Oct 18, 2019 // publicat per Editor El Pont // Apunts literaris // Comentaris tancats a La cançó d’autor o l’espai de la pluralitat creativa
Per Artur Àlvarez
Una secció important dels meus treballs discogràfics va dedicada a homenatjar la figura del cantautor. Segurament, és una deformació personal fruit de la meua condició d’artesà de la música i paraula.
En les actuacions, tinc per costum realitzar un comentari que, per obvi, no deixa de perdre la certesa que atresora. Ocorre en el moment que he d’interpretar alguna versió dels meus cantautors favorits. Diguem, Luis Eduardo Aute, Serrat, Lluís Llach, Leonard Cohen … o molt especialment Bob Dylan.
Sempre procure reivindicar la cançó d’autor. Damunt els escenaris, tinc per costum comentar amb desmesurat èmfasi, que la producció d’un cantautor va molt més enllà del simple fet d’interpretar una cançó. I tot seguit, recorde a l’auditori la concessió del Premi Nobel de Literatura de 2016 a Bob Dylan. En alguns sectors, més immobilistes i bastant corporativistes, el fet va vindre seguit de nombroses crítiques. Com si un cantautor fóra un intrús al país de la poesia.
Personalment, vaig valorar immensament l’esdeveniment. Crec que, a part de la importància artística i social de les seues lletres, la concessió portava implícita un reconeixement als creatius i creatives que fem de la composició musical i el cant una manera d’enaltir, més encara si cap, la producció lírica. Siga aliena o pròpia.
Des del meu punt de vista, un cantautor és poeta, en la mesura que escriu versos que més tard escamparà sobre el matalàs de la música (o viceversa). També és un creador d’harmonies i melodies on balancejar els continguts poètics. Finalment, és un executant que fa del seu cant un ens globalitzat. Un tres en un amb segell personal.
Encara que no tot cantant és cantautor o cantautora, cada vegada és més extens l’espai en el qual els solistes de la veu, són, al mateix temps, artífexs de les seues lletres i de la seua música. I és que la poesia està en l’ADN de tota persona que utilitza la música i la veu com una manera creativa i sensible d’expressar emocions.
No és el mateix compondre que interpretar. I això té molt a veure amb el valor afegit.
Com a cantant, per a escometre un tema, pren valor essencial la personalitat de la veu. La capacitat que aquesta té d’estremir a l’oient. La tècnica és important, però en moltes ocasions, la millor veu no és la més afinada i potent sinó la més personal. O almenys, la més valorada pel públic.
Així doncs, si el cantor no és més que cantor, ací acaba el trajecte del seu art. Però si aquesta faceta es complementa amb altres expressions artístiques com la poesia i la composició musical, la veu passa a formar part d’una amalgama creativa que dota a tot el conjunt d’una identitat inconfusible.
Si a l’hora de valorar el procés, li apliquem el sentit reflexiu, arribem a la conclusió que, ja siga primer el poema i després la música o a l’inrevés, tot flueix entorn d’un valor afegit. És llavors, quan la globalitat creativa proporciona un resultat molt més exquisit i gustós a l’hora de transmetre sentiments, emocions o sensacions subjectives fruit de la inspiració.
Quan cante lletres alienes amb música també aliena, no estic reproduint alguna cosa que és fruit de la meua inspiració. Tan sols, estic fent de la veu el centre del meu art.
Per contra, on resideix el valor del cantautor o cantautora?, en la seua veu?, en la creació poètica?, en la composició musical?, en la interpretació?
Què és primer?, cantant?, escriptor?, compositor?… Segurament és tot i l’ordre l’estableix la subjectivitat del procés creatiu. Però, com si d’una mescla es tractarà, de l’addició poètica, musical i interpretativa obtenim un resultat que té identitat per si mateix, encara que en cap moment perda l’essència de les parts. És, més aviat, un segell personal que va més enllà del poema.
Per sort per al nostre gaudi, hi ha grans poetes, excel·lents compositors i fantàstics cantants. Per norma, centrar-se en una disciplina ha de ser més fructífer a l’hora de millorar el producte, però aquesta hipòtesi no pot convertir-se en teorema. Hi ha mestres de la cançó d’autor que són extraordinaris com a poetes, cantants, músics … Per exemple, què em diuen de Leonard Cohen?, què seria de la seua poesia sense la seua música i la seua interpretació? Segurament, continuaria sent una excel·lent poesia, però no tindria el mateix efecte en l’oient que té escoltar els seus versos amb el seu cant i la seua música. No seria ni millor ni pitjor, seria diferent.
Ací rau gran part de la màgia dels cantautors i cantautores. En el segell inconfusible del seu producte global. En eixa pluralitat creativa.
Ago 9, 2019 // publicat per Editor El Pont // Blog, Notícies // Comentaris tancats a Artur Àlvarez – Comunicat oficial
COMUNICAT OFICIAL
Amb la satisfacció de tan bons moments viscuts, faig aquest comunicat per a informar a totes i tots els seguidors de la meua activitat musical, amigues i amics, simpatitzants… la meditada decisió de deixar els escenaris.
Han sigut més de 40 anys en el difícil espai de la música en la nostra llengua. Una trajectòria humil, molt local, però procurant en tot moment que fos digna i honesta. Sempre de forma independent, sense segell discogràfic fix i autogestionant la majoria dels meus projectes.
Primer, en l’àmbit de la cançó popular, amb el grup ADESIARA i des de 2004 en solitari.
Així doncs, fins a final d’any atendrem les actuacions ja concretades o les possibles que puguen sorgir fins a la data indicada, però al gener de 2020 la meua activitat musical seguirà, tan sols, a nivell de producció a l’estudi d’enregistrament. Un adéu gradual, però irreversible i eminent.
L’estat de jubilat de l’ensenyament i l’interés per prestar més atenció a altres camps de la meua activitat artística, com són la poesia, els audiovisuals, l’art digital o la pintura, són determinants en aquesta decisió.
No tanque la porta a alguna col·laboració desinteressada per a qualsevol acte benèfic que puguen sol·licitar-me o a la possibilitat d’una retornada puntual y sense cap recorregut.
Finalment, expressar el meu infinit agraïment i reconeixement als músics que m’han acompanyat en aquesta apassionant singladura. Una immensa abraçada per a Carlos Colom, Sara García, Jorge Benavent, Ángel Belinchón, David Mascaró, Sergio Bisbal, Adrián Picazo. I un especial reconeixement al meu fill, Carlos Álvarez. Sense la seua ajuda, el seu talent musical i la seua generositat res hauria estat possible.
També a totes i tots els músics, poetes, pintors, actors, presentadors… que d’una forma o una altra han tingut l’amabilitat de col·laborar o compartir escenari amb mi. En aquest sentit, un esment especial per a Joan Villalonga, Paco Ibáñez, Natxo Navarro i Sergio Bisbal (La Blusera de la Mar). A l’amic i poeta Albert Vernet per compartir amb la meua música el seu magnífic monogràfic poètic Castelló, triangulada plana. Al poeta Vicent J. Almela per la seua inestimable ajuda en projectes-homenatges al nostres poetes Bernat Artola i Miquel Peris. A l’escriptor Manel Alonso per l’amistat, recolzament i ajuda organitzativa rebuda per a fer possible el CD 10 POETES CONTEMPORANIS. Amb admiració, al mestre Paco Muñoz per la seua generositat. I als companys i companyes d’El Pont Cooperativa de Lletres per la complicitat compartida.
I un record entranyable per a tots els companys i companyes que van formar part, en diferents formacions, del grup ADESIARA. Especialment als meus dos companys cofundadors Miguel Ángel Prades i Toni Pep Álvarez.
I per descomptat, faig extensiu aquest agraïment, a totes i tots els seguidors i simpatitzants del meu treball musical.
En aquest fascinant trajecte deixem editats un CD amb ADESIARA i dotze CDs en solitari. Un equipatge fet a base de treballs personals, projectes dedicats a il·lustres poetes, tant ja morts com contemporanis o versionant a personalitats de la cançó d’autor.
Doncs bé, per a posar el fermall a tota aquesta activitat també us informe que comencem a treballar en l’últim treball discogràfic. Cançons amb música i lletres pròpies i un vídeo-documental resum de tot el recorregut esmentat.
Un darrer disc que sota el títol POLICROMIA D’UN ADÉU servisca com a comiat. Un CD que es distribuirà, però ja sense cap concert de presentació en directe.
Acabe aquestes lletres amb les paraules de l’il·lustre filòsof Friedrich Nietzsche: “La vida sense música no tindria sentit”.
Fins Sempre! Besos i abraçades per a totes i tots.
Mai 9, 2019 // publicat per Editor El Pont // Recensions // Comentaris tancats a “Amor i fum”, d’Artur Àlvarez, amb paraules de L’escriptor Manel Alonso
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Coincidint amb la publicació del disc 10 Poetes contemporanis, el cantautor de Castelló Artur Àlvarez edita el llibre de poesia Amor i fum. Un recull de cinquanta-quatre poemes, amb una tirada numerada i oferit com a recompensa a tota aquella gent que mitjançant el micromecenatge va fer possible el finançament del disc.
El volum compta amb un pròleg del poeta de Vila-real Manel Pitarch, el qual d’una manera aguda i brillant posa el lector en antecedents sobre allò que es va trobar en travessar el Pòrtic i entrar de ple en el gruix del poemari: «El text d’aquestes pàgines ens presenta el contrast entre dos escenaris vitals: l’amor, que satisfà els objectius del desig, contra el fum, la marca negativa que representa la vilesa i la boira que contamina el camí del futur». Res més a afegir.
La poesia d’Artur Àlvarez defuig l’hermenèutica i l’hermetisme, és una poesia clara, vinculada al realisme intimista, una poesia que reflectix la seua experiència vital, la qual en plena maduresa es mostra lúcida i sense la candidesa, la ingenuïtat de la joventut.
Artur té una propensió al vers lliure, un vers sempre amb un ritme interior nítid. A diferència de molts poetes actuals que travessen amb més o menys gràcia la fina línia que actualment hi ha entre poesia i prosa (una prosa on s’inclou la narrativa de ficció, l’apunt filosòfic, la nota biogràfica o el minúscul assaig), la seua poesia s’acosta a la lletra de cançó. No debades apareixen citats, junt amb Pablo Neruda i Vicent Andrés Estellés, cançons d’alguns dels cantautors que l’han influenciat al llarg de la seua trajectòria com a intèrpret i compositor: Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Leonard Cohen, Raimon, Ovidi Montllor i, sobretot, Luis Eduardo Aute, que li ha inspirat el títol del llibre mitjançant aquest versos «… l’única raó que encara assumisc / és l’improcedent desraó / d’estimar i estimar i estimar…/ i només estimar, la resta és fum».
El llibre l’acompanyen diverses il·lustracions del mateix autor, que suma la vessant de pintor a la de músic i escriptor.
Tenim moltes raons per a la desesperança, només cal obrir les pàgines d’un periòdic per adonar-nos-en. Costa veure el camí i el paisatge que l’envolta entre aquesta boira espessa, que en realitat no és més que fum, un fum que no hem d’aspirar per a no intoxicar-nos i caure malalts de tristesa. Però només és fum que el vent s’emportarà.
Davant de tant falsedat, avarícia i egoisme, hem d’apuntalar la bastida de l’amor per a superar l’asfíxia que vol acabar amb tot.
Mar 26, 2019 // publicat per Editor El Pont // Blog, Notícies, Recensions // Comentaris tancats a EL NÚVOL POÈTIC. Nou projecte d’Artur Àlvarez que inaugura amb la poesia de MANEL PITARCH.
El NÚVOL POÈTIC és un nou projecte artístic del cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ.
El contingut essencial d’aquesta nova proposta és la publicació d’una col·lecció de CDs en els quals Artur musica i canta a poetes contemporanis amb producció lírica en català.
En aquesta nova tasca pretén fusionar els versos dels nostres poetes amb conceptes interpretatius basats fonamentalment en atmosferes, textures i ritmes propis de la música electrònica. Sempre al servei de la poesia.
La col·lecció comença amb la publicació del monogràfic LES CLIVELLES DEL TEMPS, dedicat al poeta vila-realenc MANEL PITARCH.
Una producció que es presenta a l’abast de totes les persones, amants de la música i la poesia, de forma GRATUÏTA.
Des de la plataforma BANDCAMP pot escoltar-se o baixar-se l’àlbum complet. S’inclouen les lletres (en aquest primer treball, una selecció de poemes de Manel Pitarch). També es pot visitar, escoltar, llegir els poemes… en la web oficial d’Artur Àlvarez.
Enllaç web Oficial d’Artur Àlvarez (Per a escoltar el CD, lletres):
Gen 17, 2019 // publicat per Editor El Pont // Agenda // Comentaris tancats a Artur Àlvarez presenta 10 POETES CONTEMPORANIS del País Valencià. Llibreria FAN SET-València (06/02/2019)
El cantautor castellonenc Artur Àlvarez presentarà a la Llibreria FAN SET (Octubre. Centre de Cultura Contemporània) de València, el seu últim treball discogràfic 10 POETES CONTEMPORANIS del País Valencià.
Un CD on musica i canta poemes de Manel Alonso, Maria Carme Arnau, Berna Blanch, Alba Fluixà, Gràcia Jiménez, Susanna Lliberós, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Vicent Penya, Josep Porcar.
Comptarà amb la presència d’un nodrit grup de poetes participants en el CD, que recitaran els seus poemes.
Set 17, 2018 // publicat per Editor El Pont // Recensions // Comentaris tancats a Artur Àlvarez canta “10 POETES CONTEMPORANIS” del País Valencià. Campanya a la plataforma de mecenatge VERKAMI.
El cantautor castellonenc Artur Àlvarez comença una campanya de mecenatge en la plataforma VERCAMI per a l’edició del seu nou treball discogràfic. Un projecte molt especial en el qual música i canta a 10 poetes contemporanis del País Valencià. Com comenta l’escriptor Manel Alonso: “deu poetes valencians vius, cinc homes i cinc dones de diferents generacions i procedències”. Segurament, com a botó de mostra, la selecció és molt atractiva. Estem parlant de Manel Alonso, Maria Carme Arnau, Berna Blanch, Alba Fluixà, Gràcia Jiménez, Susanna Lliberós, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Vicent Penya, Josep Porcar.
Un treball discogràfic que, en certa manera, té també vocació de document. En ell, incloem la recitació dels poemes realitzada pels mateixos creadors. I Artur, fidel al seu estil, ens proposa 10 moments musicals plens d’intimitat, lirisme, calidesa i una particular manera d’interpretar. Com insinua el mateix autor, “per a escoltar a mitja llum, tranquil·lament, assaborint un combinat, una cervesa, refresc, …”.
Un treball que necessita la teua ajuda. Val la pena que dediques uns minuts per a visitar el projecte en la plataforma VERKAMI, veges les variades recompenses proposades i faces la teua aportació al projecte.
Jun 17, 2018 // publicat per Editor El Pont // Agenda, Agenda de presentacions // Comentaris tancats a “100 [TRIBUTS] en DO major” d’ Artur Àlvarez. Presentació del poemari a ALFA CASTALIA (21/06/2018 a les 20 h.)
El proper dijous 21 de juny, a les 20 hores, ALFA CASTALIA acollirà la presentació de l’Obra poètica “100 [TRIBUTS] en Do major” d’ Artur Àlvarez . Hi intervindran María Busch (Alfa Castalia), el periodiste i crític musical Manolo Bosch i l’autor.
Mai 21, 2018 // publicat per Editor El Pont // Recensions // Comentaris tancats a Es presenta la publicació «Caragola» d’Artur Àlvarez, premi Miquel Peris i Segarra 2017
Títol: CARAGOLA
Autor: Artur Àlvarez
Edita: Ajuntament de Castelló de la Plana
Castelló, maig de 2018
Premi Miquel Peris i Segarra 2017 / Premis de la Mar
En l’acte de lliurament dels Premis de la Mar 2018 (Centre Cultural LA MARINA-Grau de Castelló) ha vist la llum “CARAGOLA”. Poemari guanyador del premi de poesia MIQUEL PERIS i SEGARRA 2017 (Premis de la Mar) d’Artur Àlvarez.
Extracte del pròleg de la publicació:
“Amb Caragola se’ns presenta als ulls, tot seguit, el miracle de la gratuïtat. Al llarg de 20 onades, el poeta ens ofrena parcel·les d’intimitat compartida.
Sí, lectors, el doble gènere del mot “Mar” dóna per a molt. Element en principi neutral, s’abilla d’un gènere determinat pel compromís i insistència -dins del joc poètic- del malabarista dels somnis, del poeta.
Artur apama amb paraules l’experiència amorosa en dolça tranquilitat. Acota els amants envoltats de la sal lluminosa que els uneix.
Enlairant la veu d’Artur pels boscos d’Aín, qui us escriu, el príncep de les milotxes.”
Extracte de les paraules d’agraïment de l’autor:
“Sempre he entés la creativitat com una necessitat, així com fer d’aquesta necessitat un motiu per compartir i crear aliances. Una cosa així com una creativitat alternativa en la qual prevalgue el compartir per sobre d’altres finalitats més materials.
I tingueu la seguretat, que veure publicat el poemari “Caragola” i poder-lo compartir amb els futurs lectors, plena totes les meves expectatives.
Per tot això, simplement, gràcies! Moltes gràcies!”
Juntament la recent publicació del doble cd [TRIBUT] (24 versions homenatjant a una nodrida representació de la cançó d’autor), el cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ, ha volgut publicar, al seu torn, un àlbum molt especial dedicat a tots els seus seguidors i també per a totes aquelles persones que tinguen interès a conèixer una bona mostra de la seva discografia. Un recorregut que va començar fa més de 30 anys com a cofundador del grup de cançó popular valenciana ADESIARA i que, des de 2004 ha prosseguit, com a cantautor, en solitari.
Des de llavors, ha editat 11 treballs discogràfics i amb “BAGATGE” ens presenta un selecte recopilatori de l’esmentada trajectòria.
A més, ho fa sense cap ànim de lucre, oferint la DESCÀRREGA LLIURE i GRATUÏTA de l’esmentat àlbum.
Gaudiu doncs, de la seva calidesa de veu, intimisme i sensibilitat a l’hora de musicar i interpretar els seus versos o els de rellevants poetes de la seva terra. Si és possible, relaxats, a mitja llum, en la intimitat, assaborint un bon licor, combinat, refresc, …
CREDITS:
1-“Fulles”
Lletra: Josep Lluis Abad. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “ENTRE VERSOS I PINZELLS CONTEMPORANIS”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2013.
2-“La Lluna minva”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RITME DE BLUES”- Molusco Discos. Any edició: 2015.
3-“A boqueta nit”
Lletra: Joan B. Campos. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “ENTRE VERSOS I PINZELLS CONTEMPORANIS”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2013.
4-“Tardoral”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “POLS DE MEU CAMÍ”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2008.
5-“Nit de Sant Joan”
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “PAISATGES”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2010.
6-“Idil·li”
Lletra: Carles Salvador. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2015)
7-“La pluja”
Lletra: Manel Alonso. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2016)
8-“Sóc el vaixell que son velam desplega”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RECER DE LA MAR”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2011.
9-“Deixa’m dibuixar-te un espai””
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “DEIXA’M DIBUIXAR-TE UN ESPAI”- Autoedició. Any edició: 2004.
10-“Autodefinició”
Lletra: Vicent Pau Serra. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2014).
11-“Una ciutat a l’alba nexeria””
Lletra: Albert Vernet. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “CASTELLÓ, TRIANGULADA PLANA”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2007.
12-“Espill”
Lletra: Manel Garcia Grau. Música: Artur Àlvarez. VIDEOCLIP publicat a Youtube (2016).
13-“Jo sóc lo port”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RITME DE BLUES”- Molusco Discos. Any edició: 2015.
14-“Serra d’Espadà”
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “PAISATGES”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2010.
15-“Timoner”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “POLS DE MEU CAMÍ”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2008.
16-“Vespre de tardor”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RECER DE LA MAR”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2011.
Mar 21, 2017 // publicat per Editor El Pont // Blog, Diversos, Recensions // Comentaris tancats a [TRIBUT] d’ Artur Àlvarez o un sentit homenatge a la cançó d’autor
“Fuimos sembrando canciones y en esta tierra baldía floreció la poesía, viviendo la utopía, convencidos de que un día vendría la revolución”. Aquestes emotives paraules expressades per Luís Pastor en el seu poema “¿Qué fue de los cantautores?” podrien ser perfectament la síntesi de [TRIBUT]. Un nou treball discogràfic que m’agradaria compartir des d’el posicionament que considere inherent als meus plantejaments pel que fa a l’activitat creativa. Una cosa així com l’habitacle on anem construint una cultura alternativa. Compartir, buscant aliances de pensament per convergir o divergir des de propostes crítiques, constructives i democràtiques.
En aquesta ocasió, doncs, la creativitat es vesteix d’exaltació i reconeixement. Des de la necessitat, he furgat la motxilla del bagatge existencial i he reviscut cançons d’aquells cantautors que van ser, i ho segueixen sent, una part important dels ciments sobre els que vàrem edificar la nostra forma de pensar i entendre la vida. Una mena de banda sonora del viscut.
Un record reivindicatiu de tots aquells valents i valentes que, guitarra en mà i veu ferma, van resistir i van contribuir a la formació d’una consciència cívica en favor de plantejaments democràtics i anhels d’un món millor.
Cantautores i cantautors que van protestar i van fer un discurs crític amb l’afany d’airejar les contínues injustícies i contradiccions d’un món segrestat per uns pocs amb intencions de sotmetre en el seu propi benefici.
Cantautores i cantautors que, tot i patir la marginació dels cercles oficials, van omplir de poesia el batec d’una cultura diferent.
Cantautores i cantautors que van denunciar les mentides i van cantar les veritats, escopint-les a la cara dels poderosos. Que van viure la utopia convençuts de que eren possibles altres plantejaments de convivència.
Cantautores i cantautors que van escriure cançons honestes. Cançons de lluita, d’amor, de festa, intimistes, … i que van contribuir a la formació d’una consciència de denúncia, sense oblidar-se de la perspectiva musical i literària, a través de la cançó d’autor.
Així doncs, un atreviment, que s’ha d’entendre des de l’agraïment i respecte. Unes versions plenes d’humilitat, procurant mantenir l’essència del missatge literari i musical. Però aportant també cert toc personal.
En el doble CD [TRIBUT] trobareu una selecció de 24 temes que, encara que molts d’ells originalment van ser concebuts en castellà, francès o anglès, tots estan adaptats i interpretats en català.
Així, al costat de cançons versionades de Serrat, Lluís Llach, Raimon, Jaume Sisa, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Joan Isaac, trobareu temes de Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Pedro Guerra, Antonio Flores, Pablo Milanés, Antonio Vega, Joaquin Sabina, J.A. Labordeta, Violeta Parra, Hilario Camacho, Victor Jara, Patxi Andión, Luis Pastor, Georges Moustaki, Bob Dylan, Leonard Cohen o John Lennon.
No estan, ni moltíssim menys, tots els que podrien estar, però crec que la selecció és prou representativa. Almenys, he intentat que reflectira un espai temporal proper a la meua generació i adjacents.
Un treball amb el valor d’un fet puntual i irrepetible. Un xicotet tiratge que m’agradaria compartir amb vosaltres. Una acurada edició en “digipack” de tres pales amb llibret interior.
Una manera de contribuir, amb aquest particular gra de sorra, a exaltar el valor d’aquells intèrprets que van dotar de contingut a la cançó d’autor en una època paral·lela al nostre recorregut vivencial. Aquells que van resistir, allunyats de la cultura oficial. Que van ser conscientment incòmodes per al poder establert.
Artur Àlvarez.
CONTINGUT DEL DOBLE CD:
CD 1:
1-És tan difícil deixar de pensar (Patxi Andión) 2-Com un puny (Raimon) 3-Cos de dona (Antonio Flores) 4-Imagina (John Lennon) 5-Princesa (Joaquin Sabina) 6-D’alguna manera (Luis Eduardo Aute) 7-La vella (J.A. Labordeta) 8-El lloc del meu esbarjo (Antonio Vega) 9-Escolta-ho en el vent (Bob Dylan) 10-Tristesa d’amor (Hilario Camacho) 11-Paraules d’amor (J.M. Serrat) 12- Als companys (Ovidi Montllor).
CD 2:
1-Abril 74 (Lluís Llach) 2-Sóc (Luis Pastor) 3-Gent sola (Pedro Guerra) 4-Em declaro innocent (Joan Isaac) 5-Petit vals vienés (Leonard Cohen) 6-Iolanda (Pablo Milanés) 7-El metec (Georges Moustaki) 8-Dona’m sa mà (Mª del Mar Bonet) 9-Gràcies a la vida (Violeta Parra) 10-L’unicorn (Silvio Rodríguez) 11-Amanda (Victor Jara) 12-L’home dibuixat (Jaume Sisa).
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acordNo
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Coincidint amb la publicació del disc 10 Poetes contemporanis, el cantautor de Castelló Artur Àlvarez edita el llibre de poesia Amor i fum. Un recull de cinquanta-quatre poemes, amb una tirada numerada i oferit com a recompensa a tota aquella gent que mitjançant el micromecenatge va fer possible el finançament del disc.
RSS Agenda
