Lletres al dia

  • Cicle Gaudí en línea
  • L’Obra Cultural de Formentera serà la representació territorial de la Plataforma per la Llengua a l’illa

    L'ONG del català i l'entitat formenterenca treballaran junts per fomentar el català.

  • Després de la nostra petició, s’instal·len senyals en valencià a Alacant

    Al maig, la Plataforma per la Llengua va reclamar l'ús del valencià en la retolació d'informació urbana a la ciutat.

  • L’Obra Cultural de Formentera serà la representació territorial de la Plataforma per la Llengua a l’illa

    L'ONG del català i l'entitat formenterenca treballaran junts per fomentar el català.

  • El Ministeri de Cultura assumeix finalment la promoció del català com una de les seves funcions

    El Govern espanyol presenta un nou text governamental que preveu el català entre les llengües de difusió i promoció del Ministeri de Cultura, encara que no reverteix un decret anterior que l'obviava. La pressió feta des de la Plataforma per la Llengua i dels grups parlamentaris es veu reflectida al BOE, en un nou decret que no limita la promoció de les llengües només al castellà.

  • Un any més, el cinema en català arriba a la platja d’Arenys de Mar

    Per onzè any consecutiu, el grup local de la Plataforma per la Llengua a Arenys de Mar organitzarà el clàssic Cine Pícnic a la platja d'Arenys de Mar

  • Avançament editorial: ‘Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública’ de Laia Estrada i Xavier Milian

    Els autors han escrit el llibre durant el confinament i miren d’explicar el col·lapse que ha sofert el sistema sanitari · Us oferim el pròleg, que signa Marta Sibina.

  • El ‘Sant Jordi d’estiu’, una festa necessària per al sector del llibre

    Us oferim un recull d’opinions d’editors, escriptors i llibreters sobre la celebració d’aquesta festa, en veient que enguany no s'ha pogut celebrar la diada el 23 d’abril

  • Què somien els personatges de Mercè Rodoreda?

    Us heu adormit i heu anat a parar a una platja on el cel, la sorra i l’aigua es barregen perquè s’han tornat d’un “blau de porcellana”. Ara sou Teresa Valldaura, i quan us mireu els peus i el pit veieu que també se us han emblavit. I teniu por de ser “blaus per dintre”, també. Us punxeu el dit amb una agulla i, al cap d’una estona de la punxada, surt “una gota de sang blava”.

  • Rejovenim la ‘MOLC’!

    La Casa dels Clàssics és una iniciativa del grup editorial SOM creada per revitalitzar el fons de la Bernat Metge, que el grup va adquirir fa uns quants anys, i té més objectius i ambicions. Entre altres projectes, ha engegat la publicació d’una col·lecció de grans clàssics universals: va començar amb la Ilíada traduïda per Pau Sabaté (i pròleg d’Enric Casasses) i ara li ha tocat el torn al […]

  • El cant espès de les fonts

    Només cal recordar els títols d’algunes de les seves obres, com Oïsme. Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer (1998), Mareperlers i ovaladors (2014) o Treure una marededéu a ballar (2018), per constatar que Perejaume és un dels escriptors més singulars de la nostra literatura. Al mateix temps que donava a conèixer una sòlida obra poètica amb els llibres Oli sobre paper (1992), Obreda (2003) […]

  • Potser hem d’aprendre a perdre’ns

    Estar perdut és un estat mental que pot servir per acabar-nos trobant El més natural és que les coses es perdin, apunta Rebecca Solnit (San Francisco, 1961) en el llibre d’articles autobiogràfics Una guía sobre el arte de perderse, publicat el 2005 en anglès i rescatat ara per Capitan Swing en castellà, amb traducció de Clara Ministral.

  • Els ‘Episodis de la història’ arriben als seixanta anys promovent el coneixement dels Països Catalans

    La col·lecció de Rafael Dalmau Editors prepara tres nous títols mantenint el llegat fundacional de Ferran Soldevila

  • Un misteri més embullat que intrigant

    Hi ha novel·les complexes i n’hi ha d’embolicades. Diguem que les novel·les de Joyce i de Faulkner pertanyen a la primera categoria mentre que les de Joël Dicker pertanyen a la segona. Ara bé, dins la categoria de les novel·les embolicades també hi ha subcategories: n’hi ha que ho són d’una manera diabòlicament intel·ligent, addictiva i entretinguda i n’hi ha que ho són d’una manera espessa, […]

  • Conèixer l’origen per trobar el propi lloc en el món

    La mort de l’àvia Lluïsa poc abans de fer cent anys és el detonador que sacseja la vida de dues germanes, la Berta i la Tània. Les dues es veuran confrontades a replantejar-se les seves existències en un moviment de reivindicació del passat familiar. La música que sona quan acaba la cançó (Rosa dels Vents) és la novel·la debut -en català- de la periodista Marta Grau (Barcelona, 1976). En català […]

  • El dol

    No hi ha hagut ni hi ha una sola cultura al món que no celebri amb un ritual, de la mena que sigui, la desaparició d’un ésser estimat. A casa nostra, com pertot arran del virus present (ai!, present), s’ha hagut d’enviar els difunts al repòs etern de qualsevol manera. El perill de contagi que significava vetllar decorosament un mort ha fet que aquells que han sucumbit a la malaltia fossin “despatxats” com una mercaderia, com un moble […]

  • Els nous misteris de Léo Malet

    Al dibuixant Jacques Tardi els misteris no només li arribaven amb les aventures de l’Adèle Blanc-Sec, sinó que des de llavors es va endinsar en una evolució del misteri parisenc. Primer adaptant novel·les de Léo Malet, i després va seguir amb novel·les (també polars ) de Jean-Patrick Manchette.

  • Tres dones durant l’epidèmia del 1374

    El 1348 la pesta negra va assolar Europa. En molts indrets va morir la meitat de la població. A Saragossa i València hi va haver moments en què perdien la vida 300 persones al dia. A Barcelona, gairebé tots els membres del Consell de Cent i uns quants de la família reial. La malaltia va seguir causant estralls tres anys, i va tenir rebrots cíclics durant tot un segle en què la capital catalana va perdre el 60% dels habitants.

  • Contestar una pregunta I respondre una pregunta

    En el tast que vaig publicar l’11-1-2014 advertia d’una asimetria en els règims verbals de respondre i contestar. Mentre que era igual de correcte “Contesto una pregunta / una carta” que “Contesto a una pregunta / a una carta”, només era correcte “Responc a una pregunta / a una carta”. De la mateixa manera, era correcte “Li contesto una pregunta” i no ho era “Li responc una pregunta”.

  • Divuit cotxes ja tenen els manuals d’ús en català

    La Plataforma per la Llengua aconsegueix que tres marques de vehicles tradueixin els manuals al català, però la feina queda amagada per la negativa de les empreses a distribuir-los amb els vehicles, tal com estableix la llei.

Segueix-nos a Twitter

Apunts als blogs pontaires

  • El nàufrag feliç

    Títol: Robinson CrusoeAutor: Daniel DefoeBernat Metge UniversalBarcelona, 2020Trad. d'Esther […]

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i […]

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic […]

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única […]

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al […]