Petites necessitats. Josep Lluís Abad i Bueno

El pes d’un mot que s’obre al món i el pronuncia. La delicadesa de l’aire on levita. La boca cau, les dents, la saliva. Al vent tots els assumptes del cor, lliures per proclamar la gràcia.
Sorolls i silencis de boira: esperar això que és no-res, sentir-ho a prop i veure-ho a la pell del cel. El fumerals de sang del capvespre, l’herba cisellada que ningú no mira […]