- La claror al jardí
Un videopoema de l’obra «La claror al jardí», de Louis MacNeice. L'entrada La claror al jardí ha aparegut primer a Salms.
- Solarpunk a gran escala
enllaç directe | aquest apunt Tecnoecologia, una nova abundància, esperança, bricolatge i processos —no punts d’arribada— utòpics. La pinza geopolítica que atenaza Europa entre los dos principales petroestados del mundo, la Rusia de Putin y los EEUU de Trump, están redefiniendo la frontera de lo político. La existencia futura de la UE se juega en que sepamos interiorizar un lema: los aerogeneradores, las placas solares, […]
- Contra el realismo
enllaç directe | aquest apunt Como les ocurre a los budistas y a los místicos respecto de la vida, tanto el realismo de derechas como el realismo de izquierdas consideran la democracia y el derecho una simple sombra sin sustancia o, por lo menos, un velo hipócrita que encubre el monstruo que, sin saberlo nosotros, gobierna siempre nuestra existencia colectiva. Santiago Alba Rico Jo sempre he defensat […]
- Guerres i immundícies
Que s'estan canviant o anul·lant les regles i estructures que protegien el món després de la Segona guerra mundial, és una certesa inqüestionable; i això fonamentat en la força bruta. Que aquestes regles i estructures tenien un ventall de caminois que eren emprades per certs països quan els avantatges dels mateixos eren qüestionats o posats en dubte, això també es coneixia... Però es mirava de gaidó, malgrat que tothom ho sabia. I […]
- In search of Banksy, Reuters found the artist took on a new identity
enllaç directe | aquest apunt Reuters creu haver confirmat la identitat de Banksy. El reportatge és extens i interessant. Banksy, born Robin Gunningham, later took the name David Jones. (Whether he still uses that name is unclear.) And Robert Del Naja, Gunningham’s graffiti idol, friend, and a man himself rumored to be Banksy, has on at least one occasion been his secret painting partner.
- L'ÀNIMA MELANCÒLICA D'ISTANBUL
ORHAN PAMUK. (2007). Istanbul, ciutat i records. Edicions Bromera. Alzira. El rastreig de l'ànima melancòlica d'Istanbul ha donat a Orhan Pamuk (Istambul, 1952) el primer Nobel de les lletres turques. Un rastreig que cal incloure en una recerca molt més àmplia que Pamuk ha dut a terme tossudament des dels seus inicis com a escriptor: el seguiment de les empremtes deixades per Orient a Occident i viceversa. Aquesta investigació l'ha […]
- LES DIFICULTATS DE L'EDUCACIÓ
FRANK McCOURT. (2006) El professor. Edicions Bromera. Alzira. El cas de Frank McCourt és ben peculiar, després de dedicar tota la seua vida a l'ensenyament, als 66 anys, va publicar la primera novel·la Les cendres d'Àngela, on narrava la seua crua i miserable infantesa. Va ser premiat amb el prestigiós Premi Pulitzer i a més es va convertir en un best seller, venent més de vint milions d'exemplars. Després va […]
- Senyal de fum
Poema del llibre ‘Els focs ignífugs’, de Josep Porcar (Godall, 2023) L'entrada Senyal de fum ha aparegut primer a Salms.
- Post Title
L’altre dia, quan ajustava l’hora d’aquest rellotge, la fletxa del temps es va invertir davant dels meus morros durant quinze segons. Tret d’enregistrar-ho, no vaig saber què més fer-ne.
- MASSA TRENS PERDUTS
Com ja va dir Joan Fuster, un espanyol de dretes és allò més paregut a un espanyol d’esquerres i la prova la tenim amb la marginació sistemàtica del territori valencià tant amb governs centrals del PP, com del PSOE, perquè no poden resoldre l’infrafinançament. Espanya és un estat centralista maquillat d’autonòmic, ja que les competències són perifèriques, però el finançament sempre ha d’eixir del km zero, la M-30 o la […]
- Els cinquanta són una edat molt perillosa
Títol: L’any dels cinquanta. Dietari 2020Autor: Ramon RamonLleonard Muntaner/AfersPalma/Catarroja, 2025159 pàgines Un lustre després del seu últim dietari publicat (No sé què mor, 2021), Ramon Ramon torna a fer públiques pàgines del seu quadern privat. És un escriptor dels de Nulla dies sine linea, que és l’únic programa vàlid, però va espaiant els moments d’editar les seues pàgines. Va debutar en 2014 amb Dins el camp […]
- MARIA BENEYTO, LA VEU DISSIDENT
MARIA LACUEVA LORENZ (coordinadora) (2025). Maria Beneyto. Una veu desnugada en la postguerra. Benicarló. PEN Català. Onada Edicions. L’any 2025 Maria Beneyto va ser declarada escriptora de l’any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, això ha servit per a situar-la en un merescut primer pla de l’actualitat literària, amb la reedició d’alguns dels seus llibres, o diferents actes sobre la seua obra en diversos punts de la […]
- Las viudas de los jueves
Claudia Piñeiro, Las viudas de los jueves. Els cadàvers del primer capítol podrien fer pensar en una novel·la policíaca, però el llarg collage de famílies que habiten aquesta urbanització de classe mitjana alta, als afores de Buenos Aires, m’ha recordat més prompte els contes de John Cheever. La resolució final del cas, però, no és pas intranscedent.
- SETI Editorial: Toilets of the Gods
enllaç directe | aquest apunt Arthur C. Clarke sobre la possibilitat que fems extraterrestres originaren la vida al nostre planeta. S’ha completat recentment un examen de deixalles orbitals, recuperades després de donar voltes a la Terra durant anys. Una gran part estaven recobertes d'una pel·lícula del que es va descriure delicadament com a "matèria fecal", atribuïda al sanejament descurat dels astronautes Fa sentir humilitat […]
- El Faulkner més antiracista
Títol: Intrús en la polsAutor: William FaulknerL’agulla DauradaBarcelona, 2025268 pàgines. Trad. de Manuel de Pedrolo Intrús en la pols no sol incloure’s entre el grapat d’obres mestres de William Faulkner (1897-1962) però, ben mirat, és una novel·la excel·lent i de gran fortalesa literària. Podríem considerar-la, fins i tot, com un títol molt adequat per a aquells lectors que vulguen endinsar-se per primera vegada en […]
- Cloud Atlas
David Mitchell, Cloud Atlas. Sis relats encadenats, ambientats en llocs i temps distants, des del Pacífic Sud a mitjan segle XIX fins a Hawaii en un futur postapocalíptic. Els cinc primers relats s’interrompen abruptament i, després del sisè, es reprenen un a un en ordre invers. No sé com va convèncer ningú que això era una novel·la, però siga com siga hi va tenir un gran èxit. Interessant, com a poc. L’adaptació al cinema feia […]
- EL POETA CONTRA LA INJUSTÍCIA
MANEL GARCIA GRAU. La mordassa. Perifèric edicions. Catarroja. 2003 "La poesía es un arma cargada de futuro" escrivia ja fa molts anys el poeta Gabriel Celaya, ¿era ingenu el poeta bilbaí? En aquests temps de liberalisme desfermat, on no hi més moral que la moral del mercat, molts deuen pensar que sí, que "són malos tiempos para la lírica" com cantaven els anys 80 els inoblidables Golpes Bajos. Però per molt malament que hi vagen […]
- El Paradigma perdut
Recorde quan el professor Joan Baptista Llinares, ben jove, ens explicava les tesis de Morin i el procés d'hominització en el llibre esmentat a la capçalera a la Universitat de València. Sis anys després, jo feia el mateix a un institut de la imperial Tarraco als meus alumnes.Ara em surten aquestes notícies del professor Edgard Morin on diu que l'ésser humà està lligat i ben relligat a la vivència de l'amor i la poesia... I repense […]
- A correcuita
El soroll de les taronges al cabàs, l'humit vent de llevant, allà lluny la serra mecànica que bufa i espetega, l'arreplega de plàstics a l'hort, la bassa que s'omple al motor, les falques plantades a la caseta, una sargantana observant-me, el sol fent carasses, núvols amb l'intent d'endur-se'm, ombres engrandint-se lentament, el temps que no mai corre a pressa, el murmuri dels tarongers, la clorofil•la que taca el terme, perdius i palputs […]
- TRUMAN CAPOTE A LA COSTA BRAVA
MÀRIUS CAROL. L’home dels pijames de seda. Barcelona. Columna edicions. 2009. Màrius Carol, periodista de “La Vanguardia” i brillant tertulià en diverses tertúlies televisives i radiofòniques, va guanyar amb aquest llibre el premi “Prudenci Bertrana” 2009. Els tres primers estius de la dècada dels anys seixanta l’escriptor nord-americà Truman Capote els va passar a Palamós, va arribar per primera vegada a mitja tarda […]
