Lletres al dia

Quan la britànica Chloe Dalton va instal·lar-se en un antic graner reformat al camp anglès, durant la pandèmia, no sabia que la seva vida estava a punt de fer un gir. Mentre feia malabars per seguir amb la feina com a assessora política en gestió de crisis internacionals, Dalton va topar amb una cria de llebre desemparada i va endur-se-la a casa. Allà va néixer un vincle insòlit i gairebé màgic entre ella i l'animal, que contra tot pronòstic va fer el cau al graner. D'aquella […]

El febrer del 2024, l'escriptor i periodista Patrick Radden Keefe va publicar un article al New Yorker –hi escriu des del 2006– titulat A teen's fatal plunge into the London Underworld (La caiguda mortal d’un adolescent als baixos fons de Londres). Amb el seu estil habitual, que barreja el rigor de la millor investigació periodística amb una escriptura que atrapa el lector, Radden Keefe abordava la mort, el novembre del 2019, d'un noi de 19 anys, Zac Brettler, segon fill d'una família […]

Duo d’estrelles literàries al Paral·lel 62, que s’està convertint en un nou escenari per a grans esdeveniments editorials —aquest dimecres fins i tot pagant un preu mòdic de 6 euros—. Kae Tempest (Londres, 1985) presenta Tota la vida buscant (Random House / L’Altra, traduït per Maria-Arboç Terrades), el retorna a la novel·la gairebé deu anys després de Cuando la vida te da un martillo (Sexto Piso). I ho fa de la mà d’una altra institució de la literatura dissident com és […]

Fa un temps vaig parlar amb l'escriptora Elisenda Solsona d'una sensació compartida: la dissociació que de vegades tenim els escriptors quan llegim un text propi escrit temps enrere. És una sensació estranya perquè saps que l'has escrit tu, però no t'hi reconeixes, com si ho hagués escrit algú altre. Aquesta dissociació també apareix quan un lector et parla d'algun llibre o article, o et descobreix una intenció que no recordes, o que no eres conscient d'haver-hi posat.

El Gremi de Llibreters de Catalunya ha confirmat aquest dimecres, dues setmanes després de Sant Jordi, les dades de rècord que es van avançar al final de la diada: es van facturar 26,7 milions d'euros, una xifra que suposa un lleuger increment respecte dels 26,1 milions del 2025. Per la diada es van vendre 2 milions d’exemplars, corresponents a 71.000 títols diferents.

"Soc un maníac de les illes", confessa el venecià d’adopció Enric Bou a Venècia. Ciutat de pèrdues (Editorial UB). La ciutat llacunar està formada per cent dinou illes. Els primers habitants, sorgits de les escorrialles de l’Imperi Romà, es van refugiar dels invasors huns i germànics a la llacuna, entre d’altres a l’illa de Torcello, on hi ha l’església més antiga, i a la de Rialto (Rivoalto, riba alta), on avui senyoreja el famós pont (a tota la ciutat n’hi ha més de […]

"Soc un maníac de les illes", confessa el venecià d’adopció Enric Bou a Venècia. Ciutat de pèrdues (Editorial UB). La ciutat llacunar està formada per cent dinou illes. Els primers habitants, sorgits de les escorrialles de l’Imperi Romà, es van refugiar dels invasors huns i germànics a la llacuna, entre d’altres a l’illa de Torcello, on hi ha l’església més antiga, i a la de Rialto (Rivoalto, riba alta), on avui senyoreja el famós pont (a tota la ciutat n’hi ha més de […]

Thomas Bernhard, Extinció. Traducció de Clara Formosa. Quid Pro Quo, Pollença, 2025
· Pere Calonge

Qui va tenir l’oportunitat de veure el monòleg representat al Teatre Gaudí titulat Coses que només saps quan estàs morta, ja sap sobradament qui és Irene Polo (Barcelona, 1908 - Buenos Aires, 1942), la periodista més agosarada de la Catalunya de la Segona República i una de les peces clau d’aquella generació de lletraferides que va aportar una mirada renovada tant a la premsa com a la literatura. Es dona la circumstància que Francesc Salgado, autor del monòleg, està publicant […]

Històries de fantasmes, de Siri Hustvedt (Northfield, 1955), no és només un llibre sobre la pèrdua: també és una obra escrita des de la cambra que deixa l’absència quan una vida compartida es trenca per sempre, un llibre capaç de fer del dol un lloc habitable. La carta d’amor que és Històries de fantasmes reflexiona sobre la desaparició amorosa amb la lucidesa de qui sap que el dolor no es pot domesticar amb grans gestos, sinó que s’instal·la en les escletxes minúscules de […]

Amitav Ghosh (Calcuta, 1956), un dels escriptors de ficció més importants de l'Índia, fa molts anys que ha posat la seva ploma al servei de l'activisme climàtic. Fa deu anys va publicar en anglès The great derangement: climate change and the unthinkable (ara disponible en castellà editat per Capitán Swing amb el títol El gran delirio. Cambio climático y lo impensable). Tal com explicava aquests dies als debats del CCCB, Ghosh entén aquest "gran deliri" com un trastorn col·lectiu que […]

L'ascension du haut mal (1996-2003; Epiléptico en l'edició en castellà), un dels grans còmics de no-ficció de la història, va convertir el francès Pierre-François Beauchard (Nimes, 1959), conegut com a David B., en un dels noms imprescindibles de la Nouvelle BD, el moviment que va renovar de cap a peus la historieta francesa durant els anys 90. Però ell no és autor d’una sola obra sinó un creador amb una imaginació desbordant, gairebé aclaparadora, com demostra un cop més a El […]

Com qui mira un documental d’animals, he observat amb interès tres coses que han passat aquests últims mesos en el mercat literari francès, un mercat tradicionalment proteccionista que ha sabut defensar-se, en part, de les colonitzacions culturals anglosaxones i que, per aquest motiu, envejo furiosament.

La història de la literatura és plena de fenòmens que podríem qualificar de miraculosos. Un dels meus miracles literaris preferits és el d’aquell mariner polonès anomenat Józef Teodor Konrad Korzeniowski que, en anglès i amb el nom de ploma de Joseph Conrad, va escriure algunes de les novel·les més vibrants, intel·ligents i moralment audaces de la seva època.

Com tants altres nens, Genís Rigol (Barcelona, 1982) va créixer llegint tebeos, sobretot de l’era daurada del còmic francobelga com Tintín, Spirou i el Marsupilami. Però el moment que el va portar a voler dibuixar còmic va arribar de gran, quan va descobrir una llibreria de còmic al Poble-sec. “A mi m’agradava dibuixar i havia fet animacions, però entrar a Fatbottom em va convertir en autor de còmic –recorda–. Vaig descobrir els fanzins d’Alexis Nolla, Pau Anglada i Marc […]

Una de les gestes més admirables dels dramaturgs catalans a l'exili és la seva persistència en seguir escrivint teatre, malgrat saber gairebé del cert que ells mai el veurien representat a Catalunya. Ambrosi Carrion (Sant Gervasi de Cassoles, 1888–Cornellà de Conflent, 1973) va ser-ne un dels màxims exponents. Amb una quinzena de textos escènics inèdits, Carrion va cultivar també la poesia i l'articulisme i va construir-se una trajectòria literària de més de 30 obres. Tot i això, […]

M’imaginava que les llibreries després de Sant Jordi serien un oasi de pau i literatura i em trobo que són una voràgine de caixes i albarans. "Per nosaltres, Sant Jordi s’acaba al juny", em diu Xevi Cortacans, propietari de la Muntanya de Llibres de Vic, un nom que aquests dies té un significat literal. La llibreria Sendak també té una pila de caixes a punt per retornar a les distribuïdores, amb els llibres invenuts de la diada. "Tornem tants llibres com els que vam vendre per Sant […]

Aquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé gaire d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)–, que va estudiar escriptura creativa i que amb Criatures podrides va guanyar el BPA Pitch Prize i va fer molt d’enrenou.

Encara amb el record d'haver viscut "l'experiència inoblidable" del seu primer sant Jordi, Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958) es passeja pel jardí de Club Editor, l'editorial que ja ha publicat tres de les seves novel·les inclassificables, on hi resplendeix una fe a ultrança en la raça humana. Acostumada al paisatge volcànic d'Islàndia, Ólafsdóttir no pot deixar de meravellar-se per la facilitat amb què arbres i flors de tota mena creixen al sud d'Europa, escenari de la seva […]

Valentia, energia, diversió, cooperació, astúcia, gratitud, admiració... Aquests són alguns dels termes que s’entrellacen al llarg del conte L’àvia té molta corda (Editorial Octaedro) amb la corda que Carme Puxan, la protagonista de la història, carrega durant tot el seu periple a l’Equador. El llibre, escrit pel seu fill, Francesc Balagué, il·lustrat per Joana Bruna i disponible des de l’abril a Joanabruna.com, explica les aventures de l'àvia del Luka, de 12 anys, i del […]