Lletres al dia

Aquest volum aplega onze relats més la nouvelle El poni roig. La traducció catalana d’aquesta última obra, de l’enyorat Joaquim Mallafrè, va aparèixer el 2011. Marc Donat s’ha encarregat de traslladar al català la resta de relats.

"Avui és un dia important per als autors del nostre país, perquè les entitats que els representem ens hem unit per promoure un model de contracte d'edició compartit que sigui més transparent, equilibrat i respectuós", va anunciar aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès Sebastià Portell (ses Salines, 1992), president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des del 2022, durant la presentació de la iniciativa que ha impulsat i a la qual s'han sumat vuit entitats més, que […]

"Avui és un dia important per als autors del nostre país, perquè les entitats que els representem ens hem unit per promoure un model de contracte d'edició compartit que sigui més transparent, equilibrat i respectuós", va anunciar aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès Sebastià Portell (ses Salines, 1992), president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des del 2022, durant la presentació de la iniciativa que ha impulsat i a la qual s'han sumat vuit entitats més, que […]

No ho vaig tenir fàcil quan, amb divuit anys, vaig abandonar els estudis universitaris per estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre. El meu pare s'hi va oposar i va intentar fer-me canviar d'idea, però jo vaig tirar endavant igualment. Amb els anys, ho va acabar acceptant. A casa sempre hem procurat transmetre'ls que el més important és fer les coses per vocació. Mai no els hem dit què havien d'estudiar, ni hem intentat orientar-les cap a una professió concreta.

Quan l’escriptora irlandesa Audrey Magee (Enniskerry, 1966) tenia 18 anys, va anar a viure uns mesos a Alemanya. "Havia crescut amb una visió angloamericana molt simplista de la guerra i dels alemanys: la idea que tot el que havia passat era perquè «ells eren alemanys», com si fos una condició inherent i no el resultat d'una estructura política", explica. Va ser l’inici d’una idea a la qual aniria donant voltes fins a escriure la seva primera novel·la, The undertaking, que en […]

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894–1924) va tenir una vida breu i difícil, però més d'un segle després de la seva mort encara se'l recorda gràcies als seus versos, avantguardistes, directes i transparents, recollits en llibres com L'irradiador del port i les gavines (Tallers Atenes A.G., 1921) i El poema de la rosa als llavis (Llibreria Nacional Catalana, 1923). "L'amor per Salvat-Papasseit no té a veure només amb la qualitat emocional de la seva poesia, sinó amb els que van […]

Dues són les virtuts ineludibles que ha de tenir un crític literari. Una és la versatilitat de gustos i d’interessos, perquè res no és més mediocre, limitant i empobridor que el sectarisme intel·lectual i estètic. La segona virtut és la capacitat per abordar la literatura sense momificar-la, és a dir, entenent la literatura no només com un exercici intel·lectual i com un desplegament de recursos retòrics sinó també com una expressió, una exploració i una ampliació del món, […]

L'última vegada que l'escriptor rus Artem Mozgovoy (Kémerovo, 1985) va marxar de casa la seva mare, va destruir tots els seus diaris d'infantesa i joventut. "No volia deixar-los i no me'ls podia endur. Va ser molt trist, perquè totes aquelles llibretes contenien els meus amors i desamors, les coses bones i les coses dolentes que havia viscut fins aleshores", explica Mozgovoy. Paradoxalment, aquell gest faria néixer un temps després la seva primera novel·la, Primavera a Sibèria, que es va […]

Em sembla que l’acte s’havia anunciat com la presentació de l’última novel·la d'Empar Moliner, però no: la cosa va acabar amb l'escriptora interpretant a peu dret un monòleg digne de stand-up comedy, explicant un conte que assegurava que només podia tenir un final per ser bo, un final xim-pum, dels que ella també fa servir a les columnes de l’ARA, als contes i, veig, als actes. El públic reia perquè se sentia obsequiat per la seva escriptora de capçalera que, en efecte, va […]

Aquests dies de calor intensa he llegit Històries de fantasmes, el llibre que Siri Hustvedt va escriure just després de la mort del seu marit, el també escriptor Paul Auster, amb qui havia compartit 43 anys de matrimoni (Edicions 62 / Seix Barral; traducció catalana de Jordi Martín Lloret). És un llibre híbrid, fet de cartes, entrades de dietari i textos del mateix Auster, com les cartes inacabades al seu net Miles, nascut pocs mesos abans de la mort de l'avi.

La independència periodística sempre ha costat. La informació és poder. Quin poder no vol influir en els mitjans de comunicació, qui no els vol condicionar, qui no els vol controlar? No deixar-se influir, condicionar i controlar forma part de l’essència de l’ofici des que el periodisme és periodisme. Això no obsta perquè cada capçalera tingui un posicionament o línia editorial, una ideologia de fons des de la qual mira, explica i interpreta els fets, la realitat.

El llibre que aquí comentem havia de titular-se Hi ha d’haver una millor manera de fer això, que l’autora, la humorista Maria Rovira (Barcelona, 1990), diu que és un mantra que l’acompanya. Però aquell títol va caure en benefici de Garlanda, que segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és una cadena de flors, de fullatge trenat, que es penja com a adorn; i qui diu flors, diu banderoles o el que sigui. És en funció d’aquesta idea d’enfilall de records i […]

Tots dos van créixer al mateix barri barceloní durant l'últim terç del segle XIX, van estudiar belles arts a la Llotja, van formar part del mateix grup artístic –la Colla del Safrà– i, més endavant, van excel·lir en el retrat, pictòric o literari, d'una realitat paral·lela, vibrant i marginada, la dels gitanos. "Com pot ser que uns amics tan amics no sortissin esmentats mai junts a la premsa de l'època?", es demana Julià Guillamon (Barcelona, 1962) amb relació a dos dels […]

Per al jove escriptor jueu novaiorquès Mendel Uminer, els llibres són la seva font d’il·luminació. Per aquesta raó, quan va llogar un petit estudi en una illa de Central Park, a l’Upper East Side de Manhattan, va traslladar-hi els seus 10.000 llibres. En 55 metres quadrats, Uminer havia de dormir en un matalàs al terra engolit per novel·les esquinçades d’autors jiddisch com Chaim Grade i crítics com Edmund Wilson, i viure envoltat de desenes de volums de crítica […]

Rachel viu a Los Angeles, és jueva (però no religiosa) i té un problema seriós amb el menjar. No suporta la idea d’engreixar-se i el que ha viscut a casa no l’ajuda: la mare li va inculcar l’obsessió per mantenir la línia, així que la terapeuta de la Rachel li recomana que hi talli tot contacte durant un període llarg.

Els ulls del comissari Jules Maigret "somriuen" mentre esmorza, acompanyat de la seva dona, perquè la vida és "agradable". Tots dos són a la casa de Meung-sur-Loire que arreglen des de fa anys per al dia que Maigret s'hagi de jubilar. A l'home, de 55 anys, li queden dos anys i pocs mesos per deixar el cos de policia, i aquesta és potser l'única recança que sent enmig de la calma estival i de la promesa d'un llamàntol amb maionesa per dinar. Així comença La paciència de Maigret, […]

La victòria del feixisme espanyolista a la guerra civil, la consegüent dictadura franquista i la continuïtat que, en qüestions identitàries i lingüístico-culturals, s’ha donat des de les institucions diguem-ne democràtiques a l’espanyolisme de ressons franquistes fan que quan llegim els llibres i revisem la figura i la trajectòria vital d’un Avel·lí Artís Gener “Tísner” o d’un Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903–Pineda de Mar, 1991) ens semblin d’un radicalisme i […]

El pagaré d’un milió de lliures esterlines, escrita per Mark Twain l’any 1893, és més que una narració humorística sobre un cop de sort extraordinari. Sota l'aparença d'un relat lleuger i enginyós, Twain construeix una crítica implacable contra una societat que confon el valor de les persones amb el dels diners que aparenten posseir. Amb una intel·ligència incisiva, dissecciona els mecanismes del prestigi social, de la hipocresia de les classes benestants i de la fragilitat dels […]

"Clementina Arderiu Voltas segurament és una de les escriptores catalanes que més fàcil i més difícil ho ha tingut per deixar una obra en la història de la literatura catalana". Amb aquesta afirmació contundent arrenca el perfil que Marta Pessarrodona va esbossar de la poeta al volum Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (Destino, 2006). Ara que se celebren els cinquanta anys de la mort d’Arderiu, val la pena de demanar-se quines són les raons d’aquesta situació […]

Després d'una ruptura, la protagonista de Principi, mig, fi (Angle/Feltrinelli; amb traducció al català d'Elisabet Ràfols Sagués), marxa a Sicília amb la filla adolescent i la rajola d'un mosaic amb el déu Proteu que la seva àvia va "robar" d'un jaciment. Amb un munt de referències mitològiques i dels clàssics, la mare busca com tornar a començar i establir un nou vincle amb la filla. L’escriptora Valeria Luiselli (Ciutat de Mèxic, 1983) també és l'autora de Los niños perdidos […]