El 6 d’agost —fèiem vacances— El Pont Cooperativa de Lletres recordava els 22 anys del traspàs de Vicent Marçà i Duch, soci d’honor de l’entitat, amb un missatge breu però carregat de sentit: «En el record, l’admiració, l’amistat i l’estima». Els comentaris de companyes i companys que hi han respost, encara avui, confirmen que la memòria de l’autor segueix ben viva a la cooperativa.
Nascut a Castelló de la Plana el 1954 i mort a la mateixa ciutat el 5 d’agost de 2004, als 50 anys, Marçà va ser abans que res mestre: assessor tecnicopedagògic al Centre de Professors de Castelló i, després, mestre de primària, sempre engrescat en la promoció del valencià a l’escola i en la introducció de mètodes teatrals a l’aula, en sintonia amb el moviment d’Escola Valenciana del qual va ser membre actiu des dels seus inicis.
Com a escriptor, va debutar el 1995 amb Viatge a l’interior i va desenvolupar des d’aleshores una obra abundant, sobretot en literatura infantil i juvenil: Jordi Túrmix, aprenent de pirata (1996), El detectiu camaperdiu (1999) o Les orelles del rei (2002), sense abandonar la narrativa per a adults amb Relats de l’altra veritat (1998). La seua faceta d’investigador local li va valer el Premi Ciutat de Castelló d’Humanitats pel treball El campanar de Castelló, les campanes del Fadrí, i va col·laborar durant anys amb articles mensuals a la revista Saó.
El Pont el va nomenar soci d’honor l’any 2012, un reconeixement a una trajectòria que ha deixat empremta més enllà de la literatura: des de 2006 existeixen els Premis Vicent Marçà de literatura escolar, i des de 2015 una escola de Castelló porta el seu nom. Era, a més, pare de Vicent Marzà i Ibáñez, que seria conseller de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat entre 2015 i 2022.
Vint-i-dos anys després, el fet que El Pont continue recordant-lo amb aquesta senzillesa —una frase, una fotografia, l’estima intacta— diu molt d’un escriptor que va dedicar la vida a fer que xiquets i xiquetes valencianes estimaren la seua llengua a través de les històries.