en català a Anagrama), on analitza la crisi de […]

Fa ja set anys que Pep Brocal va decidir travessar figuradament la porta que separa la vida de la mort en la qual esdevindria, sens dubte, una de les seves obres majors: Inframundo, la història d’Amalia, una noia que, recorrent els inferns sota l’ombra de Dante i Arnold Böcklin, acabava retrobant-se amb si mateixa. Al primer cop d’ull, Anatomía de un esqueleto sembla l’evident parella de ball d’Inframundo, una altra història protagonitzada per un personatge que creua cap a […]

Fa ja set anys que Pep Brocal va decidir travessar figuradament la porta que separa la vida de la mort en la qual esdevindria, sens dubte, una de les seves obres majors: Inframundo, la història d’Amalia, una noia que, recorrent els inferns sota l’ombra de Dante i Arnold Böcklin, acabava retrobant-se amb si mateixa. Al primer cop d’ull, Anatomía de un esqueleto sembla l’evident parella de ball d’Inframundo, una altra història protagonitzada per un personatge que creua cap a […]