A totes les persones que ens llegiu,
Des d’El Pont Cooperativa de Lletres volem fer-nos ressò d’una notícia que ens ha arribat aquests dies i que ens ha tocat de prop, com a associació d’escriptors i escriptores vinculada al territori de les comarques del nord del País Valencià: el tancament de la Galeria Cànem de Castelló, l’última galeria d’art que quedava en actiu a la capital de la Plana.
La carta ens ha arribat firmada per Pilar Dolz, ànima i factòtum del projecte junt amb el seu company Rafael Menezo, que ens explica que «ha arribat el moment de la jubilació, de la celebració de tots els anys de feina» i d’una certa calma al voltant d’un taller de gravat que, diu, «espera en silenci nova activitat». Cinquanta-dos anys de trajectòria ininterrompuda, des del desembre de 1974 fins al juliol de 2026, es tanquen així, amb una missiva d’agraïment adreçada a artistes, col·leccionistes, crítics, comissaris, institucions, museus i companys galeristes.

Cànem no va nàixer com un simple negoci. Va nàixer, en plena dictadura, com un espai de debat i d’agitació cultural impulsat per un grapat de joves —entre els quals hi havia la mateixa Pilar Dolz i Rafael Menezo— en uns anys en què organitzar qualsevol acte públic requeria permís governatiu. L’exposició inaugural, protagonitzada per Manolo Boix, Artur Heras –qui precisament ens deixà fa una setmana– i Rafael Armengol, amb un text de presentació escrit per Joan Fuster, ja marcava el camí: una galeria amb esperit fusterià, compromesa amb la llengua i amb la idea de fer país. Amb el pas dels anys, Dolz i Menezo van ser els únics del grup fundador que van mantindre el projecte viu, i el van convertir en finestra a la modernitat i en refugi de noms tan diversos com Amparo Dols, Antònia Vilà, Francesc Jarque, Manolo Safont o Daniel Argimon, entre molts altres.
El Pont té, a més, amb Cànem un lligam directe i recent. Reis Lliberós, sòcia de la nostra cooperativa, escriptora i fotògrafa nascuda a Sant Joan de Moró, ja hi havia exposat el 2018 dins de la mostra col·lectiva «Llindars de la memòria». Però la seua relació amb la galeria ha anat molt més enllà d’eixa exposició: en la darrera etapa de Cànem, Reis s’ha fet càrrec, amb una dedicació silenciosa i constant, de bona part de la gestió, de la comunicació i de la intendència diària de l’espai, donant-li un nou impuls en uns anys en què mantindre una galeria oberta és cada vegada més difícil. Aquest comiat és, per tant, també un comiat de casa: el d’una companya nostra que ha posat hores i esforç a sostindre, fins al final, un dels últims reductes de l’art contemporani a Castelló.
El tancament de Cànem no és un cas aïllat, i això és, precisament, el que ens sembla més preocupant. Ho recordava fa pocs dies un article d’El Temps que repassava la sort d’altres espais nascuts al mateix Castelló durant la dècada dels setanta —Galerías Porcar, la sala Braulio, la sala Anastasia Klein, la sala Nonell, la sala Cartic, la sala Artex, la sala Garxolí—: totes, amb el temps, han acabat abaixant la persiana. El que va ser, ara fa cinquanta anys, una autèntica eclosió de sales i espais expositius, ha quedat reduït hui a un ermàs. I no parlem només de galeries: llibreries de fons i espais de creació arreu del país van fent, any rere any, el mateix camí, entre lloguers que pugen i unes administracions que solen arribar tard i malament. La cultura de proximitat continua sent la primera a caure quan les coses es posen difícils, i cada tancament és una pèrdua que no es mesura només en metres quadrats, sinó en memòria col·lectiva.
Per això, des d’El Pont volem que aquestes ratlles siguen també un reconeixement. Pilar Dolz, nascuda a Morella el 1945, gravadora ella mateixa, ha fet de Cànem casa oberta i taller de país durant més de mig segle, sempre acompanyada per Rafael Menezo. Ho ha fet, com diu en la seua carta de comiat, posant-hi «l’ànima, la pell, el cervell i tot el temps». Que la jubilació li porte la calma i tot el reconeixement que es mereix.
Gràcies, Pilar. Gràcies, Rafael. Gràcies, Reis. Gràcies, Cànem. El Pont Cooperativa de Lletres.
Vítol per Galeria Cànem! Vítol per Pilar Dolz!

