Cavall trencat, XII

Escriure poemes a pler,

navegar el llac de la memòria,

combatre la solitud universal,

trencar a trossos l’espill que espera,

disparar contra el facebook  i les xarxes,

ordenar el neguit dels histriònics,

prendre consciència del temps,

caminar a contracorrent del telediari,

llegir a Fuster quan no s’estila,

fer l’estúpida declaració de la renda,

identificar botxins de mitja bufetada,

aprendre la desolació comunitària,

votar els delinqüents en les urnes,

visitar l’eurozona i cagar-se en els morts,

decidir l’impossible sense esperança,

parir els fills que no heretaran,

dinamitar el rovell del sistema,

reconéixer assassins en un estadi,

oblidar amors a cop de còlics,

despreciar els bancs i els seus bufons,

acumular pedres I toxines,

rebentar el fetge de la lluna,

sobreviure, a pesar de tot.

 

Escriure poemes, navegar el llac,

vestir la utopia de blanc.

Això  és el somni que perdura

ara que els cavalls són d’aigua.