El Pont Cooperativa de Lletres s’ha adherit al projecte d’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, impulsat pel PEN Català i el CIEMEN, i convida les entitats i les persones sensibles a la discriminació lingüística a sumar-s’hi.
La Declaració va nàixer a Barcelona el juny de 1996, promoguda pel PEN Internacional i el CIEMEN, i va ser pionera a l’hora de defensar que els drets lingüístics són drets humans, individuals i col·lectius alhora. Durant tres dècades ha servit de brúixola a moltes comunitats de parlants, però mai no ha tingut força vinculant, i el món que descrivia ha canviat. La revolució digital, la intel·ligència artificial, les migracions i la globalització pressionen les llengües que no tenen un estat al darrere –i també algunes que en tenen. Segons les Nacions Unides, cada dues setmanes desapareix una llengua.
L’actualització vol respondre a aquest nou escenari. Proposa, entre altres coses, reconèixer els drets lingüístics en l’entorn digital i tecnològic, crear mecanismes de seguiment que facen efectiva la Declaració i reforçar la cooperació entre les comunitats lingüístiques minoritzades. El procés recull aportacions d’especialistes i col·lectius d’arreu del món i té com a horitzó portar el text a l’ONU el 2028, quan la Declaració Universal dels Drets Humans complirà vuitanta anys.
Per a una associació d’escriptores i escriptors de les comarques del nord del País Valencià, l’adhesió té un sentit molt concret. Escrivim en una llengua que encara ha de justificar la seua presència a l’escola, a l’administració o a la pantalla del mòbil, i sabem que la literatura no viu en el buit. Sense parlants amb drets no hi ha lectors, i sense lectors no hi ha literatura.
Per això convidem les entitats culturals, educatives i cíviques, i també qualsevol persona sensible a la discriminació lingüística, a afegir-se a la iniciativa. A la pàgina del projecte hi ha els detalls i qui l’impulsa, i qui ho vulga pot adherir-s’hi de manera individual a través del formulari d’adhesions.
Una llengua no es perd el dia que mor l’últim parlant, sinó molt abans, el dia que deixa de tindre drets.