Lletres al dia

  • El secret de 'Blackwater', la saga familiar i de terror que triomfa entre els lectors

    "Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterridor, simplement genial. El millor de tots nosaltres". Aquestes paraules de Stephen King haurien pogut convertir l'autor nord-americà en una celebritat. No va ser el cas, o no ho ha estat fins fa poc. McDowell va escriure desenes de novel·les –moltes de les quals signades amb pseudònim– i va col·laborar en el guió de pel·lícules com Beetlejuice i Malson abans de Nadal. Va morir el 1999, quan només tenia 49 anys. Des de […]

  • Una novel·la salvatge i immoral que fascina i repugna. 'El senyor de les tenebres'

    El cànon literari és com un castell gran i luxós. Una minoria d’autors n’ocupa les estances reials, uns quants més en comparteixen els salons amples i benestants, uns altres passegen solitaris per les torres altes, uns altres van i venen pels passadissos... Igual que els castells, els cànons literaris també tenen passatges secrets, llocs foscos i inhòspits on no treu el cap gairebé mai ningú. Dins el castell del cànon literari nord-americà, El senyor de les tenebres, de […]

  • Mor Joaquim Mallafrè, traductor al català de l''Ulisses' de Joyce

    El traductor i lingüista Joaquim Mallafrè, nascut a Reus el 1941, ha mort als 83 anys, segons ha comunicat el Centre de Lectura de Reus. Mallafrè és especialment conegut per haver traduït al català l'Ulisses de James Joyce, publicat a Leteradura el 1981 i reeditat a Proa més endavant. "Hi vaig dedicar set anys, els mateixos que Joyce a escriure'l –explicava Mallafrè–. Va ser una aventura apassionant, que em va servir, entre altres coses, per reconnectar amb la llengua popular […]

  • "Putin té un gran talent: sap com corrompre les persones"

    Quan existia la Unió Soviètica, la condemna no s'acabava quan se sortia del gulag o de la presó. El càstig continuava després perquè el condemnat havia de viure a més de 101 quilòmetres de Moscou. Estava desterrat i tenia prohibit viure en una gran ciutat. Aquesta distància simbòlica, Kilómetro 101 (Libros del Asteroide), és el títol del nou llibre de l'escriptor rus Maksim Óssipov (Moscou, 1963). Autor de llibres de relats com El crit de l'ocell domèstic (Club Editor, 2016) i […]

  • "Quan serà independent, Catalunya?": el CCCB pot respondre aquesta pregunta i 200.000 més

    "Què en penses, del patriarcat?", demana un visitant a la intel·ligència artificial que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acaba d'instal·lar al vestíbul, Torn de preguntes, amb motiu del trentè aniversari. I la màquina respon: "Crec que el patriarcat, com a sistema històric de poder i governança fundat pels patriarques des del començament de la humanitat, ha obstaculitzat l'aparició d'una veritable igualtat de gènere i una societat matriarcal". Ideada pel […]

  • El retrat d'una dona que aparentment no té res d'interessant

    La protagonista d’aquesta nouvelle es pregunta sovint pel sentit de la seva existència: “És això i prou, la teva vida?” S’entén que qui es fa aquesta llei de preguntes retòriques no acaba de ser feliç del tot (o no ho és gens). L’Eva, que és com es diu la protagonista, treballa amb el seu marit, en Pere, a la botiga de pollastres a l’ast que regenta la parella. Estiuegen una setmana d’agost a l’Estartit, en un apartament de la sogra. Tindran tres filles. Per molt que, un […]

  • Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter

    Peter Bichsel, Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter. Traducció de Joan Navarro i Helge Rutberg. Lleonard Muntaner, Mallorca, 2023
    L'article Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter s'ha publicat en Trapezi.

  • Per què alguns 'mandarins' catalans mai no van criticar el comunisme?

    Coincidint amb el centenari de la mort de Lenin, Agustí Pons (Barcelona, 1947) s’aproxima a com els intel·lectuals catalans van situar-se políticament en el marc de la Guerra Freda. Perquè l’enfrontament entre els dos blocs ideològics va tenir també un front cultural on sota grans conceptes –la llibertat versus la pau– i paraigües diplomàtics i institucionals més o menys encoberts, artistes i literats van haver de posicionar-se amb diferents graus de convicció, ingenuïtat i […]

  • "Si vols el bé del teu fill, allunya'l de les pantalles i llegeix-li contes"

    A més de donar classes a la Universitat de Ljubljana, Miha Kovač (1960) ha estudiat a fons durant l'última dècada els canvis provocats per les tecnologies de pantalla en els hàbits de lectura i la comprensió del que es llegeix. Autor d'assajos com Leer es respirar (Robinbook, 2022), l'any passat va comissariar la participació d'Eslovènia com a cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt i va impulsar el Manifest de la Lectura de Ljubljana, que va comptar amb adhesions […]

  • Mor el periodista i novel·lista Fernando Delgado

    El periodista i novel·lista Fernando Delgado ha mort aquest diumenge a Faura (Camp de Morvedre) segons han confirmat fonts familiars a la Cadena Ser. Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1947, Delgado va dirigir el programa de ràdio A vivir entre 1996 i 2005. Abans havia treballat a Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), de la qual va ser director en dos períodes: de 1982 a 1986 i 1990 a 1991.

  • Un personatge increïble: Xavier Cugat segons Jordi Puntí

    La figura del músic Xavier Cugat (Girona, 1900 - Barcelona, 1990) és tan extremadament novel·lesca que es fa difícil abordar-la novel·lísticament. Per això Jordi Puntí ha optat per dedicar-li una novel·la, Confeti, premi Sant Jordi 2023, que més aviat funciona com una biografia per persona interposada, vull dir una biografia en què el biògraf no és Puntí sinó un personatge de ficció inventat per ell. A la pràctica, però, el que conta aquest biògraf fictici, i sobretot la […]

  • Literatura al rescat de les llegendes

    La literatura és una eina fantàstica per mirar endavant, però també per mirar enrere. A través de la ficció, els bons escriptors han sabut fer reviure paisatges i temps que ja no tornaran i que van modelar la manera de ser de les persones que hi vivien. L'eco de tot plegat ha quedat definit en les llegendes, que en altres èpoques eren el pilar fonamental de la literatura oral i que alguns autors han transformat i incorporat a les seves obres per reivindicar-ne la importància. És el cas […]

  • Any Estellés: quan el desig és molt més gran que qualsevol prohibició

    Encara que sigui un dels autors més estimats al País Valencià –o precisament per això–, Vicent Andrés Estellés (1924-1993) no hi serà celebrat institucionalment amb motiu del centenari del seu naixement. L'autor de Coral romput i Llibre de meravelles no mereix, segons el PP i Vox, un any dedicat a la seva figura: van ser aquestes dues formacions polítiques, actualment al capdavant del govern de la comunitat autònoma, les que van frenar tot just fa una setmana la proposta de […]

  • La veritable història de la mare d'en Bambi

    L’inici de Bambi, el precedent literari de la pel·lícula que tothom coneix, no podria ser més idíl·lic: una mare cabirol i la seva cria tresquen pel bosc en els primers dies de vida del petit, que ha d’aprendre les quatre coses bàsiques per no morir abans de fer-se adult, com ara quines baies pot menjar i quines no, com s’ha de moure camp a través, quins sorolls són amenaces i quins cants joiosos d’ocells, o qui és l’ésser que camina sobre dues potes i que és tan perillós. […]

  • Homenatge i subversió a les Antilles

    Podem imaginar un món sense Europa? Sense espolis, apropiacions ni colonialismes de tota mena sí, però específicament sense la imposició d'un cànon occidental blanc, masculí, burgès (com el que descrivia i propugnava Harold Bloom)? Al segle XX i XXI, des del que anomenem arrogantment perifèria, autors com Ngugi wa Thiong'o, Tsitsi Dangarembga o l'escriptora que avui ens ocupa, Maryse Condé, han respost amb esplèndides contribucions de forma més que afirmativa a aquesta pregunta.

  • Els contes són una fuetada, diu Maria Barbal

    En una peça audiovisual feta per Núvol a propòsit del recull de tots els seus contes, l’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) afirma que el conte és el resultat d’una fuetada que té lloc a partir d'una imatge, una anècdota, una vivència; afegeix que la diferència amb una novel·la resideix en el fet que de bon principi l’autor o autora veu que el seu recorregut és curt. Gairebé un centenar de relats són els que trobem reunits a Tots els contes, un volum amb gairebé un centenar […]

  • El somriure compassiu de George Eliot

    Podríem omplir densos manuals amb noves i arriscades teories literàries, organitzar exposicions interactives i congressos acadèmics amb horaris extenuants en hotels amb bufet lliure, barra ben assortida, spa i tíquets per a sessions de Pilates....
    L'article El somriure compassiu de George Eliot s'ha publicat en Trapezi.

  • "Xavier Cugat no va ser cap bluf. Tenia talent i una gran creativitat"

    L'antic hotel Ritz de Barcelona va ser l'última llar de Xavier Cugat (1900-1990). El músic hi va viure a partir del seu retorn a Catalunya, el 1978, fins que va morir, 12 anys després. Cugat va deixar-hi la seva empremta, tot i que no és sonora, sinó visual: encara ara en algunes de les parets d'un dels fastuosos salons de l'actual Palace hi ha penjades algunes de les caricatures que dibuixava a preu fet. S'hi poden veure Charles Chaplin, Salvador Dalí, Julio Iglesias –acompanyat de les […]

  • Irene Solà, Nadia Hafid i Andrés Barba guanyen els premis Finestres

    El jurat del premi Finestres ho té clar: els millors llibres de l'any passat són, en català, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d'Irene Solà (Malla, 1990), i en castellà El último día de la vida anterior, d'Andrés Barba (Madrid, 1975). Les novel·les de Solà i Barba han guanyat la 4a edició dels Premis Finestres de narrativa, dotats amb 25.000 euros tant en la categoria de narrativa en català com en narrativa en castellà. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ja va […]

  • Mor Teresa d'Arenys, la poeta que aprofundia en la foscor

    Va ser Xavier Bru de Sala qui va fer possible que la trajectòria de Teresa d'Arenys comencés, sense que ella en tingués notícia ni ho aprovés. Maria Teresa Bertran havia nascut a Arenys de Mar l'any 1952, i després d'estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i de marxar a viure a Horta de Sant Joan amb el seu company, el pintor Enric Maass, va enviar els poemes a l'amic amb la voluntat de deixar enrere la crisi que havia superat canviant la ciutat pel camp. Bru de Sala els […]