WebBlog de: Editor El Pont

“Amor i fum”, d’Artur Àlvarez, amb paraules de L’escriptor Manel Alonso

maig 9, 2019   //   publicat per Editor El Pont   //   Recensions  //  Comentaris tancats a “Amor i fum”, d’Artur Àlvarez, amb paraules de L’escriptor Manel Alonso     

MANEL ALONSO | @ManelalonsocatCoincidint amb la publicació del disc 10 Poetes contemporanis, el cantautor de Castelló Artur Àlvarez edita el llibre de poesia Amor i fum. Un recull de cinquanta-quatre poemes, amb una tirada numerada i oferit com a recompensa a tota aquella gent que mitjançant el micromecenatge va fer possible el finançament del disc.

El volum compta amb un pròleg del poeta de Vila-real Manel Pitarch, el qual d’una manera aguda i brillant posa el lector en antecedents sobre allò que es va trobar en travessar el Pòrtic i entrar de ple en el gruix del poemari: «El text d’aquestes pàgines ens presenta el contrast entre dos escenaris vitals: l’amor, que satisfà els objectius del desig, contra el fum, la marca negativa que representa la vilesa i la boira que contamina el camí del futur». Res més a afegir.

La poesia d’Artur Àlvarez defuig l’hermenèutica i l’hermetisme, és una poesia clara, vinculada al realisme intimista, una poesia que reflectix la seua experiència vital, la qual en plena maduresa es mostra lúcida i sense la candidesa, la ingenuïtat de la joventut.

Artur té una propensió al vers lliure, un vers sempre amb un ritme interior nítid. A diferència de molts poetes actuals que travessen amb més o menys gràcia la fina línia que actualment hi ha entre poesia i prosa (una prosa on s’inclou la narrativa de ficció, l’apunt filosòfic, la nota biogràfica o el minúscul assaig), la seua poesia s’acosta a la lletra de cançó. No debades apareixen citats, junt amb Pablo Neruda i Vicent Andrés Estellés, cançons d’alguns dels cantautors que l’han influenciat al llarg de la seua trajectòria com a intèrpret i compositor: Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Leonard Cohen, Raimon, Ovidi Montllor i, sobretot, Luis Eduardo Aute, que li ha inspirat el títol del llibre mitjançant aquest versos «… l’única raó que encara assumisc / és l’improcedent desraó / d’estimar i estimar i estimar…/ i només estimar, la resta és fum».

El llibre l’acompanyen diverses il·lustracions del mateix autor, que suma la vessant de pintor a la de músic i escriptor.

Tenim moltes raons per a la desesperança, només cal obrir les pàgines d’un periòdic per adonar-nos-en. Costa veure el camí i el paisatge que l’envolta entre aquesta boira espessa, que en realitat no és més que fum, un fum que no hem d’aspirar per a no intoxicar-nos i caure malalts de tristesa. Però només és fum que el vent s’emportarà.

Davant de tant falsedat, avarícia i egoisme, hem d’apuntalar la bastida de l’amor per a superar l’asfíxia que vol acabar amb tot.

PDF   ·   Versió imprimible

Es presenta la publicació «Caragola» d’Artur Àlvarez, premi Miquel Peris i Segarra 2017

maig 21, 2018   //   publicat per Editor El Pont   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Es presenta la publicació «Caragola» d’Artur Àlvarez, premi Miquel Peris i Segarra 2017     

Títol: CARAGOLA
Autor: Artur Àlvarez
Edita: Ajuntament de Castelló de la Plana
Castelló, maig de 2018
Premi Miquel Peris i Segarra 2017 / Premis de la Mar

 

En l’acte de lliurament dels Premis de la Mar 2018 (Centre Cultural LA MARINA-Grau de Castelló) ha vist la llum “CARAGOLA”. Poemari guanyador del premi de poesia MIQUEL PERIS i SEGARRA 2017 (Premis de la Mar) d’Artur Àlvarez.

Extracte del pròleg de la publicació:

“Amb Caragola se’ns presenta als ulls, tot seguit, el miracle de la gratuïtat. Al llarg de 20 onades, el poeta ens ofrena parcel·les d’intimitat compartida.
Sí, lectors, el doble gènere del mot “Mar” dóna per a molt. Element en principi neutral, s’abilla d’un gènere determinat pel compromís i insistència -dins del joc poètic- del malabarista dels somnis, del poeta.
Artur apama amb paraules l’experiència amorosa en dolça tranquilitat. Acota els amants envoltats de la sal lluminosa que els uneix.

Enlairant la veu d’Artur pels boscos d’Aín, qui us escriu, el príncep de les milotxes.”

Extracte de les paraules d’agraïment de l’autor:

“Sempre he entés la creativitat com una necessitat, així com fer d’aquesta un motiu per a crear aliances. Una cosa així com una creativitat alternativa en la qual prevalgue compartir per sobre d’altres finalitats més materials.
I tingueu la seguretat que veure publicat el poemari “Caragola” i poder-lo compartir amb els futurs lectors plena totes les meves expectatives.”

PDF   ·   Versió imprimible

Artola i Peris a ritme de blues

oct. 15, 2015   //   publicat per Editor El Pont   //   Diversos, Recensions  //  1 comentari     

Per Manel Alonso
Article publicat a Diari Gran del Soberanisme

Títol: «A ritme de blues»
Autor: Artur Álvarez
Música / Poesia
Edita: Audiovisuals de Sarrià
Barcelona, 2015

Blues és un mot anglés que literalment significat blau, però que pren també el significat de tristesa. Com tothom sap, el blues és un gènere musical creat als EUA entre la comunitat afroamericana i que al llarg del segle xx ha evolucionat i ha influït d’una manera notable en altres gèneres musicals posteriors.
El blues ha estat un gènere que tradicionalment al País Valencià s’ha conreat poc, per no dir gens, vull dir entre els músics valencians que canten en valencià. Pot haver
aparegut, en algun moment determinat, en el seu repertori com una nota de color, com ara en Carles Pastor, Doctor Dropo, Bajoqueta Rock; o com una pinzellada dins d’alguna cançó. No sé si és perquè aquest és un país atrapat pel tòpic de l’alegria, mentre que el blues, com ja he dit, és aparentment sinònim de tristesa.
Bona part dels músics valencians, les darreres dècades, s’han vist seduïts pel ska, el reggae, el hard-core, la música balcànica, els ritmes llatins, la música electrònica, el hip-hop, que barregen al seu gust tot conformant el so personal de cada banda.
De colp i volta veure que algú al País Valencià publica un treball discogràfic amb dotze blues, doncs, com a mínim sorprén, i si a més el so del blues servix per a embolcallar els versos de dos clàssics de la poesia escrita durant el segle xx a Castelló de la Plana, com ara Bernat Artola i Miquel Peris i Segarra, la sorpresa ja és majúscula. El disc és A ritme de blues i el seu autor Artur Àlvarez, qui a la tristesa aparent del blues li ha sabut afegir gotes del blau de la nostra Mediterrània.
En A ritme de blues Artur Àlvarez s’ha envoltat d’una bona colla de músics experimentats, però també de cantants amb els quals ens oferix diversos duets.
Àlvarez ha volgut anar més enllà i ha creat amb aquestes cançons un espectacle amb el qual pretén recórrer el país alhora que fa créixer el treball, afegint-li nous temes de diversos poetes valencians contemporanis, la qual cosa, si les circumstàncies li són propícies, podria donar pas a un segon disc.
Artur Àlvarez i els seus amics, entre els quals trobem el seu fill Carlos, que s’ha encarregat dels arranjaments, el baixos Diego Barberà i David Mascaró, el guitarra Àngel Belinchón, amb qui fa un duet amb els temes que obrin i tanquen el disc, Mai sabré i Flor vermella, el bateria Sergi Bisbal, l’harmònica Ferran Bosch amb qui fa un duet en el tema A l’altra pinyol, el saxo Juanjo Carratalà, Paco Ibáñez a la guitarra acústica, Carlos Colom a les escombretes, Sara García a la flauta travessera, FJ Silvestre a la guitarra elèctrica i acústica i amb qui també participa en un duet en el tema La clau, Joan Villalonga, del grup TanStuPits, al piano i al hammond i qui amb la seua veu personal fa un duet amb Artur en el tema Presoners, músics als quals s’afegixen les veus de Muntsa en el tema Xiula el vent i Ferran Bellido En la nit quieta, tots junts, s’ha de reconéixer que han fet un treball magnífic. Han sabut seleccionar i acoblar a la música els dotze poemes de Peris i Segarra i d’Artola, l’obra dels quals aparentment està tan allunyada de l’univers blues nord-americana. Els arranjaments musicals, la interpretació instrumental, la producció han estat molt correctes. No ens trobem davant d’uns joves músics diletants, cadascun d’ells té una llarga trajectòria i passió pel gènere que interpreta.
A ritme de blues és un treball que no deixa indiferent ningú, a contracorrent, amb una gran capacitat de seducció des de la qualitat. Un disc capaç de crear-li a aquell que el sent una atmosfera que l’embolcalla i el fa moure atrapat pel seu ritme.
M’ha interessat descobrir com Artur Àlvarez i els seus amics han sabut dotar cada tema d’una gran personalitat, sense perdre de vista en cap moment el conjunt, un conjunt ric en textures i en tasts sonors.
Artur Àlvarez, músic i poeta incombustible, veterà treballador, ha fet una aposta arriscada i jo crec que guanyadora (encara que perda fins i tot la samarreta), perquè en realitat qui ha acabat guanyant som nosaltres que podem gaudir d’un treball musical amb una gran força lírica.

PDF   ·   Versió imprimible

Concert “Després Vingué la Música”. Recull de poemes musicats de Manel Alonso.

maig 26, 2015   //   publicat per Editor El Pont   //   Agenda  //  Comentaris tancats a Concert “Després Vingué la Música”. Recull de poemes musicats de Manel Alonso.     

cartell

Presentació del doble cd “Després Vingué la Música. Recull de poemes musicats de Manel Alonso i Català”.

dissabte, 6 / juny ·
18:00 h.

Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Puçol (carrer Santa Teresa, núm. 14)

PDF   ·   Versió imprimible

«HAIKUS», la nova publicació virtual d’Artur Álvarez.

març 5, 2014   //   publicat per Editor El Pont   //   Apunts literaris, Biblioteca, Blog  //  Comentaris tancats a «HAIKUS», la nova publicació virtual d’Artur Álvarez.     

haikuswebPer norma, la temàtica de l’haiku tradicional gira al voltant de la contemplació de la natura. Tot i això, aquesta mostra que ens presente l’Artur té la particularitat d’utilitzar també altres corriols.

Sense perdre l’essència d’aquesta forma de poesia, ha intentat adaptar la particular manifestació poètica a la impressió de determinades imatges que han provocat sensacions diverses.

La sorpresa, la brevetat de la composició lírica, així com el contingut, són alguna cosa més que l’espiritualitat amb què es concebeix la contemplació. Aspecte propi dels orígens d’aquesta forma de poesia tradicional japonesa.

És la vida mateixa, la pluralitat de les interpretacions, la font que ha sadollat en l’autor la set de permanent reflexió.

La imaginació, la supervivència, els anhels, les absències, … tants i tants motius que ens fan sentir vius en la mesura que som conscients.

Tot allò que ens fa fugir de la indiferència, ha tingut cabuda en la brevetat d’aquests versos.

El resultat, vuitanta composicions que procuren incitar a la reflexió lliure sense més pretensió que afavorir la llunyania més absoluta davant  posicionaments negats per les fètides aigües que bressolen la neutralitat existencial.

Es pot accedir a la publicació en el següent enllaç:

http://issuu.com/arturalvarez/docs/haikus

PDF   ·   Versió imprimible

“La nit mil dos”, nou llibre de Carles Bellver Torlà. (7-II-2014)

gen. 31, 2014   //   publicat per Editor El Pont   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a “La nit mil dos”, nou llibre de Carles Bellver Torlà. (7-II-2014)     

Lanitmildos_coberta.inddL’escriptor Carles Bellver Torlà presentarà el seu nou llibre «La nit mil dos», a la llibreria Babel de Castelló el divendres 7 de febrer, a les 19 hores. L’autor serà presentat per l’escriptor Albert Garcia.

«Posa’t al costat dret del vagó i estigues alerta un minut després de Jaume I». Aquest cop, l’enigmàtic Charles Beauvoir ha citat Carles Bellver en una estació fantasma del metro de Barcelona, la de Correus, tancada des de 1972. Tot i que el metro no s’hi atura, Bellver té la sensació d’haver-hi vist algú. Un cop al carrer, un noiet vestit de grum li dóna una nota amb instruccions i l’adreça d’un bar. Allà el cambrer li lliurarà una memòria USB amb una nota enganxada: «No pense escriure més. T’ho vaig dir i t’ho repetisc. Açò és tot el que tinc. Pots fer-ne el que vulguis.» La memòria conté una seqüència de fitxers de so numerats, etiquetats amb data i hora: els soliloquis d’una nit d’insomni, entre la mitjanit i les set del matí, al llarg de la qual Beauvoir, a manera de Xahrazad de si mateix, s’explica en veu baixa les històries de La nit mil dos.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont col·labora en la “vetlada viterària” organitzada per l’associació el Torrelló d’Almassora.

gen. 5, 2014   //   publicat per Editor El Pont   //   Diversos  //  Comentaris tancats a El Pont col·labora en la “vetlada viterària” organitzada per l’associació el Torrelló d’Almassora.     

portadaEl dijous 12 de desembre, a les 21.30 hores, una representació d’escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres, invitats per l’Associació Cultural El Torrelló d’Almassora, va assistir a la Sala del Llaurador (Caixa Almassora), per col·laborar amb una interessant “vetlada viterària”, organitzada per l’associació almassorina, amb l’objecte de maridar poesia i vi de la terra, amb la presència del viticultor Vicent Flors, de les vinyes del Clotàs (les Useres).

En primer lloc, la presidenta d’El Torrelló, Sabina Avellana, va presentar l’acte; seguidament va ser el president d’El Pont Cooperativa de lletres, Vicent Jaume Almela, qui va dedicar unes paraules a explicar els objectius de la Cooperativa de Lletres; tot seguit intervenia el viticultor Vicent Flors, amb la presentació del primer vi; després l’audició del recitat i la cançó d’un poema i així successivament en els tres vins presentats: Flor de Clotàs, Clotàs i Clotàs M, amb els seus trets, característiques, sabors i olors, relacionant-los amb els poemes seleccionats per la cantant Rosa Burdeus, també vilatana d’Almassora, acompanyada a la guitarra per Carlos Ferraces.

Deprès de cada interpretació musical i mentre els assistents feien un tast del vi corresponent, escriptors d’El Pont contextualitzaren els poemes escollits, així ho feren Albert García (“Cancó de Mahalta” de Màrius Torres), Manel Pitarch (“Vinyes Verdes vora el mar” de Josep M. de Sagarra), Reis Lliberós (“Valset dels innocents” de Miquel Martí i Pol) i Vicent Jaume Almela (“Elogi vilatà” de Carles Salvador).

Remarquem ara l’agraïment a la presidenta i a la secretària de l’A.C. El Torrelló, Carmina Ribés i Alicia Pastor, el generós acolliment rebut; i també felicitem el nostre pontaire Albert Garcia, per la seua implicació com a mediador entre les dues associacions.

 

PDF   ·   Versió imprimible

El compàs de Susanna Lliberós

nov. 26, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El compàs de Susanna Lliberós     

Aquest document recull l’escrit de Josep Porcar corresponent a la presentació del llibre de poemes «Compàs d’espera», de Susanna Lliberós.

PDF   ·   Versió imprimible

«Compàs d’Espera», poemari de Susanna Lliberós (14-XI-2013)

nov. 11, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a «Compàs d’Espera», poemari de Susanna Lliberós (14-XI-2013)     
1452040_10202250181432932_607958702_nDijous 14 de novembre
a les 19 hores
Llibreria Babel (Castelló)
 susanna lliberós presenta el seu poemari compàs d’espera a castelló.Presenta el poeta Josep Porcar.
Compàs d’espera’ busseja fins al lloc més amagat de la consciència on s’esgranen els sentiments que provoquen el dolor, la mort, la situació social, el pas del temps, però també la bellesa de la passió, l’amor i l’esperança. Compàs d’espera ens obri la porta de la cambra més fosca i al mateix temps refà l’amplària dels viaranys que porten a la llum. Un poemari sincer i valent que viu a fons la vida mentre ha de venir allò que un desitja, s’imagina o tem.
portada P1190690 P1190635 P1190629 P1190600
PDF   ·   Versió imprimible

“Matèria d’aigua”, poemari de Joan Bta. Campos (13-XI-2013)

nov. 10, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a “Matèria d’aigua”, poemari de Joan Bta. Campos (13-XI-2013)     
Untitled-1Dimecres 13 de novembre, 12:00 h
Plaça Santa Clara de Castelló.
Presentació del llibre: Matèria d’aigua de Joan Baptista Campos Cruañes.
Col·lecció Biblioteca Ciutat de Castelló.
Edita Ajuntament de Castelló.

Matèria d’aigua és l’últim poemari del metge i escriptor Joan Baptista Campos (1961-2013), on trobem els eixos temàtics que han definit al llarg de la seua producció literària la seua poesia (la mort,  l’amor, la memòria, el paisatge més proper, el pas del temps) i que tanca el cercle del seu cicle poètic.
P1190554 P1190550P1190550P1190554 P1190550
P1190554 P1190550
PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:123»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors