Lletres al dia

  • L'humor gràfic sempre viatja en tren

    El lleuger trontoll no és excusa per no dibuixar al tren. “Això et dona traç, home!”, exclama Ricardo Peregrina, un de la vintena d'humoristes gràfics catalans que aquest dimarts han agafat l'AVE Barcelona-Madrid a les 9 del matí per trobar-se amb tot de col·legues de la resta de l'estat. L'excusa era el 30è aniversari de l'alta velocitat espanyola i la nova edició del projecte En el AVE con humor, unes trobades que es van fer el 2008 a Madrid i Barcelona i que van culminar en […]

  • Premio Nacional per a les històries infinites de Sergio García

    "Sempre he intentat demostrar que el que faig no és còmic o il·lustració, em dedico a experimentar amb el llenguatge", defensa Sergio García (Guadix, Granada, 1967). I el Premio Nacional d'il·lustració 2022 li reconeix a aquest dibuixant i professor universitari justament un llenguatge "propi i singular" que, lluny d'encaixar en el model estàndard de vinyeta o fins i tot en el format convencional d'un llibre, "porta la narració gràfica a altres llocs" i "multiplica les possibilitats […]

  • George Orwell: el poder i el perill de l’art

    Aquest és un llibre que en són uns quants a la vegada: una biografia de George Orwell (1903-1950) que proclama no ser-ho, un tractat sobre jardineria, un estudi sobre l’art que ha generat el món floral, una reflexió sobre l’art i la política i sobre en quina mesura l’art pot ser polític i continuar sent art. Com en molts dels llibres de Rebecca Solnit (Bridgeport,1961), res no segueix un ordre ortodox, sinó que el text salta d’un tema a un altre, d’un títol a una reflexió, […]

  • Una novel·la meravellosa sobre la relació entre la sequera i la ràbia dels esperits

    Traduïda del suec per Carolina Moreno Tena i publicada a Nits Blanques Edicions, Pluja és una novel·la meravellosa escrita l’any 1997 per Ulla-Lena Lundberg (1947), gran autora finlandesa que escriu en suec. Situat en una zona no especificada de l’Àfrica, el relat té quatre protagonistes semblantment imprescindibles: dos paisatges i dos homes. L’antiguitat i el present estan connectats i els mites, els rituals i la realitat de les cultures occidental i africana s’uneixen en aquesta […]

  • El govern valencià vol impulsar una Càtedra Vicent Andrés Estellés per preservar el llegat del poeta

    La conselleria d'Educació, Cultura i Esports del govern valencià estudia des de fa gairebé un mes fórmules per preservar el llegat del poeta Vicent Andrés Estellés després que el ple de l'Ajuntament de Burjassot dissolgués la fundació de l'escriptor, que els últims 15 anys s'ha mantingut pràcticament sense activitat.

  • Una biblioteca plena de tresors mutilats, censurats i socarrimats

    El foc, la humitat, els corcs i l'acció humana són quatre dels enemics més poderosos que els llibres han tingut al llarg de la història. Fins al 15 de juliol es pot visitar, a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, una selecció cuidada i molt interessant de llibres antics, manuscrits i incunables que mostren les seves marques, estrips, dibuixos i parts censurades.

  • Michel Houllebecq, entre la tendresa i la fatalitat

    Les novel·les de Michel Houellebecq (1958) sempre han enfonsat les seves arrels en la tradició realista francesa del segle XIX. Passa que l’autor de Les partícules elementals sempre ha procurat deformar o enriquir el realisme de filiació balzaquiana amb hipòtesis anticipatòries i fantasies plausibles de futurs imminents. Balzac mostrava la societat francesa de la seva època retratant-la i contant-la tal com era. Houellebecq retrata i conta la societat francesa –i europea, i […]

  • Bartomeu Rosselló-Pòrcel, una llegenda de carn i ossos

    “La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és bona perquè t’interpel·la des de moltes bandes: moral, estètica, transcendental, intel·lectual, sociopolítica. Tot el que és bo ens aborda pertot perquè no hi ha res bo que sigui unívoc, que només digui una veritat”. Parla l’escriptor i crític literari Pere Antoni Pons, que s’ha encarregat de la curadoria de l’edició de Barcino de la Poesia completa de l’escriptor mallorquí, inclosa dins la nova col·lecció […]

  • On són les dones? Als premis Llibreter

    "Un any que només guanyin dones és extraordinari", admetia aquest dijous M. Carme Ferrer, que fins fa uns dies va presidir el Gremi de Llibreters de Catalunya. "Em sembla una molt bona notícia", afegia Èric del Arco, al capdavant de la nova junta. La 23a edició del premi Llibreter ha estat només per a dones, amb l'única excepció de Jordi Vila Delclòs, que ha il·lustrat L'hivern del Sr. Jeroni, d'Eulàlia Canal.

  • L'obra completa de Joan Fuster ja pesa més de sis quilos

    Fa vint anys que va aparèixer el primer volum de la nova obra completa de Joan Fuster , que reunia els materials més personals de l'autor valencià (aforismes, poesia, dietaris i dibuixos). Una dècada després s'hi van afegir dos volums més, centrats en el vessant assagístic, que incloïa títols essencials del pensador com Les originalitats i Diccionari per a ociosos. El 6 de juliol arribaran a les llibreries el quart i cinquè volums del projecte, una repassada exhaustiva, reveladora i […]

  • El dolor de la bellesa: 'Les presons imaginàries', de Pere Coromines

    Hi ha estigmes pràcticament inesborrables. Especialment quan prenen forma de versos satírics a càrrec de Josep Maria de Sagarra: “Ets fresca com una rosa, / més puta que les gallines / i pesada com la prosa / de don Pere Coromines”. Però si el lector desconeix la rima o, malgrat ella, decideix donar-li una oportunitat, descobrirà en Les presons imaginàries una fita dins de la literatura carcerària amb què, de manera més o menys implícita, podem entendre que l’editor recupera […]

  • Una 'flâneuse' anomenada Mercè Ibarz

    Coneguda pel seu Tríptic de la terra, que va començar a publicar l’any 1993 i on retrata la seva terra natal, la Franja, l’escriptora i periodista cultural Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és també un animal d’asfalt. En donen fe els relats de Contes urbans, volum que recull dos llibres anteriors, A la ciutat en obres i Febre de carrer, apareguts respectivament els anys 2002 i 2005.

  • «Al convent em van dir: "Et deixarem escriure novel·les, però viure-les no"»

    "He sigut molt treballadora des de joveneta", admet l'escriptora mexicana Elena Poniatowska , que acaba de publicar El amante polaco (Seix Barral), la seva novel·la més ambiciosa, de gairebé 900 pàgines. Ha calgut que escrigués milers d'articles, desenes de contes i unes quantes novel·les abans de decidir-se a abordar la seva vida a partir de la d'un avantpassat seu, Stanisław Poniatowski (1732-1798), el rei Estanislau II, l'últim que va tenir Polònia.

  • La poesia (ja menys secreta) de Mercè Rodoreda

    L’any 2002, Abraham Mohino Balet –que llavors signava amb una i entre els dos cognoms– donava a conèixer “la poesia secreta de Mercè Rodoreda ”. Així mateix va subtitular un llibre factici, inconclús i, tanmateix, fascinador, que aplegava les poesies que la barcelonina va compondre a la primeria dels cinquanta, en el seu exili parisenc i ginebrí; un procés creatiu que van seguir de molt a prop, en qualitat d’escrupolosos assessors, Armand Obiols i Josep Carner . 

  • "Una bona novel·la és com la millor premsa del cor: parla de sexe, diners i secrets"

    A l'irlandès Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) l'acompanya una curiositat omnívora des de fa dècades. Només així s'entén que les seves novel·les i contes puguin endinsar-se, amb resultats enlluernadors, en personatges tan diferents com Henry James (The Master, 2004), la Mare de Déu (El testament de Maria, 2012), una jove emigrant irlandesa que marxa als Estats Units (Brooklyn, 2009) i les mitològiques Electra i Clitemnestra (La casa dels noms, 2017).

  • Celebració de les possibilitats del còmic

    El 2005, Matt Madden va demostrar que, en el còmic –i en qualsevol altre art–, la forma és el contingut. A la primera pàgina de 99 ejercicios de estilo (Sinsentido), Madden relatava una anècdota gairebé banal: un home (el mateix Madden) treballa a l'ordinador, s'aixeca i surt del despatx, pregunta l'hora a la seva dona i obre la nevera, però ha oblidat què volia. A continuació, tornava a explicar l'anècdota des de diferents punts de vista i estils de dibuix: manga, underground, […]

  • "En un llibre hi ha un 1% de talent, un 2% de sort i la resta és feina"

    És l'últim dia que Joël Dicker (Ginebra, 1985) dedicarà a promocionar El cas Alaska Sanders. S'ha passat quatre mesos en una gira intercontinental que no iguala cap estrella del rock i ara és l'hora de recuperar la seva solitària rutina. I malgrat els centenars d'entrevistes i la jornada de 15 hores que encara li espera, l'autor suís apareix rialler, impecable, encantador, generós, a les oficines de Barcelona de Penguin Random House, l'editorial que publica l'obra a La Campana i […]

  • Nora Ephron, una autora que fa anar les neurones a cent per hora

    Amb pròleg d’Eva Piquer i traducció de Carlota Gurt, No me’n recordo de res (L’Altra, 2022) és el segon recull d’articles de premsa d’una de les escriptores feministes més incisives, hilarants i irreverents de la literatura nord-americana del segle XX, Nora Ephron (Nova York, 1941-2012), que va saltar a la fama internacional quan va escriure el guió de la premiada comèdia Quan en Harry va trobar la Sally (1989). Ephron detecta l’absurditat de la vida moderna i revisa el seu […]

  • La poesia concreta i excitant de Frank O'Hara

    Frank O’Hara va néixer a Baltimore (Maryland) l’any 1926 i va morir atropellat per un bugui l’any 1966 a la platja Mastic, però va ser a la ciutat de Nova York on va passar el gruix de la seva vida –treballant de conservador al MoMA– i va ser també Nova York l’escenari i la font d’inspiració de molts dels seus millors poemes. Membre de l’Escola de Nova York, un grup d’artistes i poetes que recolliren el ric llegat de les avantguardes plàstiques i literàries de principis […]

  • Carles Rebassa guanya el premi Gabriel Ferrater

    Amb el premi Gabriel Ferrater, Carles Rebassa (Palma, 1977) ja ha rebut tres dels guardons de poesia més prestigiosos de les lletres catalanes. Amb Els joves i les vídues va guanyar l'Ausiàs March el 2006; dotze anys després va merèixer el Carles Riba pel llibre de sonets Sons bruts, i ara ha estat el Gabriel Ferrater, dotat amb 8.350 euros, per El Caire Formentera. El publicarà Edicions 62 aquesta tardor.