Lletres al dia

  • Opinions d’un pallasso

    Heinrich Böll, Opinions d’un pallasso. Traducció de Carme Gala. Navona, Barcelona, 2022
    L'article Opinions d’un pallasso s'ha publicat en Trapezi.

  • "Casar-se amb una adolescent és una temeritat"

    "Soc el teu marit i també, sí, el teu protector", diu Alfons d'Este, duc de Ferrara, a la seva esposa, la joveníssima Lucrècia de Mèdici, a El retrat de matrimoni, de la nord-irlandesa Maggie O'Farrell (Coleraine, 1972). ¿Què passa quan aquelles mateixes mans del marit, que poden abraçar, acaronar i protegir l'estimada, es converteixen també en mans amenaçadores, capaces d'acabar amb la vida de la noia? És una de les preguntes que es va fer l'autora de Hamnet a l'hora d'escollir com […]

  • La duquessa que volia pintar: Maggie O'Farrell publica 'El retrat de matrimoni'

    Una de les cites que encapçalen El retrat de matrimoni, la nova novel·la de Maggie O'Farrell (Coleraine, 1972), és del poeta anglès Robert Browning: “Vet aquí la meva última duquessa pintada a la paret; sembla que estigui viva”. El poema gira al voltant d’un retrat –inventat– que el duc de Ferrara Alfons II d’Este va encarregar a un pintor de l’època perquè volia immortalitzar (i alerta amb la paraula) la seva esposa, la joveníssima Lucrècia de Cosme de Mèdici, amb qui […]

  • "La corrupció financera és un dels motors de les novel·les policíaques"

    A Pierre Lemaitre (París, 1951) li agrada introduir l'humor i una certa murrieria a les seves novel·les, i també a les entrevistes. Defensa apassionadament allò que fa. Va publicar la primera obra quan tenia 56 anys i es va convertir en el rei de la novel·la negra, però no es va quedar allà sinó que ha anat explorant nous terrenys, sense abandonar mai el suspens. Va guanyar el premi Goncourt el 2013, amb la novel·la Ens veurem allà dalt (Bromera), la primera d'una saga d'entreguerres […]

  • Éric Vuillard assenyala el gran beneficiat de la guerra d'Indoxina: la banca

    A l’escriptor francès Éric Vuillard (Lió, 1968) li agrada fixar-se en els detalls, mirar la història des d’una altra perspectiva. A la taula on s'asseu, i on atén els periodistes, hi ha moltes carpetes amb documentació, a la qual recorre davant certes preguntes, i papers on va fent anotacions. Vol ser precís, com als llibres. A L’ordre del dia (Edicions 62), premi Goncourt 2017, explicava a través de converses (no són fictícies) i fotografies poc conegudes el que va passar […]

  • Agatha Christie, nova víctima de la reescriptura políticament correcta

    Més papistes que el Papa. Agatha Christie, la popularíssima autora anglesa de novel·les de misteri, tant les del detectiu Hercule Poirot com les de la detectiva amateur Miss Marple, també ha sigut víctima de la reescriptura de les seves obres pe adaptar-les a les sensibilitats políticament correctes del segle XXI. Les modificacions del llenguatge i d'expressions que potencialment podrien ofendre segons quines comunitats o col·lectius es va començar a fer a partir de les reedicions que […]

  • "A nosaltres ens ha impedit fer acudits un jutge o un editor, no internet"

    Manel Fontdevila (Manresa, 1965) i Albert Monteys (Barcelona, 1971) són dos dels historietistes catalans més importants de les últimes dècades i, des del 1997 al 2014, els humoristes gràfics que van encapçalar la renovació de la revista El Jueves amb sèries com La parejita, Tato i, sobretot, ¡Para ti, que eres joven!, que feien a quatre mans. Quasi una dècada després d'abandonar la revista per dignitat arran de l'episodi de la portada censurada, l'ARA torna a reunir Fontdevila i […]

  • La paròdia en la literatura catalana: l'art de posar el dit a l'ull a un altre escriptor

    "Com una bagassa plena de carnassa / movent els sacsons d'un ventre caigut, / regust de magnòlia feta amb llomillo, / anques llepissoses i un melic pelut". Aquesta és la primera estrofa del famós poema El llançador de disc, de Josep Maria de Sagarra, autor de llibres tan celebrats com ara Cançons de taverna i d'oblit (1922) i El comte Arnau (1928). Qui busqui el monstruós i irreverent llançador de disc a l'obra completa de Sagarra no l'hi trobarà, per un motiu molt senzill: el poema no […]

  • Màrius Serra recupera l'artista català que va destruir la seva obra abans que Banksy

    Pocs artistes van ser assenyalats directament per Picasso com a possibles successors, però encara menys pintors de la història han decidit destruir sistemàticament la seva producció al llarg d'una dècada. És el que va fer el montblanquí Maties Palau Ferré (1921-2000) després de triomfar a París i de ser un artista prou cotitzat perquè el promotor Miquel Peirats li comprés una casa i un terreny valorats en 500.000 pessetes. L'havia de pagar a base de centímetres quadrats de la seva […]

  • Albert Sánchez Piñol: "L'individualisme extrem ens convertirà en monstres"

    Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) s'ho passa tan bé enviant els seus personatges a temps remots i realitats insòlites que quan acaba les novel·les passa una temporada de dol. "Quan vaig arribar al final de Pregària a Prosèrpina [La Campana] em va saber molt de greu, perquè vaig pensar que havia de deixar aquell món del qual em quedaven tantes coses per explicar –comenta–. Potser algun dia hi torno, no ho descarto". Des que era adolescent, els llibres han estat "portes […]

  • L'error d'haver nascut dona

    Si alguna cosa ha quedat clara en aquesta quarta onada feminista que vivim és que les dones estem fartes de perdre la partida. I és per això que, des del nostre lloc de perdedores, diem prou: a la violència de gènere, a la bretxa salarial, al sostre de vidre, a la invisibilització, a ser silenciades. Diem prou.

  • Ulisses contra el 'bullying' de la Masia

    Si convenim que l'exercici de la literatura ofereix possibilitats terapèutiques, en pocs llibres les trobarem tan clarament expressades com en la novel·la de Joan Jordi Miralles Triomfador (Males Herbes). Miralles, autor consolidat amb novel·les com L'Altíssim (2005, Tres i Quatre, premi Andròmina) o Aglutinació (2018, premi Joanot Martorell, Ed. 62), va passar per la Masia com a jugador de les categories inferiors del Barça de bàsquet als anys 90. Allí va ser testimoni d'abusos i […]

  • Les cartes inèdites entre Agustí Bartra i Joaquim Amat-Piniella: “Sota el signe de Pere Vives, el Sacrificat"

    “Recordeu la carta que Pere Vives us va escriure el 8 d’agost del 1939, en la qual deia «he trobat (a Saint Cyprien) un dels tres amics de Catalunya»? Aquest amic soc jo. Si la presentació serveix, afegiré que us tinc per amic d’ençà que en Pere ens llegia els vostres versos, aquells versos que tenia copiats a la llibreta menuda que duia sempre a la butxaca, l’únic dels seus tresors que no va perdre mai, fins que els alemanys el despullaren per vestir-lo novament amb l’uniforme […]

  • Una petita autovenjança de Tolstoi

    ¿Qui era que deia que Lev Tolstoi s'estimava els seus personatges no com un pare, sinó com una mare? No me'n recordo, però el cert és que darrere d'aquesta fórmula ocurrent hi ha una sensació familiar a tot tolstoià: una mena de “gratitud meravellada”, com diria Julio Cortázar, davant de la perspicàcia, la profunditat i la tendresa amb què el gegant lleoní és capaç d'identificar-se amb els fills de la seva imaginació. A Felicitat conjugal —una novel·la curta publicada el […]

  • “Quan la teva família és un infern, l’únic que pots fer és allunyar-te’n”

    La literatura de Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) està feta de personatges trencats que busquen entendre's i entendre el món. L'escriptor, premi Documenta 2018 per La mort lenta (L'Altra), destaca per la capacitat de submergir-se en l'ànima humana a través d'una prosa bellíssima. A la seva segona novel·la, La pell del món (L'Altra, 2023), acompanya dos germans que durant la infantesa van patir la violència del pare i la submissió de la mare. Mas Craviotto també acaba de publicar el […]

  • En els confins de Jack London

    Afortunadament per als lectors, els vaticinis més funestos i lúgubres sobre el destí de la literatura mai s’han acomplit. Davant de teories que certifiquen cada cert temps —com un ritual funerari— l’esgotament de les vetes...
    L'article En els confins de Jack London s'ha publicat en Trapezi.

  • “Cadaqués és una biblioteca de pedra seca enfront del mar”

    Eugeni d’Ors, Josep Pla, Marcel Duchamp, Salvador Dalí o Richard Hamilton són alguns dels artistes més cèlebres del segle XX que, seduïts pel paisatge inigualable del cap de Creus, van trobar a Cadaqués (Alt Empordà) un refugi mític de repòs i inspiració. Avui la fascinació personal i artística per aquest entorn no caduca i continua alimentant molts creadors contemporanis. Un d'ells és Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954), poeta del límit, traficant d'idees i […]

  • «'Hippies' i colons són dues cares de la mateixa moneda»

    Nascuda a Rabat el 1981, Leïla Slimani va marxar a viure a París als 18 anys. Ha viscut en pròpia pell moltes de les coses que es deixen entreveure als seus llibres: és dona i mare, filla de pare marroquí i mare francoargeliana, es mou entre dues cultures, i l'han mirat amb recel per no ser d'aquí ni d'allà. Ja no viu a França. Després d’alguns atacs furibunds a les xarxes, se'n va anar a viure a Lisboa. El 2016 va guanyar el premi Goncourt amb Una dolça cançó (Bromera). Fa un […]

  • "Em cago en l'autoficció, jo soc militant de la ficció"

    Francesc Capdevila, àlies Max (Barcelona, 1956), comenta que el seu últim còmic, Què (Editorial Finestres), és “visualment com els dos anteriors, Rey Carbón i Fiuuu & Graac, però amb la paraula i el sentit de l'humor de Bardín”. La depuració màxima de la línia i el llenguatge del còmic (“és la forma que he trobat, jo en dic teatre gràfic”, explica l'autor) conviu amb una explosió d'idees que beu tant de l'Odissea homèrica i la mitologia grega com de Bruguera i […]

  • Un Museu del Còmic a Mallorca?

    Mentre el projecte del Museu del Còmic de Badalona segueix congelat fins a nova ordre, els museus del còmic d'iniciativa privada però amb suport públic comencen a perfilar-se com a alternativa. És el cas del Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès, que va començar la seva aventura el 2019. Però també podria ser el cas del Museu del Còmic d'Inca, a Mallorca, una proposta del Clúster del Còmic de Mallorca que compta amb el suport de l'Ajuntament d'Inca. El museu tindria la seu a […]