Lletres al dia

El 2019 registra 2.053 sentències més en català que l'any anterior -un 11% més-, que encara només representen un 8,5% del total

Dissabte 3 d’octubre, Vila-real prendrà el relleu del Grau en els actes commemoratius dels 88 anys de les ‘Normes de Castelló’, organitzats com cada any des de 2011 per la plataforma unitària Castelló per la Llengua. La pandèmia global no ha d’aturar la defensa i la promoció del valencià com a llengua comuna i punt de trobada de la societat valenciana, i és per això que els organitzadors afronten la commemoració convidant les valencianes i valencians a “desconfinar el […]

Ivan TurguénevEl primer amorTraducció de Miquel Cabal GuarroAngle Editorial, Barcelona, 2019 Una colla de tipus grotescs sol colar-se en els relats de Turguénev, unes històries melancòliques, de ritme lent, protagonitzades per cavallers desmenjats, dòcils...

El dissabte 26 de setembre el grup de voluntaris de la Plataforma per la Llengua de Molins de Rei va recollir adhesions a la campanya "Som 10 milions, som una llengua"

Durant el mes d'agost ciutadans d'Alzira, Ibi i València han denunciat a l'entitat l'exigència de no parlar valencià en els respectius centres de salut

És una de les grans apostes del Grup 62 per aquest últim trimestre de l’any

La multinacional americana ha fet pública una oferta laboral per contractar un analista i incloure el català a Siri Siri es convertirà en el primer assistent de veu del mercat a parlar català  

El divendres 11 de setembre els diversos nuclis de voluntaris de la Plataforma per la Llengua Baix Llobregat van participar en els actes de commemoració als seus respectius municipis: Molins de Rei i Esparreguera

Durant el mes d'agost ciutadans d'Alzira, Ibi i València han denunciat a l'entitat l'exigència de no parlar valencià en els respectius centres de salut

Entrevista a l'escriptor irlandès, que publica 'El meu germà es diu Jessica' (Editorial Empúries)

Plataforma per la Llengua ajorna lo concert programat per la Festa de Sant Miquel a causa de les condicions metereològiques previstes pel 28 de setembre.

Crims.cat, la col·lecció de novel·la negra de l’editorial Alrevés, ofereix una nova novel·la de gènere de Lluís Llort · Podeu llegir-ne un fragment

Crims.cat, la col·lecció de novel·la negra de l’editorial Alrevés, ofereix una nova novel·la de Lluís Llort · Podeu llegir-ne un fragment

Calen dos milions i mig d’euros per a rehabilitat l’antic ajuntament i acollir-hi aquest espai de recerca i la biblioteca especialitzada

“Jo volia ser una foguera i va resultar que hi havia més cendra que flama”, diu Arvid Jansen, el “desficiat” protagonista d’ Homes en la meva situació. Taciturna, melancòlica, escruixidorament adolorida, la novel·la de Per Petterson (Oslo, 1952) és una exploració reposada i insidiosa d’aquesta foguera fallida, una radiografia detallista de la cendra en què es converteixen la vida i el caràcter d’un home quan l’assalten en tromba les pitjors desgràcies.

Va avançar la publicació de La guerra dels pobres perquè coincidís amb el moviment emergent dels armilles grogues al gener del 2019. El llibre ataca el poder establert? La literatura no està mai fora del seu context social i polític.

L’epítet adreçat al president Sánchez pel president de Catalunya, “tros de quòniam”, no hauria de ferir la sensibilitat del mandatari espanyol, perquè quòniam, en llatí sense accent però pronunciat així, només vol dir perquè, en resposta a alguna interrogació. En llatí es pregunta, com en català, de més d’una manera - cur, quid, quare, quapropter -, i la conjunció que es fa servir per iniciar la resposta també pot ser diversa: quod, quia, nam, namque, enim...

Cada generació té la seva manera de tornar a l’escola. Una malenconia que només ells i elles saben comprendre plenament. I per vivències com aquestes es reconeixeran secretament tota la vida. La generació a la qual pertanyo la va caracteritzar un món industrialitzat. Es tornava a l’escola sota els fils de la llum crepitant i deixant a banda, quan era possible, el fang dels primers aiguats de setembre.

Els perdedors ho acostumen a ser per doble partida: perquè han perdut i perquè han estat oblidats. El càstig de la desmemòria s’afegeix a una derrota prèvia. Fer memòria, refer la història, és una qüestió de justícia. Construir sobre l’oblit és aprofundir en la injustícia: això és el que li ha passat al règim del 78, és una de les seves febleses morals.

“Escriure una biografia com la de Susan Sontag (1933-2004) és com haver completat diversos doctorats: sobre literatura, fotografia, teatre, guerra, dansa i algun que em deixo”, assegura el nord-americà Benjamin Moser (Houston, 1976), que acaba de visitar Barcelona per presentar un llibre monumental, recompensat amb un dels últims premis Pulitzer nord-americans.